PROPOSTES DE MILLORA DE L'ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES PRESENTADES A LA CONSELLERA IRENE RIGAU

Propostes de la Comissió de Ciències del Sindicat AMES presentades a la Consellera d'Ensenyament de Catalunya, la senyora Irene Rigau, el 22 de juny de 2012, demanant la millora de l'ensenyament de les Ciències a l'ESO i el Batxillerat.

Benvolguda Consellera Irene Rigau,

Molts professors d'ESO i de Batxillerat considerem que els alumnes d'aquestes etapes no estan rebent l'ensenyament en ciències que necessiten i que això no és per manca de recursos, sinó bàsicament per un disseny curricular deficient. La manca de coneixements dels nostres alumnes sobre el món natural, el cos humà i l'entorn tecnològic ens fa pensar que difícilment podran respondre adequadament als problemes que en el futur hauran d'afrontar. Amb l'objectiu que el Departament d'Ensenyament millori aquesta situació, li exposem les mesures que nosaltres considerem més adients. Es tracta de cinc idees generals acompanyades de diverses propostes concretes, que segurament podran ser assumides i compartides per vostè i els seus assessors. Aquestes són les següents:

1. El coneixement bàsic de les ciències ha de ser considerat a l'ESO com una part essencial del que entenem per "cultura general". L'ensenyament de les ciències no implica només adquirir coneixements, sinó aprendre una forma de treballar molt útil en tots els aspectes de la vida, com és saber observar, fer-se preguntes sobre les observacions, dissenyar i realitzar experiències per respondre aquestes preguntes, analitzar els resultats i extreure conclusions. Per tant, el nostre sistema educatiu ha de proporcionar una formació científica bàsica amb la mateixa consideració i el mateix tractament horari que es dóna a la formació en llengües i en les matèries no científiques. Convé recordar que a les proves PISA, que es fan als alumnes de 15 anys, a més de les llengües i les matemàtiques, el tercer àmbit que s'avalua és el coneixement en ciències. Per millorar-lo i mentre es mantingui l'actual ESO, proposem que:

a) A 3r d'ESO tots els alumnes cursin per separat, i amb el mateix nombre d'hores que les altres matèries, les matèries "Biologia i Geologia" i "Física i Química".

b) A 4t d'ESO tots els alumnes que després vulguin fer un Batxillerat de Ciències o una FP de les famílies de ciències, cursin les matèries "Biologia i Geologia" i "Física i Química".


2. En l'ensenyament de les ciències no és suficient que el professorat imparteixi coneixements teòrics, sinó que és imprescindible la realització de pràctiques d'observació i experimentació en el laboratori i en la naturalesa, en les quals l'alumne passi a ser el protagonista principal del procés d'aprenentatge. Per això, en el currículum de les assignatures de ciències d'ESO i de Batxillerat, a més de fixar uns continguts teòrics és imprescindible establir unes pràctiques mínimes obligatòries. Igualment, és necessari que es mantingui la necessitat de fer desdoblaments quan el nombre d'alumnes sigui superior als que caben en els laboratoris, perquè així tots puguin realitzar les pràctiques correctament.

3. Per a poder impartir les pràctiques d'una matèria científica correctament a nivell de Secundària, és necessari que el professorat sigui un especialista en aquesta matèria. Això significa que el docent de Secundària que imparteix les pràctiques de "Biologia i Geologia" ha de ser un llicenciat o un graduat en Biologia o en Geologia o en una especialitat similar; i el que imparteix les pràctiques de "Física i Química" ha de ser un llicenciat o graduat en Física o en Química o en una especialitat similar. Mentre es mantingui l'ESO, la forma més senzilla d'aconseguir-ho és establir que a 1r d'ESO només s'imparteixin continguts de Biologia i Geologia i que a 2n d'ESO només s'imparteixin continguts de Física i Química.

4. Si es comparen els continguts de les diferents matèries es pot observar que existeixen els següents problemes:

a) Alguns temes es repeteixen en dos o més matèries del mateix curs. Per exemple, alguns continguts de Biologia i de Geologia també es donen a Geografia (l'univers i la geodinàmica externa), a Història (origen del ser humà), a Educació Física (aparell locomotor) i a Tecnologia (medi ambient), i alguns continguts de Física i Química també es donen a Tecnologia. Per evitar que els alumnes repeteixin alguns continguts en diferents matèries i justament per això, no puguin veure altres temes per manca de temps, s'han de reestructurar els currículums actuals.

b) Alguns temes es repeteixen en cursos successius i per això no hi ha prou temps per veure tots els altres i alguns encara no han estat inclosos en el currículum. Per exemple, a Biologia, la "cèl·lula" s'estudia en tots els cursos d'ESO i en tots els cursos de Batxillerat si fa la matèria optativa de "Biologia"; la genètica, l'evolució i l'ecologia s'estudien en tres cursos seguits que són: a 4t d'ESO (a la matèria "Biologia i Geologia"), a 1r de Batxillerat (a la matèria "Ciències per al món contemporani"); i a 2n de Batxillerat (a la matèria "Biologia"). En canvi, altres temes com la zoologia i la botànica, que permeten conèixer i valorar la biodiversitat observable a simple vista i que són la base de l'ecologia, no disposen de temps suficient. Un exemple d'això és que un aspecte tant important de la zoologia com és l'etología, que tant motiva els nostres alumnes, no apareix en el currículum.

En l'ensenyament de les Ciències el plantejament pedagògic de què a cada curs s'han de veure els mateixos temes però amb més profunditat pot ser acceptable per Primària, però no ho és per l'ESO ni pel Batxillerat. L'única cosa que s'aconsegueix amb tanta repetició és disminuir o anular l'interès de l'alumnat per la matèria. Mentre es mantingui l'actual sistema educatiu, la forma més senzilla d'evitar aquesta situació és establir que en les matèries successives de ciències, cap tema es repeteixi a l'any següent o que només es faci un simple recordatori, que els actuals continguts de la matèria del Batxillerat "Ciències per al món contemporani" només siguin obligatoris pels alumnes que no cursen el Batxillerat de Ciències i que per aquests, els continguts d'aquesta matèria siguin l'anatomia i fisiologia humana, animal i vegetal que ara no veuen i, en els centres que ja no fan Ciències de la Terra, també alguns conceptes de geologia. Tot això mentre no es recuperi a Catalunya la matèria "Biologia i Geologia de 1r de Batxillerat" tal i com es proposa en els punts següents.

c) En el currículum de la matèria "Biologia" del Batxillerat de Catalunya s'ha suprimit l'anatomia i la fisiologia humana, animal i vegetal. Això no s'ha fet en cap altra Comunitat Autònoma, ni en els estudis anàlegs de cap altre país, com hem pogut comprovar en les olimpíades internacionals de Biologia. A part que això comportar la manca de coneixements en un aspecte tant important com és el cos humà, posa en perill el rendiment acadèmic dels alumnes que després comencin una carrera de medicina, infermeria, veterinària, biologia, odontologia, enginyeria agrònoma, etc., o una FP d'una especialitat de la família biosanitaria. En l'actualitat aquests alumnes estan arribant a aquests estudis superiors amb només els coneixements sobre el cos humà rebuts quatre anys abans, a 3r d'ESO, durant només sis mesos i potser impartits per un professor no especialista. Si es continua així en pocs anys baixarà el nivell acadèmic de tot l'alumnat en aspectes que els afecten directament, tals com el coneixement i funcionament del propi cos i, per descomptat, perjudicarà especialment els alumnes interessats en els estudis biosanitaris. Per evitar aquesta situació cal restablir en la matèria de Biologia del Batxillerat l'estudi de l'anatomia i la fisiologia humana, animal i vegetal.

d) En el currículum de la matèria "Biologia" del Batxillerat de Catalunya de l'any 2008 es va establir una distribució de temes entre el 1r i el 2n curs que provoca molts problemes didàctics, ja que els alumnes no poden entendre determinats conceptes de 1r de Batxillerat perquè els falten alguns coneixements previs que s'han posat a 2n. Per exemple a primer de Batxillerat no es pot entendre l'estructura i el funcionament de la membrana plasmàtica sense haver estudiat abans els lípids que apareixen a segon, ni es pot entendre l'estructura del DNA i el RNA sense abans haver estudiat abans els glúcids (pentoses) i l'enllaç estèric dels lípids que es tracten a segon, ni es pot entendre la genètica molecular a primer sense haver explicat abans els enzims que es veuen a segon. En resum, abans d'estudiar la cèl·lula a nivell de Batxillerat, és necessari veure la bioquímica. Es pot accedir a un estudi detallat dels problemes curriculars existents i de les solucions que proposem a: http://amesweb.tripod.com/opinioamesbiol3.htm

e) L'ensenyament de la Geologia o "Ciències de la Terra" en el Batxillerat està en perill de desaparició a Catalunya. Aquesta situació és deguda al fet de no haver mantingut la tradicional matèria obligatòria de "Biologia i Geologia de 1r de Batxillerat", que permetia a tots els alumnes del Batxillerat de Ciències l'estudi de la Geologia i de l'anatomia i fisiologia humana, animal i vegetal. Ara, com que l'estudi de la Geologia està concretat en dues matèries optatives ("Ciències de la Terra de 1r de Batxillerat" i "Ciències de la Terra de 2n de Batxillerat") i després d'haver recomanat que no es facin matèries amb menys de 10 alumnes, en la gran majoria dels centres de Catalunya ja no es pot aprendre Geologia en el Batxillerat. Aquesta situació es podria evitar, en part, si es restableix la matèria "Biologia i Geologia de 1r de Batxillerat". Aquesta mesura també permetria recuperar l'estudi de l'anatomia i fisiologia humana, animal i vegetal en el Batxillerat que abans s'ha esmentat.

f) Els alumnes tenen dificultats per entendre alguns conceptes en no haver rebut prèviament la formació imprescindible que s'imparteix en unes altres matèries. Això succeeix, per exemple, en el Batxillerat, entre Física i Matemàtiques i entre Biologia i Química. En la nostra opinió s'ha de procedir a realitzar un estudi comparatiu dels actuals continguts de totes les assignatures de l'ESO i del Batxillerat per tal d'assegurar que, abans d'abordar un nou tema, l'alumne ja ha rebut els coneixements necessaris que s'imparteixen en les altres matèries. Respecte aquest estudi comparatiu caldria anar a un model basat en comissions públiques, constituïdes bàsicament per professors de reconeguda reputació i experiència en l'etapa en qüestió, amb algun professor de l'etapa anterior i alguns de l'etapa següent, també de reconegut prestigi. Això facilitaria arribar a un currículum més encertat i permetria saber a qui s'ha de dirigir el professorat en cas de dubtes.

5. Pensem que un Batxillerat de dos anys és insuficient per aconseguir que els alumnes que han seguit un ensenyament comprensiu fins als 16 anys puguin adquirir la formació necessària per accedir als estudis universitaris. Per solucionar aquest problema proposem les següents mesures:

a) Establir o recolzar l'establiment d'un sistema educatiu en el qual els alumnes estiguin en els centres de Primària dos anys més, és a dir fins als 14 anys. A partir d'aquesta edat els alumnes podrien iniciar una Batxillerat de 4 anys o una FP de Primer Grau de dos anys i després, als 16 anys, els que volguessin podrien continuar amb una FP de Segon Grau (grau mig) de dos anys o bé dirigir-se al món laboral. La raó pedagògica d'aquest canvi és que per a l'ensenyament dels alumnes de 12 i 13 anys és més adequat un mestre ben format que els imparteixi diverses matèries, que no tenir un especialista diferent per a cadascuna de les matèries.

b) En el cas que això no fos possible, es podria passar a un sistema educatiu de tres cursos d'ESO, després dels quals es pogués triar entre cursar un Batxillerat de tres anys, o una FP de grau mig de dos o tres anys o un curs de preparació per al món laboral.

c) Tant si s'opta per la primera opció com per la segona, és imprescindible establir al final de l'ensenyament obligatori una prova externa de mínims, la superació de la qual sigui indispensable per a poder iniciar el Batxillerat o la FP. Aquesta prova hauria de ser obligatòria tant pels alumnes de l'ensenyament públic com pels de l'ensenyament privat. Als alumnes que no la superessin se'ls hauria de permetre un any més d'escolarització per a preparar de nou aquesta prova. Aquesta mateixa prova podria servir com a porta d'entrada per a qualsevol persona que, després d'uns anys i independentment de la seva formació acadèmica, volgués accedir al Batxillerat o a la FP.

Totes aquestes propostes pretenen ser una aportació útil per tal d'aconseguir la millora de l'ensenyament de les ciències en les primera etapes educatives i, per tant, per a la millora de tot l'ensenyament en general.

Barcelona, 22 de juny de 2012.

 

Comissió per a la millora de l'ensenyament de les Ciències a Catalunya
Sindicat AMES (Acció per la Millora de l'Ensenyament Secundari)

Apartat de Correus, 20.091 08080 Barcelona. Tf.: 659 002 871.

ames@ames-fps.com
www.ames-fps.com