La vaga del 29 i el gran teatre del món

 

Hi ha motius de sobres per estar indignats amb el govern estatal, amb el govern autonòmic, amb els dos grans sindicats i amb els bancs, és a dir amb el sistema, però considerem que no ens convé fer la vaga del 29 de març perquè amb aquesta vaga no es canviarà res del que realment s'ha de canviar i, en canvi, estarem col·laborant a consolidar aquest gran teatre que entre tots ells han muntat per seguir vivint de nosaltres.

Els dos grans sindicats convocants (CCOO i UGT) són corresponsables de la situació en què estem i, per tant, és absurd confiar en ells perquè millorin la situació. La seva actuació a l'ensenyament és ben coneguda: mai han mogut un dit per canviar el sistema educatiu de la LOGSE i de la LOE, el sistema de la promoció automàtica dels repetidors i de l'itinerari únic fins els 16 anys o fins els 18 en el cas dels repetidors. Un sistema que ha portat a la major part del professorat de secundària a la desil·lusió professional i a la jubilació anticipada el més aviat possible, encara que hi hagin pèrdues econòmiques.

El paper de CCOO i UGT a l'Ensenyament Secundari

Que no ens parlin aquests dos sindicats de que volen millorar la qualitat de l'ensenyament, perquè només han lluitat per a defensar que les oposicions siguin molt fàcils pels interins i així captar els seus vots. Sempre han intentat liderar les protestes del professorat de Secundària i al final les han desactivat dient que és millor acceptar el que diu l'Administració. Recordeu els temes dels professors desplaçats, la nostra reivindicació del complement de l'ESO, la lluita pel manteniment de l'especialitat, pel manteniment del nombre de departaments didàctics, per mantenir l'autoritat del professorat i la seva competència en l'avaluació final dels seus alumnes, etc. A canvi d'aquest trist paper a l'ensenyament, a les últimes eleccions sindicals a Catalunya, van aconseguir de l'Administració duplicar el nombre d'alliberats sindicals i això no ho diuen.

Dos sindicats no independents

A nivell general, durant anys, han estat incapaços d'arribar a una reforma laboral i, en gran part per això ara tenim un percentatge d'aturats que duplica el doble que la mitjana europea. Entre 2008 i 2012 aquests sindicats han ingressat de l'Estat 1007 milions de euros, una autèntica barbaritat. Això explica la seva capacitat de mobilització, perquè amb les quotes dels seus afiliats només cobreixen un 16,4% dels seus ingressos. A més, el més important, no són sindicats independents que defensen a tots els treballadors, sinó que políticament estan molt alineats. Per exemple, van ser molt actius contra la LOCE que introduïa tres itineraris en el segon cicle de l'ESO, mentre que sí han recolzat els itineraris quan els va establir el ministre Gabilondo. Exemples a nivell general els tenim, per exemple, en el president de la Junta d'Andalusia, el senyor José Antonio Griñan, que va dir fa pocs dies que el seu partit i aquests sindicats sempre van junts; en el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba que també va dir fa pocs dies, amb la famosa frase "cada oveja con su pareja" que ells recolzarien totes les manifestacions d'aquests dos sindicats. Ell que fa pocs mesos era el vicepresident d'un govern que havia de fer la reforma laboral i no la va fer. Sobre aquesta mateixa relació, fa dues setmanes, la periodista Carmen Gurruchaga va dir, en el programa "Herrera en la onda" de Onda 0, que hi havia un pla consistent en que els sindicats escalfarien els carrers perquè l'actual govern no arribés als dos anys. El trencament de mobiliari urbà i la crema de contenidors durant les manifestacions d'estudiants de València i Barcelona fan pensar en què realment hi ha alguna cosa més que simples manifestacions sindicals. Encara que es va dir que els aldarulls van ser realitzats per antisistemes i no per estudiants, la realitat es que a la WEB del sindicat d'Estudiants (SE), l'entitat convocant, no hi va haver cap condemna d'aquests actes i ara continuen les convocatòries de més actes a nivell de tot el país. A les manifestacions del diumenge 11 de març els líders sindicals ja van dir que hi hauran més conflictes després de la vaga general del 29 de març.

La pèrdua de privilegis dels sindicats COO i UGT a l'actual reforma laboral

És evident que aquestes sindicats han optat per fer aquí el mateix que van fer els sindicats a Grècia. Allí ja porten 17 vagues generals des de l'any 2010, l'economia continua sense funcionar, les pensions dels seus jubilats estan en perill i és molt possible que hagi de sortir de l'euro. En canvi. en altres països europeus també afectats greument per la crisi, els sindicats sí que han assumit la crítica situació existent. Potser en la reacció de CCOO i UGT el que més ha pesat és que, amb la reforma laboral que s'acaba d'aprovar, els seus ingressos disminuiran un 20%, disminuirà sensiblement el seu paper en els futurs convenis col·lectius, disminuiran els seus ingressos per cursos de formació i en algunes comunitats autònomes molts dels seus alliberats han hagut de tornar al seu lloc de treball.

En resumen, participar en la vaga general convocada per aquests dos sindicats, es vulgui o no es vulgui, és inseparable de participar en una acció de clara finalitat política i no de millora laboral, ja que la situació econòmica no canviarà per fer aquesta vaga. Desgraciadament, per la situació internacional i pel mal govern que vam tenir, ara tots són més pobres. Els més de 100 euros que costa fer un dia de vaga no servirà per canviar aquesta realitat. Paradoxalment als únics que no els descomptaran res per fer aquesta vaga són els alliberats sindicals. Que bé que aniria que només tinguessin mitja jornada d'alliberament sindical.

La nostra proposta davant d'aquesta crisi

I què es pot fer? Doncs assumir que per a sortir de la crisi el millor és l'estabilitat del país en el que vivim i pensar que, si les coses no milloren, en les properes eleccions ja votaren altres opcions polítiques. Mentre, cal que fem arribar les nostres opinions als mitjans de comunicació i que denunciem aquesta situació, perquè l'actual sistema canviï en el sentit que ja van comentar alguns moviments d'indignats i nosaltres, en el nostre manifest del 15 de gener de 2012 i que resumim a continuació:

1. Que els càrrecs polítics actuals i els que se n'acaben d'anar no mantinguin els privilegis de sous, dietes i jubilacions que encara tenen.

2. Que s'estableixi la rendició de comptes per a polítics i alts càrrecs de l'Administració al final del seu mandat, amb l'assumpció de les responsabilitats penals, no únicament polítiques, que corresponguin. Ningú està obligat a presentar-se a unes eleccions, qui ho faci ha d'assumir aquesta alta responsabilitat i qui no la vulgui assumir que no es presenti.

3. Que els ex-responsables de Caixes, Bancs (inclòs el Banc d'Espanya, que és qui hauria d'haver prohibit tant risc bancari), Conselleries autonòmiques d'obres públiques (que van impulsar per motius electoralistes aeroports inviables) i ex-responsables de Fundacions fraudulentes, que han fet una pèssima gestió, TORNIN TOTS ELS DINERS que s'han emportat, encara que hagin passat més de 5 anys.

4. Que s'acabi el finançament per part de l'Estat dels partits polítics, de les patronals, dels sindicats i dels mitjans de comunicació (13 TV autonòmiques i 2 estatals). Tots ells s'han de mantenir exclusivament a partir dels seus afiliats i usuaris.

5. La independència total i absoluta del poder judicial respecte el poder polític. Els membres dels tribunals superiors i de la fiscalia no han de ser nomenats pels partits polítics, sinó pels seus estaments.

Accés al manifest d'AMES respecte a la crisi del 15 de gener de 2012


Barcelona, 16 de març de 2012


Sindicat AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari)
ames@ames-fps.com
www.ames-fps.com

NOTA: Pots enviar la teva opinió sobre aquest article a: ames@ames-fps.com