Primera valoració de l’Avantprojecte de la futura Llei Catalana de l’Educació presentada pel conseller Ernest Maragall el 28 d’abril de 2008

Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (Sindicat AMES)

1.) El model educatiu que es proposa en aquest avantprojecte.

El model presentat es caracteritza per:

Respecte al sistema:

- Nova denominació dels centres (els CEIPs s’anomenaran Escoles i els IES s’anomenaran Instituts).

- Creació de centres d’alumnes de de 3 a 18 anys, que es denominaran “Instituts escola”.

- Consolidar el concepte de Zona.

- Els ajuntaments també seran considerats administració educativa. L'ajuntament haurà de concretar la planificació, programar l’oferta, dirigir el procés d’escolarització i gestiona recursos humans amb el professorat adscrit a la zona.

- Creació de l’agència d’avaluació externa que serà l’agència encarregada de fer una avaluació de la globalitat del sistema i que també podrà dissenyar el currículum a petició de l’Administració.

Respecte als centres:

- Potenciar l’autonomia de centre.

- Donar més competències als equips directius, incloses les de gestió de recursos humans.

- Permetre que els centres tinguin el seu propi currículum.

Respecte al professorat:

- Major exigència en la preparació inicial del nou professorat.

- Establiment d’estímuls al professorat respecte a la recerca, innovacions i formació avaluada (no la mera assistència).

- Vincular el professorat a una zona (no a un centre).

- Nous cossos de docents propis i exclusius de Catalunya, amb un model d’oposicions i un nou model de provisió de llocs de treball.

Respecte a l’alumnat:

- Aconseguir un major èxit acadèmic.

- Consolidar les tutories individualitzades i l’orientació dels alumnes cap al seu futur.

- Potenciar el pont entre l’ESO i el món professional.

Respecte a les famílies:

- Exigència a les famílies d’un compromís de responsabilització en l’educació dels seus fills.

- Major importància del Consell Escolar en la marxa del centre.

2.) Valoració que ens mereix aquest avantprojecte

Tots sabem que a l’últim informe PISA, el de l’any 2006, Espanya va quedar en el número 31 malgrat ser la novena potència econòmica mundial, i que Catalunya va ocupar la novena posició entre les 10 comunitats autònomes que van demanar dades diferenciades. Només vam superar a Andalusia. En una situació així és molt d’agrair que la Conselleria d’Educació ara intenti millorar les coses.

A aquesta situació hem arribat per apostar per un sistema educatiu sense cultura de l’esforç, sense autoritat del professorat i dels equips directius i sense cap reconeixement del valor de l’excel·lència professional, tan de l’alumnat com del professorat. És la lògica conseqüència de l’actuació d’uns responsables en temes educatius que en lloc de defensar els drets dels alumnes i de les seves famílies, van acceptar les exigències dels actuals grans sindicats. Aquests sempre han defensat, i ho continuen fent, un sistema educatiu sense esforç, ni perquè l’alumne promocioni de curs, ni perquè el professorat superi unes oposicions, un sistema sense obligacions de rendiment acadèmic i, sobre tot, sense controls externs dels nivells de l’alumnat. En aquest aspecte valorem molt positivament una Conselleria que, com mai havia fet cap altra, s’atreveixi a enfrontar-se a aquests sindicats, que són tan responsables com el Departament de la situació a la que hem arribat.

L’avantprojecte que ens han presentat comprèn moltes novetats, unes, lògicament, ens agraden més que altres, però el que és molt important és saber si serviran o no per millorar de veritat el nostre sistema educatiu, és a dir per aconseguir que els nostres alumnes adquireixin la cultura de l’esforç, l'hàbit de treballar, trobin un camí que s’adapti a les seves capacitats i interessos i, per tant, surtin molt ben preparats per a la seva vida d’adult.

Tot dependrà de com es faci l’avaluació externa del sistema. Si externament només és valora el professorat i no es valora l’alumnat, no haurem aconseguit cap millorar. Les raons són les següents:

a) El problema del nostre ensenyament no és una mala preparació del professorat sinó la manca d'estímuls que proporciona el nostre sistema educatiu a l'alumnat per estudiar i formar-se i al professorat per està satisfets de la seva professió.

b) Aquesta manca d'estímul neix de què a l'ESO no cal estudiar massa per a passar de curs ni per obtenir el títol. Amb aquesta situació és impossible fer treballar a l'alumnat.

c) Per crear estímuls cal establir una prova externa pels alumnes que han acabat l'ESO, la superació de la qual fos necessària per seguir el seu camí. Prova externa vol dir feta per l'Administració i no pel propi centre. La nota d’aquesta prova s'hauria de tenir en compte per aconseguir plaça per fer el Batxillerat o la FP, ja sigui en el propi centre o en un altre centre. Això ho permet fer la LOE. Més endavant, amb una altre llei, podria ser indispensable per poder començar aquests estudis.

d) Per poder preparar millors als alumnes que després es volen presentar a aquestes proves, els centres, per pròpia iniciativa, constituirien els grups en funció de les capacitats i interessos dels alumnes. Els alumnes que no volguessin presentar-se a aquestes proves, perquè no volen continuar estudiant sinó incorporar-se al món laboral, no haurien d'arribar a uns nivells tant alts com els altres i, per tant, podrien obtenir la titulació en ESO en els seu centre, amb més facilitat. Per tant, disminuiria el fracàs escolar a l'ESO sense necessitat de disminuir els nivells a assolir per part dels altres alumnes, és a dir sense haver de renunciar a introduir la cultura de l'esforç en el nostre sistema educatiu.

e) Unes proves externes similars es podrien posar al final de la Primària per tenir preferència per trobar plaça en un centre per fer l'ESO. Això també ho permet la LOE.

f) Aquestes proves externes aportarien dades anuals objectives sobre com funcionen els centres, és a dir les direccions de cada centre i el professorat de cada una de les matèries. Al cap d'uns pocs anys, permetrien comparar centres del mateix barri i del mateix context social i saber quins centres, públics i concertats, estan aprofitant bé els recursos que reben i quins no ho fan.

h) Aquestes proves externes aportarien dades sobre quins professors i quins directors estan fent bé la seva tasca i, per tant, els garantiria la seva estabilitat laboral en el centre, davant de possibles abusos de tercers.

En resum, només amb controls externs fets per l’Administració al final de cada etapa la futura Llei de l'Educació de Catalunya aportarà solucions a la crisi que avui pateix el nostre sistema educatiu.

Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari (Sindicat AMES)