Primera valoració de l'avantprojecte de la Llei Orgànica de l'Educació (LOE) presentat el 30 de març de 2005

AMES (Sindicat de professors)

http://amesweb.tripod.com

En primer lloc exposem un llistat dels aspectes que considerem positius, en segon lloc dels que considerem negatius i, finalment, fem una valoració global de tot l'avantprojecte.

1. Aspectes que considerem positius

1.1 Que s'estableixi una diversificació curricular a partir de 3r d'ESO per als alumnes que ja han repetit una vegada, que no han aconseguit superar el 2n d'ESO i que els seus professors consideren que no és convenient que segueixin el currículum ordinari.

1.2 Que es possibiliti accedir al professorat a la jubilació anticipada als 60 anys fins el 4 de octubre de 2010 (i amb una determinada gratificació). Que s'afavoreixi la substitució voluntària d'hores de classe per altres activitats a partir dels 55 anys sense disminució de retribucions. Que es permeti la disminució d'hores laborals, encara que sigui amb disminució en la retribució, a partir dels 55 anys. Respecte al primer punt, creiem que quedaran pocs professors de més de 60 anys per transmetre les seves experiències i per fer les tutories dels nous professors, la qual cosa representarà una gran pèrdua per al nostre país. És molt trist pensar que la gran il·lusió que aquesta mesura provocarà entre els professors amb més experiència es deu a les poques satisfaccions que avui proporciona la nostra professió.

1.3 Que l'assignatura "Biologia i Geologia" pugui ser considerada diferent de l'assignatura "Física i Química" en els tres primers cursos de l'ESO, per tal que uns cursos es doni una assignatura i els altres, l'altra. Això permet que puguin ser impartides per professors especialistes. Que a 4t d'ESO aquestes dues assignatures, així com "Informàtica" i "Tecnologia" siguin considerades assignatures diferents.

1.4 Que es mantingui el cos de Catedràtics com a cos d'excel·lència en preparació i didàctica. Que per accedir-hi sigui necessari tenir 6 o més anys d'experiència docent i no superar el 30% de les places del cos de partida.

1.5 Que a 4t d'ESO, en haver d'escollir l'alumne 3 assignatures d'entre 8, apareguin uns determinats itineraris que facilitaran el tractament de les diferents capacitats i interessos dels alumnes.

1.6 Que s'inclogui una assignatura de ciències ("Ciències per al món contemporani") en el curriculum dels alumnes de Batxillerat de les modalitats no científiques.

 2. Aspectes que considerem negatius

2.1 Que a l'ESO es pugui passar de curs amb tres assignatures pendents. Pensem que un alumne que té dificultats d'aprenentatge no pot aprofitar un curs sencer si a més ha de superar tres assignatures pendents del curs anterior. D'altre banda, considerem que un alumne no pot entendre, per exemple, les matemàtiques de 2n d'ESO si no sap les del 1r d'ESO.

2.2 Que la Junta d'Avaluació, davant d'alumnes que tenen 3 assignatures pendents, pugui promocionar de curs a uns alumnes i no a uns altres sense cap prova comparable. Això pot donar lloc a arbitrarietats i a greuges comparatius entre centres i dintre del mateix centre. A més, sense necessitat de proves revisables que demostrin que els alumnes que han estat promocionats han arribat als mínims necessaris per poder seguir amb normalitat el curs següent, es poden donar casos de promoció d'alumnes no en funció dels seus interessos acadèmics sinó en funció de l'estabilitat laboral del professorat del centre o per altres motius.

2.3 Que no es pugi repetir cada curs sinó només dues vegades a tota l'ESO. Això ens porta de nou a la promoció automàtica que tant de mal ha fet als alumnes durant aquests anys de LOGSE. Segons aquesta norma, si un alumne al finalitzar el 2n d'ESO ja ha repetit dues vegades, faci el que faci a 3r d'ESO, hauria de promocionar a 4t d'ESO l'any següent. Això no té cap raó pedagògica sinó només raons econòmiques (la repetició la paga l'Estat) i polítiques (acontentar determinats sectors de votants). Per poder educar en l'esforç i en la responsabilitat és necessari que l'alumne tingui clar que si suspèn 3r d'ESO haurà de repetir aquest curs i que, si no vol continuar fen l'ESO, a partir dels 15 anys ja té la possibilitat d'anar a un curs per preparar l'accés al món laboral.

2.4 Que només els alumnes de 4t curs de l'ESO i els de Batxillerat puguin fer un examen extraordinari de les assignatures pendents. Nosaltres pensem que per a l'educació en la cultura de l'esforç i de la responsabilitat i per afavorir els alumnes amb un ritme d'aprenentatge més lent, s'hauria d'oferir aquesta segona oportunitat també en els tres primer cursos de l'ESO. A més, considerem necessari que els exàmens extraordinaris siguin fixats a principis del mes de setembre, perquè realment sigui una segona oportunitat. Cal recordar que en algunes Comunitats Autònomes aquests exàmens s'han posat només dos dies després d'acabar el curs, cosa totalment absurda, però políticament correcta de cara a la galeria (poder avançar l'inici de les classes).

2.5 Que els Programes de Qualificació Professional per a alumnes que no tinguin possibilitats d'acabar l'ESO s'estableixin a partir dels 16 anys i només de forma excepcional a partir dels 15 anys. Nosaltres pensem que hauria de ser també normal a partir dels 15 anys.

2.6 Que s'hagi establert que a l'ESO la "Segona llengua estrangera" i la "Cultura clàssica" siguin matèries voluntàries (optatives). Considerem que aquestes dues matèries han de ser cursades per tots els alumnes de l'ESO ja que una "Segona llengua estrangera" és un valor afegit, i exigit, en el món laboral. I la "Cultura Clàssica" perquè imparteix uns valors, que no són utilitaris ni crematístics, sinó que representen les arrels de la nostra llengua i de tota la nostra cultura, i especialment, l'inici de la Democràcia i el Dret. Si perdem les nostres arrels, perdem la nostra identitat i caminem cap a la nostra decadència.

2.7 Que no s'hagi optat per un Batxillerat de tres anys com es fa a la majoria dels països europeus. Tenim el Batxillerat més curt d'Europa.

2.8 Que s'hagi introduït també al Batxillerat l'assignatura "Educació per a la ciutadania" (una mena de formació en valors democràtics i en el coneixement de la constitució espanyola i europea). Pot ser acceptable a l'ESO però en un Batxillerat de només de dos anys no ens sembla gens ni mica adequat. A més, creiem que els valors ja es transmeten a través de cadascuna de les assignatures, si el professor és competent.

2.9 Que al final de la Primària simplement es donarà un informe perquè el centre de Secundària conegui l'expedient acadèmic de l'alumne. Considerem que és lamentable que l'Administració no vulgui exercir la seva responsabilitat d'evitar el frau amb les qualificacions. L'Administració ha de garantir a les famílies que si el seu fill passa a l'ESO és perquè ha assolit els coneixements i les habilitats mínimes per poder seguir amb possibilitats d'èxit aquests estudis. Pensem que l'Administració hauria d'establir un control extern que avalués si l'alumne està o no preparat per passar a l'ESO. Per això creiem que seria molt convenient que l'avaluació de competències bàsiques, establerta a l'Article 21, no es fes a 4t curs de Primària sinó al final de la Primària i que tingués valor acadèmic per poder accedir o no a l'ESO. Igualment considerem necessari, com en el seu moment vam proposar al MECD, establir una prova externa després de l'ESO per garantir que els alumnes que accedeixen al Batxillerat i a la FP tenen els coneixements mínims per poder aprofitar aquests estudis.

2.10 Que la llei estableixi que en el Consell Escolar del centre pugui haver -hi alumnes de 12 anys per decidir sobre, per exemple, aprovar o no la programació didàctica del centre, decidir l'admissió o no d'alumnes, aprovar o no les normes d'organització del centre, etc. És sorprenent que, en canvi, totes aquestes decisions no les pugui assumir el Claustre de Professors que són els professionals del sector, els únics especialistes i els únics que poden tenir 20, 30 o 40 anys d'experiència. És lamentable les poques competències que aquesta llei dóna al Claustre de Professors.

2.11 Que en la selecció del Director tingui el mateix pes el Claustre de Professors que els membres no docents del Consell Escolar. Pensem que això no és correcte perquè els professors són els únics professionals i els únics que porten tota la seva vida professional en centres educatius. En canvi, els membres no docents són els alumnes, que van de nens de 12 anys a adolescents de fins 18 anys; els pares, que en realitat només representen a un 5% dels pares, donat que només aquest percentatge va a votar per escollir els seus representants; i els representants del personal no docent, que són molt poques persones si es compara amb el professorat. Pensem que seria millor que el pes per seleccionar a un Director l'assumís una comissió de professionals del sector. També pensem que el Consell Escolar només hauria de ser un òrgan consultiu per poder saber que espera el barri del centre, però no la màxima autoritat de govern del centre. No té cap sentit que, per exemple, un adolescent de 15 anys, un conserge i un pare, que possiblement no tenen cap experiència en la direcció de centres educatius, siguin els que decideixin qui ha de ser el Director.

 

3. Valoració final

3.1 Pensem que aquesta llei ens torna a la promoció automàtica en funció de l'edat i que endarrereix la diversificació curricular al 4t d'ESO, quan seria necessari avançar-la a partir dels 15 anys per als alumnes que no volen seguir estudiant, els anomenats objectors escolars, a través d'un curs de preparació al món laboral.

3.2 Considerem que amb aquesta llei, com va passar amb la LOGSE i amb la LOCE, l'Administració no vol assumir les seves responsabilitats de velar per controlar que els alumnes que des de la Primària accedeixen a l'ESO, i els que des de l'ESO accedeixen al Batxillerat o a la FP de grau mitjà, realment tenen la preparació mínima per poder aprofitar l'etapa següent.

3.3 Estem sorpresos de la manca de referència explícita a com es pensa finançar aquesta llei. Sense una llei de finançament no hi ha cap seguretat que es puguin realitzar les accions de reforç i d'atenció a la diversitat que es proposen. Després de les crítiques que per aquest motiu es van fer a la LOCE no era d'esperar que es tornés a fer el mateix.

3.4. Com ja s'ha fet públic, el partit en el govern no ha volgut establir cap contacte amb el principal partit de l'oposició per tal d'arribar a una llei pactada, és a dir una llei que donés al nostre país un sistema educatiu estable. Per tant, si a l'any 2008 es produeix un nou canvi de govern, és molt probable que aquesta futura llei tampoc s'arribi a aplicar del tot. En resum, pensem que s'ha perdut una gran oportunitat i lamentem que de nou s'hagin anteposat els interessos polítics (s'ha volgut acontentar als votants) i econòmics (l'alumne repetidor costa car a l'Estat) a les necessitats educatives del país.

4 d'abril de 2005

AMES (Sindicat de professors)