INTRODUCCIÓ A L’APARTAT SOBRE COM S’HAN DE FER LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Tot just estàs a l’última part del curs. En teoria només queda una sessió presencial per resoldre dubtes i el teu treball personal.

En aquesta segona part del curs es pretén que sàpigues fer una unitat didàctica, la resta son totes iguals.

En els dos arxius annexes trobaràs dos diferents formes de fer la teva unitat didàctica, escull la forma que et sigui més adient per a tu. De fet totes diuen el mateix, però de diferent forma física. Els arxiu s’anomenen: "Exemple UD 1" i "Exemple UD 2".

Anem pas a pas en l’explicació sobre com s’han de fer les unitats didàctiques.

  1. La capçalera

Al principi de cadascuna de les unitats didàctiques cal que aparegui la següent informació:

NIVELL: NOM:
Nº: TEMPORALITZACIÓ: SESSIONS:

 

Nom. És important posar el nom de la unitat. Per exemple : "Els minerals que ens envolten", "L’Espanya industrial durant el segle XX". En teoria el títol ha de fer de titular de la unitat i pot ser molt creatiu. Per exemple: "Juguem amb les equacions", etc.

Nivell. També és important posar el nivell al que va destinat la unitat. Això es pot fer indicant el curs al que pertanyen els alumnes. Per exemple per a 1r d’E.S.O. , per a 2n d’ E.S.O., etc.

Número. És l’ordre de l’unitat. Per exemple la 1, la 2, la 3, etc.

Temporalització. Has d’indicar les dates en què es farà cada unitat. Per exemple: la primera quinzena d’octubre, durant tot el trimestre, durant el mes de Novembre, etc.

Sessions. Cal indicar el nombre de classes que impartiràs

2. La introducció: la justificació

Aquí has d’explicar breument perquè fas aquesta unitat,

Exemple 1 de com redactar la justificació

L’adolescent de 12 a 13 anys ja domina l’ambient en el qual viu i, a la vegada és capaç d’imaginar condicions de vida diferents a les que l’envolten. Donat que en el primer curs de l’ESO ja està acostumat a establir relacions entre iguals, és necessari recordar les bases de les funcions que té la unitat familiar.

Exemple 2 de com redactar la justificació

En aquesta unitat els alumnes s’endinsaran dins el món de l’energia i la seva importància per a la vida quotidiana, les fonts i tipus d’energia, així com els usos que en fem valorant la utilització d’energies renovables. Al llarg de la unitat, també es tractarà un tema present a tota l’escola i que es treballa a tots els cursos relacionat amb l’estalvi d’energia: "el reciclatge".

Observaràs que cada justificació depèn només del contingut de la teva unitat.

3. Les competències bàsiques, els objectius i els continguts

Observa que hem ficat les tres juntes. Això es degut a què en aquesta part es pot posar primer les competències bàsiques o be primer posar els objectius i desprès les competències bàsiques.

El nostre consell es iniciar per les competències bàsiques, desprès els objectius i finalment els continguts.

3.1 Les competències bàsiques.

Les competències les trobaràs en el Decret del 2007. També tens un resum d’elles en el apartat que vas fer sobre elles.

Es recomana que en cada unitat es treballin quatre o cinc competències bàsiques i que cada competència tingui dos o tres "sub- competències". Observa l’exemple següent:

Exemple sobre com redactar les competències bàsiques

El desenvolupament d’aquesta unitat contribueix al desenvolupament de les competències de:

a.- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

(Obj. 1 i 2).- Realitzar observacions directes amb consciència del marc teòric.

(Obj. 8 i 9).- Prendre decisions sobre el món físic i sobre la influència de l’activitat humana, amb especial atenció a la cura del medi ambient i el consum racional i responsable.

b.- Competència matemàtica.

(Obj. 3 i 4).- Expressar i interpretar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.

(Obj. 4, 5, 6 i 7).- Seguir determinats processos de pensament (com la inducció i la deducció, entre d’altres).

c.- Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

(Obj. 4, 5 i 6).- Manejar diverses fonts d’informació.

(Obj. 10).- Utilitzar el vocabulari adequat.

d.- Competència social i ciutadana.

(Obj. 8 i 9).- Reflexionar de manera crítica sobre els fets i els problemes.

(Obj. 8 i 9).- Practicar el diàleg i la negociació per tal d’arribar a acords com la manera de solucionar conflictes

Com veuràs les competències bàsiques van relacionades amb els objectius. Això és molt important. Perquè moltes vegades es posa una competència i no hi ha cap objectiu que la recolzi.

3.2 Objectius

Aquest apartat es el taló d’Aquiles de la programació. Primer hem de saber que vol dir objectiu. En un llenguatge planer l’objectiu es la meta que volem que arribin els nostres alumnes. Moltes vegades el professor confon els objectius generals d’etapa amb els objectius d’àrea o els objectius didàctics. I "gràcies" que han desapareguts els objectius terminals i els objectius referencials.

Farem un símil ciclista per explicar que vol dir cada objectiu.

Objectiu general d’etapa —› Guanyar la volta a França

Objectiu general d’àrea —› Anar guanyant etapes, Arribar sempre dels primers

Objectius didàctics —› Tenir un bona forma física, Saber treballar amb grup, Obeir les estratègies d’equip i molts altres

El objectius s’han d’escriure en infinitiu (veure l’annex titulat: "llistat de verbs per fer objectius").

La formulació del objectius didàctics

Els objectius didàctics indiquen el tipus i grau d’aprenentatge a assolir respecte dels continguts. Alguns verbs per a formular els objectius didàctics poden ser:

  • Comentar
  • Indicar
  • Enumerar
  • Interpretar
  • Reconèixer
  • Recordar
  • Relacionar
  • Resumi
  • Situar
  • Analitzar
  • Classificar
  • Comparar
  • Definir
  • Provar
  • Reprodui
  • Usar
  • Acceptar
  • Apreciar
  • Gaudir de
  • Cooperar
  • Interessar-se per
  • Participar en
  • Tolerar
  • Respectar
  • Interessar-se per
  • Permetre
  • Esforçar-se per
  • Habituar-se a
  • etc

 

Caldria tenir present que:

Exemple sobre com redactar els objectius didàctics

3.3 Continguts

Els continguts són els camins que farem servir per arribar a les metes proposades (objectius). Cal evitar confondre els continguts amb les activitats. Amb això hem de tenir molta cura, perquè moltes vegades la frontera es molt feble. Al igual que els objectius van relacionats amb les competències, els continguts van relacionats amb el objectius.

Seleccionar i seqüenciar els continguts

Els continguts constitueixen el conjunt de formes culturals i sabers que formen part de cada àrea curricular. Els continguts estan constituïts per tots aquells fets, conceptes, sistemes conceptuals, procediments, actituds, valors i normes a través dels quals es pretenen desenvolupar determinades capacitats dels alumnes. Exemples:

En el moment de redactar-los caldria tenir en compte:

Exemple sobre com redactar els continguts relacionats amb l’equilibri corporal

  1. Relacionats amb la competència d’autonomia i iniciativa personal

2. Relacionats amb la competència social i ciutadana

3. Relacionats amb la competència en el coneixement i la interacció amb el món

Si fas un petita comprovació amb els objectius del exemple veuràs que hi ha una relació entre el objectius i els continguts. En aquest exemple, s’ha fet un relació directa amb les competències. No es obligatori, però si desitjable.

4. Connexions amb altres àrees

Aquest aspecte es pot resumir en només tres línies. Imaginat que estàs fent una unitat de física i cal fer algunes operacions amb equacions matemàtiques. Això implica que l’alumne també fa servir les Matemàtiques en aquesta unitat. A més a la teva unitat de física també estàs explicant les lleis de Newton, com la gravetat varia amb l’alçada això implica que també estàs treballant la Geografia. A més podria donar-se el cas que expliquessis una mica la vida de Newton i que va significar aquest científic a la seva època, això vol dir que també estàs treballant les Ciències Socials. A més, so dius als alumnes que facin una recerca d’informació per Internet també estàs treballant les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (T.A.C.).

Exemple de connexions d’una observació científica amb altres matèries

- Llengua: ús dels diferents tipus de textos lingüístics per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per escrit. Lectura crítica de textos amb contingut científic.

- Educació visual i plàstica: anàlisi crítica d'imatges de fenòmens provinents de diferents fonts; creació d'imatges utilitzant recursos plàstics.

- Ciències socials: Reconeixement de variables socioeconòmiques que condicionen canvis en el relleu i en el paisatge; identificació dels impactes d'alguns processos productius.

- Tecnologies: Utilització de recursos TAC.

5. Activitats d’ensenyament- aprenentatge. Temps

Les activitats d’ensenyament- aprenentatge són les estratègies que el docent dissenya per tal de posar a l’abast de l’alumnat experiències, situacions i informacions que li permetin aconseguir els resultats d’aprenentatge esperats i explicitats al objectius didàctics. Les activitats d’ensenyament - aprenentatge normalment es formulen amb un substantiu. Per exemple: redacció, discussió, debat, representació gràfica, dibuix, etc.

S’ha de tenir en compte que:

Exemples de com redactar les activitats d’ensenyament - aprenentatge

Activitat 1 (Per a fer en 1 hora): Aquesta activitat serveix d’avaluació inicial. En primer lloc els alumnes comenten les diferencies estilístiques de dos anuncis publicitaris seguint una breu fitxa d’anàlisi. Han de comentar l’ús del color, la composició, la tipologia i la funció de les imatges, la tipografia i l’estil gràfic. Arrel d´ aquests comentaris el professor fa un repàs breu d’algunes qüestions amb la terminologia pròpia de la matèria. Els alumnes lliuren al professor la fitxa completant-la amb els comentaris a posteriori.

Activitat 2 (Per a fer en 1 hora): En primer lloc es fa una mostra de imatges segons les diferents funcions que tenen i relacionant aquestes amb els seus estils gràfics: dibuix tècnic (línies normalitzades) , dibuix artístic (diferents tipus de traços), gestualitat; graffitis (línies contundents que remarquen colors), etc. A continuació es fa una comparació dels estils gràfics de dos personatges de còmic extraient-ne conclusions. Es fa una posada en comú, és a dir es demanen comentaris a tot el grup. Finalment es fa una comparació per part de cada alumne d’ altres personatges diferents presentant-ne un comentari (s’anirà a la Biblioteca o a la Sala d’ordinadors per a accedir a Internet)

Activitat 3 (Per a fer en 1 hora): Sortida per a visitar una exposició d’art relacionada amb els conceptes anteriors. Els alumnes s’ organitzen en grups i cada grup fa un petit treball de recerca sobre una de les obres del museu. Si el departament pedagògic del museu te preparades activitats entorn de l’exposició, es faran també aquestes activitats per a dotar els alumnes d’un major coneixement.

Activitat 4 (Per a fer en 1 hora): Exposició oral a classe del treball fet per cada grup d’alumnes entorn de les obres de l’exposició. Els alumnes podran ajudar-se de murals amb imatges i de presentacions utilitzant un projector de vídeo .

6. Coneixements previs necessaris i habilitats

En aquest apartat s’ha d’explicar breument quins són els coneixements mínims que ha de tenir l’alumne per a poder seguir la unitat amb moltes possibilitats de superar-la. Aquest apartat no és necessari posar-lo quan la unitat és la continuïtat o la conseqüència de l’anterior.

7. Metodologia

Aquí el professor ha d’explicar a la seva programació com treballarà amb els seus alumnes, és a dir quines tècniques farà servir, quins tipus d’exposició farà, quins agrupaments d’alumnes establirà, etc.

Cal repassar aquí la part de metodologia de la primera part de la programació, perquè aquí s’ha de fer un petit resum (no cal que ocupi més de sis o set línies)

Exemple sobre com redactar una explicació sobre metodologia

Primer es farà una exploració dels coneixements previs i de les idees dels alumnes sobre el tema, en un ambient proper, on puguin manifestar els seus punts de vista i així poder observar les diferències. Després es presentarà la nova informació (amb recolzament visual), de manera que això permeti iniciar un diàleg de confrontació d’idees i aclariment de possibles contradiccions o coneixements previs erronis. Es procurarà fer-ho en un clima de gran respecte a les persones però sense deixar ben clar quines són les idees errònies.

Per donar coherència a les activitats, els aprenentatges essencials s’aniran organitzant i sintetitzant mitjançant mapes conceptuals, esquemes, taules, etc. Cal utilitzar el que s’ha après en altres contextos, de manera autònoma i conèixer en quins camps troba més utilitat, potenciant l’aprenentatge cooperatiu.

L’organització del grup dependrà del tipus d’activitat. Es treballarà tant amb tot el grup-classe, com amb petits grups , com a nivell individual.

8. Mesures d’atenció a la diversitat.

Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne, evitant que aquest pateixi cap tipus de discriminació, per a poder assolir:

  1. les competències bàsiques
  2. els objectius educatius i
  3. els continguts de l’etapa

En aquest apartat es poden diferenciar tres sub-apartats que són:

Les activitats d’ampliació. Tal com indica l’enunciat es tracta d’escriure tres o quatre activitats per als alumnes que siguin més ràpids i necessitin més matèria complementària.

Les activitats de reforç. És exactament la cara oposada de l’anterior punt. Es tracta d’especificar tres o quatre activitats mes senzilles per als alumnes que tenen problemes per a seguir la matèria.

Les activitats per als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE). Si en el grup hi ha o pot haver alumnes amb n.e.e. cal especificar quines activitats adaptem per què aquests alumnes també puguin assolir el màxim del currículum. En alguns documents a aquestes activitats se les denomina activitats per a tractar la diversitat però en sentit estricte la diversitat és la suma de tot el conjunt de l’alumnat del grup.

Exemple de com redactar les mesures d’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials (NEE)

Els dos alumnes amb NEE disposaran de:

9. Els criteris d’avaluació

En tota programació s’ha d’establir els criteris d’avaluació que ens permetran avaluar els resultats del procés d’aprenentatge i l’assoliment dels objectius didàctics. Els criteris d’avaluació s’expressen normalment amb substantius i es dissenyen alhora que les activitats d’ensenyament-aprenentatge.

Cal tenir en compte que:

Exemple 1 sobre com definir els criteris d’avaluació

Es realitzarà una avaluació inicial durant la primera sessió per tal d’observar els coneixements previs dels alumnes. Per tant, la primera activitat (explicada anteriorment) permetrà observar el llenguatge oral en anglès dels alumnes. A més a més, el professor disposarà d’una graella d’observació on anirà anotant diàriament, a l’inici de la classe, l’ús de la salutació i les respostes curtes a les preguntes convencionals (aspecte a avaluar en la present unitat).

D’altra banda, totes les activitats proposades durant la unitat serviran per realitzat l’avaluació continua. Per fer l’avaluació final es realitzarà una activitat creativa, en format escrita: es tracta de redactar una postal dirigida a un amic en anglès. D’aquesta manera el professor podrà avaluar de forma individual els aprenentatges realitzats pels alumnes, tant els referents a vocabulari nou com a expressió escrita.

Exemple 2 sobre com definir els instruments d’avaluació i els criteris d’avaluació

 

Els criteris d’avaluació normalment coincideixen amb els objectius. Així que podrien dir la següent definició que servirà per tots els criteris d’avaluació: En finalitzar la unitat, l’alumne/a ha de ser capaç de: ......... i aquí escriure uns quants objectius dels que s’han posat a l’inici.

10. Materials i recursos

 

En aquest apartat cal fer referències entre d’altres a:

Exemple de com fer la referència als material i als recursos didàctics

Recursos:

Materials: - Utilització de: fitxes tècniques, llibres d’ art, vídeos, visita a la biblioteca del centre. Làmines, estris de dibuix, plastilina, paper de celofan, tisores, adhesiu sòlid.

Funcionals: - Tot el que ens indiqui el PCC més el projecte propi del departament o àrea de Visual i Plàstica. També l’ espai de la biblioteca.

Humans: - Alumnes, Professor/ tutor, Professors acompanyants, departament didàctic del museu, guia del museu, coordinador/ora de biblioteca.

TIC: Internet, programmes de retoc d’imatges com Photoshop, Quark....

11. Annexes

És l’últim apartat i en ell es pot posar tot el material complementari que es consideri convenient. Per exemple:

• Qualsevol fitxa, explicació, caràtula de la pel·lícula treballada.

Allò que no es possible explicar a la unitat per manca d’espai i que es considera que és important per entendre la programació

La cita textual del que diu la normativa oficial en els articles que determinen el que s’ha de tractar i la forma de fer-ho.

Etc.