Pacte d'Estat per l'Educació

Antonio Jimeno. President del sindicat de professors AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari)

El president del PP, el senyor Mariano Rajoy, va presentar el 18 de gener les seves propostes per a arribar a un Pacte d'Estat per l'Educació i el ministre d'educació, el senyor Ángel Gabilondo, va fer el mateix el passat 27 de gener. Afortunadament hi ha bastants coincidències. Els dos proposen que al final de la Primària i del tercer curs de l'ESO es faci una prova externa a tot l'alumnat per a saber el seu grau de coneixements, i que després del tercer curs d'ESO s'estableixin tres vies: una dirigida al Batxillerat, una dirigida a la FP i una tercera dirigida a l'accés immediat al món laboral, mitjançant un Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

Podem estar davant del moment històric en què els dos partits majoritaris es posen d'acord en establir un sistema educatiu eficaç i estable. Però aquesta oportunitat es podria perdre si els dos polítics implicats no tenen el coratge que caracteritza als grans líders, el de prendre decisions incòmodes però necessàries. Em refereixo a què el dos han plantejat que les proves externes abans esmentades només tinguin caràcter orientador, és a dir que no influeixin en la nota final de l'alumne. Si es fa així, aquestes avaluacions no constituiran cap estímul perquè l'alumnat s'esforci més en aprendre, que és l'objectiu principal a aconseguir. Quan els alumnes saben que els resultats d'unes proves no influiran en les seves qualificacions finals, no les preparen i, per tant, ni milloren el seu nivell de coneixements, ni augmenten la seva capacitat d'esforç, ni adquireixen hàbits d'estudi. Els nostres alumnes són tan capaços o més que els dels altres països, però per a esforçar-se necessiten veure que és necessari.

Perquè arribem a tenir un bon sistema educatiu, és imprescindible que les proves externes proposades al final de la Primària i del tercer curs de l'ESO tinguin valor acadèmic, és a dir que determinin la nota final de l'alumne o, almenys, que influeixin. Això és el que es fa en els països que més han millorat el seu sistema educatiu. Si s'arribés a signar un Pacte per l'Educació sense que les proves externes tinguin valor acadèmic, ja seria molt difícil que el nostre país pogués arribar algun dia a tenir un bon sistema educatiu, ja que el pacte previst comporta el compromís de necessitar-se dos terços dels vots dels diputats per a introduir modificacions.

Antonio Jimeno. President del sindicat de professors AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari)