Ciències de la Terra i del medi ambient

Les ciències de la Terra i del medi ambient tenen com a finalitat proporcionar a l’alumnat del batxillerat científic que la cursi, eines teòriques i practiques per al coneixement del sistema Terra, els subsistemes terrestres i les interaccions d’aquests amb els éssers humans. L’ensenyament-aprenentatge d’aquests continguts té una doble funció: terminal i propedèutica. Respecte de la primera, ha de facilitar a l’alumnat l’anàlisi i valoració dels problemes rellevants relacionats amb els continguts de la matèria i presents en els debats socials i, pel que fa al segona funció, preparar a l’alumnat per seguir els estudis universitaris o de grau superior on els coneixements d’aquesta matèria són imprescindibles.

 

Un dels objectius de les ciències de la Terra i del medi ambient és afavorir la capacitat d’entendre la dinàmica del planeta i dels fenòmens naturals, interpretar el seu passat i conjecturar el seu futur, (MEC:  així com  i d’ interpretar els fenòmens naturals que ens rodegen i les relacions causa-efecte (interaccions) que sovint s’estableixen amb els éssers humans., NOTA: No tots els fenòmens naturals tenen relació causa-efecte amb el humans, no? Amb [D’aquesta manera finalitat, s’han elaborat anat construint models explicatius que donen coherència suport a aquestes interpretacions i que han servit de base per a un gran desenvolupament científic i tecnològic., El desenvolupament econòmic i el seu impacte a escala global millores (quines?) que d’altra banda  sobre el planeta comporta no només avantatges sinó també, en molts casos, riscos de per a tots elsla vida  éssers vius.que en depèn] Cal, doncs, que l’alumnat adquireixi una visió holística del planeta i de la interacció amb els éssers humans i d’aquests com a  part activa i compromesa amb el present.

 

A més a més, és important que l’alumnat adquireixi els coneixements i les habilitats necessàries per participar en el procés d’anàlisi i valoració crítica dels problemes ambientals i la seva gestió, i també una sensibilització fonamentada en la recerca i anàlisi d’informació contrastada i, si s’escau, compromisos per a l’acció, tant individual com col·lectiva, en defensa i millora del medi. Les ciències de la Terra i del medi ambient ajuden a reflexionar sobre les relacions entre la ciència, la tecnologia i la societat, i a valorar algunes de les implicacions ètiques que comporten aquestes relacions.

 

Les ciències de la Terra i del medi ambient es desenvolupen bàsicament en el marc de l’estudi dels processos geològics resultants tant de la dinàmica interna com externa del planeta i les seves manifestacions, dels riscos que se’n deriven per a les persones i també dels problemes ambientals, de les seves causes, processos i conseqüències o impactes resultants de la interacció dels éssers humans amb i sobre el planeta i també la gestió del seus recursos.  Per assolir aquests aprenentatges, l’alumnat necessita utilitzar models i simulacions  simplificades que expliquin i permetin analitzar alguns d’aquests processos, problemes o impactes, abordant-los des de diferents àmbits del coneixement i punts de vista.

 

 S'haurà d'incidir, quan s’escaigui, en la importància que tenen per a aquesta matèria els aspectes socials i ètics amb la finalitat de prendre consciència que les interaccions amb el sistema Terra i els diferents subsistemes poden tenir conseqüències i efectes positius o negatius i que accions individuals (microescala), en passar a ser col·lectives (macroescala) tenen efectes a escala planetària.

Competències específiques de les ciències de la terra i del medi ambient.

 

Es poden distingir tres competències específiques de la matèria, algunes de les quals són compartides amb altres ciències experimentals: la competència en indagació; la competència en la reflexió sobre la natura de la ciència i la interdisciplinarietat de les ciències de la Terra i del medi ambient; i la competència en la dimensió social i cívica de les ciències de la Terra i del medi ambient.

 

La competència en indagació implica la capacitat de portar a terme una recerca, en el context de la ciència escolar, basada en l’anàlisi dels problemes ambientals, tot posant en pràctica habilitats com: identificar i acotar problemes; diferenciar les causes, processos i conseqüències dels problemes ambientals,   generar qüestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar investigacions; muntar i realitzar experiments,  enregistrar i analitzar dades; valorar-les a la llum de la bibliografia consultada, treure’n conclusions; comunicar tot argumentant de manera crítica i defensar explicacions; analitzar i fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions científiques; i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals.  A més a més, pel que fa a l’etiologia dels problemes ambientals, l’alumnat ha de prendre consciència que els problemes ambientals són socioecològics  i que la resposta científica cal sumar-hi altres respostes com l’econòmica i la social i, en definitiva, la política, per tal d’arribar a respostes satisfactòries i possibles solucions. 

 

La competència en la reflexió sobre la natura de la ciència i la interdisciplinarietat de les ciències de la Terra i del medi ambient implica apropar-se  a la naturalesa de la ciència i de com es construeix el coneixement científic. És important que l’alumnat comprengui el que distingeix a la ciència d’altres formes de coneixement. La ciència treballa amb l’elaboració de models i amb l’ús de mètodes empírics, anàlisi d’explicacions i arguments fonamentats, anàlisi i discussió de les evidències obtingudes amb l’observació i l’experimentació, per tal de contrastar les hipòtesis i validar els models i teories proposats. Amb aquests procediments, els científics s’esforcen en elaborar les millors explicacions possibles sobre els fets naturals i el món real i en aquest context el coneixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i canviat a la llum de noves evidències que no encaixen en les teories vigents; per tant, és un coneixement sotmès a revisió. Cal considerar també la manera en què el coneixement científic és obtingut, comunicat, representat i argumentat en la comunitat científica i divulgat a la societat.

 

Pel que fa a la interdisciplarietat, l’alumnat ha d’adonar-se  que ha de posar en joc coneixements adquirits en el camp de les matèries de ciències i sumar-hi altres del camp de les ciències socials en el marc ampli de les relacions entre ciència, tecnologia i societat, per valorar alguns dels problemes tractats.

 

La competència en la dimensió social i cívica de les ciències de la Terra i del medi ambient implica apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència per utilitzar-los en explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, però també adquirir consciència de les possibles aplicacions dels resultats obtinguts per les ciències i la tecnologia en donar resposta a les necessitats humanes, individuals i col·lectives,  i també  valorar els impactes de les activitats humanes en el si de biosfera, tot valorant les possibles respostes, alternatives o solucions aportades per a un  desenvolupament  sostenible.

Contribució de la matèria a les competències del batxillerat

El caràcter transversal i la dimensió holística de les ciències de la Terra i del medi ambient contribueix a l’assoliment de les següents competències genèriques dels batxillerat: comunicativa, en recerca, digital, personal i interpersonal i en coneixement i interacció amb el món.

 

Pel que fa a la competència comunicativa, la matèria contribueix al seu desenvolupament amb la utilització de les diferents tipologies textuals, tant de forma escrita com oral, i amb l’ús dels recursos dels mitjans de comunicació de masses i les tecnologies de la informació en la descripció i exposició dels fets i fenòmens. També col·labora en la promoció del diàleg i els debats fonamentats sobre els fets i fenòmens  observats, les evidències  experimentals, la idoneïtat dels models emprats i l’elaboració de treballs o informes de caire científic, a més, de la seva valoració ètica quan s’escau i la proposta de possibles i alternatives. Així mateix, la matèria de ciències de la Terra i del medi ambient enriqueix el vocabulari general de la ciència amb termes específics i amb el seu ús de forma protocolaritzada, creativa i significativa; en aquest sentit es posa un especial èmfasi en contextualitzar de forma adequada termes com canvi climàtic, desertificació, energies alternatives i un reguitzell de mots que formen part avui dels mitjans de comunicació.

 

Amb el plantejament d’hipòtesis, la recollida i interpretació de dades i l’elaboració de conclusions amb base a les evidències es contribueix al desenvolupament de la capacitat de recerca. Cal, però, exercitar aquestes habilitats de forma contextualitzada i amb problemes de diferent abast, tot seleccionant  les fonts d’informació degudament contrastades. S’ha d’afavorir que els àmbits de recerca estiguin integrats amb fets i notícies d’actualitat que contínuament subministren els diferents medis de comunicació i fonts d'informació.

 

La matèria també contribueix a la competència digital. Formen part del dia a dia de l’alumnat a l’aula la recerca d’informació a través d'Internet, la interpretació i elaboració de gràfics amb fulls de càlcul i la producció de presentacions amb diferents programes informàtics. Les ciències de la Terra i del medi ambient necessita d’aquesta competència per tal de fer un seguiment de la informació disponible i actualitzada de temes relacionats amb la matèria. El volum dels recursos fa que calgui una selecció molt acurada de les fonts i suports d’informació.

 

La dimensió global de la ciència actual i especialment en el cas de les ciències de la Terra i del medi ambient facilita l'intercanvi d’experiències i opinions sobre temes científics entre el professorat i alumnat i dels alumnes entre sí, de manera gairebé immediata. L’intercanvi d'experiències, idees o projectes entre membres de diferents realitats socials el que ha de portar a afavorir i facilitar l'establiment d' espais de comunicació enriquidors i positius per a la comunitat global, contribuint així a l’assoliment de la competència personal i interpersonal.

 

Finalment, la matèria col·labora a l’adquisició de la competència en el coneixement i interacció amb el món, ja que un dels seus objectius prioritaris és que, un cop assegurats els coneixements sobre l’estructura, el funcionament, els riscos i els impactes dels diferents subsistemes que formen la Terra, els alumnes s'endinsin en el món de la gestió ambiental animant-los a prendre decisions de forma simulada que en un futur hauran potser de prendre de manera real. Caldrà, doncs, educar en la sostenibilitat, la preservació dels recursos, el control dels impactes i la prevenció dels riscos.

Estructura dels continguts

Els continguts de les Ciències de la Terra i del medi ambient estan estructurats en sis grans blocs, tres a primer i tres a segon de batxillerat. Els aspectes que es treballen comprenen, a més del coneixement de la Terra i els canvis causats per la transferència de matèria i energia,  les interaccions dels éssers humans amb el medi ambient.

 

Els blocs són: Introducció a les ciències de la Terra i del medi ambient; La geosfera; Evolució en l’estudi de la Terra i medi ambient; Les capes fluides de la Terra; Riscos i recursos de la geosfera. Interfases entre subsistemes; i Gestió ambiental i desenvolupament sostenible.

 

En el primer bloc s'introdueixen les idees fonamentals que es desenvoluparan de manera més detallada al llarg de la matèria. El caire general respon a la finalitat que l'alumnat s'introdueixi en un conjunt de conceptes sota una perspectiva nova. L'estudi de situacions problema tant reals com virtuals, li ha de permetre  assolir les idees bàsiques de la matèria i  familiaritzar-se amb  una determinada forma de treballar. Es promourà l'aportació d'idees fonamentades, l'anàlisi acurada de les situacions, el debat en grup, el respecte per l'opinió dels altres i la presa de solucions argumentades.

 

En el segon bloc l'alumnat ha de familiaritzar-se amb els coneixements geològics bàsics teòrics i pràctics, així com les eines que li han de permetre apropar-se al funcionament del planeta i els fenòmens i processos que hi tenen lloc. L'adquisició d'aquests continguts proporciona els elements científics imprescindibles per a una correcta anàlisi i interpretació de les interaccions complexes que tenen lloc en els diferents nivells.

 

El tercer bloc tracta les tècniques específiques emprades en l’estudi del planeta des de diferents àmbits. El coneixement, ús i valoració d’algunes d'aquestes tècniques proporcionarà a l’alumnat una visió global dels canvis en el pensament científic i en la interpretació dels processos que tenen lloc al planeta. L'aplicació d'aquestes tècniques en alguns casos pràctics senzills el familiaritzaran amb la forma de fer recerca en aquest camp. Aquest bloc  permet diferents graus d’interacció amb altres matèries, com: matemàtiques (estadístiques, gràfics, resolució d’equacions), ciències socials (necessitat de l’educació en ciències de la ciutadania, presa de decisions fonamentada, repercussions globals de decisions i actituds personals), TIC (GPS, programes de simulació ambiental), etc.

 

Els continguts del quart bloc es basen sobretot en el coneixement de la composició, estructura, dinàmica i interrelacions de les dues capes fluïdes (l'atmosfera i la hidrosfera) que embolcallen el planeta. S'incideix de forma particular en l'estudi de la seva dinàmica i l’aprofitament dels seus recursos. S’aprofundeix en  la idea de la gestió racional dels recursos, que és un dels eixos vertebradors de la matèria. Es treballen també els impactes de les activitats humanes sobre l’atmosfera i la hidrosfera com a conseqüència de les seves activitats.

 

El cinquè bloc integra alguns dels aprenentatges adquirits en els blocs anteriors per fer una síntesi del funcionament del sistema Terra. Caldrà que l'alumnat conegui els riscos associats a la dinàmica terrestre i les possibles respostes davant aquests riscos. L'estudi d'algunes interfases permet adonar-se que els  subsistemes terrestres funcionen de manera conjunta: sovint, els canvis, naturals, provocats o induïts per les persones, que es produeixen en un subsistema tenen  repercussions en els altres. En aquest bloc també s’estudien  els impactes humans  sobre el medi, sovint com a conseqüència d'una gestió deficient de la utilització dels recursos naturals.

 

En el darrer bloc, l'alumnat adquireix una visió a escala planetària dels grans problemes ambientals. Aquesta visió permet  connectar des d’una perspectiva històrica, l'evolució dels diferents models de desenvolupament que s’han succeït en el temps i la seva valoració crítica. Dins la gestió ambiental, l'estudi de problemes com  el tractament dels diferents tipus de  residus permet aplicar el model de desenvolupament sostenible en un context proper. Aquest apartat ha d’integrar els coneixements adquirits al llarg de tota la matèria i dirigir-los cap a la idea que el futur del planeta depèn d'una gestió ambiental adequada i una actitud personal compromesa i que petits canvis en els hàbits quotidians poden contribuir a grans transformacions globals.

Connexions amb altres matèries

El caràcter integrador i de síntesi de les ciències de la Terra i del medi ambient afavoreix l’establiment de nombroses i complexes relacions amb altres matèries.

 

Sota la perspectiva que els éssers humans formen part de la natura com una espècie mes entre totes les existents en l’actualitat i les que han existit en el passat, el punt de vista biològic resulta d’importància estratègica a l’hora de plantejar la matèria: cal detectar tant les conseqüències de les nostres activitats sobre la resta dels éssers vius com els canvis que es produeixen en aquests o en  el medi en  què viuen per quantificar la importància d’aquests impactes.

 

Cal que l’alumnat disposi d’un mínim d’eines matemàtiques que li permeti analitzar, quantificar,  valorar i avaluar els fenòmens estudiats. En aquest sentit, resulten d’especial importància el domini dels gràfics en totes les seves formes (diagrames de barres, lineals, mapes tant topogràfics com temàtics, blocs diagrama, columnes estratigràfiques, talls geològics) per representar de manera entenedora la informació obtinguda o elaborada. Així mateix, caldrà un bon coneixement de les eines matemàtiques bàsiques com, per exemple, la resolució d’equacions,  el canvi d’unitats, la proporció, etc.

 

A l’hora d’estudiar diferents processos que tenen lloc en el planeta resulta imprescindible un bon coneixement dels mecanismes físics que els controlen. D’especial importància són els conceptes termodinàmics bàsics per comprendre la dinàmica tant de les capes fluïdes dels planeta, com la de la geosfera; en ambdós casos l’escala temporal pot ser instantània o extremadament dilatada.

 

La química proporciona  el suport necessari especialment quan s’analitzen els materials que formen el sistema terra. Els aspectes dinàmics (reaccions i la seva velocitat, equilibri químic i els factors que el modifiquen, etc.) permetran superar el model d’un planeta estàtic.

 

L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les ciències de la Terra i del medi ambient és tan necessari com en qualsevol dels altres àmbits del coneixement. La recerca d’informació a través d’Internet, la selecció de la informació subministrada per la xarxa, la representació gràfica de les dades recollides aprofitant les potencialitats dels fulls de càlcul i els diversos programes gràfics, la presentació de resultats de les investigacions utilitzant processadors de textos o eines de presentació multimèdia en serien algunes de les seves principals aplicacions.

 

Les ciències socials (geografia, història, història contemporània, economia) constitueixen un referent constant en els desenvolupament de les ciències de la Terra i del medi ambient: la història de la humanitat està farcida d’exemples d’interaccions no desitjades de caràcter catastròfic, agudes, cròniques, irreversibles o no, en el sí del medi ambient. Es comparteix també amb les ciències socials l’interès pel temps i la visió històrica dels esdeveniments que marquen  el nostre present.

 

Caldrà insistir també en els aspectes ètics de les nostres actituds i pràctiques envers  el medi. L’alumnat  ha d’entendre causes, processos, conseqüències,  valorar impactes i riscos, tot adoptant actituds crítiques i positives i de canvi, a nivell individual i col·lectiu.

 

Cap aspecte comunicatiu és aliè al desenvolupament de la matèria. Caldrà, doncs, interpretar críticament de forma científica els textos periodístics relacionats, examinar de forma crítica textos produïts per científics, tan actuals com del passat, saber expressar les idees que es volen transmetre, debatre i discutir amb els altres, arribar a acords, etc. Així mateix, caldrà fer molt d’èmfasi en el domini de la llengua, tant a nivell oral com escrit, imprescindible per a comunicar les idees i afavorir la comunicació entre el professorat i l’alumnat.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum.

A l'hora de desenvolupar el currículum de les ciències de la Terra i del medi ambient, un dels primers elements que cal tenir en compte és el seu caràcter interdisciplinari i global (holístic) Caldrà que l'alumnat construeixi els seus propis models mentals a partir de contextos quotidians. Aquests models s'enriquiran amb l'aportació del mètode científic i amb la participació d'altres camps del coneixement.

 

Sovint, part de la informació que s'utilitza en l'aprenentatge de la matèria, prové de fonts, properes o no, referides a fets quotidians que són recollits pels mitjans de comunicació de masses (premsa, revistes, televisió, ràdio,…), i Internet. Seleccionar, analitzar i discriminar les informacions valuoses d'aquelles que no ho son permet avaluar les capacitats i el grau de maduresa que va adquirint l'alumnat.  Afavorir el treball progressivament més autònom ha de permetre que, a partir de l'estudi pràctic de situacions, siguin capaços d'extreure'n els fonaments teòrics de la matèria.

 

Es valorarà el desenvolupament d'actituds positives envers el medi ambient i de creixement individual. Es procurarà enfrontar l'alumnat amb qüestions i problemàtiques que admetin respostes o solucions diverses per tal d'afavorir el respecte a les idees dels altres. Es valorarà, doncs, la seva actitud crítica, la seva capacitat d'argumentació, la tolerància i el treball en grup.

 

Així mateix, s'avaluaran les capacitats adquirides en el domini de les TIC, de les tècniques pròpies de la matèria i d'altres recursos aplicats als problemes ambientals.


OBJECTIUS

 

La matèria de ciències de la Terra i del medi ambient del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

 

1        Adquirir els fonaments teòrics i pràctics  bàsics, tant de gabinet com de camp, del funcionament de la Terra com a sistema i dels subsistemes terrestres per relacionar i interpretar les interaccions entre els fenòmens locals i globals.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

2        Cercar informació a través de fonts i suports diferents sobre problemes  ambientals d’origen antropogènic i/o relacionats amb fenòmens naturals i Vvalorar-ne la resposta dels éssers humans.

3        Analitzar diferents problemes ambientals en les seves causes, processos i conseqüències, que es poden presentar en el medi natural,tant a nivell local icom global, i debatre les possiblesper participar en decisions encaminades a que promoureguin millores en un marc de cooperació entre comunitats i països.

4        Conèixer els criteris per discriminar Utilitzar amb autonomia eines de suport documentals, procedimentals i  experimentals que permetin analitzar i avaluar  les situacions mediambientals. entre fonts d’informació fiables i no fiables i per contrastar fonts de diverses procedències.

5        Aplicar amb propietat els coneixements adquirits a  l'anàlisi  i resolució de problemes concrets del territori, reals i simulats, i participar en l’avaluaciór de les solucions proposades, mostrant respecte, tolerància i esperit crític que permeti el consens.

6        Analitzar i avaluar  les possibilitats d'explotació i els límits dels recursos naturals i les seves aplicacions tot valorant críticament  l'existència de límits. Valorar la necessitat d'adaptar l'explotació dels recursos a les taxes de la seva  renovació  i a la protecció d'indrets específics que mereixin ser preservats pel seu interès científic i cultural.                                  

7        Formular i assolir els conceptes, teories i models més importants i generals de les ciències de la Terra i del medi ambient, així com. Adquirir adquiriruna visió històrica dels grans canvis naturals en  l'evolució del planeta dins d’  una visió perspectiva global de la dinàmica terrestre tot analitzant-ne els processos subjacents. i d

8        Reconèixer l'entorn natural com una realitat dinàmica sotmesa a canvis que tenen lloc per causes, processos, velocitats i intensitats diferents. Recollir dades sobre el propi terreny per a la seva discussió posterior. Analitzar l’evolució  dels fets en l’espai i temps de manera que permeti hipotetitzar sobre  el passat i els possibles canvis geològics i  mediambientals en  el futur.

9        Identificar, i analitzar i debatre situacions relacionades amb el risc geològic, les intervencions dels éssers humans  en i sobre el medi natural i els impactes ambientals derivats de l’explotació i ús  dels recursos naturals, valorant els efectes impactes quees produeixen en els  subsistemes terrestres.

10   Analitzar Avaluar la importància de la gestió ambiental com a resposta de present i futur que ha de permetreà minimitzar i resoldre determinadesles situacions i problemàtiques actuals.

 


Primer curs

 

CONTINGUTS

Introducció a les ciències de la Terra i del medi ambient.

 

·        Coneixement i aplicació de la teoria de sistemes a l'estudi del medi. Identificació de la Terra com a un gran sistema. Evidència de les transformacions energètiques en la dinàmica terrestre interna i externa. Representació de relacions causals en el diferents subsistemes terrestres.

·        Descripció de l’explotació dels recursos naturals al llarg de història. Diferenciació i comparació entre els recursos renovables i no renovables. Identificació dels recursos energètics convencionals i alternatius. Valoració de l’ús racional en l’explotació dels recursos. Relació entre alguns consums i residus. Debat sobre la problemàtica dels residus. Discussió i valoració sobre  els diferents mètodes de tractament dels residus.

·        Distinció entre riscos geològics naturals i induïts. Identificació dels factors que intervenen en la valoració del risc geològic. Descripció de mètodes de previsió i prevenció de riscos. Aplicació a casos particulars de risc.

·        Definició del concepte d'impacte ambiental. Caracterització d’alguns impactes ambientals a diferents escales.

·        Caracterització del concepte de gestió ambiental. Valoració de les conseqüències de les accions humanes sobre el medi ambient. Identificació de diferents postures ideològiques davant dels problemes ambientals. Relació entre creixement econòmic i problemes ambientals: comparació entre  el conservacionisme i  el desenvolupament sostenible.

 

La geosfera.

 

·        Caracterització de la Terra dins el sistema solar. Exposició dels diferents mètodes d'estudi de l'interior de la Terra, interpretació i aplicació de les dades que proporcionen. Esquematització de l’estructura interna de la Terra.

·        Formulació del balanç energètic de la Terra. Descripció de les diferents manifestacions de les energies interna i externa i comprensió de la seva relació amb la dinàmica del planeta. Identificació de canvis en la superfície del planeta causats per l'energia interna i externa  de la Terra. Representació i interpretació del cicle geològic.

·        Formulació de la teoria de la deriva continental: exposició sobre l’origen i evolució dels oceans i els continents. Descripció de la teoria de la tectònica de plaques: representació dels límits entre plaques i dels fenòmens geològics associats. Comprensió dels diferents models de convecció en el mantell. Debat sobre les aportacions de la tectònica de plaques als coneixements actuals en geologia.

·        Caracterització dels processos geològics interns. Representació de gràfics esforç/deformació. Deducció dels mecanismes i tipus de deformació. Identificació d'estructures de deformació: plecs i fractures. Explicació de  l’origen de les grans serralades de muntanyes. Representació esquemàtica i interpretació d'estructures de deformació en el camp.

·        Definició de vulcanisme. Identificació i classificació dels productes volcànics. Diferenciació dels tipus d'erupcions volcàniques. Definició de terratrèmol. Identificació de les ones sísmiques. Interpretació de sismogrames. Comparació de  les diferents escales de mesura. Explicació de la distribució mundial de volcans i terratrèmols. Aplicació del mètode per la localització i càlcul de la magnitud dels sismes. Aplicacions de  l'energia geotèrmica.

·        Identificació dels processos geològics externs: meteorització, transport i sedimentació. Caracterització de les grans conques sedimentàries. Aplicació dels processos geològics externs en els diferents sistemes: vessants, fluvio-torrencials, aigües subterrànies, glacials, eòlics i costaners. Evidència del relleu com a resultat de la interacció entre els processos geològics interns i externs. Representació esquemàtica de diferents formes de relleu i  deducció del seu origen.

·        Descripció dels minerals més importants. Generalització de la formació dels cristalls. Identificació dels jaciments minerals i valoració del seu aprofitament. Caracterització dels minerals formadors de roques. Identificació i classificació dels minerals.

·        Representació del cicle de les roques. Descripció dels processos formadors  de les roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries. Classificació de les roques segons el seu origen. Formulació de la composició i estructura dels diferents tipus de roques. Interpretació de les roques en el camp: recollida i identificació de roques “in situ”. Identificació dels usos de les roques en la construcció, la indústria i l'energia.

 

 

Evolució en l'estudi de la Terra i medi ambient.

 

·        Exposició i  comparació d’algunes grans controvèrsies geològiques per mitjà de l’anàlisi i valoració de textos científics històrics.

·        Caracterització de l’origen i evolució de la Terra. Valoració de la importància del temps en geologia: datació relativa i absoluta. Anàlisi dels principis de datació relativa. Descripció del procés de fossilització. Aplicació dels fòssils com a indicadors de l‘edat i dels ambients sedimentaris. Identificació i classificació d'alguns fòssils característics. Interpretació del passat a partir de models actuals: descripció dels diferents ambients sedimentaris. Definició del concepte d'estratigrafia. Elaboració i interpretació de columnes estratigràfiques. Exposició sobre l’origen i l’evolució de la vida a la Terra. Representació de la taula dels temps geològics.

·        Interpretació i usos del mapa geològic. Anàlisi, interpretació i elaboració de talls geològics i blocs diagrama. Caracterització dels mètodes indirectes en l’estudi de l’interior de la Terra. Identificació dels trets geològics bàsics de Catalunya i de la Península Ibèrica.

·        Identificació, representació i interpretació del relleu de la Terra: sistemes cartogràfics. Localització per fotografia aèria. Aplicació dels mapes temàtics. Interpretació de mapes topogràfics. Càlcul de superfícies i pendents.

·        Comprensió dels sistemes de determinació de la posició per satèl·lit: els GPS. Valoració de les noves tecnologies aplicades a la cartografia: els sistemes d’informació geogràfica (SIG). Aplicació de la teledetecció: interpretació d'imatges enviades pels satèl·lits.

·        Coneixement d’alguns programes informàtics de simulació ambiental. Utilització pràctica de les eines TIC.

 

CRITERIS D'AVALUACIÓ

 

1.      Descriure i representar el funcionament bàsic dels sistemes i la seva aplicació a l’estudi de la Terra i del medi ambient.  Distingir els diferents tipus de relacions que es poden establir entre els elements d’un sistema i deduir la seva evolució temporal. Elaborar diferents tipus de simulacions i models i comprendre’n  el seu ús i les seves aplicacions pràctiques.

2.      Evidenciar i valorar alguns dels models de percepció social del medi ambient històricament explicitats a través de l’anàlisi de fonts diverses (textos, documents i  il·lustracions significatives)  i analitzar algunes de les actuacions rellevants actuals dels humans sobre  el medi.

3.      Cercar i exposar algunes de les característiques  físiques i químiques de la Terra (en comparació amb altres planetes del sistema solar) que fan possible  l’existència de la biosfera  i permeten explicar  i justificadr els seus processos dinàmics.

4.      Definir i reconèixer a la Terra com un planeta sotmès a canvis continus. Diferenciar entre les manifestacions de la dinàmica interna i externa del planeta i comprendre la diversitat de ritmes i intensitat.

5.      Exposar i esquematitzar els principals mecanismes que regulen la dinàmica de la litosfera i deduir la seva relació amb la distribució actual i històrica dels continents, la distribució sísmica i volcànica i de les grans estructures que conformen  el relleu terrestre.

6.      Definir i localitzar els processos dinàmics interns  i externs de la Terra, per demostrar la relació existent entre les seves manifestacions en la superfície i l’evolució del relleu.

7.      Representar de manera esquematitzada el cicle geològic tot explicitant les escales  temporals i espacials dels esdeveniments que hi tenen lloc i valorar  la importància de la modelització per a la comprensió del funcionament de la Terra.

8.      Identificar, descriure i classificar els principals minerals i roques; representant la seva distribució espacial. Obtenir informació rellevant  sobre els seus processos de formació. Mesurar i valorar la importància de la seva explotació, aprofitament i ús.

9.      Exposar i contrastar de manera crítica textos històrics i actuals que permetin entendre les grans controvèrsies que han fet progressar la geologia. Deduir i defensar que la ciència està sotmesa a revisió permanent i valoració critica.

10. Interpretar mapes topogràfics i geològics. Construir i interpretar columnes estratigràfiques i talls geològics senzills. Conèixer i adquirir els hàbits necessaris en el funcionament bàsic dels GPS i els SIG.

Segon curs

 

CONTINGUTS

 

Les capes fluides de la Terra.

 

·        Caracterització de l’atmosfera: composició, estructura i evolució. Comprensió del concepte d’energia solar. Càlcul del balanç energètic. Coneixement de la funció reguladora de l'atmosfera i com a filtre protector. Exposició de la dinàmica atmosfèrica: identificació dels agents i processos atmosfèrics. Identificació dels factors responsables dels canvis climàtics.

·        Diferenciació entre clima i temps atmosfèric. Actuació dels factors de control climàtic. Esquematització de la circulació general de l'atmosfera. Classificació dels climes en la Terra. Comparació dels climes de Catalunya. Construcció i anàlisi de climogrames.   Esquematització i interpretació de mapes del temps. Classificació dels riscos atmosfèrics: tipus, previsió i prevenció. Localització i comprensió del fenomen de El Niño. Exposició dels recursos energètics relacionats amb l'atmosfera.

·        Identificació d’impactes a l'atmosfera. Evidenciació i anàlisi de la contaminació de atmosfèrica: agents contaminants. Valoració dels efectes de la contaminació atmosfèrica a escala local: el boirum i la pluja àcida. Valoració dels efectes a escala global: l'afebliment de la capa d'ozó i l’escalfament del planeta. Anàlisi d’actuacions en defensa de la qualitat de l'aire. Definició de contaminació acústica. Realització d’exercicis pràctics sobre la contaminació de l’aire i les seves conseqüències.

·        Caracterització de la hidrosfera: composició i evolució.  Esquematització i anàlisi del cicle hidrològic. Formulació i càlcul del balanç hídric. Coneixement de la funció reguladora de la hidrosfera. Representació de la dinàmica oceànica. Exposició i descripció de l'acció de les aigües continentals (superficials i subterrànies). Anàlisi de paràmetres relacionats amb circulació de les aigües: cabal, capacitat, competència, permeabilitat i porositat.

·        Definició de la conca hidrogràfica com a sistema: anàlisi i valoració de problemes. Classificació dels riscos hidrològics: estudi de situacions concretes. Anàlisi dels usos de les aigües. Valoració dels recursos hídrics de Catalunya. Evidència de l'aigua com a font d'energia: aplicació a les centrals hidroelèctriques.

·        Identificació dels impactes a la hidrosfera. Anàlisi de la contaminació de l'aigua continental superficial i subterrànies. Valoració dels l’impacte de la  sobreexplotació i contaminació dels aqüífers. Identificació de l’origen de les aigües residuals i esquematització del procés de depuració. Descripció del procés de potabilització i dels mètodes de control de la qualitat de l'aigua. Anàlisi de la contaminació de les aigües marines: marees negres. Debat sobre la gestió sostenible de l'aigua. Determinació en  el camp o laboratori de la qualitat de l’aigua.

 

 

 

Riscos, recursos i impactes de la geosfera. Interfases entre subsistemes.

 

·        Descripció i comprensió de risc volcànic i risc sísmic. Elaboració i valoració de mesures de previsió i prevenció. Representació cartogràfica de riscos relacionats amb processos geològics interns. Exposició, anàlisi i valoració de casos pràctics de risc volcànic i sísmic.

·        Descripció i comprensió de riscos relacionats amb processos gravitacionals i provocats per les aigües. Elaboració i valoració de mesures de previsió i prevenció. Representació cartogràfica de riscos associats a processos geològics externs. Exposició, anàlisi  i valoració de casos pràctics de riscos gravitacionals i associats a les aigües.

·        Caracterització i descripció dels recursos de la geosfera. Anàlisi de càlculs  estimacions de reserves d’alguns recursos no renovables. Anàlisi i valoració dels impactes derivats de l'explotació d’alguns recursos no renovables. Reflexió sobre l'ús racional i l'optimització dels recursos. Descripció i identificació del paisatge com a recurs.

·        Caracterització de la pedosfera: composició, estructura i evolució. Descripció de processos edàfics. Identificació practica d’horitzons, perfil i pedió d’un sòl. Identificació de diferents tipus de sòls. Realització d'exercicis pràctics sobre la classificació textural dels sòls. Valoració dels usos del sòl: agrícola, ramader, forestal i urbà. Anàlisi del risc de contaminació, erosió i desertització. Anàlisi de les causes de la pèrdua de sòls a Catalunya. Valoració de la gestió i preservació del sòl.

·        Establiment de les principals característiques dels sistemes costaners. Definició dels conceptes de dinàmica litoral i morfologia costanera.  Localització i comprensió de la importància ecològica dels aiguamolls, manglars i esculls coral·lins. Valoració dels riscos i els impactes mediambientals en les zones costeres: debat sobre la gestió del litoral. Estudi pràctic i aplicació sobre casos concrets de riscos, impactes i gestió del litoral català.

 

 

Gestió ambiental i desenvolupament sostenible.

 

·        Definició del concepte de residus sòlids. Identificació i caracterització dels  residus: urbans, agrícoles, ramaders, forestals, sanitaris, industrials i radioactius. Exposició i debat dels problemes que presenta el tractament dels residus i la seva gestió. Anàlisi de la producció i gestió dels residus urbans en una ciutat.

·        Exposició i comprensió del concepte de gestió ambiental i dels seus instruments.  Descripció i aplicació de mesures preventives: ús de les normatives i aplicació a un estudi de cas per avaluar l'impacte ambiental. Anàlisi d'algun exemple de gestió ambiental.

·        Identificació i valoració dels instruments de política ambiental a l'estat espanyol i a Catalunya. Anàlisi de la relació entre la conservació i preservació del medi i la millora de la qualitat de vida. Evidència de la necessitat de preservació de la biodiversitat i espais naturals.

·        Valoració del conflicte entre alguns sistemes econòmics i el desenvolupament sostenible. Caracterització dels trets bàsics de l'educació ambiental i en la sostenibilitat. Anàlisi crític d’algunes cimeres internacionals sobre el desenvolupament sostenible i de la viabilitat dels acords presos.

 

 

CRITERIS D'AVALUACIÓ

 

1.      Descriure i representar l’estructura, composició i dinàmica atmosfèriques.  Elaborar i interpretar mapes del temps i climogrames. Investigar sobre els  riscos atmosfèrics. Elaborar previsions i prediccions senzilles relacionades amb l’estat de l’atmosfera i els riscos que se’n poden derivar.  Valorar els principals recursos energètics associats a l’atmosfera.

2.      Exposar i defensar la importància del cicle de l’aigua i identificar-ne  modificacions a partir d’intervencions antròpiques. Dissenyar i calcular balanços hídrics senzills. Representar i justificar el sistema conca com una unitat de gestió.  Prendre consciència i valorar  l’aigua com a recurs limitat i limitant.

3.      Enumerar i avaluar de manera crítica els impactes que provoquen els éssers humans sobre l’atmosfera, la hidrosfera, la pedosfera i la biosfera. Valorar i discutir hàbits sostenibles en l’espai i temps. Argumentar sobre les eines més adequades per a la gestió dels seus recursos de manera sostenible.

4.      Situar les manifestacions sísmiques i volcàniques en relació a les plaques tectòniques tot valorant la capacitat de predicció i previsió d’aquests fenòmens. Diferenciar entre les  escales de Richter (magnitud) i Mercal·li (intensitat) i interpretar  el resultat de les seves mesures. Valorar i avaluar diferents situacions de risc volcànic i sísmic.

5.      Comparar els processos naturals formadors i destructors de sòls. Distingir i classificar els diferents tipus de sòls a partir de l’anàlisi dels seus perfils o pedions, i valorar la interfase sòl com un recurs indispensable. Generalitzar i seleccionar diferents tipus d’actuacions destinades a minimitzar els impactes de les activitats humanes sobre la pedosfera.

6.      Comparar i analitzar els processos dinàmics que tenen lloc en els sistemes costaners amb  la seva fragilitat, tant a nivell del risc geològic, com el de la importància en la biodiversitat de les espècies, tot exposant les dificultats que comporta la seva preservació. Avaluació de l’impacte ambiental i disseny de mesures correctores.

7.      Relacionar la importància econòmica dels principals recursos geològics amb  el càlcul dels impactes i la mesura dels riscos induïts que genera la seva explotació. Defensar l’ús racional dels recursos energètics i justificar la utilització d’energies alternatives.

8.      Conèixer i exposar les diferents activitats que generen residus i deduir de quin tipus són en cada cas. Actuar davant de la importància d’un tractament adequat dels residus i de la seva complexitat. Dissenyar i discutir les diferents alternatives per al tractament de residus i valorar la seva idoneïtat.

9.      Descriure els principals Instruments de gestió ambiental. Elaborar de manera simplificada el protocol a seguir per realitzar una avaluació d’impacte ambiental i valorar la seva utilitat a partir d’exemples pràctics. Prendre consciència i debatre sobre la necessitat de la  planificació del territori.

10. Formular les idees generals dels aspectes mes significatius del debat ambiental. Definir i defensar  el concepte global de sostenibilitat i de cooperació en  el desenvolupament sostenible. Valorar la importància de l’educació ambiental.