MANIFEST

En favor de l’Educació Tecnològica

 

El nostre Sistema Educatiu amb la propera Llei Orgànica d’Educació, afronta una nova reforma general. Es pretén proporcionar estabilitat a les nostres escoles, sotmeses els darrers 15 anys al vaivé de diverses reformes generals o parcials, al mateix temps que s’aposta per una modernització imprescindible que doni resposta a les necessitats actuals i futures de la nostra societat.

Aquesta doble finalitat reforça la transcendència de les decisions que s’adoptin per a la redacció de la nova Llei i que es prefigura amb l’Avantprojecte presentat aquests dies. Compartint els seus pressupòsits fonamentals, volem expressar, no obstant, la nostra més profunda sorpresa i el nostre gran refús per la forma en que es planteja l’organització de matèries i àrees de formació que, en clara contradicció amb les intencions generals indicades en l’esmentat Avantprojecte i amb les recomanacions europees i internacionals, margina fins quasi bé la seva desaparició a l’educació tecnològica.

Malauradament hem de denunciar aquest greu error que hipotecaria, sens dubte, el futur del nostre alumnat i en conseqüència, el del conjunt de la societat. Malgrat l’evident presència de la tecnologia en les nostres vides es proposa organitzar l’ensenyament sense considerar la seva enorme rellevància recuperant, d’aquesta manera, antecedents clarament regressius del nostre passat, on l’accés a l’educació secundària i superior quedava reservat a un reduït nombre de persones prèviament destinades a cobrir els llocs de l’elit cultural, financera i productiva. Aquest és l’origen, precisament, d’una de les grans disfuncions del nostre Sistema Educatiu quan promou a les aules l’aprenentatge de continguts i l’ús de formes de treball que es troben molts cops allunyats de les necessitats i interessos reals d’una educació dirigida vers el benestar i desenvolupament de tota la societat.

Una de les grans virtuts de la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) de 1990 va consistir en superar aquests esquemes i introduir l’ensenyament de la tecnologia en els diferents nivells educatius per mitjà de la incorporació de continguts de tecnologia en l’Educació Secundària Obligatòria, present en tots els cursos, i l’habilitació d’una modalitat de Tecnologia en el Batxillerat. Amb això es pretenia cobrir un buit tradicional del nostre Sistema Educatiu arrelat en actituds seculars de menyspreu vers l’activitat tecnològica i que avui, més que mai, resulten totalment inacceptables.

El camí recorregut per l’educació tecnològica durant aquests escassos onze o dotze anys ha estat extraordinàriament difícil, no només per la seva novetat si no, especialment, per l’escàs recolzament a la seva implantació que molts cops s’ha convertit en un veritable obstacle, o bé una clara agressió, al reduir la seva càrrega horària malgrat l’extensió del seu currículum, infradotar en recursos de personal i materials o dificultar l’accés als ensenyaments de tecnologia del Batxillerat.

Malgrat tot, un bon nombre del professorat titulat en Ciències, Enginyeries i Arquitectura, han aconseguit una praxis educativa d’un gran valor, amb un gran potencial innovador. Gràcies a l’esforç d’aquests professionals avui podem constatar que l’Educació Tecnològica als nostres centres és imprescindible perquè:

Qualsevol d’aquestes raons, per elles mateixes, justificaria una presència clara i decidida dels estudis de tecnologia. La suma de totes elles converteix l’Educació Tecnològica en un pilar fonamental de qualsevol Sistema Educatiu modern que aspiri a la formació integral de totes i cadascuna de les persones a les que va dirigit. Per tot això:

 

Plataforma Estatal de Asociaciones del Profesorado de Tecnología

APTA (Andalucía); APTA (Ávila); As. Agustín de Bethencourt (Canarias); APTC (Cantabria); APTC (Catalunya); APTCR (Castilla-La Mancha); APTEX (Extremadura); APETEGA (Galicia); APTELE (León); APTE (Madrid); ATECMUR (Murcia); APTENA (Navarra); APTLR (La Rioja); APTCV (Comunidad Valenciana); APTEVA (Valladolid)