Sindicat AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari) Apartat de Correus 20.091 08080 BARCELONA. E-mail: ames@telefonica.net T: 659002871 Presentació -- Sindicats federats en la FPS -- Traducción al castellano
FITXA D'AFILIACIÓ A AMES


LES PROVES D'ACCÉS AL BATXILLERAT I LA FP.

UNA NECESSITAT URGENT EN LA LLEI DE L’EDUCACIÓ DE CATALUNYA (LEC)

Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari
Sindicat de Professors AMES
 http://www.ames-fps.com  /////  ames@telefonica.net

1.      Introducció

2.      Algunes dades sobre la situació

3.      La necessitat d'establir controls externs en aquells sistemes educatius que estan basats en la llibertat d'actuació dels centres.

4.      Les proves d'accés al Batxillerat i a la F.P. Un control extern eficaç sense el problemes que generaria una revalida de l'ESO.

5.      Efectes positius de l'establiment d'una prova d'accés a la Formació Professional i al Batxillerat.

6.      Les proves d'accés a la Formació Professional i al Batxillerat: una via per a aconseguir un sistema educatiu consensuat.

7.      Les proves d'accés a la Formació Professional i al Batxillerat: una via per a aconseguir l'autonomia real dels centres.

8.      Com presentar a la societat la necessitat de les proves d'accés al Batxillerat i la FP?

9.      Les característiques generals de les proves d'accés al  Batxillerat i la FP que proposem

 

1. Introducció

El document de bases de la futura Llei de l’Educació de Catalunya (LEC) proposa la conveniència de passar a un sistema en què el professor no tingui plaça en propietat sinó només adscripció a una zona i de donar potestat a la Direcció del centre per determinar la contractació i la continuïtat del seu professorat. Sembla ser que l’Administració considera que així milloraran els resultats dels nostres alumnes en les futures proves PISA del 2009 i que així es podrà  assolir l’objectiu fixat per la UE pel 2010 de superar el 85% d’alumnes que aproven la secundària obligatòria.

Els professors de Secundària afiliats al sindicat AMES, tots professors en actiu i la majoria amb molts anys d’experiència, tant en centres públics com privats, podem assegurar que les causes dels baixos resultats acadèmics dels nostres alumnes no són, ni la manca de professionalitat ni la manca de formació del professorat. Per una banda el professorat de Catalunya és un col·lectiu molt gran, de desenes de mils de persones, i per l’altra, l’Administració sempre l'havia considerat prou competent fins la publicació del document de bases de la LEC. Per tant, segurament és un error considerar que la causa del problema és que tots els professors han passat, en poc temps, a ser un col·lectiu que no vol treballar i poc preparat. 

L’autèntica causa del problema és la falta d’estímuls per aprendre que avui té una gran part dels nostres alumnes. Per tant, el que cal fer és crear aquests estímuls i això és el que es pot aconseguir amb la proposta que comentem a continuació. Proposta que demanem que sigui recollida en la futura Llei de l’Educació de Catalunya.

Nosaltres també som partidaris d’augmentar el nivell d’exigència per arribar a ser funcionari docent i de l’avaluació periòdica del professorat. Amb el que no estem d’acord és amb el tipus d’avaluació proposada en el document de bases. Perquè no és objectiu i ho deixa tot en mans del Director del centre, és a dir en mans d’una sola persona que pot equivocar-se, que pot tenir una incompatibilitat de caràcter manifesta respecte a un determinat professor o, pitjor encara, que pot tenir interès de tenir en el seu centre a una persona amiga o a un familiar, malgrat no sigui tan competent com un altre. Fins i tot en el millor dels casos, com pot saber un Director si un professor realment ho està fent bé? No ho pot saber a partir de les qualificacions que dóna aquest professor, perquè les decideix el propi professor, ni a partir del simple compliment de l’horari, ni a partir d’una actitud de disponibilitat a col·laborar en qualsevol moment amb el Director. Tot això, malgrat siguin aspectes molt positius, no són prou garantia que sigui un bon professor, és a dir que estigui ensenyant bé els seus alumnes.

Només l’establiment de proves externes, similars a les actuals PAU, realitzades per l’Administració a tots els alumnes de Catalunya al final de la Primària i al final de l’ESO (les més urgents són aquestes últimes), tant en centres privats com públics, poden permetre a l’Administració, al cap d’uns quants anys, saber quins centres i quins professors ho estan fent bé i quins han de millorar. Evidentment, el que s’hauria de tenir en compte no és la simple suma de qualificacions, sinó la diferència entre la preparació inicial i la preparació final de l’alumnat en cadascuna de les matèries de cadascun dels centres.

La millora més important que es derivaria de l’establiment d’unes proves externes al final de cada etapa, per poder accedir a l’etapa següent, no és que permetria una avaluació anual de tots els centres i de tot el professorat, sinó que aportarien l’estímul que avui necessita el nostre alumnat i així milloraria significativament la seva formació acadèmica i la seva capacitat de treball.

Som conscients que la LEC s’ha d’ajustar a la LOE i que aquesta llei estableix que un alumne que ha acabat la Primària pot accedir sense cap prova a l’ESO, i que un alumne que ha acabat l’ESO pot accedir sense cap prova al Batxillerat o a la FP de grau mitjà. Degut a això i fins que no arribi una altra llei estatal que porti incorporada les proves externes, el que proposem és que aquestes proves es facin, a títol de diagnòstic,  a tots els alumnes que, una vegada aprovada l’ESO, vulguin estudiar un Batxillerat o una FP de grau mitjà, i que les qualificacions obtingudes en aquestes proves s’hagin de tenir en compte en el procés de matriculació dels alumnes a cada centre. Aquestes proves, sota el nom de proves de diagnosi, ja estan contemplades a la LOE i, per tant no hi ha cap problema legal per a establir-les.  

Aquesta mesura estimularia significativament a l’alumnat a estudiar més i a millorar. Al cap d’uns pocs anys permetria tenir una valoració de tots els centres, de tos els professors i de tots els alumnes. Aquestes valoracions es podrien tenir en compte, a nivell de professorat, en els concursos de trasllats, en els accessos al cos de catedràtics, en la concessió de llicències d’estudi, etc. També es podrien tenir en compte en els processos de valoració de la tasca directiva. Evidentment, en aquest cas, només es podrien comparar centres del mateix barri o d’un mateix context social i amb un percentatge d’alumnes nouvinguts similars. En contextos difícils un dels resultats a tenir en compte seria el percentatge d’alumnes que després de l’ESO han trobat feina. Els resultats de les proves es podrien utilitzar com un referent més per decidir la renovació o no del concert d’un centre privat, per la concessió de beques, i per la valoració de tot tipus de petició. En resum es tractaria de passar a un model en el que els resultats de com s’aprofiten els recursos que dóna la societat també tenen importància.

Aquest sistema dóna al professorat la garantia legal que si fa bé la seva feina no té perquè tenir por de perdre la seva plaça. Com a sindicat de professors considerem que això és molt millor que deixar l'estabilitat de la plaça a l'arbitri del Director.

L’establiment de les proves externes permetria donar una gran llibertat d'actuació als centres (més autonomia de centre), disminuiria el fracàs escolar al final de l'ESO (es podria rebaixar els nivells d’exigència per aprovar l’ESO sense posar en perill ni el Batxillerat ni la FP), i augmentaria el nivell de preparació dels alumnes que accedeixen al Batxillerat i la Formació Professional. No suposaria cap cost addicional a les Administracions, fomentaria l'actualització constant i voluntària del professorat, permetria regular l'accés a la Formació Professional o al Batxillerat en funció de les necessitats canviants de la nostra societat, permetria fer complir la impartició dels coneixements mínims que es fixin en cada matèria, permetria conèixer anualment la situació exacta del nostre sistema educatiu i, per tant, poder introduir les modificacions que en cada moment siguin necessàries. Abans d'explicar aquesta mesura s'exposen alguns exemples de situacions a les quals s'ha arribat per l'absència d'aquesta mesura.

2. Algunes dades sobre la situació

La normativa vigent sobre l'avaluació a l'ESO permet que la Junta d'Avaluació pugui aprovar els alumnes de qualsevol assignatura malgrat que la seva qualificació sigui un insuficient molt clar i les proves objectives i comparables aportades pel professor d'aquesta assignatura siguin incontestables. Per això només es demana que s'arribi als 2/3 dels professors que formen la Junta d'Avaluació. Un dels objectius que es pretén amb aquesta mesura és poder resoldre els enfrontaments personals que poden aparèixer entre un professor i un alumne i la possible inflexibilitat de determinats professors. Però, el que no es demani una nota mínima per a poder aplicar aquest criteri i que no existeixi un nombre màxim d'assignatures en els quals es pugui aplicar ha obert la porta legal per a que algunes Juntes d'Avaluació puguin aprovar el nombre d'alumnes que considerin necessari per a la conveniència del centre, és a dir per a poder adaptar els grups a les necessitats d'estructura del centre, per assegurar l'estabilitat laboral del professorat, i per aparentar un gran èxit educatiu i així augmentar la matrícula d'alumnes.

Un exemple de tot l'anterior és el criteri que s'ha seguit en bastants centres d'aprovar automàticament a tots els alumnes de 4t d'ESO que només han suspès una o dues assignatures per tal d’obtenir així suficients alumnes que en el següent curs facin 1r de Batxillerat en el centre. El mateix criteri s'ha aplicat als alumnes de 2n de Batxillerat perquè puguin presentar-se a les PAU i no haver de suportar les pressions dels pares acusant de duresa els professors. Potser aquesta és l'explicació dels mals resultats que ens han donat a l’informe PISA.

Un altre dels efectes perniciosos d'aquesta mesura és que actualment bastants alumnes, en constatar que les Juntes d'Avaluació han aprovat a molts o a tots els alumnes als quals només els quedaven pendents una o dues assignatures, ja des del mes de setembre han decidit deixar d'estudiar l'assignatura que més els costa.

3. La necessitat d'establir controls externs en aquells sistemes educatius que estan basats en la llibertat d'actuació dels centres.

Una vegada coneguda la situació a la qual hem arribat, és evident que l'Administració ha de començar a controlar les qualificacions que donen els centres, per garantir que es corresponen amb els coneixements dels alumnes. L'Administració ha de vetllar perquè no s'enganyi a les famílies dient que els seus fills estan adquirint una determinada formació, quan en realitat no ho estan fen i potser, en alguns casos, no se’ls tornarà a presentar la oportunitat de fer-ho. L'única forma de controlar això és realitzant - la pròpia Administració - proves als alumnes al final de cada etapa educativa o, al menys, una d'accés a l'ensenyament postobligatori. Aquestes proves ens assegurarien els nivells mínims imprescindibles en tots aquells alumnes que comencen  la FP o el Batxillerat. Si això no és fa, aquests estudis, que només duren dos anys, es poden degradar en molt poc temps. Un exemple del bon resultat d'aquest tipus de proves al nostre país el tenim en les actuals PAU. És evident que sense aquestes proves els nivells del Batxillerat i del primer curs de carrera serien molt més baixos.

Per a això, avui és imprescindible l'establiment d'alguna prova per part de l'Administració, que permeti conèixer anualment la situació del nostre sistema educatiu. De res serveix fer Lleis, Decrets i Normatives si no s'estableixen els mecanismes necessaris per a fer-les complir i per a conèixer els resultats de la seva aplicació.

4. "Les proves d'accés al Batxillerat i a la F.P." Un control extern eficaç sense el problemes que generaria una revàlida de l'ESO.

Per a evitar un innecessari augment del fracàs escolar al final de l'ESO el millor seria que aquestes proves externes no fossin “una espècie de revàlida”, sinó una "prova d'accés a la FP i al Batxillerat", com ho són les actuals PAU (selectivitat) per a accedir a la Universitat. És a dir, unes proves que requerissin haver acabat prèviament l'ESO, i que el haver-les superat fos imprescindible per a poder iniciar després la FP o el Batxillerat,  ja sigui en el propi centre o en un altre.

L'establiment d'aquest sistema, basat en els resultats, solucionaria molts problemes. D'una banda disminuiria sensiblement el fracàs escolar al final de l'ESO, ja que es podrien establir unes competències bàsiques més assequibles per a tots, sense posar en perill els nivells d'exigència de la FP i del Batxillerat, perquè  l'exigència apareixeria en les proves d'accés. D'altra banda, aquest plantejament permetria tenir un sistema educatiu plural, que és el més adequat per la nostra societat, a més, això fomentaria la diversitat d'innovacions educatives i permetria valorar quines estratègies són realment les més adequades.

5. Efectes positius de l'establiment d'una prova d'accés a la Formació Professional i al Batxillerat.

Un dels avantatges que aportarien les proves d'accés a l'ensenyament postobligatori seria el seu efecte dissuasori a regalar les notes, aparentant un fals èxit educatiu per així aconseguir més alumnes. De totes formes el gran benefici que s'aconseguiria amb aquests controls no és el de prevenir el frau, que ja és prou important, sinó aconseguir un gran augment de qualitat en el nostre sistema educatiu, ja que es produirien les següents millores:

1.      Degut a  l'exigència que implica haver de superar una prova externa per a poder seguir els estudis, els alumnes es veurien molt més motivats a estudiar.

2.      En tornar a ser important la preparació dels alumnes, els professors recuperarien la il·lusió en la seva funció docent i, conseqüentment, el seu prestigi social.

3.      S'asseguraria un bon nivell inicial en tots els alumnes que accedeixen a la FP i al Batxillerat, evitant-se així el perill de la seva previsible degradació.

4.      Es podria controlar el compliment de les lleis generals, de les normatives específiques, de la necessitat d'actualització del professorat, de la introducció de les TIC a la Secundària i de donar alguns temes del currículum en alguna llengua estrangera, etc. Altrament, a la pràctica, tot això, resulta molt difícil de fer-ho complir.

5.      S'igualarien molt els continguts i els nivells en tots els centres públics i privats del país, amb el que seria possible el canvi de centre sense cap tipus de dificultat i qualsevol alumne tindria les mateixes oportunitats de futur sigui quin sigui el seu barri.

6.      S'acabaria amb la falta de professionalitat d'alguns docents. A l'actualitat, al no haver-hi cap prova externa al final de l'ESO, alguns pocs professors, com passa en totes les professions, no fan el que haurien de fer.

7.      Existiria un control objectiu i continu per part de l'Administració de la qualitat de tots els centres, ja que es disposaria d'un element objectiu per a l'avaluació de centres, de directors i de professors. No hi ha millor avaluació d’un centre que observar el resultat continuat dels seus alumnes. Actualment en el nostre país només existeix un control així, que és el qual realitzen els alumnes que es presenten a les proves d'accés a la Universitat (PAU).

8.      Introduint les preguntes adequades en les proves d'accés es podria detectar els alumnes que podrien accedir a qualsevol tipus d'estudi, els que, en aquell moment, només poden accedir a una determinada modalitat de Batxillerat i quins només poden accedir a una determinada família de mòduls de FP. D'aquesta manera es podria propiciar un augment dels alumnes que iniciessin una Formació Professional de qualitat. Aquests alumnes acabarien sent uns bons professionals que no tindrien cap problema per accedir al món laboral.

Cal ressaltar que la realització d'aquestes proves no comportaria cap despesa a les Administracions, ja que, al tractar-se de proves d'accés a un ensenyament no obligatori, igual que passa a les PAU, cada alumne hauria de pagar les despeses que generés l'elaboració i la correcció de les seves proves. S'hauria d'establir l'opció de matrícula gratuïta a aquestes proves per a aquells alumnes que demostressin falta de recursos econòmics. Evidentment les persones encarregades haurien de ser funcionaris docents que impartissin classes als Instituts d'Ensenyament Secundari (IES), és a dir que serien ells els responsables d'avaluar també als alumnes dels centres privats, amb completa seguretat d’anonimat. Òbviament s'evitaria, com succeeix a les PAU, que els alumnes dels IES fossin examinats pels seus propis professors.

6. Les proves d'accés a la Formació Professional i al Batxillerat: una via per a aconseguir un sistema educatiu consensuat

La societat necessita saber que, guanyi el partit que guanyi, es facin les coalicions que es facin, els col·legis i els instituts funcionaran de forma semblant a com ho feien abans de les eleccions. Es pot plantejar que això comporta moltes dificultats, ja que en alguns punts, les opinions són radicalment oposades, però si s'analitzen les discrepàncies, s'observa que la majoria s'originen perquè es pretén detallar excessivament l'organització interna i el funcionament dels centres, quan el que s’hauria de fer és deixar més llibertat d'organització i de funcionament, i controlar més els resultats, tants els acadèmics, com els d'integració social com els d'accés al món laboral.

7. Les proves d'accés a la Formació Professional i al Batxillerat: una via per a aconseguir l'autonomia real dels centres.

El nostre futur sistema educatiu no només hauria de permetre, sinó fomentar, que cada centre educatiu en l'àmbit de les seves competències, decideixi la forma d'organitzar-se que consideri més adequada. Per exemple, un centre hauria de tenir llibertat per a establir grups diferenciats a l'ESO en un determinat any i, en canvi, poder-los no establir a l'any següent si la diversitat del nou alumnat no ho requereix; de poder dedicar més hores a una matèria que a una altra si s'observa que els alumnes d'aquell curs no arribaran als mínims establerts per a la primera mentre que van molt bé de la segona; etc. El que és important és l'alumne, no l'estructura. És a dir, que cada alumne adquireixi la màxima preparació que en aquest moment pot adquirir i no que simplement es compleixin les hores d'escolarització establertes.

És doncs necessari un sistema que permeti una gran llibertat d'organització als centres i això implica que, per les mateixes raons abans esmentades, s'estableixin controls externs, com són les "Proves d'accés al Batxillerat i la F.P." que nosaltres proposem. Només amb proves externes l'Administració pot permetre una gran autonomia de gestió sense que perilli la qualitat del servei educatiu.

8. Com presentar a la societat la necessitat de les proves d'accés al Batxillerat i la FP?

No se'ns escapa que el principal problema que presenta l'establiment d'aquestes proves és el rebuig inicial que genera tota proposta d'establir proves, però passat aquest rebuig inicial, les persones escoltaran les raons i, com que tothom comparteix la necessitat de millorar el nostre sistema educatiu, la majoria entendran que no és lògic que no existeixi cap control extern en l'única etapa que cursen tots els ciutadans.

Cal informar a la societat que l'Estat ha detectat que el grau de coneixements dels nostres joves és baix i que no haurien de seguir empitjorant, que no estem sols sinó que els nostres joves hauran de competir amb els joves dels altres països europeus que sí realitzen unes proves similars, que l'Estat no pot inhibir-se de la seva responsabilitat davant d'aquesta situació, que no hi ha més remei que actuar de forma decidida i que per a solucionar aquest problema l'única mesura eficaç és la instauració d'una proves d'accés a l'ensenyament  postobligatori.

Entre els elements que poden resultar atractius als professors de Secundària per acceptar aquesta mesura, hi ha el constatar que seran ells els responsables de constituir els tribunals i que això suposarà la possibilitat de promoció professional al percebre un increment econòmic per correcció de proves i de reducció d’hores de classe per poder dissenyar els exàmens. Per als alumnes i, sobretot per als seus pares, pot resultar persuasori i atractiu saber que, amb aquesta mesura s'assegura una Formació Professional i un Batxillerat de més qualitat i que, per tant, als primers els permetrà trobar feina amb molta més facilitat i als segons els permetrà estar més ben preparats per accedir a la Universitat.

A més caldria explicar que les proves externes són imprescindibles per aconseguir que el sistema educatiu sigui eficient i que una prova tangible d'això és el gran esforç que fan els nostres alumnes de segon de Batxillerat perquè després han de realitzar les PAU i si no obtenen una determinada nota no poden estudiar el que desitgen. També convindria destacar que encara que els mínims exigits en una prova externa siguin molt baixos, com passa a les PAU, que són aprovades gairebé pel 90% de l'alumnat, el seu efecte motivador és altíssim, i que a partir d'una certa edat, els alumnes de Secundària no aprenen més en funció directa del nombre d'hores de classe que reben sinó en funció de si hi ha o no un examen a superar per a seguir els seus estudis.

En resum, com que l'objectiu de l'ensenyament Primari i Secundari és que l'alumnat adquireixi hàbits de treball i aprengui uns determinats coneixements, considerem que és imprescindible l'establiment d'unes proves externes com les que proposem.

9. Les característiques generals de les proves d'accés al  Batxillerat i la FP que proposem

9.1 . Les matèries

Les proves consistirien en una sèrie d'exàmens sobre totes les matèries que apareixen a l'ESO. Així s'evitaria el perill que les matèries que no entressin en les proves d'accés s'estudiessin amb menor exigència, o fins i tot que no s'impartissin en alguns centres. Dintre de les matèries es distingirien les matèries comunes o instrumentals, que són les que resulten imprescindibles per a tots els alumnes, siguin quins siguin els estudis que després es vulgui cursar, i les matèries de modalitat, que són les que varien en funció dels estudis que després es vulgui cursar.

Les proves presentarien exàmens de matèries comunes, que haurien de realitzar tots els alumnes, i exàmens de matèries de modalitat, que serien diferents segons si es volgués accedir a un Batxillerat de ciències, a un de lletres, o a un artístic, o a una FP d'una família o d'una altra. És a dir el mateix que ara es fa a les PAU.

Atès que els alumnes cursarien assignatures diferents i no nivells diferents s'evitaria el prejudici que als Cicles Formatius només van els que no poden accedir al Batxillerat. Només en algunes matèries com són "Matemàtiques" i "Física i Química" es podria establir dos nivells diferents segons es vulgui accedir a un Batxillerat de Ciències o a una FP de Ciències. Així s'evitaria imposar exigències innecessària en l'accés a la FP.

Gràcies a les diferències de dificultat entre les matèries de modalitat, l'Administració podria reconduir a l'alumnat cap a aquells estudis que més precisa la nostra societat i en els quals, per això mateix, és més probable trobar treball. Actualment 2/3 de l'alumnat s'inclina pel batxillerat i només 1/3 ho fa per la FP, quan les proporcions que es necessiten són justament les contràries.

Els alumnes que en el moment de realitzar-se les proves encara dubtessin sobre quins estudis cursar després, podrien presentar-se a les optatives de dues o més modalitats. En funció dels resultats l'alumne podria optar després entre totes les modalitats en les quals hagués aconseguit aprovar.

9.2. Els tribunals

Els tribunals estarien constituïts per funcionaris de l'Estat. Cada tribunal estaria constituït per un inspector d'ensenyament Secundari i per professors llicenciats d'ensenyament Secundari de les diferents especialitats. El seu treball consistiria en la vigilància de les proves i en la correcció de les mateixes. S'escollirien per concurs de mèrits entre les sol·licituds presentades. Es remunerarien amb una quantitat fixa pels treballs de vigilància i amb una quantitat variable en funció del nombre d'exàmens corregits.

S'establirien tribunals ordinaris al juny i també al setembre. També s'establirien tribunals extraordinaris per a incidències (alumnes malalts, causes de força major, etc.). El nombre de tribunals estaria en funció de no superar els 250 exàmens per corrector.

Per a facilitar la correcció les proves constarien d’una part que precisaria la figura del professor corrector i d’una part tipus test que es corregiria automàticament per ordinador, com actualment es fa en el MIR i en moltes Facultats Universitàries. Això agilitaria molt la correcció i abaratiria molt els costos de correcció de les proves.

Les proves es podrien realitzar en el mateix centre ordinari de l’alumne, sigui públic o privat concertat. Per a això es desplaçaria el Tribunal a aquest centre. Les proves es realitzarien el mateix dia i a la mateixa hora en tots els centres d'una mateixa Comunitat Autònoma. Lògicament s'evitaria que els alumnes de l'ensenyament públic fossin examinats pels seus propis professors.

9.3 . Les proves

S'elaboraria un manual orientador sobre l'estructuració de les proves, els requisits legals per accedir-hi, les matèries que hi entressin, els continguts generals de cada matèria, els terminis de matrícula, etc. Aquests manuals estarien a la WEB del Departament a disposició de tothom.

S'elaborarien un programari orientador per matèria, amb els continguts mínims que podrien ser objecte de preguntes, amb exemples resolts dels diversos tipus de preguntes i amb els criteris de qualificació. Aquests programaris estarien a la WEB del Departament a disposició de tothom.

Les proves de cada especialitat serien preparades per un equip de professors de Secundària que estiguessin en actiu. S'escollirien mitjançant concurs públic en funció de criteris objectius (titulació professional, mèrits, experiència, etc.). Al capdavant de cadascun es posaria un coordinador. Es procuraria que els equips, o almenys el coordinador, es mantinguessin durant un mínim de cinc anys perquè el tipus de proves fos més o menys estable.

Els models de les proves serien elaborats pels coordinadors i els seus equips i serien presentats a la Conselleria d’Educació que es podria coordinar amb les respectives  Conselleries de les altres Comunitats Autònomes.

Aquestes proves serien proves de mínims, és a dir només es preguntaria allò que és imprescindible per poder seguir les classes de Batxillerat i de FP de l'especialitat triada. El percentatge d'aprovats segurament seria igual o superior al de les actuals PAU, és a dir d'un 90% o més. És possible que en el primer any, o en els dos primers anys, hi hagués un percentatge de suspensos una mica superior a causa de la novetat. Els alumnes suspesos al mes de juny podrien presentar-se al setembre. Als alumnes suspesos al setembre, se'ls podria donar, només una vegada, la possibilitat de realitzar un "Curs de preparació d’aquestes proves” o bé de repetir el 4t d’ESO en el seu centre si aquest no té inconvenient i plaça. El curs de preparació només es realitzaria en alguns centres  ja que l'alumnat en aquesta situació seria molt escàs.

9.4. Altres característiques de les proves d’accés al Batxillerat i la FP

Seria convenient introduir al costat de la qualificació final de l'ESO un consell orientador per part dels professors i psicopedagogs que formen la Junta d'Avaluació, sobre quines matèries de modalitat són les més apropiades per cada alumne. A aquestes proves també es podrien presentar aquelles persones que, malgrat no haver obtingut el títol de Graduat en Ensenyament Secundari, han estat dos o més anys treballant o fent cursos de garantia social.

9.5. Les proves d’accés al Batxillerat i la FP facilitarien l’autonomia de cada centre educatiu

Els Consells Escolars dels diferents centres educatius tindrien una gran llibertat per organitzar els currículum de la forma que millor consideressin. L'Administració simplement compliria la seva principal funció, que és la de crear un marc legal de treball que afavoreixi la tasca educativa, i realitzar un seguiment, continu i objectiu, perquè les lleis es compleixin. És a dir, fer en l'ensenyament secundari el mateix que, per exemple, es fa en el camp de l'alimentació, amb els controls de qualitat dels aliments. En el nostre cas aquest control consistiria en constatar que les qualificacions es corresponen amb els coneixements, tant en els centres públics com privats. D'altra banda, al ser aquestes proves les mateixes en tots els centres, els ciutadans tindrien la seguretat de poder canviar de centre sense massa problemes.

9.6. Les proves d’accés al Batxillerat i la FP constituirien un element molt objectiu per a l'avaluació externa dels centres

L'avaluació dels centres educatius és generalment una tasca incomoda per l’Administració i no sol solucionar els problemes, ja que, quan el resultat és negatiu, les solucions que es proposen són difícils de fer complir.

Gràcies a aquestes proves es disposaria d'un element objectiu per avaluar el funcionament dels centres. La millor avaluació del treball d'un equip educatiu, en condicions de normalitat i sense oblidar el context de la zona en la qual es troba, és la tendència, a l'alça o a la baixa, del nombre d'inscripcions. Aquestes, en gran part, estan en funció de la preparació que assoleixen els seus alumnes, la qual quedaria constatada pel percentatge d'alumnes que superen les proves d'accés. Així doncs, gairebé bastaria amb fixar-se en aquest percentatge per a tenir una idea bastant certa del bon o mal funcionament del centre, en comparació amb altres centres de la mateixa zona.

9.7. Les proves externes són una característica de la majoria dels sistemes educatius europeus

L'establiment d'aquestes proves no ha de ser considerat com una mesura excepcional, sinó tot el contrari, com una necessitat pròpia de tot sistema educatiu. Una necessitat que justament ara es revela com urgent, a causa del desconcert actual en la Secundària. En la majoria dels països europeus es realitzen proves externes (veure el quadre adjunt). Dels deu països més importants d'Europa, només a Espanya no existeixen exàmens d'Estat per aprovar l'Ensenyament Secundari. En molts d'aquests països els exàmens inclouen proves orals i es realitzen davant de tribunals. A Anglaterra, un país que duu 30 anys d'ensenyament comprensiu, un dels projectes del govern és  augmentar la seva importància.

Els Exàmens d'Estat o externs en els sistemes educatius europeus

Suècia

Hi ha un examen d'Estat a 5è curs (11 anys) i un altre al final, a 9è curs (16 anys).

Noruega

Hi ha un examen d'Estat al final de l'ensenyament secundari obligatòri, és a dir en el 9è curs (16 anys) i un altre al final de la postobligatòria, de dos o tres cursos si és el Batxillerat (18 o 19 anys respectivament).

Finlàndia

Hi ha un examen d'Estat al final de l'ensenyament secundari obligatori, és a dir al 10è curs (17 anys) i altre al final de la postobligatòria de dos cursos si és la FP (19 anys) o de tres cursos si és el Batxillerat (20 anys).

Dinamarca

Hi ha un examen d'Estat al final de l'ensenyament secundari obligatori, és a dir a 9è curs (16 anys) o al 10è curs (17 anys). Durant el Batxillerat, que és de tres anys, es realitzen 10 exàmens externs.

França

Hi ha un examen d'Estat, dependent del Ministeri i organitzat per les Universitats, per  poder aconseguir el títol de Batxiller Superior.

Anglaterra

Hi ha un examen d'Estat al final de l'ensenyament secundari obligatori (16 anys) i un altre al final de la secundària superior (18 anys), que equival al nostre Batxillerat.

Àustria

Hi ha un examen d'Estat al final de l'ensenyament general superior (15 anys).

Holanda

Hi ha un examen d'Estat al final del primer cicle de la secundària (16 anys) i un altre al final dels estudis obligatoris (18 anys).

Alemanya

Hi ha un examen d'Estat al final del primer cicle de la secundària (16 anys) i un altre al final del Batxillerat (19 anys).

Espanya

No hi ha cap examen d'Estat al final de l'ensenyament secundari obligatori (16 anys) i només n'hi ha un per als alumnes que, una vegada acabat el Batxillerat de dos anys, desitgen entrar a la Universitat (18 any).

Informació extreta de l'informe de la comissió europea "Estructure des systemes d'enseignement et de formation initiale" Brussel·les.

Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari
Sindicat de Professors AMES
 http://www.ames-fps.com  /////  ames@telefonica.net