ÀMBIT DE LLENGÜES

(Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengües estrangeres)

 

L’objectiu central de l’educació és preparar l’alumnat de Catalunya perquè sigui capaç de comunicar-se i de desenvolupar-se com a persona, i així pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i multicultural del segle xxi. Això que significa facilitar que els nois i noies desenvolupin aquelles competències comunicatives i lingüístiques que mobilitzen coneixements, aptituds, actituds i representacions relacionades amb la comunicació, les llengües i les cultures perquè puguin desenvolupar-se tant en el terreny personal com en el social; actuar i reeixir en el seu entorn; comunicar-se amb les altres persones; i compartir els sabers i les referències culturals; és a dir, que puguin construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que és la condició humana, de la comprensió d’altri.

Per aconseguir-ho, en l'Educació secundària cal plantejar el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals l'educació lingüística i comunicativa ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilingües i interculturals; l’assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i castellà és la garantia que l’escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta competència plurilingüe i intercultural, inclou el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de totes les llengües i cultures. D’una manera totalment integrada caldrà desenvolupar també les competències comunicatives audiovisuals i digitals necessàries per ser competent en la nostra societat.

D’aquesta manera l’alumnat esdevindrà capaç de dur a terme les tasques de comunicació que li permetin expressar la seva comprensió de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu, integrar comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilització del llenguatge oral i escrit, i d’estratègies de comunicació, verbals i no verbals, amb la possibilitat d’emprar els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació.

El desenvolupament d’aquesta competència comunicativa plurilingüe i intercultural no ha de ser un afer exclusiu de l'àmbit de llengua. Atès que la llengua com a mitjà de comunicació és la base per a la captació, elaboració i comunicació del coneixement, totes les àrees esdevenen també responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat. És a dir, totes les matèries s’han de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars d’explicar el món en la construcció de les competències de comunicació. L’àrea lingüística se centra d’una manera específica en la literatura, en el desenvolupament de la competència del lector literari.

El tractament de les llengües

La finalitat de l’ensenyament de les llengües és el progressiu domini de llengües, essencial en el vivència de la cultura i l’obertura al món, i un dels factors que contribueix més plenament a la identitat individual social i personal. Per a les escoles de Catalunya, la primera referència que cal tenir en compte és la legislació, l’Estatut i la Llei de Política Lingüística, que estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i que com a tal, és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. A més el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà,que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. El reconeixement d‘haver d’aprendre dues llengües, a més, és un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures.

Aquesta obertura es reforça, a més, si considerem la nostra vinculació a Europa, es tracta del Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües, elaborat pel Consell d’Europa que com a fita parla d’aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència plurilingüe i intercultural, "la capacitat d’utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos, distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures". És evident que així s’afavorirà la participació de l’alumnat en la vida escolar, acadèmica, afectiva i relacional, la transferència de coneixements entre llengües, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingüística pròxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A més, aquest coneixement de diverses llengües potencia el domini del català i la valoració de la pròpia cultura.

Això vol dir que cal precisar el que els nois i les noies, en acabar l’etapa: a) han de dominar el català, llengua vehicular, de cohesió i d’aprenentatge, b) també han de dominar el castellà; c) han de conèixer una o dues llengües estrangeres per aconseguir que l'alumnat esdevingui usuari i aprenent per tal que siguin capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural; c) han de comprendre missatges escrits bàsics i establir relacions entre les llengües romàniques; i finalment d) que tinguin una actitud oberta, respectin les llengües i cultures presents en l’entorn on viuen i s’hi interessin, i també ho facin respecte a d’altres de més llunyanes, de les quals pot aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai.

L’objectiu d’aconseguir parlants plurilingües competents implica que cada escola, partint d’una anàlisi sociolingüística rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el Projecte lingüístic del centre programes precisos de gestió de les llengües per determinar com la llengua vehicular de l’escola, el català, s’articula, en un programa coherent, amb l’ensenyament de les altres llengües i establint acords per a relacionar les diferents estratègies didàctiques. En fer-ho, cal recordar que el català és una llengua que l’escola ha de tractar amb especial atenció, no només pel seu estatus oficial, sinó també i sobretot pel desconeixement que en té una part de l’alumnat pel que fa als seus usos col·loquials i informals. L’escola té doncs la missió de transmetre-la perquè tota la població pugui emprar-la en qualsevol situació comunicativa, fet que ha de garantir la cohesió de tota la societat i no la seva compartimentació en comunitats lingüístiques separades. Alhora, l’escola ha de garantir que el seu alumnat tingui també un domini ple del castellà, oferint l’ensenyament d’aquelles formes d’ús menys conegudes pel seu alumnat. També cal, respecte a les llengües estrangeres, considerar la seva diferent presència social per fer-ne un tractament diferenciat.

El projecte lingüístic de centre pot ser també un instrument de reflexió sobre el perill que comporta, per al desenvolupament de competències lingüístiques i per a la integració social de les persones, la restricció del català als espais vinculats al currículum escolar i la seva desvinculació de les relacions interpersonals, afectives, lúdiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la importància de la necessitat del desenvolupament de les competències comunicatives i lingüístiques del alumnat per a l’assoliment dels objectius bàsic de la pròpia àrea. I per tant, cal que se senti implicat en l’elaboració i aplicació del projecte lingüístic del centre ja que proporciona les eines fonamentals per a la formació dels nois i les noies de les nostres escoles.

 

Competències pròpies de l’àrea

La primera competència que cal considerar, d’acord amb la finalitat de donar les eines perquè els nois i les noies puguin afrontar el reptes de la societat , és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, és actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Això suposa que en l’ensenyament de les llengües, a més dels aprenentatges específics de cada una de les llengües caldrà aprendre actituds i habilitats per afrontar llengües desconegudes (conèixer i valorar la diversitat de llengües, saber gestionar el problemes de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món...), en resum, estar obert a l’ALTRE.

En relació directa amb aquesta competència més global, hi ha una segona, la competència comunicativa, que en totes les àrees esdevé la clau i que en la lingüística articula els aprenentatges que s’han de fer en totes les llengües. Aquesta competència ha de ser atesa des de totes les àrees curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i eficaç. Considerarem a continuació aspectes parcials de la competència comunicativa.

La competència oral, facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacció, l’intercanvi de missatges, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i a la possibilitat d’emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació. A més l’ús reflexiu de la parla és l’eina més eficaç per al pilotatge dels aprenentatges. L’alumnat ha d’assumir el paper d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, fet que l’ajudarà a intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fluïdesa en una societat democràtica i participativa.

Aquesta priorització de la llengua parlada és de gran importància quan es tracta de l’ensenyament d’una llengua nova per a l’alumnat. En aquesta situació l’ús de diferents recursos didàctics, amb variats formats i suports i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars) és una de les claus per a un aprenentatge eficaç.

També té una especial rellevància en l’aprenentatge de les llengües estrangeres, ja que el model lingüístic aportat per l’escola és la font bàsica de coneixement i aprenentatge d’aquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a l’aula són al mateix temps vehicle i objecte d’aprenentatge, per la qual cosa el currículum ha d’atendre tant el coneixement dels elements lingüístics com la capacitat d’utilitzar-los en l’aprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives, a més el seu treball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competència escrita.

La competència comunicativa escrita, s’ha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives(escriptura), de comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Els processos de lectura i escriptura, són uns processos complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text i el contingut que s’hi vehicula, són processos que s’aprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol àrea. Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència. En això té molta importància la potenciació de la biblioteca (i mediateca) i altres institucions escolars com la ràdio o plataformes d’Internet, com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor. A més cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, electrònic) i formats (text, gràfiques i imatge).

La competència comunicativa audiovisual, de manera coordinada amb les anteriors, s’ha de potenciar també en totes les seves dimensions, receptives (lectura), productives (escriptura) i crítiques, de comunicació i creació, i relacionar-la també amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Cal motivar la seva utilització per aprendre i aprendre a comprendre’ls com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més diferenciats.

Finalment la competència literària pren com a referència la competència escrita fent que els nois i les noies puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d’obres de qualitat i del contacte amb les construccions de la cultura tradicional. El contacte guiat amb aquestes obres facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor, i fa que els nois i les noies descobreixin el plaer per la lectura, sàpiguen identificar estètiques i recursos, i apreciïn textos literaris de gèneres diversos (poètic, narratiu i teatral), i també d’altres formes estètiques de la cultura que ens envolta (cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles, rodolins). Amb tot això els nois i les noies van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser més rigorosos en les seves valoracions i gustos estètics, amb la qual cosa, a més d’estimular la seva creativitat es desenvolupa el seu sentit crític.

 

Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques

El paper que juga la llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge fa que el desenvolupament de les competències que estructuren aquesta àrea curricular i el fet que la base del seus ensenyaments se situï en l'ús social de la llengua, fa que els aprenentatges d’una àrea determinada, si hi ha una bona coordinació docent, s'apliquin a l'aprenentatge de les altres i, alhora afavoreixin la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat.

Les activitats de les àrees lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament de la competència comunicativa, cal però recordar que aquesta competència és transversal a totes les àrees i, per tant, totes les àrees n’han d’afavorir el seu desenvolupament.

Alhora les activitats relacionades amb aquesta competència també afavoreixen la millora de les competències metodològiques. Els processos de la llengua escrita, en concret són una de les claus en la competència del tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’elaboració de coneixement. El lectura i escriptura d’informacions presentades en diferents llengües, cosa facilitada amb l’ús de les TIC, aporta una nova dimensió als processos de tractament de la informació, la diversitat de punts de vista i de manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític. A més. la verbalització i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la pròpia activitat amb progressiva autonomia.

La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competències metodològiques, ajuda a la comprensió dels processos de les competències centrades en conviure i habitar el món. D’una manera molt especial la competència plurilingüe i intercultural contribueix al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l'enteniment entre les persones, aprendre llengües és, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb els altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d'obertura als altres.

A més de reconèixer les llengües com element cultural de primer ordre, la lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribueix d’una manera clau al desenvolupament de la competència artística i cultural.

 

Estructura dels continguts

La presentació la presentació unitària del currículum es fa per afavorir el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural. Així es facilita la necessària coordinació de les propostes de totes les llengües ensenyades a l’aula, i la priorització de les propostes derivades del diferent estatut que té cada llengua i el domini que en tenen les noies i nois. Aquesta coordinació també cal fer-la respecte als llenguatges audiovisuals que es treballen en les diferents àrees curriculars. L’elaboració del projecte lingüístic i comunicatiu del centre, en el qual hi ha de participar tot el professorat del centre, juga un paper clau en la definició del currículum de les àrees lingüístiques.

Els continguts de les àrees lingüístiques s’organitzen al voltant de les tres grans competències, citades abans, amb la finalitat d’atendre els diferents usos socials. Per això el currículum presenta: la dimensió comunicativa que inclou participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals, comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals, expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals, coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge; la dimensió literària; i la dimensió plurilingüe i intercultural.

La dimensió comunicativa és la base dels aprenentatges de l’àrea, com ho és de tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts que es presenten en aquesta dimensió no són els específics de l’àrea lingüística, sinó que caldrà atendre’ls en totes les activitats curriculars. En aquest apartat, a més dels continguts referits a la competència oral, l’escrita i l’audiovisual, apareixen els referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, que es plantegen així perquè per al seu aprenentatge cal introduir-los i exercitar-los amb la funció exclusiva de millorar la comunicació, defugint el tractament gramaticalista de l’ensenyament de les llengües.

La dimensió literària planteja els continguts específics de l’àrea, de manera que els de la dimensió comunicativa es concreten en d’aquesta dimensió. En aquest apartat, cal posar atenció especial a la cultura tradicional i les obres de referència de la nostra cultura escrita, la nacional i l’universal, que han de donar la base cultural del nostre alumnat, cal pensar que som al final de l’ensenyament bàsic. Cal no oblidar que la presència d’activitats d’escriptura és un bon instrument per a l’educació literària.

Finalment la dimensió plurilingüe i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials en contextos multilingües. Cert que aquesta dimensió s’ha de tenir en compte en totes les accions docents, però en aquesta àrea cal fer una aproximació més reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessàries per a la comunicació en contextos plurals. Donada la peculiaritat d’aquests continguts, plurilingües, es presenten unitàriament en un únic bloc al final de cada cicle i precedint dels criteris d’avaluació: Serà funció de l’equip docent que en el Projecte Lingüístic de Centre, més que en cap altre contingut, articuli els ensenyaments d’aquest àmbit en els de les diferents llengües i activitats escolars.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Cada cop és més gran l’acord segons el qual les llengües, totes les llengües i en totes les seves dimensions, s’aprenen en l’ús social i que les necessitats pragmàtiques de comunicació són les que van orientant i afavorint l’assentament del codi. Per contra, s’ha demostrat a bastament que l’ensenyament directe i explícit de les formes i normes, o fer-ho component per component, com proposaven els enfocaments gramaticals, ni aïllar cada llengua que s’aprèn no en garanteix l’aprenentatge.

Per tant, per ensenyar adequadament llengües cal dissenyar situacions d’aprenentatge globals en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques porti a la solució dels problemes que s’hi plantegen. Atesa la realitat social, lingüística i cultural de la nostra societat, cal un ensenyament integrat de les llengües, que coordini els continguts que s’aprenen i les metodologies en les diferents situacions d’aula, a fi que les noies i els nois avancin cap a l’assoliment d’una competència plurilingüe i intercultural que els permeti comunicar-se amb els altres, compartir sabers i referències culturals i continuar aprenent, de forma autònoma, al llarg de tota la vida.

Un aspecte que no es pot oblidar és que una part important de l’èxit dels programes d’immersió lingüística es relaciona amb la manera de tractar la llengua familiar de l’alumnat. Per això, cal tenir en compte la llengua de l’alumnat, en especial la de l’alumnat immigrat, tant a nivell simbòlic com en la pràctica educativa, cosa que, a més, afavorirà que el català esdevingui la llengua comuna i eina de cohesió social.

L’adquisició de la llengua catalana caldrà atendre-la en la diversitat que planteja l’alumnat i no es pot perdre de vista que, com a nova llengua és un procés llarg. Per afavorir-lo, les propostes derivades de l’ensenyament comunicatiu i de l’ensenyament integrat de les llengües i els continguts curriculars són d’una importància clau. Per aconseguir-ho, cal mesures organitzatives que facilitin treballar els continguts escolars de manera més transversal i menys parcel·lada, que contemplin l’heterogeneïtat real de les aules.

Cal atendre la diversitat de l’aula amb la negociació permanent del que es fa i es diu a l’aula, l’activitat dialògica, la conversa, entre els nois i les noies i entre l’alumnat i el professorat ha d’impregnar totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Això comporta una manera diferent d’actuar a l’aula i una organització diferent de l’alumnat. Cal potenciar espais de comunicació suficientment variats per a fer possible la seva adequació a tots els estils i característiques d’aprenentatge, l’escola per a tothom que afavoreixi que cada alumne i alumna arribi a ser cada vegada més autònom en el seu aprenentatge i, alhora, aprengui a treballar cooperativament.

Es tracta de l’enfocament comunicatiu que se centra en la construcció social dels significats i, per tant, per donar sentit a tot el proposat cal organitzar el centre educatiu com a espai de comunicació amb institucions escolars com la biblioteca o mediateca del centre, la revista de l’escola o la ràdio escolar que facilitin l’intercanvi dintre de l’escola i l’obertura del centre al seu entorn.

Finalment, un darrer principi didàctic, relacionat amb els enfocaments didàctics que s’acaben de descriure, és l’educació en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perquè introduir l’obertura i sensibilitat envers la diversitat lingüística i cultural, present a l’aula o a l’entorn o bé aportant experiències externes, és una de les claus perquè es produeixi la necessària flexibilitat de pensament, perquè tothom aprengui a respectar la llengua i la cultura dels altres. En segon lloc, perquè cal que l’alumnat sigui conscient del perill que la llengua i els diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissió de valors negatius d’etnofòbia, de sexisme, d’intolerància… A l’escola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra l’etnocentrisme i totes les varietats d’intolerància.

 

Pel que fa a l’avaluació cal abandonar la visió exclusivament sancionadora dels resultats de l’alumnat per part del professorat, i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i autoregula) els processos d’aprenentatge i ús de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la competència plurilingüe i l’assoliment de l’autonomia de l’aprenentatge. En aquesta visió, l’avaluació forma part indestriable de l’estructura de les tasques de l’ensenyament i aprenentatge de llengües. Cal preveure els dispositius d’avaluació com a activitat conjunta (interactiva) amb l’alumnat, com a reflexió sobre els processos i sobre els resultats de l’aprenentatge lingüístic, tot precisant les pautes i els criteris per a regular el procés, per a valorar els esculls que es presenten, i per a introduir-hi millores, o per a la valoració del resultat final. L’ús dels diferents tipus d’avaluació (autoavaluació, heteroavaluació, coavaluació, individual, col·lectiva…) i instruments (pautes d’avaluació, qüestionaris, portfolis, dossiers…) asseguraran l’eficàcia educativa.

Per a aconseguir totes les virtualitats d’aquesta avaluació, cal que l’alumnat sigui conscient de tot el procés seguit, que sigui capaç d’usar funcionalment la reflexió sobre la llengua revisant i reformulant les seves produccions i que aprengui a transferir el que ha après en altres situacions. Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva el professorat, mediador i assessor, o un grup d’alumnes mitjançant el treball cooperatiu, poden donar a l’alumnat el protagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo.

Atès, a més, que l’objectiu de l’ensenyament de la llengua és aconseguir que els nois i noies esdevinguin persones plurilingües, cal canviar l’avaluació (i la mentalitat del professorat) que podien tenir sentit en un marc monolingüe; cal partir de la idea que hi ha diferents graus de domini d’una llengua, i que cal tenir altres capacitats, desconegudes en un monolingüe. En aquesta avaluació és molt important que l’alumnat sigui conscient de la seva situació plurilingüe. La consciència de la pròpia biografia lingüística és una eina que caldrà emprar en l’avaluació global de totes les llengües.

Finalment, tot el procés d’avaluació, i encara més si es pensa en els passos finals del procés i la certificació, és una tasca col·laborativa i responsabilitat de tot l’equip de professorat. La gestió d’aquests procediments, decisions i implementacions, l’ha d’abordar conjuntament tot l’equip, el qual haurà de decidir les mesures que caldrà organitzar, també en conjunt, per a facilitar la millora de l’aprenentatge del seu alumnat.

 

Objectius

L’àrea de Llengua i Literatura, catalana i castellana, i de Llengües estrangeres de l’Educació secundària té com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats de la competència plurilingüe i intercultural:

  1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d’un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l’enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics.
  2. Aconseguir la competència comunicativa oral, escrita i audiovisual en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre (en la cerca i elaboració d’informació, i en la transformació dels coneixements), per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials
  3. Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.
  4. Aconseguir la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l’educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficial.
  5. Aconseguir la competència en llengües estrangeres com a eina d’aprenentatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal, i com a porta oberta a altres persones i cultures.
  6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar oralment i per escrit informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
  7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
  8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d’autonomia.
  9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.
  10. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bàsics sobre les convencions dels gèneres, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics, tot valorant el coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva.
  11. Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua i les normes d’ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció, i transferir aquests coneixements a les altres llengües que s’aprenen a partir de la reflexió sobre els propis processos d’aprenentatge.
  12. Conèixer la realitat plurilingüe de Catalunya, d’Espanya i del món actual, i valorar les varietats de la llengua i la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural.
  13. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge i el dels altres.

 

 

PRIMER CURS

Continguts

 

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

 

LLENGÜES ESTRANGERES

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

 

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

 

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA) I LLENGÜES ESTRANGERES

CRITERIS D’AVALUACIÓ

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

LLENGÜES ESTRANGERES

 

 

SEGON CURS

Continguts

 

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

 

LLENGÜES ESTRANGERES

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

 

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA) I LLENGÜES ESTRANGERES

 

CRITERIS D’AVALUACIÓ

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

LLENGÜES ESTRANGERES

 

TERCER CURS

Continguts

 

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

 

LLENGÜES ESTRANGERES

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

 

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

 

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA) I LLENGÜES ESTRANGERES

CRITERIS D’AVALUACIÓ

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

 

LLENGÜES ESTRANGERES

 

QUART CURS

Continguts

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA)

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

 

LLENGÜES ESTRANGERES

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

 

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

LLENGUA I LITERATURA (CATALANA I CASTELLANA) I LLENGÜES ESTRANGERES

CRITERIS D’AVALUACIÓ

LLENGUA CATALANA I LITERATURA

 

CRITERIS D’AVALUACIÓ

LLENGÜES ESTRANGERES