Examen a la prova de setembre Accés a l'article de Jordi Casabella. El Periódico. Dilluns, 30 demaig de 2011

INTRODUCCIÓ

La Conselleria d'Ensenyament ha sotmès a la consideració de la comunitat educativa un nou calendari escolar per al curs 2011-2012 que preveu la reintroducció, per als dies 3 i 4 de setembre del 2012, dels exàmens extraordinaris de recuperació a l'ESO i el batxillerat, unes proves que van desaparèixer a mitjans de la dècada de 1990 després de l'aprovació de la LOGSE. La consellera Irene Rigau defensa la necessitat de rehabilitar aquesta mesura per poder plantar cara a les elevades taxes de fracàs escolar que hi ha en l'educació secundària obligatòria, una etapa en què al voltant d'un terç de l'alumnat no arriba a obtenir el graduat, el títol bàsic que acredita que s'ha completat amb èxit l'escolarització obligatòria. Malgrat que en aparença aquesta prova, que vindria a substituir els inservibles exàmens de recuperació de juny, que se celebren pocs dies després que els alumnes coneguin les matèries que han suspès, compta amb el beneplàcit del professorat, hi ha un sector dels professionals de la docència que posa en qüestió la seva eficàcia i subratlla la seva falta de coherència amb els plans educatius vigents. Mentre que n'hi ha que es refereixen a la conveniència de fer gestos que permetin visualitzar que la indolència està penalitzada, n'hi ha uns altres que comparen la recuperació de l'avaluació del setembre amb un castell de focs artificials que es consumeix amb el seu esclat. «L'alumne veurà que s'ha complicat la vida per no haver estudiat», assegura un partidari de la prova. «A uns quants estudiants els pot anar bé, però en general és una mesura tan inútil com les repeticions de curs», n'opina un detractor.

A FAVOR

Una oportunitat per redreçar el rumb

El catedràtic d'institut Antonio Jimeno, president d'Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari (AMES), una entitat registrada fa una mica més d'una dècada com a sindicat al qual fins ara se li ha resistit l'obtenció de representativitat en les eleccions, està a punt de veure reconeguda la seva lluita -traduïda en declaracions, comunicats i cartes remeses als diaris- a favor de la reintroducció dels exàmens extraordinaris del mes de setembre. Professor de Biologia i Geologia a l'institut barceloní La Sedeta, Jimeno és dels que creuen que la mesura pot tenir un efecte exemplaritzant. «L'alumne veurà que s'ha complicat la vida per no haver estudiat prou en el seu moment», vaticina.
Davant d'aquells que posen en qüestió que la rehabilitació de la convocatòria extraordinària hagi de portar beneficis, el catedràtic replica que es tracta d'una postura «demagògica, ja que si es treballa durant l'estiu es pot millorar molt més que si es fa durant una setmana», com passa ara amb els exàmens de recuperació de les matèries pendents, que se celebren pocs dies després de les proves finals ordinàries.

RELAXACIÓ / Segons Jimeno, resulta evident que «posar exàmens al setembre dóna més feina al professorat que fer-los al juny», idea que el porta a afirmar que les proves «van desaparèixer per raons de comoditat». Ara, davant «un percentatge de fracàs escolar tan alt, com més oportunitats es donin, millor», sentencia. És clar que amb la mera existència d'aquesta possibilitat no n'hi ha prou. «L'alumne ha de notar que si no aprova, repetirà o no podrà acabar l'ESO. En cas contrari no estudiarà al llarg de l'estiu. Aquí hi ha hagut una relaxació excessiva, fins al punt que l'alumnat sap que, malgrat que no treballi, les coses acabaran per solucionar-se i finalment aprovarà».

Els partidaris de la mesura creuen que hi ha hagut una «relaxació excessiva» a l'hora d'avaluar l'alumnat

Francesc Moreno, director de l'Escola Tècnica Professional del Clot, un dels collegis concertats més grans de Barcelona, es declara clarament «a favor» de la convocatòria de setembre. Argumenta que «no és seriós» que «l'alumne que a través de l'avaluació contínua demostra no haver aconseguit els objectius del curs s'hagi d'examinar quatre dies després d'haver acabat dels continguts que ha demostrat no haver adquirit. En tot cas, i encara que l'estiu és una mala època, necessita temps per poder-se preparar i tornar-ho a intentar», afirma.

Moreno adverteix que fan falta alguns ingredients perquè la fórmula tingui èxit. «S'ha d'elaborar un pla de treball tan personalitzat com sigui possible», assenyala. «Hi haurà problemes organitzatius, però si es fan les coses de forma seriosa és possible que, al juny, hi hagi més alumnes que ara amb assignatures pendents». O el que és el mateix: que el professorat sigui més exigent davant la perspectiva que els seus alumnes disposen d'una altra ocasió per recuperar terreny i evitar la repetició del curs.

TREBALLS /«L'alumne que no ha fet res durant el curs no prosperarà gaire, però és necessari que els que suspenen tinguin un horitzó, una perspectiva per poder progressar», planteja Francisco Gallardo, director de l'institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet. «La idea que subjau darrere de la reinstauració de la convocatòria és la de l'esforç sostingut, que s'ha perdut una mica», explica, encara que no desemboqui en un examen convencional, sinó en la «realització de treballs o altres tasques» per a les quals poden ser «de gran utilitat els mitjans telemàtics», afirma.

APROVACIÓ / La tornada de la convocatòria extraordinària de setembre sedueix fins i tot la presidenta de Rosa Sensat, Irene Balaguer, abanderada de l'avaluació contínua. «Malgrat que crec que es podrien fer més coses durant l'any perquè un major nombre d'alumnes superés el curs satisfactòriament, és positiu que se'ls faciliti aquesta possibilitat, que se'ls doni un temps per aprovar. Si únicament tenen uns dies al juny, és una cosa impossible».

EN CONTRA

Una concessió per acontentar la galeria

El que no s'ha pogut fer en 10 mesos, no és possible fer-ho en dos», respon, taxatiu, Raül Manzano, president de Moviments de Renovació Pedagògica, un dels collectius més actius a l'hora de qüestionar el discurs educatiu tradicional. Per aquest ensenyant no és possible dissociar el treball per competències que es porta a terme durant tot el curs, o com a mínim això creu que és el que diu la normativa que s'ha de fer, de l'avaluació contínua, així que, en aquest escenari, un examen de continguts a començaments de setembre no té gaire sentit.
«El treball per competències és molt més complex que l'aprenentatge de continguts. Es tendeix a formar els alumnes des d'una perspectiva més global, allunyada de la fragmentació tradicional. L'alumne ha d'aprendre a aprendre o a tenir iniciativa personal per ser capaç de resoldre les situacions que planteja la vida quotidiana. És per això que se'm fa molt difícil entendre com es pot fer això durant les vacances de l'estiu, més enllà de poder-li donar indicacions per fomentar aficions com la lectura», indica Manzano.

COMPLEXITAT / Des del seu punt de vista, exercir com a docent en la societat actual implica no fer una avaluació estrictament acadèmica dels alumnes, sinó «valorar el seu grau de maduresa o les possibilitats que té per seguir estudiant més endavant». El que s'imposa és «concentrar-se, treballar a fons durant el període escolar», del setembre al juny, i intentar que l'alumne s'esforci durant aquest període.
«Efectivament -confessa un prestigiós catedràtic que prefereix no veure escrit el seu nom-, si hi ha avaluació contínua, com diuen les lleis, les proves del setembre no tenen sentit. El que passa és que la reforma educativa s'ha anat diluint i al final es torna al sistema més clàssic». Sobre l'efectivitat dels exàmens per combatre el fracàs escolar, es mostra igualment escèptic. «Serà molt escassa, més enllà de l'efecte moralitzant que puguin tenir. A un petit sector d'alumnes els poden anar bé, però en general és una prova tan inútil com les repeticions de curs».

A Javier Marsá, director de l'institut Joan Coromines de Barcelona, amb un elevat percentatge d'immigrants a les aules, la desaparició en la dècada dels 90 dels exàmens de setembre li va semblar al seu dia «una bogeria». «Ara crec que va ser un encert espectacular», assegura seguidament. A Marsá, amb més de dues dècades d'experiència com a director, l'avaluació extraordinària del setembre li sembla «absurda. ¿Si hi ha alumnes que no fan res durant el curs, com poden recuperar el que ignoren dos mesos després? Aquesta és una hipòtesi més falsa que una pesseta de fusta».

L'ESTUDI NO ÉS PER A L'ESTIU / Marsá vol explicar-se. «Pot ser que hi hagi alumnes que puguin tenir èxit si tenen un professor particular o uns pares superdedicats, però la situació en què es troba el gruix de l'alumnat d'un centre normal no és aquesta». Aprovar al setembre no resulta fàcil, ni tan sols per als millors alumnes. «Jo era molt bon estudiant, potser el que treia millors notes de la meva classe, però en una ocasió em va quedar pendent una assignatura de lletres que no se'm donava bé i durant l'estiu no vaig poder estudiar gairebé gens. Vaig aprovar pels pèls», rememora.

Els detractors consideren que es tracta d'una decisió inútil per a la gran majoria dels mals estudiants

¿ESFORÇ? / Per aquest professor vocacional i entregat la recuperació dels exàmens del setembre és «un acte d'improvisació» per mirar d'aturar les veus dels que exigeixen que es recuperi la cultura de l'esforç. «¿Una societat que viu del pelotazo, on es pot accedir a la condició de catedràtic per mèrits, quan abans s'havia de superar una infinitat d'exàmens, imposarà als alumnes d'ESO, on el nivell d'exigència ha descendit molt respecte al que es demanava abans a aquesta edat, una prova de recuperació per rehabilitar la cultura de l'esforç?», es pregunta.