INFORME OCDE: GROUTXO MARX I L'EDUCACIÓ (A CATALUNYA)

La publicació de l'informe de l'OCDE i els resultats miserables que atorga als nostres estudiants de secundària han sacsejat mediàticament l'opinió pública en aquests dies de pont-prepont-aqüeducte de la festa coneguda popularment com la "Immaculada Constitució". Tanmateix, no sembla que hagi sacsejat allí on més calia: les consciències d'aquells qui tenen responsabilitats directes en temes educatius. És normal, principi d'autoconservació, altrament haurien de fer com Èdip. També sorprèn que molts dels qui s'omplen la boca amb la xerrameca retroprogressista actualment hegemònica, més aviat sembla que l'unic que saben de Marx és que era un membre dels Marx Brother's. Si l'haguessin llegit no dirien que la "cultura de l'esforç és de dretes". Igual que els qui afirmen que "al final del Quijote", pobrissó, li cremen els llibres. O com aquell que va confondre "El Príncep" amb "El petit príncep"; i va llegir el segon, és clar. Però què li farem… Anem al tema.

Entre les reaccions que aquest informe ha suscitat n'hi ha dues que mereixen un lloc destacat, tant pel seu pintoresquisme com pel càrrec que ocupen els personatges en qüestió. El Secretari d'Estat per l'Educació ha justificat els pobres resultats dels alumnes espanyols al·legant que "els espanyols senten ansietat davant les matemàtiques", és a dir, es tracta un problema -o tal vegada virtut, tot és qüestió d'interpretacions- de RH, casta, raça o com se li vulgui dir. Un fatalisme lúcid el del nostre Secretari d'Estat. I una frase sens dubte digne de passar a la història. Molt més clarivident que l'autoexculpador "que inventen ellos" de tan nefasta memòria. Ara ja sabem com som i per a què podem servir. I a qui podem servir. Ho ha dit l'OCDE. I el nostre secretari d'estat, tal vegada secretament, ja ho sabia, per això tenia la resposta a punt.

Les declaracions de la Consellera d'Educació, són, en canvi, igualment lúcides, però més intel.ligents. Jo diria que de subtilitat cartesiana. L'Honorable Consellera ha semblat molt satisfeta pels resultats d'aquest famós informe. Segons ella, estem a Catalunya una mica per sota de la mitjana, però això es compensa amb escreix perquè la mediocritat generalitzada demostra que el nostre sistema no és discriminador. És clar que la mostra de països, nacions, nacionalitats o regions estudiats en l'informe, si la mirem bé, donaria un resultat en altres indexos no educatius, com ara per exemple PIB o la renta per càpita , en els quals resulta que estem molt per damunt de la mitjana. Per què aleshores estem en ensenyament per sota?. Una pregunta hamletiana per a l'Honorable Consellera. O premonitòria.

També podria ser que aquestes declaracions provinguessin d'un rampell de rauxa produït per saber que estem per davant d'Extremadura -que es foti l'Ibarra oi?- i per la satisfacció de saber que encara n'hi ha de pitjors, pobrets. Com aquell savi calderonià al qual aconsellaven que mirés cap endarrere per veure com un altre no tan espavilat com ell recollia les seves deixalles. Definitivament, qui no s'acontempta és perquè no vol. Però no, les declaracions de la Consellera van en una línia tan subtil que l'opinió pública no l'ha sabuda captar. No és estrany a la vista de l'informe OCDE, certament. Senzill, però s'ha de conèixer el peix.

Les dades que dóna l'OCDE són molt més que inquietants, són esfereïdores. Àdhuc es tracta d'una entitat de reconeguda credibilitat sobretot per la nómina de buropedagòcrates àulics que fa més de vint anys que volten per les altes plantes de Via Augusta i d'altres "augustos" edificis. Què es pot dir aleshores? Què es pot fer per pal.liar el sens dubte psicològicament traumàtic efecte que la coneixença d'aquests resultats pot produir entre els nostres "nens i nenes"?. Des de 11-M, els que encara no ho sabien ja saben -alguns encara no- que certa informació no es pot amagar. I què passarà amb l'equilibri emocional dels nostres alumnes de 15 anys quan sàpiguen que, amb l'excepció d'algunes comunitats autònomes i certs països, som una colla de someres als quals escau l'adhesiu que molts porten al cotxe amb plena propietat? I com és que ens estan donant unes carbassotes que no serveixen ni per fer cabell d'àngel?

El Secretari d'Estat espanyol encara té l'argument del toro -els toros no saben matemàtiques, segur que no-, però aquí… ai las! Imagineu-vos tota la mainada acomplexada, traumatitzada per culpa d'Europa -no és Europa, però tant s'hi val-. Un acomplexament col.lectiu, vaja. Amb una llei com la LOGSE que ha procurat perllongar les llars d'infants fins a la Universitat, evitant tota possibilitat de traumatització per als "nens i nenes", apartant-los del professors que els "foten canya" i que els fan treballar, mantenint-los lligats al cordó umbilical de la mare rousseauniana que prima l'instint sobre la intel.ligència i l'espontaneïtat sobre l'educació, què es podia fer ara per evitar-los un nou trauma de conseqüències imprevisibles per al seu futur emocional?

El que s'ha fet: dir que anem molt bé! i que la igualtat, encara que sigui en la mediocritat, és bona. Tot sigui per evitar-los futures frustracions. I quan inevitablement comencin a pensar, millor o pitjor, que li donin la culpa a la glabalització i als sudcoreans que sabran moltes matemàtiques mentre aquí estem pendents del Barça-Madrid i foteses per l'estil. Estic segur que la Consellera ha estat molt assessorada abans de fer les declaracions que ha fet. El que passa és que la infanteria això no ho pot entendre.

L'informe de l'OCDE no diu res que no sabés qualsevol professor de secundària. Res que no sabés pràcticament tothom. Que la LOGSE no funciona, que la pública encara menys, que als polítics se'ls en fot i que, com Lluís XV, "després de mi, el diluvi". El genial Groutxo ho va dir de conya que "partint del no-res hem assolit els cims més alts de la misèria", això era el que a ell li tocava dir, i punt. Però una Consellera d'Educació catalana no hauria de manllevar la comicitat a realitats tràgiques, perquè aleshores esdevé tragicomèdia: comèdia per a tots els altres i tragèdia per a nosaltres. Cal urgentement un canvi en ENSENYAMENT que apliqui d'una vegada el "seny", un cop de timò. És urgent.

Xavier Massó i Aguadé

Secretari General d'ASPEPC