PROJECTE DE PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE L’ESPECIALITAT DOCENT

(OPCIÓ 4)

A continuació s’exposa un model de Projecte docent seguint l’opció 4 (El projecte de presentació i justificació de l’especialitat docent). Com hi ha tres opcions (Cos de catedràtics de Secundària, Cos de Catedràtics d’Escoles Oficial d’Idiomes i Cos de Catedràtics d’Arts Plàstiques), en els apartats que presenten diferències se han inclòs les tres opcions. Recomanem mirar també les peculiaritats que es citen al final de l’Annex 2 de la convocatòria i que també trobareu al final del document que hi ha a: http://amesweb.tripod.com/projectedocentssindicatames.htm

El primer que s’ha de fer és triar una matèria d’ESO o de Batxillerat o un crèdit de la FP. En el nostre exemple hem triat la matèria "Biologia i Geologia de 3r d’ESO". Cal fer un treball d’unes 50 pàgines en el que, per exemple, apareguin els apartats que es detallen en aquest document.

Recomanacions generals. Marges d’esquerra i dreta de 2,5cm, marge superior de 3cm i inferior de 2cm. Recomanem lletra Arial de mida 11 punts (aproximadament 500 paraules per pàgina). Títols en negreta. Si hi han varies categories de títols jugar amb lletres de 12 o 14 punts. Amb dos espais entre els títols i el començament del primer paràgraf.  Frases curtes. Si són llargues posar comes. Paràgrafs curts, de només de 10 línies. Justificar tant el marge de l’esquerra com el de la dreta. Passar un corrector ortogràfic. Incloure algunes imatges i gràfiques en color (això vol dir que almenys aquestes pàgines s’han d’imprimir en una impressora de color). Imprimir 3 exemplars (2 per lliurar al tribunal el dia de la presentació i 1 per consultar l’aspirant el dia de l’entrevista.

Fonts d'informació. Es poden trobar idees sobre aquests temes a:

Llicències retribuides Centro de Investigación y Documentación Educativa
Formació del Professorat CIDE Recursos educativos
Departament d'Educació CIDE Investigaciones
Pla marc de Formació 2005-2010 CIDE Buscador de investigaciones educativas
Plans de formació de zona CIDE Biblioteca virtual sobre educación
Formació ICE de la UB Consell Superior d'avaluació del sistema educatiu

Primera pàgina

Títol en lletra gran i que permeti fer-se una idea clara de l’objectiu final del projecte. Cal evitar els títols massa poètics que no permeten saber el contingut concret del projecte. Cal afegir “Projecte docent de l’opció 4. Accés als Cossos de Catedràtics. Convocatòria de l’any 2008”. A sota, en lletra de mida inferior cal posar: nom i cognoms de l’autor, indicant domicili, telèfon, centre on es treballa i direcció electrònica.

Segona pàgina.

Cal posar un índex detallat. Això vol dir que totes les pàgines han d’estar numerades. El títol que és la pàgina 1 no es numera per la qual cosa el primér número de pàgina que apareix és el dos. Els programes ja ho fan automàticament. En un índex per a justificar el marge de la dreta pot anar molt bé utilitzar els tabuladors. Un exemple d’índex podria ser aquest:

1. Introducció. ............................................................................................ 3 pàg.
 
2. Objectius. ................................................................................................ X pàg.
 
3. Justificació ............................................................................................. X pàg.
4. Continguts .............................................................................................  X pàg.  
5. Metodologia i recursos utilitzats ......................................................  X pàg.
            Activitats............................................................................................. X pàg.
            Etapes ............................................................................................... X pàg.
 
6. Temporització. ....................................................................................... X pàg.
 
7. Resultats i avaluació dels resultats ................................................. X pàg.
8. Conclusions ........................................................................................... Xpàg

9. Bibliografia. ............................................................................................ X pàg.

Pàgina o pàgines dedicades a la Introducció

1. Descripció de les característiques de la nostra especialitat i del nostre centre.

Aquí es por fer referència a la rapidesa amb que es fan el nous descobriments en la nostra especialitat (en algunes especialitats no passa en relació als continguts però sí en relació a la seva didàctica), als canvis socials que es detecten en el nostre alumnat, al les noves innovacions tecnològiques (TIC), i com tot això influeix en les formes d’aprenentatge. Cal ressaltar la necessitat d'estar contínuament formant-nos, de mantenir una actitud oberta als canvis, i de com això és especialment important en el professorat, donat la seva responsabilitat de preparar als joves d’avui per què puguin viure sense problemes en el món de demà.

S’ha de comentar per què hem triat una determinada matèria i com hem estructurat aquest document. Es pot fer referència a les dificultats que presenten uns determinats temes per ser compresos i assimilats per l’alumnat i com es pensa que es podria solucionar aquest problema. Aquí és on cada aspirant ha de reflexionar sobre el currículum i apostar per una determinada metodologia.

Convé fer una breu referència a les pecularietats del nostre centre, destacant les característiques de l'alumnat, la seva diversitat i el context social i econòmic.

2. Els últims grans descobriments en aquesta matèria.

Es tracta de comentar els últims grans descobriments, les corrents i models actuals i les tendències dels especialistes més importants. Sobre aquest punt el millor és exposar les nostres idees personals i el que pensem sobre com influeixen o influiran en la nostra societat. Hem de fugir de tot allò que siguin opinions d'altres i posar l'accent en les nostres i justificar-les.

3. Les tendències didàctiques actuals.

Ens hem de referir a les tendències que ens arriben del Departament, del MEC, de les Universitats i d’altres entitats (nacionals i internacionals) sobre com s’ha de fer l’ensenyament d’aquesta matèria. Per trobar aquesta informació es pot consulta l’apartat sobre la Justificació d’aquest escrit. Per trobar més informació va molt bé  anar a un cercador com Google, o encara millor el Google acadèmic  i escriure el nom de la matèria triada (sigui d’ESO, de Batxillerat, de FP, d’EOI, etc.), fer un espai i escriure a continuació la paraula didàctica. Per exemple caldria escriure: Biologia i Geologia + Secundària + didàctica. Cal provar en català i en castellà. Generalment surten moltes referències que són una gran font d’informació. És convenient fer referència també a autors d’altres països. Si hi ha una informació molt bona en castellà que volem utilitzar, hi ha un servei gratuït de traducció al català en només dos segons en Internostrum   simplement cal seleccionar el text a traduir, copiar, enganxar i clicar.  També hi ha un servei semblant per traduir de l’anglès al castellà i del castellà al català en Instituto Cervantes .

El més important d'aquest apartat és exposar perquè preferim uns plantejaments didàctics i no uns altres i fer un raonament basat en la nostra experiència docent. Cal relacionar les nostres opinions amb les pecularietats del nostre alumnat.

Pàgines dedicades als Objectius

Es tracta d'explicar els objectius que ens plantejat assolir. En aquest apartat s'ha de fer referència als objectius definits en la normativa vigent. Aquests són:

A nivell de l'ESO són les Competències bàsiques que es troben en el DECRET 143/2007 DE 26/06/07 i són:

Competències transversals:

  • Competències comunicatives: Competència lingüística i audiovisual. Competència artística i cultural.
  • Competències metodològiques: Competència en gestió i tractament de la informació (TIC). Competència digital. Competència matemàtica. Competència d'aprendre a aprendre.
  • Competències personals: Competència d'autonomia i iniciativa personal

Competències específiques en conviure i habitar el món:

  • Competència en el coneixement i la interacció en el món físic
  • Competència social i ciutadana.
Competències pròpies de cada matèria: Es poden trobar en cadascuna de les matèries en DECRET 143/2007 DE 26/06/07

A nivell del Batxillerat són les Competències bàsiques que es troben en el DECRET 142/2008 de 29/7/2008 i en el Real Decreto (BOE 6-11-07) i que són:

Competències transversals:
  • Competència lingüística i audiovisual.
  • Competència en gestió i tractament de la informació (TIC).
  • Competència digital i Competència matemàtica.
  • Competència en recerca.
  • Competència personal i interpersonal
  • Competència en el coneixement i interacció amb el món
Competències pròpies de cada matèria: Es poden trobar en cadascuna de les matèries en DECRET 142/2008 de 29/7/2008

Els Objectius del Batxillerat són, segons el DECRET 142/2008 de 29/7/2008, contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d'una manera responsable i autònoma
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge
e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.
f) Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s'hi amb fluïdesa i correcció.
g) Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani i els seus antecedents històrics
i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques
j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics.
k) Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa i treball en equip,
l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.
A nivell de Formació Professional i d'Esports

Els Objectius de la Formació Professional i d'esports són, segons el REAL DECRETO 1538/2006, de 15 de diciembre por el que se establece la ordenación general de la FP, contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:

a) Desenvolupar la competència general corresponent a la qualificació o qualificacions objecte dels estudis realitzats.
b) Comprendre l'organització i característiques del sector productiu corresponent, així com els mecanismes d'inserció professional; conèixer la legislació laboral i els drets i obligacions que es deriven de les relacions laborals.
c) Aprendre per si mateixos i treballar en equip, així com formar-se en la prevenció de conflictes i en la resolució pacífica dels mateixos en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.
d) Treballar en condicions de seguretat i salut, així com prevenir els possibles riscos derivats del treball.
e) Desenvolupar una identitat professional motivadora de futurs aprenentatges i adaptacions a l'evolució dels processos productius i al canvi social.
f) Afermar l'esperit emprenedor per a l'acompliment d'activitats i iniciatives professionals.
g) Assolir les competències relacionades amb les àrees prioritàries referides en la Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional.
h) Fer realitat la formació al llarg de la vida i utilitzar les oportunitats d'aprenentatge a través de les diferents vies formatives per a mantenir-se actualitzat en els diferents àmbits: social, personal, cultural i laboral, conforme a les seves expectatives, necessitats i interessos.

 

Els Objectius de la Formació Professional i d'esports són, segons el REAL DECRETO 1363/2007, de 24 de octubre, por el que se establece la ordenación general. de las enseñanzas deportivas de régimen. especial, contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:

a) Desenvolupar la competència general corresponent al perfil professional definit en el títol respectiu.
b)Garantir la qualificació professional en iniciació i adreça d'equips i esportistes
c) Comprendre les característiques i l'organització de la modalitat o especialitat respectiva
d) Adquirir els coneixements i habilitats necessaris per a desenvolupar la seva labor en condicions ....
i) Desenvolupar una identitat i maduresa professional motivadora de futurs aprenentatges .....
f) Desenvolupar i transmetre la importància de la responsabilitat individual i l'esforç personal ...
g) Desenvolupar i transmetre els valors ètics vinculats al joc net, el respecte als altres, ....
h) Capacitar per a l'acompliment d'activitats i iniciatives empresarials.

També convé con sultar la LOE i el II Pla General de Formació Professional a Catalunya (2007-2010)

A nivell dels ensenyaments professionals d'Arts Plàstiques i Disseny

Els Objectius dels ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny són, segons el REAL DECRETO 596/2007, de 4 de mayo, por el. que se establece la ordenación general de las enseñanzas profesionales de artes plásticas y diseño, contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:

a) Desenvolupar la competència pròpia de cada títol i iniciar la pràctica professional amb garanties de qualitat, eficàcia i solvència.
b) Valorar la importància de les arts plàstiques com llenguatge creatiu universal i com mitjà d'expressió cultural, així com l'enriquiment que per a elles suposen els oficis i procediments artístics tradicionals i actuals.
c) Afavorir la renovació de les arts i les industrias culturals a través de la reflexió estètica i el domini dels procediments artístics de realització.
d) Desenvolupar el potencial emprenedor, de autoaprendizaje i d'adaptació a l'evolució de les concepcions artístiques i dels processos tècnics, i utilitzar les lleres d'informació i formació continuada relacionats amb l'exercici de la seva professió i amb l'acompliment d'iniciativas personals i professionals.
e) Comprendre l'organització i característiques del seu àmbit professional, els aspectes legislatius que inciden en les relacions laborals del sector professional corresponent així com els mecanismes bàsics i específics d'inserció professional.
f) Desenvolupar habilitats i destreses en les àrees prioritàries contemplades dintre de les directrius marca- dónes per la Unió Europea, especialment aquelles relativas a les tecnologies de la informació i comunicació, els idiomes, el treball en equip i la prevenció de riesgos laborals.

 

A nivell dels ensenyaments professionals de conservació i restauració de bèns culturals

Els Objectius dels ensenyaments professionals de conservació i restauració de bèns culturals són, segons el DECRET 224/1993, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el currículum i es regulen els ensenyaments de conservació i restauració de béns culturals. , contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:

a) Conèixer i valorar el significat i funció dels béns culturals relacionats amb el seu context històrico-artístic.
b) Conèixer els materials que constitueixen els béns culturals, així com els agents agressors més comuns.
c) Analitzar i valorar la teoria i les opinions sobre la restauració.
d) Adquirir un domini de les habilitats i les destreses necessàries per utilitzar amb precisió les tècniques i els procediments adequats per a un correcte treball de conservació i restauració dels béns culturals.
e) Assolir una base de coneixements legals, tècnico-pràctics i administratius relacionats amb les funcions de peritatge, dipòsit i difusió del patrimoni històric.
f) Adquirir una formació completa i multidisciplinària per desenvolupar la capacitat de treballar, amb profit, en equips interdisciplinaris.
g) Ser capaç d'utilitzar, de forma correcta i íntegra, els diversos coneixements, criteris i habilitats adquirits durant el procés d'aprenentatge en tota intervenció sobre béns culturals.
h) Conèixer i valorar el patrimoni històric de Catalunya per tal de poder donar resposta a la protecció i conservació d'aquest patrimoni.

A nivell dels ensenyaments oficials d'idiomes

Els Objectius dels ensenyaments oficials d'idiomes estan definits per a cadascun dels nivells en el REAL DECRETO 1629/2006, de 29 de diciembre, por el que se fijan los aspectos básicos del currículo de las enseñanzas de idiomas de régimen especial reguladas por la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación . En línies generals són:

a) Comprensió oral.- Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals clarament estructurats i en llengua estàndard, articulats a velocitat lenta o mitja i transmesos de viva veu o per mitjans tècnics, sempre que les condicions acústiques siguin bones i es pugui tornar a escoltar el que s'ha dit.
b) Expressió i interacció oral.- Produir textos orals bé organitzats i adequats a l'interlocutor i propòsit comunicatiu, i desembolicar-se amb una correcció, fluïdesa i espontaneïtat que permetin mantenir la interacció, encara que de vegades resultin evidents l'accent estranger, les pauses per a planejar el discurs o corregir errors i sigui necessària certa cooperació per part dels interlocutors.
c) Comprensió de lectura.- Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos escrits clars i bé organitzats, en llengua estàndard i sobre temes generals, actuals o relacionats amb la pròpia especialitat.
d) Expressió i interacció escrita.- Escriure textos senzills i cohesionats, sobre temes quotidians o en els quals es té un interès personal, i en els quals es demana o transmet informació; es narren històries; es descriuen experiències, esdeveniments, siguin aquests reals o imaginats, sentiments, reaccions, desitjos i aspiracions; es justifiquen breument opinions i s'expliquen plans.

 

Per definir aquests objectius es recomana consultar el document Marco Común Europeo de Referencia para las lenguas: aprendizaje, enseñanza y evaluación (MCER) 2002.

Pàgines dedicades a la Justificació

Es tracta d'explicar quins criteris metodològics considerem més adequada per l’ensenyament de la nostra matèria. Aquí cal tenir en compte els següents aspectes (ho demana la convocatòria):

La fonamentació teòrica de la proposta didàctica. Es tracta de justificar la nostra proposta de metodologia respecte al currículum, en base als principis comentats anteriorment i respecte a les possibles recerques i innovacions didàctiques que volem introduir.  Cal defensar que una programació serveix per evitar la improvisació, per tenir prou temps per tractar tots els temes i per no oblidar tots els recursos existents en el centre. Cal parlar de la conveniència de relacionar tots els coneixements propis de cada matèria, les avantatges per aquest fi d'activitats transversals. Cal comentar cla necessitat d'una programació per tenir previstes les activitats per tractar la diversitat i poder fer un ensenyament inclusiu.

Respecte a perquè són necessàries cadascuna de les especialitats es pot referència a les següents raons:

Llengües (Català, castellà i llengues estrangeres). La competència lingüística permet saber parlar, escoltar, llegir i escriure. El català és la llengua vehicular en l'ensenyament obligatori, per tant, el català ens permet conèixer les altres llengües i totes les altres matèries. La lectura comprensiva ens permet el coneixement de la literatura. El nostre ensenyament és plurilingüe en quant està obert a altres llengües a partir del català.

Humanitats (Història, Història de l'Art, Geografia, Filosofia, Ética, Educació per a la Ciutadania, Cultura clàssica, Drets humans, Religió i Economia). Aquestes matèries ens permeten conèixer les societats, les cultures, els paísos, el món físic que ens envolta, les grans preguntes sobre la vida i les principals respostes que s'han donat, permeten doncs el propi coneixement com a persona. A més ens aporten l'experiència del que ha passat quan els pobles han aplicat un o un altre model social. Constitueixen la base per evitar la repetició d'errors i per saber, al menys, el que no s'ha de fer. Constitueixen la base de la dignitat de la persona, que és la base de la societat.

Ciències (Biologia, Geologia, Física, Química, Tecnologia, Matemàtiques, Tecnologia i Informàtica). Tots aquests sabers ens permeten conèixer el mon físic en el que vivím, des de l'Univers fins l'àtom, passant pel món viu i pels aparells que continuament utilitzem i les energies que ens permetin el nostre estil de vida. Gràcies a ells podem entendre els processos naturals i podem preveure els riscos, podem donar respostes als npus problemes amb els que es troba la nostra societat, permet conservar el nostre patrimoni natural, i és indispensable en la medicina, l'urbanisme, evitar i tractar la contaminació, el descobriment de noves energies, la previsió de situacions de manca d'aigua i l'obtenció i distribució d'aigua dolça, etc.

Arts i esports (música, cant, dibuix, pintura, escultura, modelatge, cinema, esport, dansa i teatre). Aquests sabers ens permeten maniestar la nostra creativitat, una forma diferent d'expressar els nostres sentiments, emocions i pensaments, ens aporten un camí per arribar a un equilibri psíquic i emocional, ens ajuden significativament a mantenir i millorar la nostra salut corporal, ens faciliten una formació sobreles arts i descobrir potencialitats que, sense ells, perdurarien ocultes.

Els aspectes que es demanen en els currículums oficials. Nosaltres hem de seguir bàsicament els que provenen del Departament d’Educació de la Generalitat , es pot fer referència als Real Decrets sobre el currículum del MEC i la mateixa LOE com a marcs de referència, que tambè hem de complir, i es poden afegir altres aspectes que, de més a més, nosaltres volem afegir. Tots aquests documents es poden trobar en:

Sobre l’ESO del MEC: Real Decret del MEC en el qual s'estableixen els ensenyaments mínimns corresponents a l'ESO (LOE). REAL DECRETO 1631/2006, de 29 de diciembre, (BOE n. 5 de 5/1/2007) A Catalunya a aquests ensenyaments s'ha de destinar com a mínim el 55% de l'horari escolar. Accés al document on s'estructura l'ESO. /// Accés a l''Annex I on hi ha les competències bàsiques /// Accés a l'Annex II on estan el continguts de totes les matèries curs per curs. //// Annex III (Horari)

Sobre el Batxillerat del Departament. (2) (Ordenació del Batxillerat a Catalunya). DECRET 142/2008 de 29/7/2008

Sobre el Batxillerat del MEC: //// Real Decreto (BOE 6-11-07) //// ANEXO I Materias de bachillerato //// Anexo II Horario ////

Pàgines dedicades als continguts

En aquest apartat hem de comentar la metodologia que hem pensat seguir per tal que els nostres alumnes adquireixin les competències bàsiques i els continguts corresponen a l'etapa triada. Cal fer alguna referència a la utilització de les tecnologies de la informació (TIC) i a l’aprenentatge de la nostra matèria, és a dir a les TAC. Si es considera convenient també es pot fer referència a la introducció de l’anglès en l’aprenentatge d’aquesta matèria, per col·laborar així en l’adquisició d’aquesta competència lingüística.  

En el nostre exemple, com hem triat la matèria "Biologia i Geologia de 3r d’ESO", hem de referir-nos al nou currículum. Et recordem que els de 1r i 3r van començar el curs 07/08, de 2n d’ESO, 4t d’ESO i 1r de Batxillerat van començar el curs 08/09 i els de 2n de Batxillerat el curs 09/10. Cal ressaltar que, a més del currículum oficial sobre aquesta assignatura, hem de consultar els objectius general de l’etapa corresponent (ESO, Batxillerat, FP, etc.) i fer referència explícita a com, des de la nostra matèria, col·laborarem amb les altres matèries a la seva consecució. Cal també fer referència a com tractarem als alumnes amb ritmes d’aprenentatge més lent i als que tenen necessitats educatives especials, que segueixen els seus estudis en les aules convencionals.  

Hem de concretar el que pensem fer en la matèria triada a lo llarg de tot l’any. Hem de tenir en compte que el Departament i el MEC ja ens faciliten molta informació i que algunes editorials faciliten unes programacions molt detallades, dia per dia, indicant quines competències estem treballant i quis objectius estem intentant asssolir en cadascuna de les nostres activitats. Això implica que el nostre projecte no es pot limitar a posar una programació convencional ja que podria semblar que no és una tasca feta per nosaltres sinó copiada. Es tracta de fer un treball original en el que, a part d'incloure una programació sobre tots els aspectes obligats, perquè ningú pugui dir que la nostra programació és incomplerta, i hem d'incloure una, dos o tres innovacions ja sigui a nivell d'un mateix aspecte o de diferents aspectes.

De totes formes sempre pot anar bé consultar un exemple d'una programació d'una editorial. Moltes editorials faciliten aquests materials als professors que han triat els seus textos. Ho fan en paper, en disquete i, també, a través d’una contrasenya, des de la seva WEB. Evidentment aquesta programació coincideix amb els continguts i els exercicis proposats  en el llibre de l’alumne. Si algun aspirant no la pot aconseguir i l’interessa disposar d’una, encara que sigui d’una altre editorial, que ens enviï un e-mail demanant-lo i intentarem aconseguir aquest material. Cal recordar que les programacions de les editorials generalment són massa teòriques i només serveix com una referència. A continuació s'inclouen tres exemples: Exemple de quadre sinòptic d’una programació anual., Exemple de quadre sinòptic d’una programació dia per dia. i Exemple d’una temporalització.

 

Pàgines dedicades a la metodologia

 

Repetim que es tracta de fer una, dos o tres innovacions ja sigui sobre un aspecte o sobre diferents aspectes dels continguts. Com és molt difícil fer innovacions en els conceptes, excepte que siguin descubriments encara no incorporats al currículum, bàsicament es tracta de fer innovacions en la metodologia, en com es pot aconseguir que l'alumnat assoleixi les competències bàsiques, com tractar millor la seva diversitat, com millorar la seva formació en valors, actituds, capacitat d'esforç, com millorar els sistemes d'avaluació perquè siguin una eina educadora, etc.

 

En la programació s’han de fer constar també els criteris d’avaluació adaptats a la diversitat dels alumnes. Cal fer referència entre altres aspectes a:

  1. Els aspectes que tindrem en compte per avaluar a l’alumne.

  2. Els criteris per calcular la nota final i la nota d’avaluació trimestral, és a dir els percentatges en què influiran els exàmens, les notes dels deures d’un dia per un altre, els treballs, les pràctiques, les sortides, la llibreta d’apunts, etc.

  3. Els criteris d’avaluació respectes als alumnes que per problemes  de desconeixement de la llengua, minusvàlua necessiten una consideració especial i tenen un currículum diferenciat, és a dir els mínims als que han d’arribar per aprovar.

  4. El que cal fer per a recuperar una matèria, una avaluació, un treball, etcètera, o com poden compensar una baixa qualificació o com poden millorar una determinada nota.

També hem  de comentar que:

  1. Tots els criteris d’avaluació són exposats als alumnes a principi de curs perquè ells estiguin assabentats de tot.

  2. Que les proves que els alumnes ja han fet i nosaltres ja hem corregit s’ordenen i es guarden durant tot un any per possibles posteriors reclamacions.

  3. Que abans de guardar els exàmens es tornen als alumnes perquè puguin veure en què s’han equivocat

  4. Que quan detectem un problema de cal·ligrafia, ortografia o càlcul matemàtic bàsic ho tenim en compte en la nostra  qualificació i, d’acord amb el professorat d’aquestes matèries, nosaltres mateixos fem fer a l’alumne activitats de millora en aquests temes.

Cal explicar implícitament la relació existent entre la nostra matèria i les altres matèries, amb l’entorn i amb la societat. Es tracta de detallar els aspectes i elements de la nostra proposta que tenen com objectiu promoure el treball en equip del professorat, el tractament integrat d'elements diversos del currículum, la interdisciplinarietat, la globalització i la pràctica reflexiva en l'acció de la pràctica docent.

 

En el moment de definir la nostra metodologia no hem d'oblidar incloure els següents aspectes ja que són els criteris que obligatòriament han de constatar els tribunals en el moment de avaluar el projecte. Aquests són:

a) Presència dels elements prescriptius en la presentació i justificació de l'especialitat docent recollits a l'annex 2 de la convocatòria. Aquests són:

Catedràtics d'ensenyament secundari.

En aquesta opció s'inclouran consideracions generals sobre una matèria de l'Educació Secundària Obligatòria, del batxillerat o un crèdit d'un cicle formatiu que correspongui a l'especialitat, amb una descripció de les darreres tendències científiques, didàctiques i si escau productives dels continguts assignats a l'especialitat. S'analitzaran els criteris metodològics generals aplicables en l'aprenentatge dels continguts de l'especialitat.

Catedràtics d'escoles oficials d'idiomes.

En aquesta opció s'inclouran consideracions generals sobre els fonaments i les característiques del nou desenvolupament del disseny curricular de la LOE per la llengua que imparteix l'aspirant. S'analitzaran els criteris metodològics generals aplicables en l'ensenyament del idioma, tot detallant les tècniques, suports i sistemes complementaris adequats per a cada nivell.

Catedràtics d'arts plàstiques i disseny.

En aquesta opció s'inclourà una consideració general sobre un mòdul, d'un cicle de formació específica d'arts plàstiques i disseny o sobre una assignatura, d'ensenyaments superiors de disseny o de conservació i restauració de béns culturals, en relació al amb el currículum global del cicle formatiu o de l'ensenyament superior del qual en formi part.

Inclourà una descripció i un anàlisi de les darreres tendències tecnològiques, artístiques, culturals i socials aplicades al currículum i a la didàctica d' aquest del mòdul o assignatura de què es tracti.

El mòdul, en els cas dels cicles de formació específica d'arts plàstiques i disseny, l'assignatura comuna d'especialitat o optativa, en el cas dels ensenyaments superiors de disseny, o l' assignatura comuna o d'especialitat en el cas dels ensenyaments de conservació i restauració de béns culturals s'ha de triar d'acord amb l'atribució docent de l'especialitat per la qual participa la persona aspirant.

b) Fonamentació teòrica de la proposta didàctica: en quins estudis, recerques o innovacions es basa la proposta. Contextualització de la proposta didàctica dins dels currículums oficials.

c) Disseny d'estratègies que facilitin l'adquisició de les competències corresponents a l'etapa en què s'inscriu la matèria, assignatura o crèdit.

Presència d'elements que promoguin el treball en equip del professorat, el tractament integrat d'elements diversos del currículum, la interdisciplinarietat, la globalització i la reflexió en l'acció en la pràctica docent.

Presència d'indicadors que permetin avaluar el desenvolupament de la proposta didàctica i la incidència en la millora dels resultats d'aprenentatge de l'alumnat.

 

Pàgines dedicades als resultats i a l'avaluació dels resultats

 

Aquí es tracta de descriure els procediments que utilitzarem per valorar el resultat de la metodologia seguida. Cal no confondre avaluació de la metodologia amb la qualificació dels alumnes. Per exemple, pot donar-se que la metodologia sigui considerada bona encara que els resultats dels alumnes no siguin del tot satisfactoris. És el que podria passar si han hagut imprevistos com l’arribada de molts alumnes amb una diversitat molt alta ja a final de curs. Les qualificacions dels alumnes és una dada  important però hi ha altres asp ectes que també són molt importants.

 

Cal esmentar els indicadors que utilitzarem per avaluar el desenvolupament de la proposta didàctica i la incidència en la millora dels resultats d'aprenentatge de l'alumnat. Un dels indicadors podria ser una enquesta als alumnes en la que se’ls pregunta què consideren ells que han fet bé, què pensen ells que han fet malament i en què consideren que haurien de millorar. També cal incloure tres preguntes més sobre què consideren ells que ha fet bé el professor, que ha fet malament i que hauria de millorar. I també tres preguntes més sobre què les ha semblat bé de la metodologia, què les ha semblat malament i què caldria millorar. La ponderació de les respostes a aquestes preguntes constitueix una dada més per avaluar la metodologia.

 

Per conèixer els plantejaments actuals sobre l’avaluació de l’aprenentatge pot ser interessant llegir l’article Estrategias de evaluación de los aprendizajes centrados en el proceso en el que es fa referència al indicadors de BLOOM.

Pàgines dedicades a les conclusions

Es tracta de fer un llistat de 4 o 5 conclusions a partir dels resultats anteriors. També es pot posar una o dues propostes sobre el que caldria fer a continuació. És la part més important del projecte i s'ha de tenir molta cura de no dir res que no estigui prou sustentat.

Pàgines dedicades a la Bibliografia

 

La bibliografia és millor que sigui amplia. Ha d’estar ben citada. En les referències a planes WEB cal indicar l’autor o l’entitat. Un exemple de cita bibliogràfica correcta de llibres i de WEBs són:

 

ADELL, J. "La navegació hipertextual en el World Wide Web: implicaciones para el diseño de materiales educativos". 1995. en http://nti.uji.es/docs/nit/ edutec95.html

 

DECEMBER, J. y RANDALL, N. The World Wide Web unleashed.  Sams Publishing, lndianapolis. 1995.

 

Si es considera imprescindible es pot afegir un Annex

 

En un annex podem adjuntar models de les proves i de les activitats que farem fer als alumnes. Han d’estar en català excepte que es tracti d’una llengua diferent com castellà, anglès, francès, etc. Exemples d’aquestes  activitats són:

 

a)        Alguns models generals de les proves, els guions a seguir per fer una pràctica o un treball, les preguntes a contestar en una sortida, etc.

b)        Alguns models especials de les proves dirigit als alumnes amb necessitats especials (És convenient no deixar de fer-ho).

c)         Alguns fulls de qualificació on el tribunal pugui veure com pensem calcular la qualificació de l’avaluació i del curs.

d)        Models d’activitats a fotocopiar per repartir un a cada alumne

e)        Llistats de preguntes a contestar desprès de veure un vídeo

f)           Llistat de WEBs a consultar per a recollir informació i fer un Power Point

g)        Protocols de pràctiques a fer en el laboratori, en l’aula de Tecnologia, en l’aula d’idiomes, en l’aula de música, etc.

h)         Llistat d’aspectes a treballar en la biblioteca del centre

i)           Llistat de problemes a fer per repassar tal o qual aspecte,

etc.