Benvolgut/da company/a,

 

T’escrivim en relació a les eleccions sindicals que es realitzaran el proper dijous 3 de febrer per a informar-te de les nostres propostes i per a demanar-te el teu vot. Si has pensat votar  algun dels sindicats clàssics, simplement et demanem que primer llegeixis aquest escrit per conèixer altres opcions. Si estàs desencantat de tots els sindicats i ja has pensat en no anar a votar, et demanem que ho reconsideris per dos motius: en primer lloc perquè, si molta gent no va a votar, el que passarà és que els grans sindicats tornaran a guanyar i tot continuarà igual de malament. En segon lloc, perquè nosaltres som un sindicat completament diferent, estem constituïts exclusivament per professors i professores de Secundària en actiu, que volem continuar impartint classes, al menys durant mitja jornada, encara que guanyem les eleccions i que el nostre principal objectiu és recuperar la nostra professió, que és la d’ensenyar les matèries de la nostra especialitat en un context d’esforç, rigor i respecte al professorat.

 

Et pot sorprendre que nosaltres no parlem en primer lloc de reduir l’edat de jubilació, de reduir el nombre d’hores de classe o de lluitar contra la congelació salarial, com fan els altres sindicats. La raó és perquè nosaltres pensem que tenim un problema molt més greu, del qual els grans sindicats no parlen, que és que al professorat de Secundària ens han canviat la professió. Avui, a conseqüència de l’ESO, cada vegada hi ha més centres on ja és molt difícil ensenyar i educar i, per culpa d’això, cada vegada hi ha més professorat amb baixes mèdiques, hi ha molts instituts que ja han perdut els Batxillerats, alguns que ja superen el 90% d’alumnes immigrants que no saben ni català ni castellà i cada any tanquen més instituts per manca d’alumnat.

 

Si no recuperem un sistema educatiu on l’alumnat hagi de demostrar, a través de proves externes obligatòries, que està preparat per passar a l’etapa següent, cada vegada serà menys necessari que hi hagi professors que sàpiguen ensenyar. Sense aquestes proves externes, els centres es veuran obligats, cada vegada més, a regalar les notes per a evitar la fugida del seu alumnat cap a centres encara menys exigents. En aquesta situació, el professorat no podrà fer treballar l’alumnat, haurà d’aguantar comportaments inadequats i no podrà atendre degudament els alumnes que volen treballar. A més, com els centres de secundària públics resulten més cars per a l’Administració que els concertats, es disminuirà el nombre d’instituts i la majoria quedaran dedicats exclusivament a l’acollida d’alumnes amb dificultats d’escolarització. En resum, o acabem amb l’ESO o la nostra professió i els nostres llocs de treball estan en perill.

 

L’objectiu d’acabar amb l’ESO i de recuperar un sistema educatiu on sigui necessari l’esforç i hi hagi una diversitat de vies a partir dels 14 anys no és ni impossible ni complicat. D’una banda tenim els desastrosos resultats de l’ESO i, d’una altra, que hi hagi un sindicat de professors amb prou representativitat que ho demani, com podria ser el nostre si tu i altres docents com tu ens doneu el vostre vot.

 

Les principals conseqüències de l’establiment de l’ESO han sigut: que tenim un 30% de fracàs escolar, el doble que la mitjana europea, que en les quatre proves PISA realitzades, Espanya mai ha arribat a l’aprovat en cap dels tres aspectes examinats (comprensió lectora, matemàtiques i ciències), que ja tenim un 20% de joves entre 18 i 24 anys que ni treballen ni estudien i que pràcticament ja no hi ha cap professor que encara cregui en el model educatiu que té l’obligació de complir, exceptuant, òbviament, els catedràtics de psicologia evolutiva que el van proposar. Amb aquesta situació és evident que la majoria de l’opinió pública veuria bé una rectificació. A la nostra WEB (www.ames-fps.com) hem posat un vídeo titulat “L’educació té solució” on s’expliquen les raons ideològiques del model educatiu de la LOGSE i de la LOE i els seus errors.

 

Establir un sistema educatiu amb cultura de l’esforç no és complicat perquè, de moment, es podria fer en l’actual marc de la LOE. A Catalunya només caldria donar valor acadèmic als resultats de la prova externa que es fa al final de la Primària i la que està previst fer aquest curs al final de l’ESO. Això vol dir que els resultats dels alumnes en aquestes proves haurien de ser tinguts en compte pels centres, en el moment de decidir si els alumnes han assolit o no els objectius finals de l’etapa. El primer any hi hauria molts suspensos però desprès, quan els alumnes i els seus pares constatessin la necessitat de superar les proves externes per a poder passar a l’etapa següent, s’esforçarien més i aprovarien més, com ara ja fan els alumnes de Batxillerat, gràcies a l’existència de les PAU. A més, en el cas de l’ESO, per a disminuir el fracàs escolar, es podria establir un ventall de possibilitats posteriors en funció de les qualificacions obtingudes.  

 

Amb l’establiment d’aquestes proves externes s’evitaria l’entrada a l’ESO dels alumnes de Primària que encara no estan preparats i l’entrada al Batxillerat o a la FP dels alumnes de l’ESO que tampoc ho estan. Sense aquestes proves tant el Batxillerat com la FP també es degradaran en molt pocs anys. Amb aquestes proves els professors especialitzats en ensenyar determinades matèries tornarien a ser necessaris i, per tant, tots nosaltres recuperaríem la nostra professió. D’altre banda, els centres públics, que pel fet de tenir regulat l’accés a la funció docent per oposició compten amb un professorat molt qualificat, recuperarien el seu prestigi de ser centres on es prepara molt bé l’alumnat en totes les matèries. Aquest és el nostre principal objectiu i pel qual ara et demanem el teu vot. Moltes gràcies.

 

Una molt cordial salutació

 

Barcelona, gener de 2011

  

 

Sindicat AMES

(Acció per la Millora de l’Ensenyament Secundari)

www.ames-fps.com

ames@ames-fps.com

Apartat de Correus, 20091 08080 Barcelona