Valoració de la reducció de la despesa pública en educació per part del Govern d'Espanya

Evidentment no ens agrada ni l'augment del nombre d'alumnes per classe (fins a un 20% més), ni l'augment d'hores setmanals de classe (25h en Primària i 20h en Secundària), ni que no hagi substituts del professorat amb baixa de menys de 10 dies, ni les altres mesures establertes en el Consell de Ministres del 20 d'abril de 2012. Considerem que tot això va en contra de la qualitat de l'ensenyament, digui el que digui el MEC.

Però les dades que tenim ens porten a admetre que la situació econòmica del país és d'extrema gravetat. Per exemple, el dèficit públic no és del 6%, com va dir l'anterior Govern, sinó del 8,5%, tenim un deute de 90.000 milions d'euros, és a dir 16.000 milions més del que va anunciar l'anterior Govern i algunes Comunitats Autònomes cada mes necessiten demanar préstecs per pagar les nòmines dels seus empleats. Necessitem doncs ajuda exterior i aquesta no arribarà fins que es vegi que som un país viable, és a dir que produïm més del que gastem. Per tant, no ens queda més remei que acceptar aquestes mesures, sempre i quan no hagi malbaratament en altres sectors, els polítics també es retallin de forma exemplar els seus ingressos i, sobre tot, es racionalitzi el sistema educatiu en el següent sentit:

a) No es poden tenir 36 alumnes d'ESO a l'aula amb l'actual diversitat de capacitats i interessos. Fins els anys 80 teníem 40 alumnes de 14 o més anys a l'aula sense cap problema, però eren alumnes que havien aprovat l'EGB i volien fer Batxillerat. A la FP, on a més dels que volien fer FP es deixaven anar als que ni la volien fer i ni havien aprovat l'EGB, els problemes van ser similars als que actualment tenim a l'ESO. Per solucionar aquest problema, cal establir una revàlida al final de la Primària que calgui superar per poder passar a l'ESO i una revàlida al final de l'ESO, amb tres nivells diferents de dificultat que, segons el nivell de la prova superat, desprès es pugui accedir al Batxillerat, a la FP o només al món laboral. Els centres haurien de tenir llibertat per establir la diversificació de grups a partir dels 14 anys. Això és imprescindible si no volem que els centres es converteixin en simples guarderies. Esquema de com quedaria el nostre sistema educatiu.

b) Els centres han de tenir potestat per fer fora als alumnes que mantinguin un mal comportament. L'ensenyament obligatori fins els 16 anys no vol dir que obligatòriament s'hagi de cursar en el mateix centre. La inspecció educativa ha de ser l'òrgan encarregat de facilitar places en altres centres a aquests alumnes.

c) Els centres d'ensenyament Secundari han de tenir llibertat de fer jornada continuada als matins, si així ho acorden els seus Consells Escolars.

Lamentem que els principals sindicats del país i determinats partits polítics, que fins fa pocs mesos constituïen governs en aquest país convoquin manifestacions contra aquestes mesures, sense aportar solucions alternatives. De moment CCOO i UGT ja han confirmat mobilitzacions els dies 1 i 15 de maig. Tot això confirma que hi ha un pla consistent en que els sindicats escalfin els carrers per provocar que el nou govern no arribi als dos anys (veure dades en el nostre anterior escrit "El gran teatre del món"). En aquest país desgraciadament ja tenim experiència de partits polítics i sindicats que no admeten perdre les eleccions i es dediquen a fer impossible el funcionament de la societat. Ens agradaria veure mesures per sortir de la crisi per part d'aquests sindicats que reben tants diners de l'Estat, com per exemple renunciar a aquestes quantitats i mantenir-se simplement de les quotes dels afiliats, disminuir el nombre d'alliberats i sancionar els piquets informatius que coaccionen la llibertat dels treballadors que no volen fer vaga. La nostra recomanació és no participar en cap mobilització convocada per aquests sindicats.

Ara és el moment de lluitar perquè es disminueixi el nombre de polítics, s'acabin els seus privilegis (rebaixes dels seus sous, dietes i jubilacions d'or), es disminueixi el nombre d'alliberats sindicals, s'estableixin mesures de control de la seva actuació i la dels responsables de les entitats bancàries, amb responsabilitats no només polítiques sinó també penals i econòmiques ( veure el llistat complet de les nostres reivindicacions en el manifest d'AMES respecte a la crisi del 15 de gener de 2012).

Barcelona, 24 d'abril de 2012

Sindicat AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari)
ames@ames-fps.com
www.ames-fps.com

NOTA: Pots enviar la teva opinió sobre aquest article a: ames@ames-fps.com