Resum de l'entrevista que els representants d'AMES vam mantenir el dimecres 27 d'abril amb dos redactors del document "Pacte Nacional per a l'Educació", el senyor Jaume Cela (Professorat) i Joaquim Núñez (Autonomia de centre).

L'entrevista va durar dues hores. En primer lloc els representants d'AMES vam comentar les respostes d'AMES a les propostes del Pacte Nacional enviades el 15 de març i a continuació vam contestar a les seves preguntes.

A) En l'exposició de les nostres propostes vam insistir en:

1. Necessitat d'arribar a un pacte entre tots els partits polítics per aconseguir que el nostre sistema educatiu no hagi de canviar cada vegada que es produeix un canvi de partit en el Govern.

2. Necessitat d'establir una prova externa d'entrada al Batxillerat i a la FP com ara són les PAU per entrar a la Universitat. Vam comentar les avantatges de l'establiment d'aquestes proves, les mateixes que la setmana anterior havíem exposat a la Consellera i que vosaltres ja coneixeu. Aquestes són:

a) Seria un gran estímul per animar a la majoria del alumnes de l'ESO a estudiar i preparar-se bé. Vam dir que els alumnes de Secundària actuen en funció de si és o no imprescindible fer una cosa per passar de curs. Si fos necessari superar una prova per entrar en el Batxillerat o en la FP, els alumnes estudiarien molt més i quasi tots ells passarien. Vam comentar que establir, com proposa la futura LOE, que es pugui passar de curs amb tres assignatures pendents al juny i sense necessitat de fer proves al setembre, disminuirà encara més la motivació dels alumnes per estudiar.

b) Seria un gran estímul per als professors. Si els seus alumnes tornen a necessitar adquirir uns determinats coneixements per passar a l'etapa següent, els professors veurien que la seva professió d'ensenyants torna a ser necessària i que ja no són simples guardadors d'adolescents. Augmentaria el seu desig de millorar la seva forma d'ensenyar, d'introduir les noves tecnologies i d'actualitzar-se més sovint en la seva especialitat.

c) Disminuiria dràsticament el fracàs escolar al final de l'ESO ja que es podria disminuir els nivells en competències bàsiques necessàries per aprovar l'ESO, sense posar en perill el nivells inicials propis del Batxillerat i de la FP, ja que abans els alumnes haurien de superar una prova d'entrada al Batxillerat i la FP (amb preguntes sobre totes les matèries). Els alumnes que no superessin la prova podrien optar per seguir un any més d'escolarització gratuïta fen 4t d'ESO si el centre no posa inconvenients. Els alumnes que a partir dels 15 anys passessin a fer un curs de preparació per al mon laboral, també podrien titular-se en ESO.

d) L'Administració disposaria anualment de dades objectives per poder valorar el sistema educatiu, els centres, els equip directius i el professors. Evidentment, per establir comparacions s'hauria de tenir molt en compte el tipus de zona i d'alumnes que té cada centre i disposar de dades de no menys de 5 anys. Vam comentar que nosaltres (AMES) no considerem admissible intentar fer avaluacions del professorat per renovar la seva continuïtat en el centre, com es proposa en el "Pacte Nacional per a l'Educació", en base a dades subjectives com són "grau d'implicació en el projecte del centre", "participació en activitats educatives complementàries i extraescolares" o "ser moralment fiable".

e) Molts dels problemes de conflictivitat entre alumnes i entre alumnes i professors neixen d'un sistema educatiu que fa innecessari estudiar per promocionar de curs. Sense res que fer i amb la seguretat de permanència en el centre facin el que facin, molts alumnes que no voles seguir estudiant el mateix que els altres, s'acaben barallant entre ells o barallant-se amb el professorat.

B) En el temps de debat es va parlar dels següents temes:

Els senyor Jaume Cela i Joaquim Núñez van comentar que no veien tant clar com nosaltres que l'establiment de proves d'accés a la FP i el Batxillerat fossin un estímul a l'esforç tant eficaç. Vam comentar que si que ho eren, que en quasi tots els països europeus estaven donant molt bons resultats i que si bé els col·lectius amb necessitats especials necessiten unes mesures diferents, per a tots els altres alumnes, que són la gran majoria, sí serien molt eficaços.

Respecte a l'autonomia de centre van preguntar la nostra opinió sobre les funcions del Consell Escolar i sobre quina formació hauria de tenir el professorat, especialment els mestres. Nosaltres vam comentar que el Consell Escolar hauria de ser un òrgan consultiu de molt pes però no el màxim òrgan de gover. Que el govern del centre havia d'estar en mans de professionals, és a dir del membres de l'Equip Directiu, que a la vegada han d'estar assessorats i recolzats pel Claustre de professors. Respecte a la formació del mestres ens vam definir partidaris que rebin una millor formació, és a dir uns estudis amb categoria de llicenciatura o equivalent (grau + postgrau) per a què dominin millor la seva especialitat. I que els professors de Secundària havien de continuar sent professors especialistes en una matèria, és a dir tenir una llicenciatura o equivalent (grau + postgrau) en una especialitat.

Els senyors Núñez i Cela van comentar que la referència al constructivismo que es fa en el document no havia de ser entesa com la petició d'un sols model pedagògic lícit a Catalunya, sinó en el sentit de decantar-se per intentar construir el coneixement de l'alumnat en lloc de simplement intentar que acumulin coneixements, i que, per tant, cabia perfectament la classe magistral, en la que el professor explica i els alumnes escolten, prenen apunts i fan preguntes. Respecte a la frase "moralment fiable" van comentar que era molt desafortunada i que intentarien que fos retirada.

Ens van comentar que nosaltres parlem molt d'establir proves pels alumnes i molt poc d'establir exigències i control del professorat. Nosaltres vam contestar que justament també ho estaven fent, ja que en aquestes proves indirectament s'estava avaluant al professor i que, després d'uns quants anys, es podria comparar la seva tasca amb la d'altres professors de la seva mateixa matèria i que tenen el mateix tipus d'alumne i d'un mateix context social.

Els senyors Núñez i Cela van comentar que la situació de l'educació no només depèn del que es faci als centres sinó que hi ha una gran influència del context familiar, social, econòmic i mediàtic i que, per tant, no es podia pretendre arreglar tots els problemes des de l'escola. Nosaltres vam dir que estaven totalment d'acord amb això i que les nostres propostes només pretenen millorar el funcionament dels centres. Que som conscients que des dels centres no es poden arreglar les famílies desestructurades ni els problemes econòmics i socials de la nostra societat.

Els senyors Núñez i Cela es van preguntar que enteníem com una tasca docent bona, i si aquesta es podia valorar, per exemple, pel nombre d'alumnes que entren a la Universitat. Vam contestar que per avaluar la tasca d'un professor o d'un centre s'havia de mesurar la diferència entre la formació integral inicial de l'alumne i la seva formació global després d'haver tingut aquest professor o d'haver estat en aquell centre. Que en una zona molt desestructurada podia ser simplement la proporció d'alumnes que troben una feina estable als 16 anys. Però que s'hauria d'intentar que en tots els centres hagués la possibilitat d'estudiar el batxillerat per poder arribar a la Universitat i evitar així que el futur de l'alumnat estigués supeditat al barri on viu.

Al final de l'entrevista ens van comunicar que farien arribar les nostres propostes i que el Departament ja faria la seva valoració. Ara ens toca esperar a veure si són o no incloses en la futura Llei Catalana de l'Educació. Seria molt interessant que fos recolzada des d'altres associacions, col·lectius i professors a títol individual.

Després de l'entrevista vam enviar al senyor Jaume Cela un document sobre les característiques i les avantatges derivades d'establir unes "proves externes d'accés al Batxillerat i la FP".

Sindicat AMES