REFLEXIONS DEL CLAUSTRE DE L’IES MENÉNDEZ Y PELAYO SOBRE EL PLA DE MILLORA PER A LA SECUNDÀRIA ELABORAT PEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ.

El Claustre de l’IES Menéndez y Pelayo aprovà en Claustre del dia 10 de febrer, per majoria, 27 vots a favor, 16 vots en contra i 22 abstencions acollir-se al Pla de Millora per a la Secundària proposat pel Departament d’Educació.

Tot el document, aprovat pel Consell de direcció del DdEiU, va ser valorat molt negativament per les diferents intervencions del professorat i es considera, un cop més, una ocasió fallida per escometre una autèntica millora del servei educatiu que es dóna actualment als centres de secundària. Aquesta millora hauria de basar-se en: a) una anàlisi real, seriosa i global de la situació dels centres: recursos humans, materials,... context social, alumnat conflictiu,... b) escoltar, per part dels responsables del Departament, les propostes i reclamacions que fan els professors/es i/o els equips directius que són els que conviuen diàriament amb la realitat.

El document que hem analitzat respon, a parer nostre, a una política d’aparador que pretén apaivagar les alarmes enceses per uns resultats molt negatius per l’ensenyament a Catalunya, de l’informe PISA, i també les crítiques que des de fa temps s’estan fent des de diferents sectors socials a la manca de qualitat del sistema educatiu.

Per què el Claustre ha votat a favor ?, la resposta és senzilla. 1) perquè el document parla d’un increment important del pressupost del centre ( en tres anys ) ; 2) perquè pensem que la majoria dels centres del nostre entorn s’acolliran al projecte i no volem que, en cas de rebutjar-lo, pugui ser un element determinant a l’hora de matricular-se nous alumnes.

Elements que valorem negatius.

  1. En cap moment es parteix de la situació real dels centres. Simplement es plantegen unes fites de millora dels percentatges d’aprovats per l’ESO i el Batxillerat.
  2. Tota la planificació i el desenvolupament del projecte es deixa en mans dels equips directius i de la inspecció. En cap moment s’estimula la participació del col·lectiu docent que és, al cap i a la fi, qui ha de portar-lo a la pràctica.
  3. Els inspectors/es actuals, si més no per la nostra experiència de fa molts anys que creiem generalitzable a molts centres, no es caracteritzen per la seva capacitat dinamitzadora, ni renovadora, ni tant sols per resoldre els problemes que apareixen en el dia a dia del centre (cal dir que segur que hi ha honroses excepcions).

  4. L’augment del pressupost del centre si s’assoleixen els objectius que proposa el document, i el petit increment econòmic de les tutories, sembla una mena de xantatge. Si realment l’Administració Educativa considera que el nostre centre, o altres, necessiten més recursos els ha de proporcionar, això sí, en funció d’un pla de necessitats i de propostes que elabori el Claustre i el Consell Escolar, en col·laboració amb l’Administració, i que per descomptat no es redueixi al percentatge d’aprovats.
  5. Tot el document està envoltat d’una terminologia pretesament innovadora, des de les paraules DAFO i Mimeo, passant per model, principis, reptes, motor,... i uns organigrames, que creiem que no aporten cap novetat al que es treballa i es programa en el dia a dia dels centres. Més aviat és un llenguatge confús i poc realista.
  6. Propostes que realment contribuirien a la millora del sistema educatiu.

    1. De caràcter general.

Creiem que la LOGSE, i successives modificacions posteriors, essent una Llei positiva en molts aspectes i intencions, ha patit, en el seu desenvolupament i aplicació, greus errors i perversions.

Sovint els responsables de l’Administració Educativa, tant a nivell estatal com autonòmic, han confós conceptes com igualtat d’oportunitats i tractament de la diversitat amb el d’uniformitat en el procés educatiu quant a continguts i procediments. Encara que s’han posat alguns mitjans materials i de professionals especialistes, ¿ sincerament es pot pensar que un professor o professora que té 28 o 30 alumnes per classe i un mínim de 120 alumnes (poden arribar a 270 en gimnàstica i música) pot fer molt pel tractament de la diversitat, a banda del més absolut voluntarisme ?

La realitat és molt diferent. Als centres públics de secundària existeix un important nombre d’alumnes, segons les zones el percentatge és molt alt, que estan absolutament desmotivats per a l’estudi i per a tot el que suposi un esforç intel·lectual i teòric. Aquesta situació s’agreuja conforme es fan més grans i fonamentalment al segon cicle (3er i 4rt d’ESO). També hi ha un nombre, més reduït, d’alumnes que per les seves limitacions i capacitats intel·lectuals no poden seguir eficientment els nivells de coneixements que demanen els programes de l’ESO (tot i ser bastant suaus).

Aquests dos perfils d’alumnes conviuen a les mateixes aules amb alumnes que realment poden i estan motivats per seguir estudis de Batxillerat, Cicles Formatius i Universitaris.

El resultat és bastant frustrant: els alumnes que no volen estudiar suposen, any rera any, un llast per al progrés en les matèries i en els aprenentatges. Els bons estudiants adopten actituds acomodatícies, la llei del mínim esforç, i acaben absolutament desmotivats intel·lectualment. La promoció automàtica, a vegades per motius d’edat i altres perquè ja han repetit, acaba de pervertir el sistema. Evidentment aquests alumnes que no senten interès per l’estudi no superen l’ESO, contribuint a les altes xifres de fracàs escolar, però arriben als 16, 17 i 18 anys sense cap mena de titulació.

Creiem que molts d’aquest alumnes, desinteressats per l’estudi, podrien respondre molt millor a una formació més pràctica que des del 14 ó 15 anys els orientés professionalment cap al món laboral. Per tant proposem:

  1. Creació d’Escoles d’Oficis, Cicles Formatius de Grau Inicial (CFGI), o Formació Professional.
  2. Reivindiquem la necessitat que s’adaptin centres amb tallers i especialistes que formin alumnes en oficis: pintura, electricitat, informàtica, fusteria, mecànica..., perquè quan arribin als 16 – 18 anys pugin incorporar-se al món laboral amb un ofici o dos ben apresos. Entenem que aquests alumnes també rebrien una formació bàsica, assignatures instrumentals, cultura general, idiomes,... a raó de dos a tres hores diàries i la resta hauria de ser una formació pràctica.

    Els alumnes que a Primària i 1er Cicle de secundària (13 ó 14 anys) no desitgin o no puguin seguir els estudis d’ESO, en acabar el 2n d’ESO, sempre amb el consentiment dels pares i amb l’assessorament del professorat, haurien de poder trobar plaça en aquests centres i, com a mínim fins als 16 anys, tenir l’opció de conèixer i aprendre un o més oficis.

  3. Diversificació dels estudis al 2n cicle (especialment a 4rt d’ESO).
  4. El salt fortíssim que es produeix entre els nivells d’exigència, esforç i treball de l’ESO i el Batxillerat fa que molts alumnes, potencialment capacitats, fracassin quan s’incorporen a BTX. Ja no en parlem dels estudis universitaris.

    A banda d’una reestructuració del BTX, no s’entén que els alumnes que estudien el batxillerat tecnològic o científic tinguin més del 60% del seu currículum d’assignatures comunes no pròpies d’aquestes especialitats, pensem que el 4rt d’ESO hauria de ser un curs preparatori per a BTX o Cicles Formatius de Grau Mig.

    Els alumnes haurien de poder triar, i el currículum diversificat permetre, assignatures en funció de la futura orientació professional: BTX (segons modalitat) i Cicles Formatius, potser aquests últims amb un contingut menys teòric i més pràctic.

  5. Especialització del Cos d’Inspecció.

Actualment els inspectors dediquen molt del seu temps a tasques administratives i de gestió: normativa, memòries,... Fóra bo diversificar i especialitzar aquest Cos perquè uns inspectors/res atenguin aquestes tasques necessàries i altres col·laborin en els projectes de millora i atenguin les necessitats pedagògiques i didàctiques dels centres.

 

Aquests tres apartats de propostes de caràcter general pensem que millorarien essencialment els resultats del sistema educatiu, acostarien molt més els alumnes a les seves característiques i interessos personals, proporcionarien a la societat persones que amb 16, 17 ó 18 tindrien una gran formació per incorporar-se al món laboral i els alumnes amb ganes i voluntat per l’estudi arribarien molt més preparats a la Universitat.

Certament que la societat i les Administracions han de vetllar per la igualtat d’oportunitats. Cap nen o nena ha de veure estroncades les seves expectatives o desitjos per motius econòmics, socials i/o ambientals, i en aquest sentit s’ha de potenciar un bon sistema de beques i ajuts a les famílies, però el sistema educatiu ha d’oferir prou flexibilitat i orientacions perquè cada persona estudiï, treballi i es promocioni allà a on potencialment pot rendir més.

B) De caràcter més individual.

Algunes mesures que contribuirien a millorar el sistema educatiu:

  1. Professorat .- Reducció d’hores lectives: en secundària tendir a les 12 – 15 hores amb alumnes. Es contemplarien algunes hores d’atenció individualitzada o per a preparació de material específic (grups flexibles, alumnes amb dificultats idiomàtiques,...).
  2. El professorat de més de 55 anys, o amb dificultats físiques, hauria de tenir una reducció significativa i paulatina, fins a la jubilació, de les classes amb grups nombrosos. Els professors de nova incorporació podrien estar un o dos anys de la seva vida professional com a suport d’aquest professorat més gran que acumula molta experiència.

    Les tutories han de tenir més hores de reducció perquè el treball individual amb alumnes i famílies és molt exigent i complex.

  3. Alumnat .- Disminució de les ratios d’ESO i BTX en els grups - classe. De vegades no es poden utilitzar els recursos informàtics, vídeos, laboratoris,... perquè aquests espais són difícilment controlables amb més de 12 – 15 alumnes (o no hi ha prou espai per a una classe sencera). Aquesta disminució d’alumnes afavoreix el treball individual i el seguiment personalitzat que el professor fa de l’alumne.
  4. Com hem apuntat abans una diversificació curricular més amplia, però no via crèdits variables, sinó que els alumnes puguin triar més les assignatures, a 3er i 4rt d’ESO, ajudaria a potenciar els interessos i capacitats dels alumnes.

  5. Increment de les plantilles del PAS.
  6. La reducció a la mínima expressió de personal de secretaria i consergeria fa que molt sovint el professorat, i especialment els membres de l’equip directiu, assoleixin tasques burocràtiques i de gestió que els ocupen gran part de la seva jornada, en detriment de les tasques acadèmiques i d’orientació pedagògica i didàctica.

    El necessari control de la disciplina i l’ordre als passadissos i espais comuns dels centres, o l’atenció d’alumnes malalts o lesionats, sovint no es pot atendre per part del professorat de guàrdia que està substituint, a les classes, a altres companys. Un increment de plantilla de conserges, o la creació de un cos de personal auxiliar com a altres països existeix, ajudaria molt al funcionament correcte dels centres.

  7. Recursos i formació.

Els últims anys al nostre centre, i a la majoria, han arribat molts recursos : ordinadors, canons, material de laboratori i aula de tecnologia, que sens dubte afavoreixen el procés d’aprenentatge dels alumnes, però es fa necessari que la majoria del professorat conegui i pugui utilitzar aquests recursos.

Creiem que la formació, a nivell de centre, i amb reducció de l’horari lectiu, durant un temps, per poder elaborar material adaptat a la realitat i necessitats del centre és indispensable. Sovint es fa incompatible la jornada laboral del professor/a amb el seu procés de formació continuada. La preparació de classes, la correcció d’exàmens, les reunions d’avaluació, claustres,... impedeixen compatibilitzar-ho amb cursos de formació amb desplaçaments a altres centres.

Demanem, modestament, als responsables de l’Administració Educativa que acceptin aquesta contribució del Claustre de l’IES Menéndez y Pelayo a l’esforç comú en la millora del nostre sistema educatiu. És important que se sentin i s’escoltin les aportacions i les veus dels que dia a dia vivim i ens esforcem, més enllà de les taules dels despatxos, per la formació acadèmica i humana dels nostres alumnes.

Barcelona, 30 de gener de 2007

Vicenç Atanes i Morcuende

Director de l’IES Menéndez y Pelayo