METODOLOGIA.

 

La construcció  del desenvolupament personal implica processos de construcció mental i afectiva. És el resultat d’ una construcció social en interacció amb l’ entorn en les dimensions biològiques, psicològiques i socials.

 

El plantejament general del cicle fa especial èmfasi en l’ anàlisi crítica dels missatges visuals de l’entorn, en la iniciació en la metodologia del disseny, en les qüestions sintàctiques i expressives de la imatge seqüencial i en moviment, i en l’ús del software de tractament d´ imatges.

 

Tota seqüència formativa segueix unes fases establertes lògicament c om són: la proposta, la introducció al tema, l’ aplicació de continguts...i la conclusió.

 

Una activitat concreta també participa d´ aquestes fases, potser no de totes, però si d´ alguna o d ‘algunes d´ elles. S´ ha de produir, per sobre de tot, un sentiment favorable o  “motivació” vers allò que s aprèn, per tant cal buscar en tota activitat un aspecte suggeridor que incideixi en l´ actitud de l´ alumnat (una imatge d´ un llibre, un referent natural, un dibuix fet per l´ alumne mateix.....).

           

Un aprenentatge és significatiu quan es relaciona amb un aprenentatge anterior. Cada nou aprenentatge s’ ha de construir sobre un de ja assolit que cal modificar, millorar o construir de nou. Així doncs, cal conèixer quins són els aprenentatges anteriors que té cada alumne/a.

 

Un aprenentatge és significatiu, quan representa alguna cosa per l’ alumne/a, quan està d’ acord amb allò que vol aprendre i amés l’ entén perquè el relaciona amb allò que sabia anteriorment.

 

Cada alumne/a aprèn allò que observa, analitza, investiga i experimenta de la realitat que l’ envolta. Qualsevol aprenentatge que parteix  de la realitat personal pren sentit perquè cada noi o noia sap perquè el fa, i respon a les curiositats plantejades.

 

Amb la idea de funcionalitat assegurem tan el fet que reconeguin les necessitats, els problemes, les situacions a observar que succeeixen al seu voltant com el fet de donar respostes adequades a cada una d’ aquestes situacions. Implica  que comparin, associïn, argumentin, confrontin, ...fins a desequilibrar el que ja sabien per a construir de nou i assegurar els nous coneixements.

 

Per altra banda, perquè els alumnes aprenguin, necessiten dels altres. Els aprenentatges s’ efectuen a través de la interacció que es manté amb els seus companys i també amb els adults. Segons Vigotsky, el pensament es construeix a partir de situacions que s’ observen i s’ interpreten de maneres diferents en cada persona.

 

Es molt important, que la connexió d’ aprenentatges que tenen a veure amb l’ observació de la realitat implica que el coneixement que es presenta a l’ escola ha de mantenir la mateixa connexió que tenen amb la realitat del món de l’ adolescent. Realitzant un enfocament globalitzador , fem un tractament no parcel·lat en àrees de coneixement.

 

Per tant, utilitzarem diferents tècniques pròpies de l’ àrea en el moment que sigui precís i de la manera més adequada, però amb una finalitat funcional.

 

La metodologia es fonamenta en una sèrie de principis bàsics constructivistes que s’ adaptaran de forma coherent en cada unitat del curs.

 

És prioritat un aprenentatge actiu, sistemàtic i participatiu, intentant en tot moment ensenyar els conceptes a partir de la praxis i fent que l’alumne s’impliqui constantment per avançar en el seu aprenentatge.

 

El grau de motivació de l’ alumnat afecta directament al rendiment acadèmic; per això, en cada unitat les activitats estaran fonamentades en la motivació. Es presentaran continguts de forma graduada i s’ ajustaran les tasques a les possibilitats reals de resposta perquè tot l’ alumnat tingui possibilitat d’ implicació. Per tant, és necessita una interacció alumne- professor i alumne-

 

El professor farà de guia  per anar recordant les quatre passes fonamentals    per resoldre un problema: comprensió de l’ enunciat, plantejament o pla d’ execució, resolució, comprovació de resultats.

           

L’ àrea  de Visual i plàstica té organitzats tots els seus continguts de manera cíclica, gradació en el nivell de dificultat dels temes més complexos que es treballen: primer a manera  d’iniciació fins a arribar a l’especialització.  Hem de tenir present, que aquests continguts es veuran d’ una manera molt més aprofundida al segon cicle de l’ ESO. Això ens permet reemprendre els conceptes bàsics del primer cicle.

 

El criteri d’ operativitat. Potencia en els alumnes  la  següent seqüència: saber veure. Crear la necessitat d’ educar la percepció de l’ alumnat tant objectivament, exercint la seva capacitat crítica, l’ intelecte, ( i no només el seu gust personal), i per tant, que sàpiga avaluar la informació visual basant-se en una comprensió racional, i arribi a conclusions personals positives o negatives segons la seva escala de valors. Per tant, enriquirà la seva subjectivitat, sensibilitat i la seva capacitat emotiva de resposta. En resum, és posar-los en contacte amb obres ja realitzades i amb la seva teoria corresponent; Saber interpretar;  donar-los recursos perquè puguin reconèixer  característiques específiques d´ un missatge visual i analitzar-lo  de manera raonada i crítica. I, per últim,  saber fer: es pretén que els alumnes es puguin  comunicar amb imaginació i desenvolupin una actitud creativa dins del món

 

El tractament dels eixos transversals. Els continguts de la nostra àrea estan relacionats amb els d’altres àrees. Aquestes connexions, en alguns casos, de tipus instrumental, com passa amb les Matemàtiques en relació amb els traçats bàsics, les proporcions, la simetria, els polígons,... En el cas de Tecnologia en la realització de plànols, les vistes dièdriques, materials de construcció...També trobem connexió amb ciències de la naturalesa, ciències socials o llengües estrangeres amb l’ús freqüent del codi visual, saber interpretar les imatges i saber realitzar dibuixos a partir d’una idea, d’un text,...Per desenvolupar els diferents projectes educatius amb un potencial transformador, des del punt de vista social i educatiu,  treballem els anomenats temes o eixos transversals que son objecte d’estudi comú amb altres àrees, encara que s’encari amb diferents propòsits. Alguns dels temes transversals que són viables per treballar dins la nostra àrea son: la coeducació (tractament de la igualtat entre sexes), el consum responsable, la salut per a l’educació, l’ educació sexual, l’educació viària, l’interès per la lectura, entre d’altres. Tots aquests temes es poden abordar des del punt de vista de la comprensió dibuixada i visual.

 

Les unitats formatives s´ inicien amb exercicis d´ avaluació inicial que permeten establir una diferent seqüenciació de les activitats segons les dificultats i coneixements dels alumnes. Els alumnes amb més facilitat d´aprenentatge realitzen exercicis d`ampliació dels continguts bàsics de cada unitat i/o desenvolupen més una activitat determinada, buscant-ne solucions més expressives i elaborades.

Els alumnes amb més dificultats fan exercicis més guiats a partir de fitxes il·lustratives o de plantilles que s´ han de completar. En aquestes fitxes es treballen els conceptes mínims de cada unitat. Es valora molt la participació a classe d´ aquests tipus d’alumnes, i la seva capacitat i/o esforç per a generar idees, encara que els resultats finals no siguin del tot satisfactoris.

 

·        Les opcions metodològiques específiques de cada unitat formativa es detallen en l´ apartat dedicat a les unitats formatives.

 

 

METODOLOGIA

La contribució de l’educació a la millora de la qualitat de vida de totes les persones, amb independència de les seves condicions personals, és un fet reconegut i acceptat avui dia per la comunitat científica i per la societat. Es reconeix, per tant, l’educació com a motor del desenvolupament. Com afirma Coll (1990), “l’educació escolar és un dels instruments que utilitzen els grups humans per a promoure el desenvolupament dels membres més joves”.

És, doncs, mitjançant l’educació, fonamentalment en el marc escolar, com l’individu accedeix a la cultura i als coneixements que li han de permetre respondre als reptes de la vida adulta i gaudir dels serveis de la comunitat. Les persones amb necessitats educatives especials tenen també en l’educació la via que els mena al desenvolupament ple i harmònic de les seves capacitats i, així, els facilita una vida adulta de major qualitat. En base a això, podem dir que és l’escola qui s’encarrega d’adaptar la resposta educativa a les necessitats particulars de cada un dels alumnes. És evident que aquesta adaptació afecta el tipus d’escolarització, l’oferta curricular, la metodologia i l’avaluació. Centrem-nos, però, en el punt que ens toca i que fa referència a la vessant metodològica.

 

L’escola on es dur a terme tota aquesta programació pretén que cada alumne, amb independència de les seves capacitats i limitacions, tingui la oportunitat de planificar i executar un projecte de vida propi, que li possibiliti l’accés al món del treball i una vida social el més entera i equilibrada possible. Aquesta és la fita que l’escola persegueix dia a dia i que se sustenta en dos pilars bàsics i fonamentals:

 

§                     L’estratègia d’anàlisi ecològica i elaboració d’inventaris per a cada entorn (Falvey, 1989; Snell, 1993). Procés que permet identificar les capacitats necessàries per a fer una vida tan autònoma com sigui possible en els contextos i situacions presents i futurs on l’alumne/a participa. Al mateix temps, permet també construir una estratègia global de desenvolupament curricular.

 

§                     La concepció d’ensenyament i aprenentatge que sustenta la reforma educativa atorgant una importància primordial al paper actiu de l’alumne/a en el seu aprenentatge quan atribueix sentit i significat als continguts i experiències educatives i al paper del mestre com a mediador entre l’alumne/a i els continguts que ha d’aprendre.

 

A parit d’aquí podem dir que la línia metodològica del centre és la següent:

 

§                     En l’aspecte pedagògic, es procuren crear les condicions i habilitar el major nombre de mitjans que possibilitin les modificacions necessàries en la direcció desitjada, per poder atendre la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals.

 

§                     En l’aspecte educatiu, s’ofereix un enfocament globalitzador partint d’una situació propera a la realitat de l’alumne/a que li resulti interessant i que li pugui plantejar qüestions a les quals cal donar resposta. D’aquesta manera es pretén fomentar, entre d’altres aspectes: la presa de decisions, la capacitat de discutir, la capacitat d’aprendre a aprendre...

 

§                     En l’aspecte instructiu, es dóna molta importància a l’adquisició d’hàbits o comportaments instrumentals, els quals proporcionen una millor manera de fer les coses i que possibiliten una millor adaptació, autonomia i independència i, alhora, estimulen una actitud més oberta i receptiva envers els canvis que es generen en l’entorn.

 

§                     Per últim, en l’aspecte formal, s’entén que l’ordre i la disciplina són necessaris per a la vida i el treball i que no han de ser pas entesos com una rutina, sinó com una habilitat social que permet millorar el respecte mutu, el diàleg, la col·laboració i la solidaritat.

 

Tenint en compte aquesta línia metodològica, l’escola empra una metodologia diversa i una gran varietat de recursos didàctics que facilita l’atenció a la diversitat de l’alumnat. L’organització flexible doncs del centre permet posar en pràctica un treball amb els alumnes a nivell individual però també en petits grups, tot alternant i complementant les activitats d’aula (on hi tenen una gran cabuda les noves tecnologies) amb sessions als tallers del centre per tal que els resulti més atractiu l’adquisició de nous aprenentatges i la consolidació dels ja assolits tot mantenint i afavorint l’atenció i l’interès. Així doncs, l’escola posa l’accent en les agrupacions flexibles dels alumnes segons les seves necessitats i en la gran riquesa que aporten els tallers pel que fa a l’assoliment de nos aprenentatges. Ara bé, això no implica que hi hagi altres aspectes important quant a la metodologia emprada, com són:

 

 

§                     Explicar amb un llenguatge entenedor i proper als alumnes.

§                     Oferir i retirar els suports facilitadors quan convingui.

§                     Potenciar un ensenyament globalitzador.

§                     Tractaments individualitzats.

§                     Ensenyament molt pràctic per tal de desenvolupar i potenciar al màxim les habilitats manipulatives dels alumnes.