METODOLOGIA.

La construcció del desenvolupament personal implica processos de construcció mental i afectiva. És el resultat d’ una construcció social en interacció amb l’ entorn en les dimensions biològiques, psicològiques i socials.

El plantejament general del cicle fa especial èmfasi en l’ anàlisi crítica dels missatges visuals de l’entorn, en la iniciació en la metodologia del disseny, en les qüestions sintàctiques i expressives de la imatge seqüencial i en moviment, i en l’ús del software de tractament d´ imatges.

Tota seqüència didàctica segueix unes fases establertes lògicament c om són: la proposta, la introducció al tema, l’ aplicació de continguts...i la conclusió.

Una activitat concreta també participa d´ aquestes fases, potser no de totes, però si d´ alguna o d ‘algunes d´ elles. S´ ha de produir, per sobre de tot, un sentiment favorable o "motivació" vers allò que s aprèn, per tant cal buscar en tota activitat un aspecte suggeridor que incideixi en l´ actitud de l´ alumnat (una imatge d´ un llibre, un referent natural, un dibuix fet per l´ alumne mateix.....).

Un aprenentatge és significatiu quan es relaciona amb un aprenentatge anterior. Cada nou aprenentatge s’ ha de construir sobre un de ja assolit que cal modificar, millorar o construir de nou. Així doncs, cal conèixer quins són els aprenentatges anteriors que té cada alumne/a.

Un aprenentatge és significatiu, quan representa alguna cosa per l’ alumne/a, quan està d’ acord amb allò que vol aprendre i amés l’ entén perquè el relaciona amb allò que sabia anteriorment.

Cada alumne/a aprèn allò que observa, analitza, investiga i experimenta de la realitat que l’ envolta. Qualsevol aprenentatge que parteix de la realitat personal pren sentit perquè cada noi o noia sap perquè el fa, i respon a les curiositats plantejades.

Amb la idea de funcionalitat assegurem tan el fet que reconeguin les necessitats, els problemes, les situacions a observar que succeeixen al seu voltant com el fet de donar respostes adequades a cada una d’ aquestes situacions. Implica que comparin, associïn, argumentin, confrontin, ...fins a desequilibrar el que ja sabien per a construir de nou i assegurar els nous coneixements.

Per altra banda, perquè els alumnes aprenguin, necessiten dels altres. Els aprenentatges s’ efectuen a través de la interacció que es manté amb els seus companys i també amb els adults. Segons Vigotsky, el pensament es construeix a partir de situacions que s’ observen i s’ interpreten de maneres diferents en cada persona.

Es molt important, que la connexió d’ aprenentatges que tenen a veure amb l’ observació de la realitat implica que el coneixement que es presenta a l’ escola ha de mantenir la mateixa connexió que tenen amb la realitat del món de l’ adolescent. Realitzant un enfocament globalitzador , fem un tractament no parcel·lat en àrees de coneixement.

Per tant, utilitzarem diferents tècniques pròpies de l’ àrea en el moment que sigui precís i de la manera més adequada, però amb una finalitat funcional.

La metodologia es fonamenta en una sèrie de principis bàsics constructivistes que s’ adaptaran de forma coherent en cada unitat del curs.

És prioritat un aprenentatge actiu, sistemàtic i participatiu, intentant en tot moment ensenyar els conceptes a partir de la praxis i fent que l’alumne s’impliqui constantment per avançar en el seu aprenentatge.

El grau de motivació de l’ alumnat afecta directament al rendiment acadèmic; per això, en cada unitat les activitats estaran fonamentades en la motivació. Es presentaran continguts de forma graduada i s’ ajustaran les tasques a les possibilitats reals de resposta perquè tot l’ alumnat tingui possibilitat d’ implicació. Per tant, és necessita una interacció alumne- professor i alumne-

El professor farà de guia per anar recordant les quatre passes fonamentals per resoldre un problema: comprensió de l’ enunciat, plantejament o pla d’ execució, resolució, comprovació de resultats.

L’ àrea de Visual i plàstica té organitzats tots els seus continguts de manera cíclica, gradació en el nivell de dificultat dels temes més complexos que es treballen: primer a manera d’iniciació fins a arribar a l’especialització. Hem de tenir present, que aquests continguts es veuran d’ una manera molt més aprofundida al segon cicle de l’ ESO. Això ens permet reemprendre els conceptes bàsics del primer cicle.

El criteri d’ operativitat. Potencia en els alumnes la següent seqüència: saber veure. Crear la necessitat d’ educar la percepció de l’ alumnat tant objectivament, exercint la seva capacitat crítica, l’ intelecte, ( i no només el seu gust personal), i per tant, que sàpiga avaluar la informació visual basant-se en una comprensió racional, i arribi a conclusions personals positives o negatives segons la seva escala de valors. Per tant, enriquirà la seva subjectivitat, sensibilitat i la seva capacitat emotiva de resposta. En resum, és posar-los en contacte amb obres ja realitzades i amb la seva teoria corresponent; Saber interpretar; donar-los recursos perquè puguin reconèixer característiques específiques d´ un missatge visual i analitzar-lo de manera raonada i crítica. I, per últim, saber fer: es pretén que els alumnes es puguin comunicar amb imaginació i desenvolupin una actitud creativa dins del món

El tractament dels eixos transversals. Els continguts de la nostra àrea estan relacionats amb els d’altres àrees. Aquestes connexions, en alguns casos, de tipus instrumental, com passa amb les Matemàtiques en relació amb els traçats bàsics, les proporcions, la simetria, els polígons,... En el cas de Tecnologia en la realització de plànols, les vistes dièdriques, materials de construcció...També trobem connexió amb ciències de la naturalesa, ciències socials o llengües estrangeres amb l’ús freqüent del codi visual, saber interpretar les imatges i saber realitzar dibuixos a partir d’una idea, d’un text,...Per desenvolupar els diferents projectes educatius amb un potencial transformador, des del punt de vista social i educatiu, treballem els anomenats temes o eixos transversals que son objecte d’estudi comú amb altres àrees, encara que s’encari amb diferents propòsits. Alguns dels temes transversals que són viables per treballar dins la nostra àrea son: la coeducació (tractament de la igualtat entre sexes), el consum responsable, la salut per a l’educació, l’ educació sexual, l’educació viària, l’interès per la lectura, entre d’altres. Tots aquests temes es poden abordar des del punt de vista de la comprensió dibuixada i visual.

Les unitats didàctiques s´ inicien amb exercicis d´ avaluació inicial que permeten establir una diferent seqüenciació de les activitats segons les dificultats i coneixements dels alumnes. Els alumnes amb més facilitat d´aprenentatge realitzen exercicis d`ampliació dels continguts bàsics de cada unitat i/o desenvolupen més una activitat determinada, buscant-ne solucions més expressives i elaborades.

Els alumnes amb més dificultats fan exercicis més guiats a partir de fitxes il·lustratives o de plantilles que s´ han de completar. En aquestes fitxes es treballen els conceptes mínims de cada unitat. Es valora molt la participació a classe d´ aquests tipus d’alumnes, i la seva capacitat i/o esforç per a generar idees, encara que els resultats finals no siguin del tot satisfactoris.

 

METODOLOGIA.2

Quan parlem de metodologia ens referim al procés mitjançant el qual duim a terme una determinada tasca, que en aquest cas està dirigida a l’àmbit educatiu.

Es molt important que qualsevol projecte educatiu que s’iniciï en un centre tingui el suport i col·laboració tant a nivell de claustre com a nivell de pares i alumnes.

En aquesta programació s’han escollit diversos àmbits d’actuació puguin ser d’utiilitat per el procés d’ensenyament del alumne i puguin adequar-se i al desenvolupament del nen i satisfer millor les seves necessitats.

Es treballarà a diferents nivells: a nivell de professors, a nivell de pares i a nivell d’alumnes.

Amb les pares i professora es durà a terme un metodologia cooperativista intentat donar pautes per a un millor intervenció amb l’alumner. S’intentarà potenciar la bidireccionalitat en la comunicació i informar o dirigir el seu procés sense culpabilitzar-los i potenciant l’intercanvi d’informació entre les dues parts.

 

Finalment en el cas dels alumnes s’ha de tenir en compte la diversitat i intentar compensar-la mitjançant diferents adaptacions curriculars. Es molt important potenciar la motivació de l’alumne i per tant s’han de desenvolupar estratègies que situïn als alumnes com a protagonistes del procés d’ensenyament –aprenentatge i es de gran utilitat buscar materials i recursos didàctics variats i atractius dirigits a evitar la monotonia i a convertir l’experiència d’aprenentatge en una tasca emocionant.

A més amb les alumnes, es treballarà a diferents nivells: a nivell d’aula per promoure una millor integració dels objectius establerts a nivell classe, a nivell de claustre, perquè s’intentarà generalitzar el màxim les activitats als diferents grups del centre i alhora es tindrà en compte la intervenció més individualitzada, en aules de suport o en hores de tutoria per aquells alumnes que necessitin una atenció especial de cara a la intervenció educativa .

Es durà a terme una metodologia no directiva, tenint en compte en tot moment les necessitats dels alumnes per poder-nos adaptar a elles.

Pel procés d’aprenentatge es tindrà en compte el constructivisme de Vigostsky i el concepte d’aprenentatge significatiu d’Ausubel Aquests autors postulen que l’aprenentatge ha de partir del coneixement previ de l’alumne i mitjançant la presentació d’informació discordant amb aquesta per part del professor, es provoca un conflicte cognitiu. Si aquest es resol de manera satisfactòria, crearà uns nous esquemes cognitius nous que hauran integrat la nova informació amb la prèvia rebutjant aquella que ja no sigui coherent amb la nova informació o situació presentada a l’alumne i que per tant ja no sigui d’utilitat.

METODOLOGIA. 3

En la metodologia utilitzada té una importància rellevant les interaccions escola-entorn i la capacitat de l'alumne de donar significat als seus aprenentatges.

L'estudiant, per a poder aprendre, necessita construir el seu propi coneixement, a través d'incorporar informació nova i relacionar-la amb la que ja disposava. Aquests processos són anomenats per Piaget assimilació (afegir informació nova als esquemes construïts) i acomodació (adapatació dels esquemes per tal que permetin assimilar més informació).

Seguint la teoria de l'aprenentatge significatiu de Ausubel, s'optarà per una metodologia que no fomenti la reproducció de continguts sense un processament previ per part de l'alumne. D'aquesta forma, es fomenta que l'alumne cerqui les relacions existents entre els diferents conceptes que formen el coneixement de que disposa sobre una matèria. En conseqüència, aquesta opció metodològica també obliga al professorat a avaluar els coneixements previs dels seus alumnes, ja que sense aquesta informació el professor no pot ser capaç d'ajudar a l'alumne en el procés de connectar els coneixements nous amb els que ja posseia, proporcionant-li els organitzadors anticipats més adients.

En la mateixa línia, Bruner també afirma que l'aprenentatge és un procés actiu en que els estudiants construeixen les seves idees, però afegeix que en aquest procés de construcció de l'aprenentatge també influeix el context sociocultural de l'alumne. Per tant, segons les teories d'aquests tres autors, cal influir sobre l'alumne per a que construeixi el seu propi aprenentatge. Però per a dotar-lo de totes les eines necessàries per a poder-lo construir, també hem d'influir sobre l'entorn del centre, i no només sobre els alumnes.

També cal tenir en compte a Vygotsky, que considera que l'entorn no condiciona les capacitats de l'alumne però sí el procés i les concreccions de l'aprenentatge. Per aquest motiu, per a provocar el desenvolupament cognitiu d'un alumne que pertany a un entorn empobrit culturalment, cal canviar aquest entorn social i cultural. Amb això es remarca la funció transformadora de l'escola vers la societat.

Els aprenentatges han de ser significatius, i el professorat ha d'ajudar als alumnes a relacionar allò que saben amb els nous coneixements. Per aconseguir-ho, el professor s'ha d'adaptar al context de l'alumne, i també al seu ridme d'aprenentatge.

Però la qualitat educativa per a totes i tots els estudiants passa necessàriament per la participació de la comunitat a l'escola i exigeix canvis a l'organització escolar i a la pràctica pedagògica. Cal aconseguir la movilització, participació i treball coordinat dels diferents agents de la comunitat (famílies, mestres, ex-alumnes, voluntaris, EAP, etc.) per tal d'aconseguir potenciar els aprenentatges. Però, com a professionals de l'educació, el professorat jugarà un paper de vital importància. Per aquest motiu, és necessari que a través dels claustres i els assessoraments, siguin capaços de desenvolupar estratègies que afavoreixin l'atenció a la diversitat i la coordinació dels diferents agents educatius que permeti el màxim aprofitament dels recursos educatius disponibles a la comunitat.

Per a fomentar la participació de les famílies se'ls oferiran tertulies, seminaris i tallers que tractin temátiques afins als seus interesos i necessitats:

El seminari és una técnica que s'enfoca a partir d'un tema i es conduit per un expert en la matèria. Combina exposicions teóriques amb activitats en grup de caràcter més pràctic i participatiu, possibilitant l'intercanvi d'experiències entre els participants.

El taller consisteix en una sèrie de sessions interactives de formació i de treball on els participants treballen en petits grups, durant un període curt, per a practicar habilitats i transferir-les a la seva vida quotidiana. Al finalitzar aquesta activitat, els alumnes obtenen un producte tangible elaborat per ells mateixos (individualment o en grup). És important tenir en compte que, en un taller, a més dels continguts que es transfereixen als assistents, aquests també generen noves idees i elaboren noves perspectives.

 

METODOLOGIA .4

La contribució de l’educació a la millora de la qualitat de vida de totes les persones, amb independència de les seves condicions personals, és un fet reconegut i acceptat avui dia per la comunitat científica i per la societat. Es reconeix, per tant, l’educació com a motor del desenvolupament. Com afirma Coll (1990), "l’educació escolar és un dels instruments que utilitzen els grups humans per a promoure el desenvolupament dels membres més joves".

És, doncs, mitjançant l’educació, fonamentalment en el marc escolar, com l’individu accedeix a la cultura i als coneixements que li han de permetre respondre als reptes de la vida adulta i gaudir dels serveis de la comunitat. Les persones amb necessitats educatives especials tenen també en l’educació la via que els mena al desenvolupament ple i harmònic de les seves capacitats i, així, els facilita una vida adulta de major qualitat. En base a això, podem dir que és l’escola qui s’encarrega d’adaptar la resposta educativa a les necessitats particulars de cada un dels alumnes. És evident que aquesta adaptació afecta el tipus d’escolarització, l’oferta curricular, la metodologia i l’avaluació. Centrem-nos, però, en el punt que ens toca i que fa referència a la vessant metodològica.

L’escola on es dur a terme tota aquesta programació pretén que cada alumne, amb independència de les seves capacitats i limitacions, tingui la oportunitat de planificar i executar un projecte de vida propi, que li possibiliti l’accés al món del treball i una vida social el més entera i equilibrada possible. Aquesta és la fita que l’escola persegueix dia a dia i que se sustenta en dos pilars bàsics i fonamentals:

A parit d’aquí podem dir que la línia metodològica del centre és la següent:

Tenint en compte aquesta línia metodològica, l’escola empra una metodologia diversa i una gran varietat de recursos didàctics que facilita l’atenció a la diversitat de l’alumnat. L’organització flexible doncs del centre permet posar en pràctica un treball amb els alumnes a nivell individual però també en petits grups, tot alternant i complementant les activitats d’aula (on hi tenen una gran cabuda les noves tecnologies) amb sessions als tallers del centre per tal que els resulti més atractiu l’adquisició de nous aprenentatges i la consolidació dels ja assolits tot mantenint i afavorint l’atenció i l’interès. Així doncs, l’escola posa l’accent en les agrupacions flexibles dels alumnes segons les seves necessitats i en la gran riquesa que aporten els tallers pel que fa a l’assoliment de nos aprenentatges. Ara bé, això no implica que hi hagi altres aspectes important quant a la metodologia emprada, com són: