Proposta d'esmenes del Sindicat AMES a diferents articles del Projecte de la LEC

Sindicat AMES (Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari)

Apartat de Correus 20.091 Barcelona 08080 //// TF. 659 002 871

www.ames-fps.com //// E-mail: ames@telefonica.net

 

INDEX DELS TÍTOLS ON HI HA PROPOSTES D'ESMENES

 

Títol II. Règim lingüístic del sistema educatiu català

● RESPECTE A L’ARTICLE 12

Aquest article tracta de l'atenció lingüística individualitzada

El punt 1 diu: "No s’admet la separació de l’alumnat en centres ni en grups classe per raó de la seva preferència lingüística."

El punt 3 diu: Els qui s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre suport lingüístic. Els centres educatius han de preveure l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut i, en particular, l’atenció lingüística que li permeti iniciar o continuar el seu procés d’aprenentatge en llengua catalana, o en occità si escau. Així mateix, han de programar les activitats necessàries per garantir que tot l’alumnat millori progressivament el coneixement de les dues llengües oficials."

Considerem que no es pot tenir en una aula convencional a un alumne de Secundària (12 a 16 anys) que no es pot comunicar ni amb el professorat ni amb els seus companys. Pensem que per ensenyar català o castellà a molts alumnes que parlen llengües molt diferents (xinès, hurdú, rus, etc.) en poblacions grans (Barcelona, Tarragona, LLeida, Girona, etc.) és millor establir centres o aules especialitzades que deixar que cada centre ho solucioni pel seu compte. Un centre té molts pocs alumnes de cadascuna d'aquestes llengües tant diferents i, generalment, cap professor que les conegui. Això està portant a què aquests alumnes estiguin desatesos, és a dir perdent els pocs anys que tenen per conèixer la llengua, els costums i la història del nostre país.

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

"1. No s’admet la separació definitiva de l’alumnat en centres ni en grups classe per raó de la seva preferència lingüística.

"3. Els qui s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre suport lingüístic. Aquest es podrà facilitar en el seu propi centre o en aules específiques fins que els alumnes assoleixin el nivell lingüístic suficient per a poder seguir amb normalitat les classes en un aula convencional del seu centre educatiu. Els centres educatius han de preveure l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut i, en particular, l’atenció lingüística que li permeti iniciar o continuar el seu procés d’aprenentatge en llengua catalana, o en occità si escau. Així mateix, han de programar les activitats necessàries per garantir que tot l’alumnat millori progressivament el coneixement de les dues llengües oficials."

Títol III. La comunitat educativa

● RESPECTE A L’ARTICLE 25

Aquest Article parla de la participació de les famílies en el procés educatiu. A l'apartat 1 es recull el dret a la informació sobre les característiques del centre educatiu que tenen les famílies o els tutors legals dels alumnes. Entre les sis que es citen (projecte educatiu, caràcter propi, serveis, normes internes, etc.) no s'inclou el rendiment acadèmic del centre. Nosaltres pensem que això és molt important i que les famílies tenen dret a conèixer el rendiment acadèmic del centre abans de matricular els seus fills. Per tant, considerem que després de l’apartat "b" s’hauria d’afegir el següent redactat:

Redactat que proposem afegir al punt 1 després de l'apartat "b":

"c. El rendiment acadèmic dels alumnes del centre en les avaluacions externes que realitzi l’Administració educativa."

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 27

Aquest article parla de la funció docent i al punt 1 diu:

1. Els professors i els mestres són els professionals que exerceixen la principal responsabilitat del procés educatiu i l’autoritat que se’n desprèn. Aquesta responsabilitat, d’acord amb allò que preveu l'Article 93, inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors, i comporta el dret d’intervenir en la determinació del projecte educatiu i el deure de coresponsabilitzar-se de la seva aplicació.

Per tal d’evitar possibles abusos, com pot ser el d'obligar al professorat a explicar la seva matèria d’una forma que ell considera inadequada, cal redactar aquest article d’una forma que deixi salvaguardada la seva llibertat de càtedra o, com diu aquest text a l'Article 93.4, la seva "llibertat acadèmica". Un redactat alternatiu que podria deixar establert aquest dret podria ser el següent:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

1. Els professors i els mestres són els professionals que exerceixen la principal responsabilitat del procés educatiu i l’autoritat que se’n desprèn. Aquesta responsabilitat, d’acord amb allò que preveu l'Article 93, inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors, i de fer-ho amb plena llibertat acadèmica. Igualment comporta el dret d’intervenir en la determinació del projecte educatiu i el deure de coresponsabilitzar-se de la seva aplicació.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 28

Aquest article tracta el tema dels drets i deures del professorat

♥ El punt 28.1.b diu:

1. Els professors i els mestres, en l’exercici de la funció docent, tenen, entre altres, els drets següents:

b) Intervenir en l’organització de les activitats complementàries programades pels centres dins o fora del recinte educatiu, i participar-hi.

Cada vegada més hi ha una tendència per part de les direccions dels centres de fer moltes activitats fora del centre, moltes vegades de tipus lúdic, sense cap avaluació del seu aprofitament ni relació amb cap matèria, simplement perquè amb això es dóna la sensació que en el centre s'imparteix un ensenyament de gran qualitat. Considerem que la Llei ha d'establir clarament quines activitats es poden demanar al professorat de forma obligatòria i quines no. Si la Llei no ho fa, el professorat pot acabar tenint un calendari laboral ple de sortides lúdiques sense cap finalitat educativa.

Per tal d’evitar possibles abusos, com pot ser obligar al professorat a fer activitats que no tenen res a veure amb la seva professió, a assumir responsabilitats civils innecessàries, a posar en risc el seu equilibri psíquic per haver de responsabilitzar-se de situacions molt difícils o impossibles de controlar, i d’haver de desatendre les seves obligacions familiars innecessàriament, proposem aquest nou redactat:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

1. Els professors i els mestres, en l’exercici de la funció docent, tenen, entre altres, els drets següents:

b) Intervenir en l’organització de les activitats complementàries necessàries per a l’ensenyament de la seva matèria i programades pel seu Departament Didàctic dins o fora del recinte educatiu, i participar-hi.

♥ El punt 28.1.b diu:

2. A més, tenen els deures següents:

a) Exercir l’activitat d’ensenyament d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu.

.

Per tal d’evitar possibles abusos com pot ser obligar al professorat a explicar la seva matèria d’una forma que ell considera inadequada, cal redactar aquest article d’una forma que deixi salvaguardada la seva llibertat acadèmica. Un redactat apropiat per això podria ser el següent:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

2. A més, tenen els deures següents:

a) Exercir l’activitat d’ensenyament d’acord amb els principis i els valors establerts a l'Estatut de Catalunya i intentant assolir els objectius i els continguts del projecte educatiu.

.

♥ El punt 28.2.f diu:

f) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat per tal de fomentar en l’alumnat els valors de la ciutadania democràtica.

Per tal de recuperar la cultura de l’esforç considerem convenient fer constar aquest valor en el redactat de la llei. Amb aquest objectiu proposem el següent nou redactat:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

f) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació, llibertat i responsabilitat, per tal de fomentar en l’alumnat els valors de la ciutadania democràtica i l’adquisició d’hàbits de treball.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 34

En aquest article es tracta el tema de les mesures correctores i el punt 3 diu:

3. Les normes de desplegament d’aquesta Llei han de regular les circumstàncies per la gradació de l’aplicació de les mesures correctores i sancions, i el procediment i els òrgans competents per aplicar-les.

Considerem necessari que en el redactat de la Llei quedi establert la potestat del professorat per posar mesures correctores i per fer que aquestes es compleixin sense dilacions. Si es vol un professorat responsable, implicat en la seva tasca i amb consideració social, la Llei li ha de donar competències reals, tant acadèmiques com educadores. Amb aquesta finalitat proposem afegir abans del punt 3 el següent paràgraf.

Redactat del nou punt que proposem afegir abans del punt 3:

El professorat té la competència, inherent a la seva acció educadora, de determinar, aplicar i fer complir les mesures correctores que siguin necessàries, sempre que aquestes no afectin el dret d'assistència al centre.

Títol IV. Servei d’Educació de Catalunya

● RESPECTE A L’ARTICLE 45

En aquest article es parla dels criteris de prioritat per aconseguir una plaça en un centre. Per tal d’estimular l’alumnat a realitzar un major esforç, considerem convenient que en el procediment d'accés a un centre educatiu que tingui més demandes que places, també es tingui en compte el seus coneixements. Una forma de fer-ho de forma objectiva és tenir en compte els seus resultats en les proves externes que a l'Article 87 proposem realitzar al final de Primària i al final de l’ESO. Per aquest motiu proposem afegir el següent nou criteri de prioritat:

Redactat que proposem afegir a la llista de criteris de prioritat:

a) La qualificació obtinguda en la prova externa de l’etapa educativa anterior

Títol V. Ordenació dels ensenyaments

● RESPECTE A L’ARTICLE 52

Aquest article tracta el tema del calendari escolar i de la jornada escolar. El punt 3 diu:

3. La jornada escolar a l’ensenyament obligatori comprèn normalment horari de matí i de tarda.

L'experiència ens indica que molts alumnes necessiten ajuda per fer els deures, per aprendre a estudiar, per reforçar algunes matèries i per ampliar unes altres com l'anglès i la informàtica. S'ha vist que per fer-ho resulta molt adequat utilitzar les hores de la tarda. Per tal de fer possible aquest plantejament en els centres que els pares, els professors i els alumnes ho vulguin, la Llei hauria de deixar oberta la porta a la jornada continuada, en la qual totes les classes es fan de forma continuada al matí i les activitats de reforç i ampliació a la tarda. Per això proposem canviar aquest redactat pel següent:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

3. La jornada escolar a l’ensenyament obligatori comprèn normalment horari de matí i de tarda. Dintre del marc de l’autonomia de centre, per a poder fer totes les classes al matí, caldrà l’autorització del Departament, que el Consell Escolar del centre ho demani i que el centre ofereixi activitats complementàries a les tardes per a tot l'alumnat.

Títol VII. L’autonomia dels centres educatius

● RESPECTE A L’ARTICLE 87

Aquest article tracta de l’autonomia pedagògica dels centres educatius, estableix com s'ha de desenvolupar aquesta autonomia i indica que, en els centres públics, aquesta dependrà de la direcció del centre i que, en els centres privats concertats, aquesta dependrà del titular del centre.

Malauradament en aquest article no s'estableix cap control extern sobre si el centres estan o no preparant bé els seus alumnes. Sense aquests controls l'Administració educativa no podrà conèixer quins centres estan aprofitant bé els recursos que ella mateixa els dóna i quins no. Tampoc podrà saber si els nivells acadèmics tendeixen a pujar o a baixar i, per tant, quines de les mesures introduïdes són les més adequades. Tampoc podrà garantir a les famílies si les qualificacions que reben dels centres reflecteixen realment els nivells de coneixements assolits pels seus fills. En aquesta situació, a un bon equip directiu li resultarà molt difícil seguir una educació basada en la cultura de l'esforç i en l'adquisició real de coneixements, ja que molts alumnes s'anirien a centres on superar els cursos sigui molt més fàcil. El final d'aquest camí seria un país en què molts joves no estarien preparats ni per a continuar estudiant desprès de l'ensenyament obligatori ni tampoc per posar-se a treballar.

Per evitar la situació anterior l'Administració educativa ha d'assumir la seva responsabilitat d'evitar possibles fraus en l'educació i fer controls externs als alumnes al final de cada etapa, és a dir al final de la Primària i al final de l'ESO.

Aquestes proves no solament servirien per què l'Administració pugui estar assabentada de com funcionen els centres, sinó que, si els resultats d'aquestes proves influïssin en la superació de l'etapa per part de l'alumnat, constituirien l'estímul que necessiten els nostres alumnes per esforçar-se més.

Atès que la llei actual, la LOE, estableix que quan el centre determina que un alumne ha aprovat el sisè de Primària, pot accedir a l'ESO sense necessitat de cap prova especial, i que el mateix passa amb els alumnes de quart d'ESO per accedir al Batxillerat o a la FP, seria necessari que els resultats de les proves externes arribessin als centres abans de finalitzar el curs, és a dir a principis de juny. D'aquesta forma, el centre disposaria d'una dada molt important per avaluar millor si un alumne està o no preparat per accedir a l'etapa següent. Si l'Administració educativa detectés que un centre no fa cap cas d'aquestes qualificacions, podria intervenir a través de la inspecció educativa, per saber el perquè i prendre les decisions oportunes. Com que també els pares rebrien directament des de l'Administració els resultats del seu fill en aquestes proves, tindrien una dada més sobre la situació acadèmica del seu fill i entendrien millor les qualificacions finals rebudes des del centre.

Per tot això proposem afegir a l'Article 87 el següent redactat, com un nou punt desprès de l'actual punt 1.

Redactat que proposem afegir:

2. Els centres dependents del Servei d’Educació de Catalunya assumeixen el compromís de preparar els seus alumnes perquè aquests puguin superar les proves externes que l'Administració determini al final de la Primària i al final de l'ESO.

● RESPECTE A L’ARTICLE 88

Aquest article parla de l'àmbit de l'autonomia organitzativa. El punt 2 diu:

2. Les decisions sobre organització i funcionament del centre, d’acord amb el principi d’eficàcia, han d’orientar-se a garantir el dret a una educació de qualitat en aplicació del projecte educatiu i, quan escaigui, en aplicació dels acords de coresponsabilitat educativa.

En aquest redactat s'estableix que l’educació que s'imparteix en tots els centres estarà d'acord amb el principi d'eficàcia i serà de qualitat, però, com s'ha comentat en l'article anterior, no s'ha establert cap mesura per avaluar en quin grau aquest objectiu es compleix. Això possibilita que un centre pugui impartir un ensenyament de baixa qualitat sense ser conscient del que està fent. Cal que a la LEC s'estableixin les mesures necessàries per poder garantir la qualitat del servei educatiu en tots els centres dels país. Per fer-ho l'Administració ha de realitzar controls dels coneixements dels alumnes de tots els centres al final de cada etapa (Primària i ESO). Per això proposem canviar el redactat d'aquest punt pel següent:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

2. Les decisions sobre organització i funcionament del centre, d’acord amb el principi d’eficàcia, han d’orientar-se a garantir el dret a una educació de qualitat, que permeti als alumnes superar els controls externs que estableixi l'Administració, en aplicació del projecte educatiu i, quan escaigui, en aplicació dels acords de coresponsabilitat educativa.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 89

En aquest Article es tracta el tema de l'autonomia dels centres públics. En el punt 2 es diu:

2. Correspon al Govern establir les condicions i els límits per a la creació d’aquests òrgans unipersonals. Així mateix, ha d’establir els criteris d’assignació de recursos docents als centres i de complements retributius per a aquests òrgans.

Per tal d’assegurar que els òrgans unipersonals addicionals en els centres públics siguin ocupats en funció de capacitat i mèrits i evitar així la possibilitat que siguin ocupats en funció d'amistat amb la direcció o d'acords privats, proposem afegir al redactat actual la frase ressaltada en negreta:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

2. Correspon al Govern establir les condicions d’accés i els límits per a la creació d’aquests òrgans unipersonals. L'accés es farà sempre segons els principis de transparència, capacitat i mèrit. Així mateix, ha d’establir els criteris d’assignació de recursos docents als centres i de complements retributius per a aquests òrgans.

● RESPECTE A L’ARTICLE 91

Aquest article tracta el tema de la plantilla de personal dels centres públics. En el seu punt 3 es diu:

3. La direcció dels centres està habilitada per intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre. A aquest efecte, el Departament estableix els procediments i criteris, i els efectes de l’avaluació i garanteix els drets d’informació i audiència del personal afectat.

En aquest redactat s’habilita a la direcció del centre per avaluar la tasca del professorat. Respecte aquest plantejament cal tenir en compte els següents aspectes:

  1. Que per poder avaluar la tasca d'un professor, sobretot a nivell de Secundària, cal ser un especialista en la matèria i els docents que formen la direcció només ho són en la seva.
  2. Que per poder avaluar la tasca d’un professor cal comparar el grau de preparació dels alumnes abans i desprès de participar en les seves classes. Que el grau de preparació del alumnes no es pot deduir de les qualificacions que dóna el propi professor, per raons òbvies, sinó dels resultats dels seus alumnes en proves externes i al llarg d'un determinat temps, ja que aquests resultat poden canviar d'un any a un altre, i que aquestes dades no les té la direcció del centre sinó l'Administració.
  3. Que per poder fer una avaluació mínimament objectiva de la tasca d'un professor, cal comparar els resultats del seus alumnes amb la mitjana dels centres que tenen alumnes del mateix context social, i aquestes dades no les té la direcció del centre sinó l'Administració.

La nostra conclusió és que mantenir el redactat actual sense introduir matisos és obrir la porta a que la continuïtat del professorat en el seu centre no estigui basada en la seva professionalitat sinó en la coincidència personal amb el Director i a possibilitar la legalitat de possibles decisions arbitràries o injustes. Considerem que les dades que aportin les direccions han de ser un element molt important en l'avaluació del professorat, però que la responsabilitat d'aquesta tasca és de l'Administració i és aquesta qui l'ha d'assumir. Per aquestes raons proposem el següent redactat alternatiu del punt 3:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

3. L'Administració educativa és a qui correspon l'avaluació de l’activitat docent i la gestió del personal del centre. En aquesta tasca es tindrà molt en compte les dades que aportin les direccions dels centres. A aquest efecte, el Departament estableix els procediments i criteris, i els efectes de l’avaluació i garanteix els drets d’informació i audiència del personal afectat.

Títol VIII. Professorat i altres professionals dels centres

● RESPECTE A L’ARTICLE 93

Aquest article tracta el tema de la funció docent

♥ Punt 93.2 on es citen les principals funcions que té el professorat

Entre les vuit funcions del professorat que es comenten no es fa cap referència a la seva funció d’establir les mesures correctores que calguin per sancionar els comportaments incorrectes de l’alumnat. Considerem que si es citen les altres funcions però no aquesta, el missatge que es fa arribar és que el professorat ja no té aquesta funció. Considerem imprescindible fer una menció explicita a aquest tema i, per tant, proposem afegir el següent redactat dintre de l’apartat 93.2 a continuació del subapartat "b)":

Redactat que proposem:

b) Establir i fer complir les mesures educadores i les sancions que siguin necessàries per corregir les conductes inadequades de l’alumnat, dintre del marc que estableixi el projecte de centre, el decret de drets i deures de l’alumnat i el possible reglament intern del centre.

 

♥ Punt 93.4 on es comenta la llibertat acadèmica i la coherència amb el projecte educatiu de centre. En aquest punt 4 es diu el següent:

4. L’activitat docent s’ha de desenvolupar en el marc dels principis de llibertat acadèmica i coherència amb el projecte educatiu del centre i respecte al caràcter propi del centre, i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre docents i altres professionals d'atenció educativa i del treball en equip.

Com que poden sorgir conflictes entre el principi de "llibertat acadèmica" i el principi de "coherència amb el projecte educatiu del centre" cal establir una jerarquia. En un centre públic la referència legal és el compliment de l’Estatut i de la Constitució. Aquest és el principi que regula la convivència entre les diverses formes de pensar dels ciutadans, siguin pares, professors o alumnes. En segon lloc està el projecte educatiu i el caràcter propi del centre. Així doncs, en un centre públic, primer s’ha de respectar la llibertat acadèmica del professorat i, després, els plantejaments del projecte educatiu del centre. Per deixar clara aquesta jerarquia de principis proposem afegir en el punt 4 la frase que apareix en negreta en el text:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

4. L’activitat docent s’ha de desenvolupar en el marc dels principis de llibertat acadèmica i, en segon lloc, de coherència amb el projecte educatiu del centre i respecte al caràcter propi del centre, i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre docents i altres professionals d'atenció educativa i del treball en equip.

● RESPECTE A L’ARTICLE 94

En aquest article es parla dels professionals d'atenció educativa. En el punt 1 s’estableix que:

1. Els centres educatius poden disposar, en funció dels seus projectes educatius, de professionals d’atenció educativa que gaudeixin de la qualificació professional adient per complementar l’atenció educativa de l’alumnat. Aquests professionals conjuntament amb el professorat desenvolupen el projecte educatiu del centre.

Considerem necessari establir en aquesta Llei la figura de l’ajudant de docència, que és el personal que s’encarrega de la vigilància del bon clima de convivència entre els alumnes, del respecte a les instal·lacions, d’avisar cada dia a les famílies de les faltes d’assistència, i de l’acompanyament dels alumnes en cas d’accidents o de sortides fora de les instal·lacions del centre. En aquest sentit proposem afegir el paràgraf en negreta següent:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

1. Els centres educatius disposaran, en funció dels seus projectes educatius, de professionals d’atenció educativa complementària i de vigilància, que gaudeixin de la qualificació professional adient per complementar l’atenció educativa de l’alumnat. Aquests professionals conjuntament amb el professorat desenvolupen el projecte educatiu del centre.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 95

Aquest article tracta el tema de la protecció i la valoració de la funció docent. En el seu punt 4 diu:

4. L’Administració educativa ha de convocar ajuts per a la promoció professional adreçats específicament al personal docent i a altres professionals d'atenció educativa, d’acord amb les quanties i les modalitats que s’estableixin reglamentàriament.

Observem que en el redactat no s’especifica com es pensa fer la valoració objectiva de la funció docent ni com es pensa premiar als que obtinguin la millor valoració. Perquè això sigui un estímul professional real, que és el que necessita qualsevol col·lectiu de professionals, proposem substituir l’actual redactat pel següent:

4. L’Administració educativa valorarà periòdicament als docents i establirà estímuls de tipus econòmics, de càrrecs i de dedicació horària. Per a la valoració de la seva activitat docent es tindrà en compte, en primer lloc, els resultats, al llarg d’un determinat nombre d’anys, dels seus alumnes en les proves externes realitzades per l’Administració educativa, en comparació a la mitjana de l’alumnat d’altres centres del mateix context social i econòmic.

● RESPECTE A L’ARTICLE 97

Aquest article parla de la formació permanent del professorat i de les Direccions, i de la necessitat d'adequar la seva tasca a la millora de la pràctica educativa. En referència als cursos de formació, al principi del punt 2 diu:

2. El Departament ha de promoure, mitjançant la planificació d’activitats formatives que s’han de dur a terme prioritàriament en els centres educatius, la programació de la formació permanent del professorat i dels altres professionals educatius, .....

L'Administració educativa es queixa, des de fa molts anys, de les dificultats que té per aconseguir que els seus plantejaments s'incorporin realment a la tasca diària dels centres. El motiu és que canviar la inèrcia requereix un gran esforç que els afectats no fan si no és realment imprescindible. Per tant, no es pot aconseguir simplement establint-lo i organitzant cursos d'actualització. Si bé hi haurà prou assistència a aquests cursos, sobre tot serà pels punts necessaris per a promocionar, però moltes vegades no implicarà cap canvi en la tasca docent. Això es podria solucionar molt fàcilment si s'establissin proves externes i, en aquestes proves, s'incloguessin preguntes que per ser contestades requereixen aquests nous plantejaments. Per tant, proposem afegir desprès del punt 2 aquest nou punt:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

Igualment el Departament promourà l’actualització acadèmica i pedagògica del professorat a través de la incorporació dels nous continguts i de les noves formes d’aprenentatge a les proves externes que hauran de fer els alumnes al final de la Primària i al final de l'ESO.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 99

Aquest article parla dels nous cossos docents de Catalunya. La proposta estableix una jerarquia en què per sobre del concepte de "Cos" hi ha el concepte de "Grup" i de "subgrup". Així, dintre del Grup A estan els subgrups A1 i A2, i dintre del subgrup A1 hi ha el Cos de catedràtics de Catalunya i el Cos de inspectors de Catalunya, i dintre del subgrup A2 hi ha el Cos de mestres de Catalunya, el Cos de professors de Catalunya (els actuals professors de Secundària) i el Cos de professors tècnics de Catalunya.

No considerem correcte agrupar en el mateix subgrup A2 docents amb titulacions acadèmiques i professionals tan diferents. Això va contra el concepte d’una carrera docent amb estímuls perquè el professorat millori la seva formació i la seva tasca docent. Sense aquests estímuls continuaríem amb el sistema actual, en què l’aspecte més important per promocionar és l’antiguitat, i que tant mals resultats està donant.

Considerem poc afortunat el títol de "Cos de Catedràtics de Catalunya" i de "Cos de Professors de Catalunya" ja que també hi ha el Cos de Catedràtics d’Universitat" que també són Catedràtics de Catalunya, i el "Cos de professors tècnics de Catalunya" que també són professors de Catalunya. Per tant caldria afegir a tots aquests títols la paraula "Secundària".

No veiem cap avantatge per a la millora del nostre sistema educatiu amb la creació de nous cossos de funcionaris, i en canvi veiem possibilitats de conflictes en cas de trasllats i destinacions a l’exterior, i possibilitats de pèrdues d'avantatges laborals per al professorat (continuïtat a MUFACE, dret a la jubilació anticipada voluntària, continuïtat a classes passives, etc.).

La nostra proposta és continuar amb els cossos actuals i establir concursos- oposicions per a la promoció interna, amb els mateixos requisits de titulació exigits per participar a les oposicions externes, i en base a capacitat i mèrits, donant prioritat a l’avaluació de la tasca docent, en base als resultats dels alumnes de cada aspirant a les proves externes, tal i com hem comentat a les esmenes a l'Article 87.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 101

Aquest article tracta el tema dels tipus de llocs de treball del professorat. En el punt 3 diu:

3. El Departament pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball definits d’acord amb el projecte educatiu del centre i a proposta del seu director o la seva directora.

A fi d’evitar possibles irregularitats proposem afegir el text en negreta que s’indica a continuació:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

3. El Departament pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball definits d’acord amb el projecte educatiu del centre i a proposta del seu director o la seva directora. Aquests llocs hauran de ser coberts per l’Administració educativa per concurs públic, en base a capacitat i mèrits.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 102

Aquest article tracta el tema dels docents específics i els llocs docents específics. En el punt 1 es diu:

1. L’Administració educativa, a proposta de la direcció del centre, i amb el procediment i les condicions regulades pel Govern, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s’atorga un perfil específic a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu.

Per tal d’evitar possible abusos i perjudicis a tercers, proposem afegir el següent redactat en negreta:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

1. L’Administració educativa, a proposta de la direcció del centre, i amb el procediment i les condicions regulades pel Govern, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s’atorga un perfil específic a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu. Aquestes places es cobriran amb comissions de servei que s’acabaran quan la direcció del centre cessi.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 108

Aquest article tracta el tema de l'accés al cos d'inspecció d'educació de Catalunya. L’experiència d’aquests últims anys ha demostrat que els inspectors que provenen de l’educació Primària tenen moltes dificultats per entendre els problemes dels centres de Secundària i el mateix passa en el cas contrari.

La nostra proposta és aprofitar aquesta llei per establir que els Inspectors que desenvolupin la seva tasca en centres de Primària tinguin un mínim de vuit anys d’experiència docent en centres de Primària, i que els que desenvolupin la seva tasca en centres de Secundària, tinguin també un mínim de vuit anys d’experiència docent en centres de Secundària, que és el nombre d'anys d'experiència docent que es demana per poder accedir al cos de Catedràtics.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 109

Aquest article tracta el tema de la selecció del personal interí docent. En el punt 3 es diu:

3. El primer curs de l’exercici docent en els centres públics s’ha de desenvolupar sota la tutoria d’un professor o una professora del centre. El personal interí i el tutor o la tutora comparteixen la responsabilitat sobre la programació de l’ensenyament i la seva avaluació. Finalitzat el període tutoritzat, s’avalua la pràctica docent. El resultat d’aquesta avaluació determina la competència del docent o la docent per exercir en els centres públics dependents del Departament.

Considerem que per a l’avaluació de la pràctica docent del nou docent és més objectiu confiar aquesta funció a una comissió que a una sola persona. Per aquest motiu proposem afegir el següent paràgraf en negreta:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

3. El primer curs de l’exercici docent en els centres públics s’ha de desenvolupar sota la tutoria d’un professor o una professora del centre. El personal interí i el tutor o la tutora comparteixen la responsabilitat sobre la programació de l’ensenyament i la seva avaluació. Finalitzat el període tutoritzat, una comissió constituïda pel tutor, el Director i el Cap d’Estudis avaluaran la pràctica docent. El resultat d’aquesta avaluació determina la competència del docent o la docent per exercir en els centres públics dependents del Departament.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 110

En aquest article es tracta el tema de la provisió dels llocs de treball i en el punt 2 es diu:

2. L’obtenció de destinació en un lloc de treball d’un centre docent o servei educatiu per concurs general o específic de mèrits comporta l’adscripció amb caràcter definitiu a un centre de la zona educativa on estigui ubicat el lloc de treball. El cessament per supressió o remoció del lloc de treball suposa l’adscripció a un altre lloc de treball vacant a la zona, sense que calgui tornar a participar en un procediment de provisió.

Considerem que la destinació d’un professor en un centre educatiu públic ha de continuar tenint caràcter definitiu. Això és el que afavoreix l’estabilitat de la plantilla docent, que és la que defineix l’estil del centre. Això és fonamental sobre tot a nivell dels Caps dels Departaments Didàctics ja que són aquests els responsables de conservar i comunicar a la resta del professorat l’experiència didàctica del centre. En aquests sentit, la seva continuïtat és més important que la del propi gestor general o Director. Per això, les direccions dels centres han pogut canviar sense posar en perill el funcionament del centre i, en canvi, ha estat un objectiu molt valorat en les poblacions petites, poder comptar amb un professorat que visqués en el propi poble o en una localitat propera. Per això proposem introduir en el redactat actual els canvis que apareixen a continuació en negreta.

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

2. L’obtenció de destinació definitiva en un lloc de treball d’un centre docent o servei educatiu per concurs general o específic de mèrits comporta l’adscripció amb caràcter definitiu a la zona educativa on estigui ubicat el lloc de treball. El cessament per supressió o remoció del lloc de treball suposa l’adscripció a un altre lloc de treball vacant a la zona, sense que calgui tornar a participar en un procediment de provisió.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 115

Aquest article parla de la promoció interna des del cos de mestres i des del cos de professorat tècnic. En el punt 2 es diu:

2. En aquestes convocatòries es valora preferentment el treball desenvolupat, els cursos de formació i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i l’avaluació positiva de l’activitat docent.

Considerem que la millor forma de valorar el treball desenvolupat per un professor és observar la millora que han experimentat els seus alumnes i que la forma més objectiva d'avaluar aquesta millora és a partir de les proves externes realitzades als seus alumnes. Per això proposem afegir el text en negreta que apareix a continuació:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

2. En aquestes convocatòries es valora preferentment el treball desenvolupat, els resultats dels seus alumnes en les proves externes en comparació a la mitjana del seu tipus de centre, els cursos de formació i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i l’avaluació positiva de l’activitat docent.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 111

Aquest article parla del procediment de provisió especial de llocs docents. En el punt 2 diu:

2. El personal docent que sigui cessat del lloc de treball ocupat per provisió especial queda adscrit a la zona educativa corresponent al lloc de treball que ha obtingut amb anterioritat per concurs de mèrits i té preferència per ocupar, amb caràcter definitiu, la primera vacant pròpia de la seva especialitat, sense necessitat de participar en un concurs de provisió.

Per tal d’aconseguir la màxima estabilitat de les plantilles i la màxima equitat en el procediment, proposem canviar determinades frases per les següents frases alternatives en negreta:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

2. El personal docent que sigui cessat del lloc de treball ocupat per provisió especial, tornarà en quant sigui possible al seu lloc definitiu de treball que ha obtingut amb anterioritat per concurs de mèrits i, fins aquell moment, té preferència per ocupar, amb caràcter provisional, la primera vacant de la seva especialitat, sense necessitat de participar en un concurs de provisió.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 115

Aquest article parla del procediment de promoció interna. En el punt 2 diu:

2. En aquestes convocatòries es valora preferentment el treball desenvolupat, els cursos de formació i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i l’avaluació positiva de l’activitat docent.

Considerem que la millor forma de valorar el treball desenvolupat per un professor és observar la millora que han experimentat els seus alumnes i que la forma més objectiva d'avaluar aquesta millora és a partir de les proves externes realitzades als seus alumnes. Per això proposem afegir el text en negreta que apareix a continuació:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

2. En aquestes convocatòries es valora preferentment el treball desenvolupat, els resultats dels seus alumnes en les proves externes en comparació a la mitjana del seu tipus de centre, els cursos de formació i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i l’avaluació positiva de l’activitat docent.

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 119

Aquest article tracta de l'accés del professorat de l'educació no universitària a l'educació universitària. En el punt 2 diu:

2. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de fomentar convenis amb les universitats que facilitin la incorporació als departaments universitaris, com a professor/a associat/ada amb jornada total o parcial, del professorat funcionari destinat en centres educatius i serveis educatius i a la Inspecció Educativa. Si la jornada és parcial, es compatibilitza amb l’activitat docent no universitària.

La Universitat posa moltes dificultats a l'entrada de persones no conegudes i, per tant, són molt pocs els professors de Secundària que han passat a impartir classes a les Universitats. Per aquest motiu considerem que no és suficient amb dir que es "fomentaran convenis" sinó que cal un compromís per part del legislador i establir i regular aquest pas. Només així es podrà establir una autèntica carrera docent. Per fer-ho proposem afegir el paràgraf que apareix en negreta:

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

2. Amb aquesta finalitat, totes les Universitats faran una reserva de places per ser cobertes amb prioritat pels funcionaris docents de Secundària i de Primària. Els seleccionats s'incorporaran als departaments universitaris, com a professor/a associat/ada amb jornada total o parcial, del professorat funcionari destinat en centres educatius i serveis educatius i a la Inspecció Educativa. Si la jornada és parcial, es compatibilitza amb l’activitat docent no universitària.

Títol IX. Direcció i govern dels centres educatius

● RESPECTE A L’ARTICLE 130

Aquest article tracta la figura del director o directora. S'hi s'enumeren les seves funcions que són 3 de representació (veure punt 4), 9 de lideratge pedagògic (veure punt 5), 3 de relació amb la comunitat educativa (veure punt 6) i 9 d'organització i gestió (veure punt 7).

Donat que l'objectiu d'un centre educatiu és preparar els alumnes per a poder aprofitar l'etapa educativa següent o per poder incorporar-se a la vida laboral, considerem que aconseguir aquest objectiu ha de ser la funció principal del director o directora. Per això proposem afegir aquesta funció a les 24 funcions que ja hi figuren. Una forma de fer-ho seria afegir el següent paràgraf desprès de l'apartat "b)" al punt 5.

Redactat que proposem afegir al punt 5:

c) Aconseguir que els alumnes arribin a assolir les competències bàsiques establertes a la seva etapa i que, per tant, puguin superar les proves externes que determini fer l'Administració educativa.

Al punt 5 apartat "i)" es diu:

i) Impulsar l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat, d’acord amb els indicadors de progrés.

Considerem que el Director no pot ser jutge de si mateix i que per tant no li correspon a ell la funció d'Impulsar l’avaluació del projecte educatiu, com s'estableix a l'apartat "i)" sinó a l'Administració educativa. Donades les múltiples competències que la Llei atorga al Director s'han d'establir molts controls sobre com desenvolupa la seva tasca. Això és especialment important en els centres públics ja que en aquests, encara que baixi molt l'alumnat, l'estabilitat laboral del Director no està en perill. L'Administració ha d'establir controls externs sobre el grau de preparació dels alumnes al final de cada etapa per poder detectar a temps si el centre està complint bé o no la seva funció educativa. Per fer-ho proposem incloure el següent nou redactat de l'apartat "i".

Redactat nou que proposem:

i) Respondre davant de l'Administració educativa sobre els resultats dels alumnes del seu centre en les proves externes de final d'etapa i del grau de compliment del projecte educatiu acordat.

Títol XI. Avaluació de l’educació

 

● RESPECTE A L’ARTICLE 166

L'article 166 tracta de les finalitats que té l'avaluació del sistema educatiu i entre les set que cita falta la de garantir a la societat la veracitat de les qualificacions que donen els centres educatius, tant els públics com els privats. Pensem que l'Administració educativa ha d'assumir aquesta tasca, com ho fa en l'alimentació, el transport, la indústria, el comerç, etc. Per això proposem incloure, com una finalitat més, el següent paràgraf:

Redactat que proposem:

h) garantir als alumnes, a les seves famílies i a tota la societat que les qualificacions rebudes dels centres reflecteixen realment el grau de coneixements assolit pels alumnes.

● RESPECTE A L’ARTICLE 170

En aquest article es parla de les modalitats d'avaluació. A l'apartat "b)" es diu:

b) Avaluació dels rendiments educatius. En qualsevol cas s’han d’efectuar les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides per l’alumnat en finalitzar el segon cicle de l’educació primària i el segon curs de l’educació secundària obligatòria.

Considerem que per fer que els alumnes s'impliquin més en l’aprenentatge de les diferents matèries i així que augmentin la seva capacitat d’esforç i adquireixin hàbits de treball, cal establir unes proves externes al final de la Primària i al final de l'ESO, proves que no prohibeix la LOE. Per fer d’aquestes proves un estímul per l’alumnat, cosa que no aconsegueixen les proves de diagnòstic, ja que els alumnes saben que no influeixen en les seves qualificacions, cal que els resultats d'aquestes proves arribin als centres abans de finalitzar el sisè de Primària i el quart d'ESO. D'aquesta forma podran influir en la decisió del professorat sobre la seva promoció o no a l'etapa educativa següent. Per augmentar encara més el seu caràcter d'estímul, també podrien servir per tenir preferència per ocupar una plaça en un centre educatiu per cursar l'etapa següent i per obtenir una beca d’estudis.

Per tot això proposem afegir en aquest punt el següent paràgraf en negreta.

Redactat que proposem (lo nou està en negreta):

b) Avaluació dels rendiments educatius. Es realitzarà una prova externa als alumnes de sisè de Primària i als alumnes de quart d'ESO i les qualificacions d’aquestes proves hauran de ser tingudes en compte per les seves juntes d'avaluació. En qualsevol cas s’han d’efectuar les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides per l’alumnat en finalitzar el segon cicle de l’educació primària i el segon curs de l’educació secundària obligatòria.