GUÀRDIA DE PATI: una prestació il·legal

 

Després d’una espera llarguíssima, el Departament d’Ensenyament ha tingut la deferència de presentar-nos el nou Reglament Orgànic dels IES. I tal com ens temíem, la decepció ha estat enorme, perquè contràriament al que se’ns havia dit, el nou Reglament deixa sense regular les noves tasques no docents que hem hagut d’assumir d’ençà de l’aplicació de la LOGSE. Noves tasques essencialment lligades al manteniment de l’ordre –- o a l’intent de mantenir-lo –-, o sigui, la vigilància de patis, portes, passadissos i lavabos. Una tasca desagradable i embrutidora que repercuteix inevitablement en la imatge d’autoritat que després hauríem de mostrar a l’aula. I és que, ¿com podem pretendre que els nostres alumnes ens respectin a classe, si tot just mitja hora abans ens han vist fer de "gossos d’atura"? Afortunadament, encara ignoren que és una feina que, per llei, no estem obligats a fer. I és que quan se n’assabentin, l’escarni serà total. Pel que fa a l’administració, ja només cal que ens demani pernoctar algun dia a l’IES per evitar robatoris. Estic convençuda que la nostra reacció no aniria més enllà d’una frustració reconcentrada i amarga que ens assaltaria tot rescatant el sac de dormir del fons del armari. Aquell entranyable sac chiruquero de antaño.

Bromes apart, el cert és que la prestació del servei de guàrdia de pati no està regulada en cap normativa coneguda. De fet, mentre l’ordenació curricular de la Primària estableix dues hores i mitja d’esbarjo dins l’horari lectiu, a la Secundària aquest període no s’ha comptat mai. Ni l’anterior ROIES ni les instruccions d’organització i funcionament dels IES n’han fet mai esment. La nova Llei d’Educació, així com el desplegament curricular que n’està fent el Departament, eren l’ocasió idònia per considerar la qüestió, en el sentit d’incloure aquest període dins l’horari, o bé, o més aviat –- diria jo –- en el sentit de plantejar-se la figura de l’auxiliar de docència, una figura que ja existeix en d’altres països. No hi ha dubte que aquesta és la millor via per "dignificar la tasca docent", i no la de les inútils i llastimoses campanyes publicitàries.

L’any 2002, una professora de Salamanca va guanyar un recurs en relació amb aquest tema. En la seva argumentació, el jutge comparava els Reglaments dels centres d’Infantil i Primària amb la dels IES, i comprovava que mentre el primer defineix "hora lectiva" tant l’hora de docència directa com la de vigilància i atenció durant l’esbarjo, a la dels IES no s’esmentava res d’això. Així doncs –- escriu –-: el MECD "no va voler establir l’obligació dels professors dels IES de vigilar i atendre els alumnes durant l’esbarjo". Més endavant es refereix a la possibilitat de fer "una interpretació extensiva" de les guàrdies normals a la de pati, que de fet era el raonament donat per la Conselleria d’Educació, i que –- com tots sabem –-, és el que també fan les Delegacions d’Ensenyament de Catalunya. Doncs bé, en aquest cas tampoc ho considera de rebut, ja que les hores de guàrdia sí que estan regulades i incloses dins l’horari complementari del professor, arrodonint el còmput total de 24 hores de dedicació al centre.

La vigilància i atenció dels alumnes durant l’esbarjo és una activitat considerada com a "prestació personal de caràcter públic", la qual, segons l’article 31.3 de la Constitució, no es pot establir sense fonamentació i cobertura legal. De no fer-se així –- escriu el jutge a la citada sentència –-, "se’n poden derivar importants responsabilitats".

Està ben clar, doncs, que estem realitzant una tasca que, a més de penosa, és il·legal, o al menys no reconeguda per la llei. La meva proposta és que, després de la reivindicació en els temes del Cap de Departament i el Complement de l’ESO, la guàrdia de pati hauria de ser el nostre proper "cavall de batalla". El temps d’esbarjo és un període de descans i oxigenació que ningú no ens pot arrabassar, i més tenint en compte que sobre el "paper" és un temps inexistent.

 

 

Gemma Suñé

IES Pla d’en Boet (Mataró)