Aquesta matèria prepara l’alumnat per accedir a estudis posteriors propis dels àmbits del disseny o que s’hi relacionen, alhora que constitueix un complement òptim per al seu desenvolupament com a individu, perquè afavoreix el seu potencial creatiu i els judicis de valor respecte a tot allò que l’envolta materialment i gràficament.

A l’etapa educativa anterior, l’àrea d’Educació visual i plàstica ha permès introduir el concepte de disseny, i ha comportat experiències propedèutiques que manifestaran ara la seva utilitat. Fonaments del Disseny explicita els vessants propis de tot disseny observables en productes i espais bi i tridimensionals; defineix de manera clara els seus trets fonamentals i l’espai disciplinari en relació amb les altres matèries curriculars; i estableix les accions educatives dirigides a introduir l’alumnat en la seva comprensió i expressió projectual.

El disseny té un ventall de branques que se solen manifestar prioritàriament en diferents àmbits clàssics de professionalització: disseny gràfic, industrial, i d’interiorisme, sense oblidar sectors importants encara que menys genèrics. Si bé la matèria presenta certa amplitud, també aquest abast propicia un enfocament global, a través d’actuacions diversificades de creació i projectació que afavoreixen eleccions vocacionals molt properes en el temps.

Els continguts de la matèria treballen estratègies d'ideació racional i heurística, i afinen capacitats reflexives i d’observació que requereixen participacions actives. Les propostes de treball impliquen la utilització de sistemes i recursos d’indagació i representació gràfica i volumètrica, consolidant-ne així el seu domini i posant en evidència la seva utilitat en futurs camps professionals. També s’incorporen en els continguts de la matèria les noves tecnologies com a part implícita en els processos reals de disseny i com a recurs propi d’investigació i representació.

El món del disseny pren per centre d'interès elements i espais quotidians a l’abast de l’alumnat, que els estudia, relaciona i modifica per tal de crear-ne de nous o trobar millores als existents. Els processos particulars que segueix cada alumna/e en la realització de les propostes és tan important com els resultats obtinguts, i tant els uns com els altres variaran segons la persona implicada, la qual conté en sí mateixa les bases de la seva pròpia i no forçada originalitat.

En conjunt, la matèria dóna a conèixer els mecanismes i condicions del disseny dels espais, dels objectes i de les imatges gràfiques que ens envolten, i aporta a l’alumnat les eines per a la seva comprensió i per abordar la seva concepció i pràctica projectual de manera introductòria. També permet aprofundir en un camp que equilibra coneixements intel·lectuals i experiències intuïtives, realitzacions experimentals i pràctiques expressives, integrant conceptualització i producció de forma coherent i significativa.

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Comprendre el fet del disseny, diferenciant-lo d’altres manifestacions científiques, tecnològiques o artístiques.
2. Valorar els vessants funcionals, comunicatius, de context i de materialització, propis de tot disseny.
3. Desenvolupar capacitats perceptives, analítiques i crítiques respecte l'entorn objectual, espacial i gràfic.
4. Resoldre exercicis projectuals de caràcter elemental referits al disseny gràfic, objectual i de l’espai habitable, i d’altres àmbits si convé, trobant solucions adients i creatives.
5. Elegir apropiadament, i utilitzar amb destresa, els recursos de dibuix i de volum i les tècniques graficoplàstiques, emprant-los en la projectació i la presentació d’obres de disseny, tot obtenint resultats valorables quant a la seva adequació, correcció i expressió.
6. Adquirir hàbits d’investigació i creació que potenciïn respostes renovadores envers les necessitats materials, socials i culturals.
7. Reconèixer obres i autores i autors dels diferents àmbits del disseny, en particular aquells que ja formen part de la seva història o del nostre entorn actual, i relacionar-los amb els fets i característiques pròpies del seu context.

1. Contextualització.

1.1. L’entorn i l’ésser humà.

El disseny i la persona: factors biològics, psicològics i sociològics.

1.2. Introducció a la història del disseny.

La segona meitat del segle XX. Disseny actual a Catalunya.

2. Projecte i producte.

1. Les anàlisi associades a tota projectació.

Els requeriments funcionals i el seu enunciat des del punt de vista projectual.

Els valors estètics i valors sígnics com a components de la comunicabilitat.

Possibilitats i condicions tecnològiques i materials.

El context cultural com a condició. El perfil personal del grup receptor.

2. Les potències creatives i el procés projectual.

El projecte com a seqüència de decissions.

El procés extern de la projectació: informació, projectació i validació

Les bases internes de la projectació: indagacions racionals i heurístiques, diversificació de solucions i opcions finals.

3. La vehiculació projectual.

El dibuix aplicat a l’ordenació del pla. Pautes reticulars i pautes lliures. Traçats.

El dibuix aplicat a l’expressió d’estructures tridimensionals de diversos components i d’objectes amb buit interior. Sistemes de representació: vistes, seccions i altres.

Maquetació projectual. Aplicació a aspectes ergonòmics i formals i al disseny de l’espai habitable.

El prototip projectual i l’establiment digital de models.

4. Bases morfològiques i sintàctiques.

3. Àmbits i productes del disseny.

3.1. Producte i mercat.

El mercat com a condició de destí, transport i comercialització.

3.2. Condicions de materialització.

Fabricació, impressió i construcció. Característiques i controls de validació.

La producció seriada i la producció artesana. Les edicions de disseny.

Materials, processos i tecnologies asssociades.

3.3. Àmbits productius del disseny i productes de disseny.

1. Reconeixement crític de manifestacions de dissenys.

1.1. Observació directa o mediatitzada de solucions gràfiques, objectes i espais dissenyats.

1.2. Observació i valoració d’elements que intervenen en processos de disseny i en les seves condicions.

1.3. Reconeixement de manifestacions de disseny corresponents a moments històrics i tendències diverses.

2. Estudi sistemàtic d’aportacions en les manifestacions de disseny.

3. Realització d’exercicis projectuals.

3.1. Projectació.

3.2. Expressió projectual.

1. Sensibilització pels valors funcionals, comunicatius, de materialització i de context.

2. Disposició interpretativa i crítica envers el fet i els productes de disseny.

3. Interès en l’activitat projectual.

3.4. Afany per superar dificultats i aprendre dels errors.

5. Respecte i interès pel treball propi i el dels companys i les companyes.
6. Respecte i cura pels materials, paraments i estris existents a l’aula.

1. Reconèixer la rellevància del disseny com a activitat possibilitadora del comportament de l’ésser humà en les seves relacions amb els espais, objectes i gràfica de l’entorn.
2. Reconèixer l’abast i la importància dels àmbits tradicionals del disseny (gràfic, de l’objecte i de l’espai habitable) sense exclusió d’altres àmbits menys genèrics.
3. Mostrar coneixement dels fets històrics i els canvis socials relacionats amb el disseny.
4. Analitzar productes de disseny atenent a factors de realització (tecnològics i materials), funcionals i comunicacionals, i valorar-ne l’adequació a un determinat context.
5. Mostrar coneixements, a grans trets, dels processos de disseny pel que fa a la ideació i validació propis de tota projectació.
6. Reconèixer l’abast de tot disseny, mostrant coneixements, a grans trets, dels processos i tècniques de producció més rellevants implicats.
7. Realitzar exercicis projectuals d’abast elemental, posant èmfasi en el procés i conscienciant la pròpia lògica projectual, establint relacions correctes entre els aspectes analítics i sintètics pel que fa a la informació, ideació, vehiculació projectual i ponderació de resultats.
8. Saber integrar elements i relacions compositives, tècniques i materials com a factors desencadenants de solucions en disseny.
9. Saber representar els processos i les solucions projectuals emprant els recursos graficoplàstics, de dibuix i de volum, fent atenció a la seva estructura i al seus acabats superficials.
10. Reconèixer les necessitats de l’estandardització i les utilitats de la modularitat, i saber aplicar-les.
11. Demostrar capacitats d’ideació, enginy i valoració crítica en les activitats projectuals pròpies.
12. Mostrar actituds positives davant les possibilitats de creació o millora de gràfics, objectes o espais de l’entorn.
13. Elegir i utilitzar amb nivell suficient de destresa, tècniques, materials, eines i recursos a l’abast, en l’elaboració i presentació de solucions de disseny.
14. Relacionar la pròpia activitat d’aprenentatge amb els camps professionals del disseny i amb els principals moments històrics i les tendències actuals.
15. Demostrar conductes de crítica raonada envers els missatges publicitaris, el consumisme i els estereotips vigents.
16. Comportar-se en l’aula de manera responsable respecte al col·lectiu, especialment en la cura d’estris i materials propis i d’altres, en l’ús conscient de les instal·lacions i en el respecte envers els treballs dels companys i companyes.
17. Emprar amb propietat la terminologia pròpia dels continguts de la matèria.