PROPOSTES D’AXIA EN OCASIÓ DE LA PUBLICACIÓ DE L’INFORME DE L’OCDE DE SETEMBRE DE 2006 I LA NEGOCIACIÓ DEL PREACORD SINDICAL PER A LA MILLORA DE LA SECUNDÀRIA

Només tornar de les vacances d’estiu, el sistema educatiu català i espanyol s’ha vist sotraguejat de manera notable:

L’informe de l’OCDE

El recent informe OCDE ha tornat a deixar el sistema educatiu espanyol en general contra les cordes: ineficàcia de la promoció social (baixa graduació obligatòria, abandó prematur del estudis postobligatoris), debilitat de creació d’un gruix de població preparada, inversió escassa, etc.

La impressió general, ja desgraciadament coneguda per informes semblants, no ha conduit, però, els nostres governs a elaborar cap diagnosi fiable que dugui a la fixació d’objectius avaluables.

Pla de xoc per a la Secundària

L’aprovació del Pacte Nacional d’Educació a Catalunya, la primavera passada, duta a terme amb estires i arronses i un punt estrella d’inversió en l’etapa de Primària, va arrossegar cap al recent Pla de Xoc per a la Secundària. Tot plegat, sense haver fet tampoc cap mena de reflexió seriosa sobre l’eficàcia de l’etapa de Primària. Aquest és un punt gravíssim que convé abordar amb urgència.

D’entrada, la versió coneguda del Pla de Xoc tampoc no parla de diagnòstic i ajunta de manera poc justificada elements de caràcter pedagògic i de política educativa, amb més importants elements de caràcter laboral i sindical.

Des del punt de vista que cal relacionar l’informe de l’OCDE i el Pla de millora de Secundària, és el moment de proposar un canvi de rumb de les decisions que es prenguin: han d’anar en la línia d’exigir major esforç de l’alumnat, amb avaluació efectiva dels seus coneixements i estimulació de les seves potencialitats; és a dir, augmentar l’exigència acadèmica. Òbviament per això també cal disposar de molt bons professionals docents, proporcionar els recursos adequats i fer avaluació dels resultats obtinguts.

Ara bé, les correccions i les modificacions s’han de pensar i fer amb calma, defugint els doctrinarismes pedagògics habituals en el nostre món educatiu; desmuntar el pensament dur de l’igualitarisme laboral i relativitzar, com a mínim, la ingent quantitat de plans i de projectes en marxa, sovint no conclosos. En totes les actuacions ha de prevaler el sentit comú i la valoració de les conseqüències de les decisions preses.

Per sobre de tot, s’ha d’assegurar l’existència de centres que treballin eficaçment, amb direccions eficients i professionals motivats, ben pagats i ben avaluats que obtinguin amb el seu treball docent uns molt bons resultats a l’aula.

En suma, l’educació ha de fugir de la instrumentalització política i s’ha assentar sobre un gran pacte polític que li proporcioni estabilitat i futur.

 

AXIA centra, doncs, les línies d’actuació necessàries en tres grans blocs:

 

  1. S’ha de professionalitzar la funció directiva dels centres educatius públics

 

  1. S’ha de posar en marxa una carrera docent per al professorat

 

  1. L’autonomia de centre ha de basar-se en els objectius del projecte de direcció aprovat

 

  1. Actuacions per a l’etapa d’ESO

        1. Potenciar la pràctica de l’escriptura, el càlcul i l’estudi de les ciències.
        2. Reduir a una sola franja els crèdits variables
        3. Augmentar a 4 hores per potenciar les competències bàsiques, les matèries següents:
          1. Llengües a 2n d’ESO
          2. Ciències Socials i Anglès a 3r d’ESO
          3. Matemàtiques I Física I Química a 4t d’ESO

        4. Desdoblament sistemàtic de les instrumentals i de l’anglès.
        5. Afavorir l’agrupació flexible de l’alumnat.
        6. Integrar les TIC en totes les matèries.
        7. Proporcionar suport constant als centres en els recursos materials, humans i econòmics necessaris.
        8. Avaluar amb conseqüències els resultats obtinguts
        9. Implantar de manera immediata els plans d’inserció laboral des dels 15 anys.
        10. Formar la competència en anglès del professorat que té bons coneixements d’anglès perquè pugui començar a impartir-hi matèries.

      1. Augment a 4 hores de la dedicació a les tutories: per al grup, les famílies, l’alumnat i la coordinació tutorial per cursos.
      2. Augment retributiu realment atractiu i no automàtic per a les tutories.
      3. Increment de la formació inicial i permanent per a l’exercici de la tutoria.
      4. Nomenament oficial de coordinadors per a cadascun dels 4 cursos d’ESO.
      5. Coordinació constant i permanent de tots els serveis socials, mèdics i de seguretat amb els centres de Secundària.
      6. Pla de convivència en els centres: estratègies de mediació per als conflictes de baixa intensitat; actuació immediata en els conflictes greus; agilitació dels procediments administratius per a l’aplicació de les sancions: resolució entre 48 hores i una setmana
      7. Mesures determinats per evitar ghetos escolars de tipus econòmic o ètnic.
      8. Coordinació efectiva dels centres de Primària i de Secundària: adscripció directa de l’alumnat de Primària cap a Secundària; integració d’alguns centres de primària i secundària en una direcció única.

  1. Actuacions per a l’etapa de Batxillerat

19 de setembre del 2006