Un altre estiu perdut a l'educació

Antonio Jimeno

President del Sindicat AMES

EL PUNT

21-09-06

Desitjo exposar el cas dels molts adolescents que el passat mes de juny van acabar un curs de l'ESO amb assignatures suspeses. Com que ara no hi ha exàmens de setembre, aquest estiu no han hagut d'estudiar per a intentar aprovar. Els seus pares s'han quedat gairebé sense arguments per aconseguir que ho facin. Aquests adolescents s'han passat l'estiu fent les mateixes activitats que els seus companys que, perquè van treballar i van aprendre, ho van aprovar tot.

Desgraciadament han après que per a passar un estiu sense necessitat d'estudiar no fa falta aprovar al juny. Alguns d'ells, malgrat suspendre moltes assignatures, han estat promocionats de curs, ja que la llei impedeix la segona repetició i, a més, permet que el centre així ho pugui decidir, sense que per això sigui necessari que l'alumne arribi a unes notes mínimes.

Dintre d'uns dies aquests alumnes iniciaran un curs que difícilment podran aprofitar, és a dir que molt probablement iniciïn un procés de fracàs escolar continuat. Alguns acabaran convertint-se en alumnes conflictius ja que a partir dels 14 anys és molt difícil aguantar pacientment sis hores diàries de classe sobre temes que no es poden entendre.

Però el més preocupant no és el que no aprenen, sinó que no estan adquirint ni hàbits de treball, ni capacitat d'esforç, ni sentit de responsabilitat al veure que hi ha una relació directa entre l'esforç que es realitza i el que s'aconsegueix.

Davant d'això no hauríem d'amagar el cap sota l'ala, al cap i a la fi els pares i els professors som els principals responsables. El problema té solució. Per exemple, en moltes Comunitats Autònomes sí que es fan exàmens d'ESO i de Batxillerat el setembre. Què es pot fer? Doncs és molt senzill, exigir a tots els partits polítics que incloguin en els seus programes electorals l'establiment d'un ensenyament de qualitat, sense promoció automàtica i diversificada a partir dels 14 anys, per a què cada alumne pugui trobar una via que s'ajusti a les seves capacitats i interessos. En democràcia aquest és el camí. Els joves d'un país són com en aquest país volen que siguin.

Antonio Jimeno

Professor d'Institut. Barcelona