Per què la LOE no és una bona llei d'educació?

Sindicat de professors AMES

Et demanem que distribueixis aquest document entre tots els professors i alumnes i que, abans del 30 d'octubre de 2006, signis la carta dirigida a la Comissió d'Educació del Parlament Europeu.
Per llegir-la clica a: Carta al Parlament Europeu. Per signar-la clica a: Signar carta. Moltes gràcies.

 La LOE és la nova llei d'educació que va ser aprovada al Congrés dels Diputats el passat 6 d'abril de 2006. Durant la seva elaboració el Govern no es va reunir ni una sola vegada amb el principal partit de l'oposició, ni hi va pactar amb ell cap tema durant la seva discussió al Congrés i al Senat. D'aquesta forma la LOE ha sortit sense un gran pacte d'Estat com demanaven gairebé tots els ciutadans i, per tant, la seva continuïtat no està assegurada. Si en les eleccions de l'any 2008 es produís un nou canvi de govern, la LOE seria derogada i substituïda per una altra llei. En conclusió, els nostres polítics han anteposat els seus interessos de partit al bé dels ciutadans.

Per a poder valorar objectivament la LOE convé recordar les tres característiques indispensables en

qualsevol sistema educatiu obligatori perquè pugui ser mínimament acceptable. Aquestes son:

• Que els alumnes només promocionin al curs següent quan estiguin preparats per a poder aprofitar el que en aquest curs s'ensenya.

• Que el sistema ofereixi camins diferents per a què cada alumne en pugui trobar un que sigui adequat a les seves capacitats i interessos.

• Que al final de cada etapa existeixin controls externs, per part de l'Administració, que garanteixin a les famílies que les qualificacions donades pels centres s'ajusten a la realitat.

Aquestes tres característiques, que resulten tan evidents, no es complien a la LOGSE ni ara es compleixen a la LOE. A continuació s'exposen els Articles de la LOE en què s'incompleixen: .

1.) Promoció automàtica de l'alumnat encara que no estigui prou preparat

A l'article 28.6 es diu: "L'alumne podrà repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades com a màxim dintre de l'etapa (…) Excepcionalment, un alumne podrà repetir una segona vegada a quart curs si no ha repetit en els cursos anteriors de l'etapa". Això significa que tant en els sis anys de Primària com en els quatre de l'ESO, l'alumne podrà repetir un màxim de dues vegades. Així, per exemple, un alumne de 13 anys que repeteixi 1r d'ESO sap des del mes de setembre que encara que al juny suspengui totes les assignatures a l'any següent passarà a 2n d'ESO. El restabliment de la promoció automàtica dels alumnes que ja han cobert el contingent de repeticions permet estalviar molts diners a l'Estat però comporta privar-los de tot tipus d'estímul, no poder educar-los en l'esforç, obligar-los a accedir a un curs que no poden aprofitar i, per tant, abocar-los a un nou fracàs.

2.) Possibilitat d'aprovar els alumnes sense necessitat de proves objectives comparables

A l'Article 28.2 es diu sobre l'ESO: "Les decisions sobre la promoció de l'alumnat d'un curs a un altre, dintre de l'etapa, seran adoptades de forma col·legiada pel conjunt de professors de l'alumne respectiu, (…) Les decisions sobre l'obtenció del títol al final de la mateixa (etapa) seran adoptades de forma col·legiada pel conjunt de professors de l'alumne respectiu (…)". De forma col·legiada a la pràctica vol dir que es faculta als Equips Educatius per a canviar la qualificació final del professor de cada assignatura sense necessitat del seu consentiment, ni de proves objectives comparables, ni d'una qualificació mínima per a poder-ho fer. Es podrà fer sense límit de nombre d'assignatures per alumne ni de nombre d'alumnes per grup. Això obre la porta a què els centres puguin aprovar els alumnes no en funció dels seus coneixements, sinó en funció dels interessos particulars i de "prestigi" del centre. Aquest article anul·la de fet l'Article 28.3 sobre que "repetiran curs quan tinguin avaluació negativa en tres o més matèries". És doncs molt creïble que, com ja han comentat els representants del MEC, amb la LOE en dos o tres anys disminuirà sensiblement el fracàs escolar.

 3.) Un sistema educatiu sense cap control extern que permeti evitar el frau als ciutadans

A l'Article 21 i a l'Article 29 només s'estableix una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes en finalitzar el quart curs de Primària i el segon curs de Secundària respectivament. Es tracta d'avaluacions sense valor acadèmic, és a dir que no influeixen en la qualificació dels alumnes, per la qual cosa no constitueixen cap estímul per a ells; que no es realitzen al final de l'etapa sinó dos cursos abans, per la qual cosa no serveixen per saber si l'alumne pot passar o no a l'etapa següent; i que no són externes sinó que les vigilen i corregeixen els propis professors del centre, per la qual cosa no serveixen per saber si les notes del centre es corresponen amb els coneixements reals adquirits pels alumnes. Per al que sí serviran és per pressionar als professors per a què aprovin a més alumnes, ja que se'ls avisa del problema dos anys abans del final de l'etapa i s'els informa que al final ningú revisarà ni qüestionarà si les seves notes reflecteixen o no el que realment han après els alumnes.

4.) Un sistema rígid que no ofereix vies diferenciades per atendre la diversitat de l'alumnat

A l'Article 25 es defineix el quart curs. És l'únic curs en el qual es permet triar tres matèries d'entre cinc. És a dir, que s'obliga a tots els alumnes a estudiar el mateix fins als 15 anys, en lloc d'oferir-los diferents camins a partir dels 14, per tal que cada alumne pugui seguir aquell que millor s'adapti a les seves capacitats i interessos personals. A partir dels 14 anys un determinat percentatge d'alumnes ja només desitja adquirir coneixements i habilitats relacionades amb el sector laboral al qual vol accedir als 16 anys. Si el sistema no ho permet, aquests alumnes generalment fracassen en els seus estudis. Mantenir l'itinerari únic fins als 15 anys pot ser més econòmic, però és la principal font de conflictivitat a les aules, com desgraciadament s'ha demostrat en aquests últims anys.

5.) Un sistema que margina assignatures fonamentals en la formació dels alumnes

A l'Article 24 s'estableix l'organització dels tres primers cursos de l'ESO. Com que en un d'ells s'ha de cursar "Educació per a la ciutadania i els drets humans" (Art. 24.3), i en els dos primers cursos només es poden cursar dues matèries més que a l'últim cicle de l'educació Primària (Art. 24.6), matèries com "Educació plàstica i visual", "Música" i "Tecnologia" només es podran impartir en un dels tres cursos, i les matèries "Segona llengua estrangera" i "Cultura clàssica" només queden com optatives així: "en el conjunt dels tres cursos, els alumnes podran cursar alguna matèria optativa" (Art. 24.5).

Per entendre per quins motius la LOE, com anteriorment ho va fer la LOGSE, presenta unes característiques tan antagòniques a les que defensa la majoria del professorat, convé observar els seus resultats. El primer és que en els centres públics, que són els que més diners costen a l'Estat, ha descendit el nombre d'alumnes, tant que alguns només es mantenen gràcies a l'alumnat immigrant sense recursos i ja tenen dificultats per a omplir els grups de Batxillerat. És a dir, el sistema serveix per estalviar diners a l'Estat en educació, ja que permet tenir recollits de forma econòmica tots els joves del país fins als 16 anys i amb l'agraïment dels seus pares, donat que no es poden assabentar que els seus fills no estan aprenent el que necessitaran per a la seva vida d'adult i que s'està afavorint una futura fractura social. El segon és que cada vegada hi ha menys alumnes que acaben l'ESO i menys alumnes que després de l'ESO vulguin seguir estudiant. És a dir el sistema serveix per tenir una gran quantitat de ma d'obra barata i així poder competir amb els nous països emergents.

Per a comptar amb el suport dels diferents sectors a la LOE, els seus promotors els han donat tot el que demanaven. Als governs autonòmics se'ls dóna una llei que no estableix cap prova externa que pugui evidenciar el fracàs escolar que en ells s'hi dóna. Als mestres de Primària, que és el principal col·lectiu de votants en les eleccions sindicals, ja no se'ls exigirà superar una oposició per a accedir al cos de professors de Secundària. Als centres religiosos concertats se'ls autoritza a rebre donatius dels pares, i als sindicats d'alumnes se'ls permet poder fer "inassistències a classe" des dels 14 anys.

En resum, la LOE generarà una població poc preparada en aspectes humanístics i científics, sense capacitat de crítica i bàsicament consumista. És a dir, una societat fàcilment manipulable i hedonista, la societat ideal per a un sistema econòmic que posa l'accent en la competitivitat de les empreses en lloc de posar-lo en els valors i els drets dels ciutadans.

Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari (AMES) www.ames-fps.com