A LA MESA DEL PARLAMENT

 

Oriol Pujol i Ferrusola, Portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que disposa l’article 107 del Reglament del Parlament, presenta les següents esmenes al Projecte de llei d'educació (200-00043/08).

 

ESMENA NÚM. 1 DE SUPRESSIÓ DE L'EXPOSICIÓ DE MOTIUS

 

ESMENA NÚM. 2 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 1

1. El respecte als drets i deures que es deriven de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la legislació vigent.

 

ESMENA NÚM. 3 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 2

2. La transmissió i l’establiment dels valors propis de la nostra societat democràtica, de llibertat personal, responsabilitat, solidaritat, respecte i igualtat, per reforçar la cohesió i la integració en la diversitat dins un continuum coherent

 

ESMENA NÚM. 4 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 3

3. La universalització d’una educació integral de qualitat per garantir l’equitat, la cohesió social i la consecució de l’excel·lència.

 

ESMENA NÚM. 5 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 4

4. La llibertat d’ensenyament i d’elecció de centre docent.

 

ESMENA NÚM. 6 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 5

5. El pluralisme, mitjançant la creació de centres

 

ESMENA NÚM. 7 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 6

6. La inclusió per garantir la igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

 

ESMENA NÚM. 8 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 7

7. El conreu del sentit de pertinença com a membres de la nació catalana mitjançant el coneixement de la seva història i cultura pròpies, fomentant l’arrelament dels alumnes en el seu entorn geogràfic, socioeconòmic i cultural .

 

ESMENA NÚM. 9 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 8

8. La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals

 

ESMENA NÚM. 10 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 9

9. la competència per a l'anàlisi i la contrastació de la informació proporcionada pels sistemes digitals i els mitjans de comunicació.

 

ESMENA NÚM. 11 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 2 LLETRA a) D'UN NOU PUNT 11 bis

11 bis. El foment de l'emprenedoria.

 

ESMENA NÚM. 12 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 12

12. La igualtat real i efectiva dels drets i oportunitats entre dones i homes.

 

ESMENA NÚM. 13 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 13

13. L’afavoriment de l’educació més enllà de l'escola.

 

ESMENA NÚM. 14 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA a) PUNT 14

14. L’educació al llarg de la vida.

 

ESMENA NÚM. 15 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 2 LLETRA a) D'UN NOU PUNT 15

15. La garantia del respecte al dret de pares i mares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions.

 

ESMENA NÚM. 16 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 2 LLETRA a) D'UN NOU PUNT 16

16. El deure de neutralitat ideològica de l'Administració educativa , que prohibeix incórrer en qualsevol tipus de proselitisme o adoctrinament.

 

ESMENA NÚM. 17 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA b) PUNT 1

1. La formació integral de les capacitats intel·lectuals, morals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes, que permetin el ple desenvolupament de la seva personalitat.

 

ESMENA NÚM. 18 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA b) PUNT 6

6. La capacitació per a l’exercici dels drets i deures inherents a la ciutadania.

 

ESMENA NÚM. 19 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA b) PUNT 8

 

ESMENA NÚM. 20 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA c) PUNT 1

1. El funcionament integrat del sistema

 

ESMENA NÚM. 21 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA c) PUNT 7

7. La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics.

ESMENA NÚM. 22 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA c) PUNT 8

8. En els centres de titularitat pública l’ensenyament és laic, en els termes previstos a l’EAC.

 

ESMENA NÚM. 23 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA c) PUNT 9

 

ESMENA NÚM. 24 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 2 LLETRA c) PUNT 10

10. La col·laboració i cooperació i coresponsabilització entre administracions públiques, en el respecte de les competències i del principi de suficiència de recursos dels ens locals.

 

ESMENA NÚM. 25 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 3 PUNT 1

1. L’alumnat té dret a rebre una educació integral i de qualitat orientada al ple desenvolupament de la seva personalitat, en els aspectes físics, intel·lectuals, , ètics, morals, religiosos, emocionals, socials i culturals.

 

ESMENA NÚM. 26 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 3 D'UN NOU PUNT 3

3. La formació integral de l'alumne comporta, també, desvetllar als alumnes la seva vida interior, habituar-los a exercitar determinades habilitats de personalització i facilitar que tinguin experiències de compromís social.

 

ESMENA NÚM. 27 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 4 PUNT 2

2. El Govern de la Generalitat garanteix l’exercici efectiu dels drets de tota la ciutadania a l’educació i a la possibilitat d’escollir centre docent dins de l’oferta de llocs escolars gratuïts mitjançant una programació general de l’ensenyament i la creació o autorització de centres. Per tal de garantir el dret de les persones a accedir a l’educació en condicions d’igualtat, el Govern regula un únic procediment d’accés als centres sostinguts amb fons públics.

 

ESMENA NÚM. 28 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 5

Article 5. Els ensenyaments obligatoris i els declarats gratuïts.

1. El segon cicle d’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria, que inclou els Programes de Qualificació Professional Inicial i la formació professional de grau mitjà són ensenyaments universals i gratuïts.

2.. L’educació primària (de 6 a 12 anys) i l’educació secundària (de 12 a 16 anys) són obligatòries

3.. Les etapes de batxillerat i de formació professional de grau superior seran gratuïtes d’acord amb el que preveu aquesta llei.

 

ESMENA NÚM. 29 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 6 PUNT 1

1. El sistema públic de beques per a l’estudi té com a objectiu la compensació de les desigualtats econòmiques i socials i, en els nivells d’ensenyament no obligatoris i sense perjudici del que preveu aquesta llei, la incentivació de l’estudi.

 

ESMENA NÚM. 30 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 6 PUNT 3

3. Les administracions públiques han d’adoptar mesures per facilitar, en condicions d’equitat, l’accés als centres escolars d’ensenyaments obligatoris als alumnes procedents de poblacions sense escola, nuclis agregats i urbanitzacions i també a aquells alumnes amb discapacitat o reconeixement de necessitats educatives específiques. Aquests ajuts poden cobrir totalment o parcialment la despesa necessària. Les Administracions públiques promouran també mesures que facilitin l’accés del conjunt de l'alumnat a les activitats complementàries i extraescolars i, si escau, als ensenyaments postobligatoris de batxillerat i de formació professional.

ESMENA NÚM. 31 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 6 PUNT 4

4. El departament competent en matèria educativa, en endavant Departament, ha d’adoptar les mesures necessàries per introduir progressivament un sistema d’ajuts general, en les seves diverses modalitats, per a llibres de text i material escolar en l’ensenyament obligatori per a l’alumnat dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya.

 

ESMENA NÚM. 32 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 6 PUNT 5

5. En estudis postobligatoris, el Departament ha d’oferir ajuts amb l’objectiu de promoure la continuïtat dels estudis, la mobilitat i la compatibilitat d’educació i treball.

 

ESMENA NÚM. 33 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 7

 

ESMENA NÚM. 34 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 8 PUNT 2

2. El mapa escolar reflecteix l’oferta i previsions del sistema educatiu, exclòs l’universitari, amb la informació actualitzada regularment. El mapa escolar defineix una oferta suficient que garanteix l’exercici efectiu dels drets a l’escolarització i l’elecció de centre docent en especial en els ensenyaments de caràcter universal i obligatori.

 

ESMENA NÚM. 35 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 10

Article 10. Del dret i el deure de conèixer les llengües oficials.

1. Els currículums han garantir el ple domini de les llengües catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori per part de tots els alumnes.

2. La llengua occitana, denominada aranesa a l'Aran , ha de tenir la mateixa consideració que les altres llengües oficials en el currículum educatiu del territori de l'Aran.

3. Els qui s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre suport lingüístic. Els centres educatius han de preveure l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut i, en particular, l’atenció lingüística que li permeti iniciar o continuar el seu procés d’aprenentatge en llengua catalana, o en llengua occitana si escau. Així mateix, han de programar les activitats necessàries per garantir que tot l’alumnat millori progressivament el coneixement de les dues llengües oficials.

A més d’exigir en la tasca docent i educativa del centre allò que prescriu l’art. 11.1 i 2 d’aquesta llei, les direccions dels centres en els quals s’apliqui el suport lingüístic, hauran de vetllar de manera especial i, que hi hagi una concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic a l’alumnat nouvingut i el desenvolupament de la resta d’actuacions i pràctiques lingüístiques del professorat i personal no docent del centre que dirigeixen.

4. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, han de garantir que l’alumnat adquireixi la competència lingüística instrumental pròpia de l’ensenyament respectiu.

5. A fi i efecte de facilitar a la població no escolar l’exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català segons l’establert a l’apartat 2 de l’article 6 de l’Estatut, el Departament garantirà una oferta suficient d’ensenyament de la llengua catalana en els centres de formació de persones adultes i a les escoles oficials d’idiomes.

 

ESMENA NÚM. 36 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 11 PUNT 3

3. Els alumnes no podran ser separats en centres ni en grups a classe diferents per raó llur llengua habitual.

 

ESMENA NÚM. 37 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 11 DE UN NOU PUNT 4

4. Els pares i tutors podran instar, d'acord amb el procediment que estableix el Departament , a que els seus fills i filles rebin els primers ensenyaments en castellà quan aquesta sigui la seva llengua habitual.

 

ESMENA NÚM. 38 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 12

Article 12. La llengua vehicular i d'aprenentatge al territori de l'Aran

La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu al territori de l'Aran, excepte en el cas de la llengua i la literatura catalana, castellana i de llengua estrangera i del que s'estableix en els articles 13 i 15.

 

 

ESMENA NÚM. 39 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 13

Article 13. Del coneixement d'un tercera llengua en el Marc Europeu Comú de Referència en Llengües Estrangeres

 

ESMENA NÚM. 40 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 13 PUNT 3

3. El projecte lingüístic podrà determinar els criteris per impartir continguts no programàtics corresponents al currículum i dedicar espais temporals concrets a la pràctica de l’idioma estudiat.

 

ESMENA NÚM. 41 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 14 PUNT 1

1. El professorat de tots els centres educatius ha de tenir la titulació requerida i ha d’acreditar, en la forma que es determini, el seu domini de les dues llengües oficials, de manera que en pugui fer un ús adequat, oral i escrit, en l’exercici de la funció docent. En l’exercici de la seva funció, el professorat normalment utilitzarà el català en els activitats d'ensenyament i aprenentatge i en l'àmbit general de l'escola.

 

ESMENA NÚM. 42 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 15 PUNT 2

2. El projecte lingüístic del centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya ha d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre, entre els quals, i en tot cas, hi ha d’haver els següents

a) el tractament de la llengua catalana i, si escau, de la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, com a llengua vehicular i d’aprenentatge;

b) el procés d’ensenyament i d’aprenentatge de la llengua castellana;

c) les diferents opcions relatives a les llengües estrangeres;

d) els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre, globalment i individualment;

e) la continuïtat i la coherència educatives en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares.

 

ESMENA NÚM. 43 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 15 PUNT 3

3. El projecte lingüístic tindrà en compte el currículum prescriptiu i, pel què fa als nivells lingüístics a assolir, el referent serà el Marc Europeu Comú de Referència en Llengües Estrangeres en les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure.

 

ESMENA NÚM. 44 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 16 PUNT 1

1. Per tal de mantenir la funció de referència i de cohesió social de la llengua catalana, i, si escau, de la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, el Departament ha d’implantar estratègies educatives d’immersió lingüística en què cal utilitzar de manera intensiva el català com a vehicle d’ensenyament i d’aprenentatge. S’ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües de l’alumnat i l’ensenyament de la llengua castellana.

 

ESMENA NÚM. 45 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 16 bis

Article 16. bis: Equivalències i acreditacions

1. El títol de Graduat en Educació secundària (ESO), en les condicions que es determinin, és equivalent al certificat de nivell bàsic de suficiència de català (nivell B), previst en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de l'Administració Pública relatius al coneixement del català i de la llengua occitana denominada aranès a l'Aran.

2. El títol de batxillerat és equivalent al certificat de nivell de suficiència de català (nivell C), previst en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de l'Administració Pública relatius al coneixement del català i de la llengua occitana denominada aranès a l'Aran.

 

ESMENA NÚM. 46 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 18 PUNT 2

3. El Govern de la Generalitat ha de promoure l’establiment de centres educatius catalans a l’exterior en el marc més ampli de la projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes i, en particular, contribuirà a sostenir els centres educatius catalans a l'exterior, ja existents o de nova creació, especialment en els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.

 

ESMENA NÚM. 47 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 18 DE DOS NOUS PUNTS 4 I 5

4. Amb la finalitat de promoure els centres educatius catalans a l'exterior, tant els ja existents com els de nova creació, el govern de la Generalitat pot formalitzar acords de cooperació amb les entitats i institucions dels territoris i els països on es trobin aquests centres, així com també pot sol·licitar a l'Estat la subscripció de convenis en aquesta matèria.

5. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.

 

 

ESMENA NÚM. 48 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 19

Article 19. Composició de la comunitat educativa i de la comunitat escolar

1. La comunitat educativa està formada per totes les persones i institucions que intervenen en el procés educatiu. En formen part els alumnes, les famílies, el professorat, els professionals d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis, l’Administració educativa, els ens locals i els agents territorials i socials, i les associacions que els representen, així com els col·legis professionals i consells de col·legis de l'àmbit educatiu, l’associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars, les entitats de lleure i les empreses de serveis educatius.

2. La comunitat educativa del centre escolar està integrada per totes les persones que, en el propi centre, intervenen en el procés d'ensenyament que s'hi desenvolupa: alumnes, pares i mares o tutors, personal docent, personal d’administració i serveis del centre, definits en el punt anterior, i, en els centres privats, els representants de la seva titularitat. Aquests constitueixen la comunitat escolar del centre

3. En els centres sostinguts amb fons públics, els membres de la comunitat escolar estan representats en els consells escolars del centre.

4. Els centres privats no concertats podran definir, en els seus reglaments de règim interior, òrgans a través dels quals es canalitzi la participació de la comunitat educativa.

 

ESMENA NÚM. 49 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 19 bis

Article 19 bis. La conferència educativa del centre

  1. La Conferència Educativa del Centre és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat educativa amb funcions d’assessorament de l’activitat educativa formal i no formal.
  2. Els centres educatius podran promoure la creació de la Conferència Educativa del Centre que serà presidida pel director del centre.
  3. La Conferència Educativa del Centre tindrà les funcions de:
  4. a)Facilitar l’intercanvi d’informació i les consultes recíproques entre els diferents agents responsables de serveis i activitats complementàries i extraescolars.

    b)Assessorar el Consell Escolar del Centre en la programació de serveis i activitats complementàries i extraescolars.

    c)Implantació de plans i programes socioeducatius.

    d)Assessorar en l’ús de les instal·lacions escolars.

  5. La Conferència Educativa del Centre garantirà, com a mínim, la representació de tots els sectors afectats en l’educació i els responsables dels serveis i activitats complementàries i extraescolars.
  6. El seu funcionament es regularà reglamentàriament.

 

ESMENA NÚM. 50 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 20

Article 20. Carta de compromís educatiu

1. En el moment de la matriculació del seu fill en una escola, els pares signaran una carta de compromís educatiu en la qual expressaran la seva voluntat de respectar el projecte educatiu del centre i, si s'escau, el caràcter propi i de participar activament en la creació d’un marc de convivència que en faciliti l’aplicació a través de les activitats educatives programades. La mateixa carta afavorirà que els drets dels pares i els drets dels seus fills, com també els drets dels altres membres de la comunitat escolar, siguin degudament respectats en el centre escolar.

2. La carta de compromís educatiu inclourà l’orientació global del projecte educatiu del centre, el caràcter propi, si s'escau i una referència expressa a la garantia dels drets dels diversos sectors de la comunitat escolar tal com estan formulats en la legislació vigent.

3. El Departament impulsarà les orientacions als centres de la seva titularitat que facilitin la redacció de la carta de compromís educatiu.

 

ESMENA NÚM. 51 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 21 PUNT 2 D'UNA NOVA LLETRA d bis)

d bis) Ser educats per desvetllar la recerca del sentit de la pròpia vida, de descoberta de l'espiritualitat i del compromís social.

 

ESMENA NÚM. 52 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 21 PUNT 2 D'UNA NOVA LLETRA e bis)

e bis) Ser educats en la comunicació audiovisual i en les noves tecnologies per tal de conèixer, saber desxifrar i saber utilitzar el discurs audiovisual

 

ESMENA NÚM. 53 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 22 PUNT 2

2. Sense perjudici de les obligacions contemplades en la normativa vigent, són també deures dels alumnes (...)

 

ESMENA NÚM. 54 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 23

Article 23. Instruments per a la participació i la representació de l’alumnat

El Reglament de Règim Interior del centre ha de preveure, d’acord amb les seves característiques i amb l’edat dels alumnes, formes de presència, diàleg i coresponsabilitat que facilitin la participació i afavoreixin el compromís de l’alumnat amb l’activitat educativa del centre, sense perjudici de la presència, quan correspongui, en el consell escolar o en altres òrgans de participació legalment

 

ESMENA NÚM. 55 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 24 PUNT 4

4. El Govern afavorirà la participació de les associacions d’alumnes dels centres educatius públics i concertats. En els centres privats no concertats, el reglament de règim interior és l’instrument adequat per canalitzar aquesta participació.

ESMENA NÚM. 56 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL CAPÍTOL 2 DEL TÍTOL I

CAPÍTOL 2. ELS PARES I MARES O TUTORS LEGALS

 

ESMENA NÚM. 57 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 25

Article 25. Participació dels pares i mares en el procés educatiu

 

 

ESMENA NÚM. 58 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 25 PUNT 1

1. Els pares i les mares o els qui exerceixen la potestat dels i les alumnes, a més dels drets reconeguts en les lleis reguladores del dret a l’educació, tenen dret a rebre informació sobre (...)

 

ESMENA NÚM. 59 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 25 PUNT 1 D'UNA NOVA LLETRA g)

g) les beques i ajuts a l’estudi

 

ESMENA NÚM. 60 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 25 PUNT 2

2. Els pares i mares o tutors dels i les alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre la seva evolució educativa. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris per tal que els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular a través de la tutoria.

 

ESMENA NÚM. 61 DE ADDICIÓ D'UN NOUARTICLE 25 PUNT 2 bis

2 bis. Els pares, mares o tutors podran fer des de la data de naixement dels seus fills, una presol·licitud al centre en el qual volen matricular els seus fills. Els efectes d'aquest tràmit es regularan reglamentàriament.

 

ESMENA NÚM. 62 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 25 PUNT 3

3. Els pares i mares o tutors, que han de respectar el projecte educatiu del centre, tenen el dret i el deure de participar activament en l’educació dels seus fills. A més, han de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat educativa del centre i han de participar en les seves activitats mitjançant la seva participació en el consell escolar i en els altres instruments de què es dotin els centres en exercici de la seva autonomia.

 

ESMENA NÚM. 63 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 26 PUNT 2

2. Aquestes associacions tenen les finalitats previstes en la normativa vigent i les que determinin els seus estatuts.

 

ESMENA NÚM. 64 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 26 PUNT 4

4. Les associacions, federacions i confederacions de pares i mares d’alumnes que tinguin la seu a Catalunya o que hi desenvolupin les seves funcions majoritàriament i que estiguin inscrites en el registre corresponent, poden ser declarades d’utilitat pública.

ESMENA NÚM. 65 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 26 bis

Article 26.bis. Programes de suport formatiu a les famílies

  1. El Govern impulsarà la realització de programes de formació familiar que incideixin en les competències educatives de les famílies.
  2. El Govern promourà l’intercanvi d’experiències sobre les estratègies en què les famílies eduquen els seus fills i filles. Aquests programes es promocionaran tant des de l’àmbit de l’escola i les AMPAS com des d’altres àmbits i institucions socials.

 

 

ESMENA NÚM. 66 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 27 PUNT 1

1. Els mestres i els professors són els professionals que tenen la principal responsabilitat del procés educatiu en els centres escolars i l’autoritat que se’n desprèn. Aquesta responsabilitat s’exercirà en ús del dret de llibertat de càtedra, modulada per les característiques pròpies del lloc docent i de conformitat amb la normativa vigent.

 

ESMENA NÚM. 67 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 27 D'UN NOU PUNT 1 bis

1 bis . En els centres públics, els professors i els mestres tenen el dret d’intervenir en la determinació del projecte educatiu i el deure de coresponsabilitzar-se de la seva aplicació. En els centres privats, es coresponsabilitzen de l’aplicació del projecte educatiu, que és disposat pel respectiu titular i inclou el caràcter propi

ESMENA NÚM. 68 DE SUPRESSIÓ A L'ARTICLE 26 DEL PUNT 3

 

ESMENA NÚM. 69 DE SUPRESSIÓ A L'ARTICLE 28

 

ESMENA NÚM. 70 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL CAPÍTOL 4 DEL TÍTOL III

CAPÍTOL 4. LA CONVIVÈNCIA I CLIMA ESCOLAR

 

ESMENA NÚM. 71 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 28 bis

Article 28. bis. Dret i deure de convivència

1. Tots els membres d’una comunitat escolar tenen el dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb la seva actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del seu centre.

2. L’aprenentatge de la convivència té caràcter educatiu i es desenvolupa en tots els temps i espais i s'expressa en el projecte educatiu de centre.

3. Tots els centres vetllaran pel coneixement de la Convenció de Drets dels Infants entre els seus membres

4. Correspon a la direcció del centre i al professorat, en l’exercici de l’autoritat que tenen conferida, l’aplicació de les normes de convivència.

5. Els centres han d’establir mesures de promoció de la convivència. En particular han de preveure mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules de compromís amb les famílies per tal de cooperar de manera efectiva en l’orientació, l’estímul i, quan calgui, l’esmena de l’actitud i la conducta de l’alumnat en el centre educatiu.

 

ESMENA NÚM. 72 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 29 PUNT 3 LLETRA a)

a) protecció dels drets i compliment dels deures de les persones afectades

 

ESMENA NÚM. 73 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 30 PUNT 2

2. Les normes bàsiques reguladores d’aquest procediment que estableixi el Departament han de precisar les característiques i els supòsits en què és procedent d’aplicar-lo.

 

ESMENA NÚM. 74 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 30 PUNT 3

3. Correspon al Departament i a la titularitat dels centres docents privats l’adopció de mesures i iniciatives per fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica de conflictes.

 

 

ESMENA NÚM. 75 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 31 PUNT 3

3. El Govern ha d’adoptar les mesures normatives pertinents per tal d’assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i del personal dels centres educatius i dels seus béns o patrimoni. S’aplicaran les mesures previstes en la legislació de la infància i l’adolescència en el supòsit que les agressions les duguin a terme menors escolaritzats en el centre i fracassin les mesures educatives correctores o de resolució de conflictes. L’Administració educativa ha d’assegurar l’opció d’assistència lletrada gratuïta al professorat i altre personal dels centres educatius sostinguts amb fons públics víctimes de violència escolar, sempre que els interessos del defensat i els de la Generalitat o els dels Titulars dels centres no siguin oposats o contradictoris.

 

 

ESMENA NÚM 76 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 33

Article 33. Tipologia i competència sancionadora

 

ESMENA NÚM. 77 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 33 PUNT 1

1. S’adoptaran les mesures previstes en la carta de compromís educatiu i en les normes de funcionament del centre quan les irregularitats en què incorri l’alumnat no perjudiquin greument la convivència.

 

ESMENA NÚM. 78 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 33 PUNT 2

2. Les conductes que perjudiquin greument la convivència es reputaran actes o faltes que suposaran la imposició de les sancions previstes en aquesta Llei.

L'abast d'aplicació de les mesures correctores i sancions previstes en l'article 34 d'aquesta llei, pel que fa als centres privats es limita als punts 1 i 2 d'aquest article 34.

ESMENA NÚM. 79 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 33 PUNT 3

3. Les conductes irregulars i els actes contraris a la convivència de l’alumnat són objecte de correcció per part del centre quan tinguin lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars i en els serveis escolars de menjador, transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, poden corregir-se i sancionar-se les actuacions de l’alumnat que, encara que hagin estat dutes a terme fora del recinte escolar, estiguin motivades o relacionades directament amb la vida escolar i afectin els seus companys o companyes o altres membres de la comunitat educativa.

ESMENA NÚM. 80 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 34 PUNT 2

2. En la imposició de mesures correctores i sancions s’ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troba el destinatari, les seves circumstàncies personals, familiars i socials, la proporcionalitat amb la conducta que les motiva i la finalitat de contribuir al manteniment i la millora del seu procés educatiu, i en el cas de les conductes greument perjudicials per a la convivència, les sancions s’han d’ajustar a allò que preveu aquesta Llei.

 

ESMENA NÚM. 81 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 35 PUNT 1 LLETRA g)

g) Les actuacions i les incitacions a actuacions perjudicials per a la salut o la integritat personal de la comunitat educativa, en les quals s’inclouen el tràfic, possessió i consum de substàncies generadores d’addicció.

 

 

ESMENA NÚM. 82 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 35 PUNT 1 LLETRA i)

 

i) Els actes contraris a la intimitat dels membres de la comunitat educativa, en especial, aquells que suposin la seva captació, reproducció, publicació o difusió, per qualsevol mitjà o suport.

 

 

ESMENA NÚM. 83 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 34 PUNT 3

3. Entre les conductes contràries a les normes de convivència que s’han de precisar a les normes de funcionament dels centres educatius cal preveure-hi, entre d’altres, els actes que suposin desconsideració no greu vers els altres membres de la comunitat educativa, indisciplina, alteració del normal desenvolupament de les activitats del centre o deteriorament d’instal·lacions o material, així com les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat.

 

ESMENA NÚM. 84 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 36

 

 

ESMENA NÚM. 85 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 37 PUNT 1

1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats poden articular-se entre els centres educatius i els ens locals, les famílies, les entitats i associacions de lleure, en els diferents territoris.

 

ESMENA NÚM. 86 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 37 PUNT 2

2. El Govern ha de regular els requisits mínims i ha d’establir criteris de qualitat per a les activitats d’educació en el lleure.

 

 

ESMENA NÚM. 87 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 37 PUNT 3

3. En el marc de la seva autonomia, la titularitat dels centres pot establir acords amb associacions sense ànim de lucre per estendre l’ús de les seves instal·lacions més enllà de l’horari lectiu i, en el cas de les escoles públiques, d’acord amb els ens local corresponents.

ESMENA NÚM. 88 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 38 PUNT 1

1. Per iniciativa de dos o més centres educatius o de l’ajuntament, i sempre d’acord amb la titularitat dels centres, es poden elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible de l’entorn amb els objectius educatius i socials del centre i la millor coordinació entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos. Correspon al Govern l’establiment de les condicions mínimes per a la creació de convenis que concretin aquests plans i programes, que respectaran sempre l’autonomia de la voluntat per a celebrar acords.

 

 

 

ESMENA NÚM. 89 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL TÍTOL IV

TÍTOL IV. MODEL D'INTERÈS PÚBLIC I SERVEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA

 

ESMENA NÚM. 90 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 40

Article 40. Definició del model d'interès públic i servei d'educació de Catalunya

 

ESMENA NÚM. 91 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 40 PUNT 1

1 La Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 21 de l'EAC, estableix un model educatiu d'interès públic que garanteix una educació de qualitat a la qual s'accedeix en condicions d'igualtat en un marc de llibertat d'ensenyament. La Generalitat de Catalunya estableix en els seus pressupostos els recursos precisos.

 

ESMENA NÚM. 92 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 40 PUNT 2

2. Els centres públics i els privats concertats que imparteixen ensenyaments gratuïts conformen el Servei d'Educació de Catalunya, en el marc del model d'interès públic. En el segon cicle d'educació infantil els ensenyaments són gratuïts en centres públics i privats concertats. També ho són aquells ensenyaments que una llei declari com a tals.

 

ESMENA NÚM. 93 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 40 PUNT 3

3. El Govern podrà finançar altres ensenyaments de règim general i de règim especial atès l'interès públic de la seva oferta.

 

ESMENA NÚM. 94 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 40 PUNT 5

5. El finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya es basa, amb criteris de suficiència, en el model de concert educatiu que ha de garantir la gratuïtat efectiva de l'ensenyament que s'hi presta amb criteris de suficiència i tractament anàleg amb els centres de titularitat pública.

 

ESMENA NÚM. 95 DE SUPRESSIÓDE L'ARTICLE 41 PUNT 1 LLETRA d)

 

ESMENA NÚM. 96 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 41 PUNT 2

2. El Govern ha de garantir que la prestació dels ensenyaments vinculats al Servei d’Educació de Catalunya en els centres esdevingui referent de qualitat en el procés d’assoliment de l’equitat i l’excel·lència.

 

 

ESMENA NÚM. 97 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 42

Article 42. Programació de l’oferta educativa

 

ESMENA NÚM. 98 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 42 PUNT 1

1. Correspon al Departament aprovar la programació de l’oferta educativa.

 

ESMENA NÚM. 99 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 42 PUNT 2

2. La programació específica de l’oferta educativa té per objecte preveure, amb caràcter territorial, el nombre de llocs escolars del Servei d’Educació de Catalunya per atendre les necessitats d’escolarització d’acord amb la demanda de les famílies i per garantir la qualitat de l’educació, mitjançant una adequada i equilibrada escolarització de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. En aquesta programació s’ha de garantir el dret a l’educació de tothom, tot i harmonitzant-lo amb el dret dels alumnes, el pares o els tutors d’elecció tant entre centres públics com entre centres diferents dels creats pels poders públics.

 

ESMENA NÚM. 100 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 42 PUNT 3

3. Correspon al Govern determinar els criteris de programació i el procediment que ha de preveure la participació efectiva dels ens locals, dels titulars dels centres privats concertats i dels sectors educatius i, quan escaigui, dels sectors productius. En establir els criteris de programació cal considerar-ne la periodicitat, el mapa escolar, l’articulació del territori en zones educatives i les necessitats d’escolarització.

 

ESMENA NÚM. 101 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 42 PUNT 4

4. En el marc de la programació educativa, el Departament ha de determinar periòdicament, i per a cada zona educativa, el nombre de places que no es poden satisfer amb l’oferta pública i privada concertada. A partir d’aquesta programació, correspon al Departament preveure noves places del Servei d’Educació de Catalunya, d’acord amb les necessitats d’escolarització en una determinada zona i, tenint en compte l’oferta dels centres públics i privats, les seves potencialitats i la demanda de les famílies.

 

ESMENA NÚM. 102 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 42 DE DOS NOUS PUNTS 5 i 6

5. El Govern podrà establir subvencions i ajuts pel foment de l'oferta dels centres vinculats al model educatiu d'interès públic.

6. En tot cas la programació de l'oferta dels ensenyaments de règim general i especial tindrà en compte la pluralitat de l’oferta i de demanda de centres existent, tant si és de titularitat pública com si és d’iniciativa social.

 

ESMENA NÚM. 103 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 43 PUNT 1

1. En el marc de la programació de l’oferta educativa, el Departament crea centres públics de titularitat de la Generalitat, en modifica la composició i, si escau, els suprimeix. Correspon als ens locals oferir terrenys suficients i adients per a la construcció d’aquests centres. Així mateix, i mitjançant els convenis amb els ens locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen centres públics dels quals és titular un ens local.

 

ESMENA NÚM. 104 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 43 PUNT 2

2. També en el marc de la programació educativa i d’acord amb l’article 21.3 de l’Estatut d’Autonomia, els centres privats que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats d’escolarització poden acollir-se, si escau, a la prestació del Servei d’Educació de Catalunya mitjançant l’accés al concert educatiu, amb les condicions i els requisits establerts legalment. El compliment dels requisits que han donat lloc al concert educatiu s’han de mantenir durant tota la vigència del concert.

 

 

ESMENA NÚM. 105 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 43 PUNT 3

3. La integració d'un centre a la xarxa de centres de titularitat de Generalitat es farà mitjançant una llei.

 

 

ESMENA NÚM. 106 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 44 PUNT 1

1. Per tal de garantir el dret de les persones a accedir a l’educació en condicions d’igualtat en el marc de llibertat d’elecció de centre, el Govern regula el procés d’accés als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya, en el qual han de participar la comunitat educativa i els ens locals, i en determina els criteris de prioritat. Aquest procés es regeix pels principis d’equitat, inclusió educativa, foment de la cohesió social i respecte al dret a l’elecció de centre dins l’oferta educativa disponible en cada moment, que tindrà en compte les vacants disponibles de conformitat amb el nombre de places creades als centres públics o a la corresponent autorització del centre privat concertat.

 

ESMENA NÚM. 107 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 44 PUNT 2

2. Sens perjudici de les funcions de garantia del procés i de participació que corresponen per llei al consell escolar de cada centre, i en el seu cas, a la titularitat del centre docent privat concertat la regulació del procés d’admissió de l’alumnat ha de preveure, per a cada zona educativa, la possibilitat de creació d’una comissió de garanties d’admissió que, com a òrgan de supervisió del procés d’admissió, tindrà les funcions següents (...)

 

ESMENA NÚM. 108 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 44 PUNT 2 LLETRA b)

b) procurar l’adequada i equilibrada distribució de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres;

 

ESMENA NÚM. 109 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 44 PUNT 2 LLETRA c)

c) totes les altres que li atribueixi l’Administració educativa, d’acord amb la normativa vigent.

 

ESMENA NÚM. 110 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 44 ÚLTIM PARÀGRAF

El Govern regula la composició de la comissió de garanties d’admissió, que necessàriament ha de comptar amb la participació de l’administració educativa, dels ajuntaments afectats, de les famílies, del professorat, de les direccions dels centres públics i de la representació dels centres privats concertats.

 

ESMENA NÚM. 111 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 44 PUNT 3

3. Sempre que sigui possible i les característiques territorials de les zones ho permetin, l’Administració educativa i l’administració local poden acordar la creació d’una oficina municipal d’escolarització. Aquest òrgan, que en cas d’existir inclou totes les comissions de garanties d’admissió de la seva zona, té les funcions de supervisió del procés d’admissió que li atribueix aquesta Llei

 

ESMENA NÚM. 112 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 44 PUNT 4

4. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya facilitaran a l’òrgan de supervisió del procés d’admissió de l’alumnat tota la informació de què disposin i la que li sigui requerida per aquell òrgan, així com la que es determini reglamentàriament. De la mateixa manera, l’òrgan de supervisió del procés ha de facilitar a cada centre la informació de què disposi, d’acord amb els criteris de publicitat i transparència que han de regir en el procés d’admissió en tot moment.

 

 

ESMENA NÚM. 113 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 45

Article 45. Criteris de prioritat en l’accés en centres públics i privats concertats

 

ESMENA NÚM. 114 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 45 PUNT 1

1. En el cas que la demanda de llocs escolars en un centre integrat en la prestació del Servei d’Educació de Catalunya per als ensenyaments de caràcter universal i/o obligatori sigui superior als llocs disponibles en el centre, s’apliquen, respecte de l’alumne/a a qui es refereix la sol·licitud, els següents criteris de prioritat (...)

 

ESMENA NÚM. 115 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 45 PUNT 1 LLETRA b)

b) proximitat del domicili o del lloc de treball d’algun dels pares o tutors legals;

 

ESMENA NÚM. 116 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 45 PUNT 1 LLETRA e)

e) els criteris de prioritat enunciats no tenen caràcter excloent entre ells.

 

ESMENA NÚM. 117 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 45 PUNT 2

2. Condicions específiques d’admissió d’alumnes en etapes postobligatòries

a) Per als ensenyaments de batxillerat, a més dels criteris que estableix l’article anterior, s’ha d’atendre l’expedient acadèmic dels alumnes.

b) En els procediments d’admissió d’alumnes als cicles formatius de grau mitjà o de grau superior de formació professional, quan no hi hagi places suficients, s’ha d’atendre exclusivament l’expedient acadèmic dels alumnes amb independència que aquests procedeixin del mateix centre o d’un altre de diferent.

c) Els alumnes que cursin simultàniament ensenyaments reglats de música o dansa i ensenyaments d’educació secundària tenen prioritat per ser admesos en els centres que imparteixin ensenyaments d’educació secundària que l’Administració educativa determini. S’aplica el mateix tractament als alumnes que segueixin programes esportius d’alt rendiment.

 

ESMENA NÚM. 118 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 45 PUNT 3

3. El Govern pot establir altres criteris com a complementaris destinats a resoldre situacions d’empat.

 

ESMENA NÚM. 119 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 45 PUNT 6

6. Els criteris de prioritat mai no poden comportar discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal de l’alumne/a o de la seva família.

 

ESMENA NÚM. 120 D'ADDICIÓ DE L'ARTICLE 45 D'UN NOU PUNT 7

7. Als efectes de prioritat en l'accés a un centre vinculat al Servei d'Educació de Catalunya, les famílies acollidores d'infants sota la tutela de la Generalitat, s'equipararan a tots els efectes d'aquesta llei als pares i mares.

 

 

ESMENA NÚM. 121 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 46 PUNT 1

1. L’Administració educativa vetlla perquè els centres del Servei d’Educació de Catalunya participin en l’adequada i equilibrada escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i es comprometin a fomentar la pràctica de la inclusió pedagògica. Per garantir-ho, l’Administració educativa ha d’establir territorialment la proporció d’alumnes amb necessitats educatives específiques que poden ser escolaritzats en cada centre en l’accés als nivells inicials de cada etapa. A aquest efecte es dotaran els recursos pertinents i, si s'escau, la reserva de llocs escolars que, com a mínim, cal destinar-los. Aquesta reserva es pot mantenir fins al final del període de preinscripció i matrícula, el qual no pot anar més enllà de l’inici de curs.

 

ESMENA NÚM. 122 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 46 PUNT 3

 

ESMENA NÚM. 123 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 46 PUNT 6

6. L’Administració educativa aporta recursos addicionals tant de personal docent com d’altres conceptes als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i els continguts de l’acord de coresponsabilitat que se signi, tal com s’especifica en l’article 82. Aquests recursos addicionals s’articulen en els centres privats concertats mitjançant ampliació de concert.

 

ESMENA NÚM. 124 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 47 PUNT 1

1. El Departament fixa, amb la participació de l’administració local i dels titulars dels centres concertats els procediments del procés anual d’admissió de l’alumnat, que ha de comprendre un període de preinscripció i un període de matriculació, així com els procediments que cal seguir per a l’escolarització d'alumnat d’incorporació tardana.

 

ESMENA NÚM. 125 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 47 PUNT 2

2. Les sol·licituds d’admissió de l’alumnat són gestionades pel Consell Escolar del centre públic o pel titular del centre privat concertat. A aquest efecte, en el període ordinari de preinscripció les sol·licituds es presentaran per a la seva gestió en el centre educatiu en què les famílies vulguin escolaritzar els seus fills. En el cas que es presenti a la comissió de garanties d'admissió o a l’oficina municipal d’escolarització, es trametrà de manera immediata al centre sol·licitat en primera opció.

 

ESMENA NÚM. 126 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 47 PUNT 3

3. Quan la sol·licitud d’admissió es presenti en el centre fora del període ordinari i no existeixin places vacants, aquest l’ha de trametre a la comissió de garanties d’admissió o, si escau, a l’oficina municipal d’escolarització, les quals han d’oferir lloc escolar a l’alumnat, en el marc de la disponibilitat de places i les preferències de centre explicitades per les famílies en la corresponent sol·licitud i de l’adequada distribució de l’alumnat amb necessitats específiques.

 

ESMENA NÚM. 127 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 47 UN NOU PUNT 4

4. En el supòsit de que cap dels centres sol·licitats disposés de places vacants, la comissió de garanties d'admissió, amb l'acord de la direcció del centre públic o de la titularitat del centre privat concertat, proposarà al Departament l'increment del nombre d'alumnes dels centres de preferència sol·licitats amb els límits previstos a l'article 46.2.

 

 

ESMENA NÚM. 128 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 48 PUNT 1

1. En l’escolarització d’alumnat en els ensenyaments declarats obligatoris i els altres que tinguin caràcter gratuït, els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya en la mesura que el Departament assegura els recursos públics necessaris per fer efectiva la gratuïtat, no poden percebre de les famílies cap quantitat per rebre els ensenyaments objecte de concert, ni imposar l’obligació de fer aportacions a fundacions o associacions de qualsevol tipus. Tampoc no es pot vincular l’escolarització a l’obligatorietat de rebre cap servei escolar addicional que requereixi aportacions econòmiques obligatòries de les famílies.

 

ESMENA NÚM. 129 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 48 PUNT 2

2. El Departament ha de regular les activitats complementàries i els serveis escolars, així com la previsió d’ajuts per a accedir-hi per raons socials o econòmiques desafavorides. El cobrament d'ambdós tipus de prestacions poden contribuir al manteniment i millora de les instal·lacions.

 

ESMENA NÚM. 130 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 48 PUNT 3

3. L’Administració educativa vetlla pel compliment de les obligacions que contreuen els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya i de les normes reguladores del procediment d’admissió. Així mateix, es pot reclamar la col·laboració d’altres administracions per contrastar la veracitat de les dades aportades en els processos d’admissió.

ESMENA NÚM. 131 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 48 D'UN PUNT 4

4. El Departament ha de regular les disposicions necessàries per garantir la gratuïtat efectiva de l'escolarització de tots els alumnes amb necessitats educatives específiques.

 

ESMENA NÚM. 132 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 49 LLETRA e)

e) formació professional inicial

 

ESMENA NÚM. 133 DE MODIFICACIÓ A L'ARTICLE 50 PUNT 1

1. El currículum és el projecte que presideix i guia les activitats educatives escolars, concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat que té la responsabilitat última de la seva concreció.

 

ESMENA NÚM. 134 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 50 D'UN NOU PUNT 1 bis

1bis. El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques.

 

 

ESMENA NÚM. 135 DE MODIFICACIÓ A L'ARTICLE 50 PUNT 2 PRIMER PARAGRAF

2. El currículum s’orienta, entre altres, a la consecució dels objectius següents (...)

 

 

ESMENA NÚM. 136 DE MODIFICACIÓ A L'ARTICLE 50 PUNT 2 LLETRA h)

h) Impulsar el coneixement de les característiques socials, culturals, artístiques, ambientals, geogràfiques, històriques i lingüístiques del país i, alhora, promoure el coneixement d’altres pobles i comunitats.

 

ESMENA NÚM. 137 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 50 PUNT 2 D'UNA NOVA LLETRA h bis)

h bis) Assolir uns coneixements crítics dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies i fonamentar-ne les seves habilitats educatives, funcionals, creatives i comunicatives.

 

ESMENA NÚM. 138 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 50 DE DOS NOUS PUNTS

3. L’Administració en el desenvolupament de les seves competències, garantirà l’adaptació dels currículums a les necessitats de les persones i de la societat, particularment pel que fa als ensenyaments professionalitzadors.

4. L'avaluació de l'alumnat valorarà la capacitat de resoldre problemes, de realitzar individualment i conjunta projectes de treball i de recerca, de contrastar fonts d'informació, d'elaborar formalment documents, de comunicar-se i de presentar i defensar oralment les idees amb claredat i precisió, tot i emprant en cadascuna d'aquestes activitats els recursos que ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació i, en especial, quan S'escaigui, els portafolis personals d’aprenentatge.

 

ESMENA NÚM. 139 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 51 PUNT 1

1. En el marc dels aspectes i les competències bàsiques que garanteixen la validesa dels títols i la formació comuna regulats per les lleis, el Govern, en exercici de la competència compartida establerta a l'article 131.1 de l'EAC, determina el currículum que comprèn els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de cada àrea, matèria o mòdul.

 

ESMENA NÚM. 140 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 51 D'UN NOU PUNT 1 bis

1.bis. El Departament, en exercici de la competència exclusiva establerta en l'article 131.1 determina el currículum dels ensenyaments postobligatoris que condueixen a l'obtenció dels títols o certificacions propis de la Generalitat de Catalunya

 

ESMENA NÚM. 141 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 51 PUNT 3

 

ESMENA NÚM. 142 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 52 PUNT 1

1. Correspon al Departament fixar el calendari escolar. Pel que fa al conjunt de dies lectius i als períodes que l’integren de cada curs escolar, aquest comprèn entre 175 i 178 dies lectius per als ensenyaments obligatoris i postobligatoris. S'establiran com a mínim cinc períodes lectius i cinc períodes vacacionals.

 

ESMENA NÚM. 143 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 52 D'UN NOU PUNT 1 bis

1 bis . Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per horari lectiu el corresponent al necessari per desenvolupar el desplegament curricular previst per a cada etapa o nivell educatiu.

 

 

 

ESMENA NÚM. 144 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 52 PUNT 2

2. Les hores corresponents al desenvolupament curricular es fixen per a cada curs entre 875 i 890 al segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, i en 1050 en l’educació secundaria obligatòria. En la resta dels ensenyaments, el nombre d’hores es determina en la norma reglamentària que n’ha de concretar els aspectes curriculars.

 

ESMENA NÚM. 145 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 52 PUNT 3

3. L’horari escolar al segon cicle d’educació infantil i a l’ensenyament obligatori comprèn normalment horari de matí i de tarda.

 

ESMENA NÚM. 146 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 52 PUNT 4

4. En el segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària l’horari escolar dels alumnes es pot estendre fins a 1.050 hores cada curs., amb especial atenció als alumnes amb dificultats d’aprenentatge i per als alumnes amb altes capacitats.

 

ESMENA NÚM. 147 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 52 D'UN NOU PUNT 5

5. Els centres d’educació secundària obligatòria del Servei d'Educació de Catalunya podran ofertar complementàriament tres hores a la setmana d’activitats d'ensenyament, de reforç o de complement.

 

ESMENA NÚM. 148 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 53 PUNT 1

1. Per tal de garantir el dret a l’educació de les persones que no poden assistir amb regularitat als centres educatius i a les que conjuguen treball i formació, es

desenvolupa una oferta adequada d’educació no presencial.

 

ESMENA NÚM. 149 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 53 PUNT 2

2. L’educació no presencial és una modalitat d’impartició que s’aplica als ensenyaments postobligatoris i, excepcionalment, als ensenyaments obligatoris. També es pot referir a ensenyaments que no condueixin a titulacions o certificacions amb validesa a tot l’Estat, cursos de formació preparatòria de proves d’accés al sistema educatiu, formació relativa a les competències bàsiques, formació per a l'ocupació i formació permanent. Així mateix, el Departament la pot estendre, en determinades circumstàncies, a altres ensenyaments.

 

ESMENA NÚM. 150 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 53 PUNT 6

6. El Departament pot autoritzar els centres privats per impartir educació no presencial en els mateixos ensenyaments previstos a l’apartat 2 d’aquest article.

 

ESMENA NÚM. 151 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 53 D'UN NOU PUNT 7

7. El Departament crearà un registre i en determinarà les seves condicions, en el qual constin les dades dels alumnes que s'acullen a aquesta modalitat. S'actualitzarà cada curs acadèmic.

ESMENA NÚM. 152 D'ADDICIÓ D'UNA NOVA SECCIÓ (que comprèn els articles: de 54 a 58)

SECCIÓ 1A. EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ BÀSICA

 

ESMENA NÚM. 153 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 54 PUNT 1

1. L’educació infantil constitueix una etapa educativa de caràcter voluntari propi. La seva finalitat és contribuir al desenvolupament físic, afectiu, comunitari i moral dels infants, així com compensar o prevenir situacions de desigualtat social, econòmica i cultural.

 

ESMENA NÚM. 154 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 54 PUNT 2

2. L’etapa de l’educació infantil s’ordena en dos cicles. El primer comprèn entre els zero i tres anys d’edat –primera infància- i el segon, des dels tres anys fins als sis anys d’edat. Aquest segon cicle és universal i gratuït.

 

ESMENA NÚM. 155 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 54 PUNT 3

3. L’educació en els centres de zero a tres anys –llars d’infants- i en els de tres a sis anys –parvularis- es regirà per l’estreta cooperació entre aquests i les famílies o tutors, que són el primer referent afectiu de l'Infant i els responsables màxims.

En el primer cicle s’atendrà al desenvolupament del moviment, control corporal, primeres manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta del seu entorn proper.

En el segon cicle es procurarà que l’infant desenvolupi les capacitats que el portin al coneixement de si mateix, de l’entorn i dels llenguatges que el permetin comunicar-se amb aquest.

 

 

 

ESMENA NÚM. 156 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 54 PUNT 4

4. En aquesta etapa els continguts educatius preveuran una primera aproximació als llenguatges: oral i escrit, d’acord amb el projecte lingüístic del centre, i als llenguatges matemàtic, visual, plàstic i musical.

 

ESMENA NÚM. 157 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 54 PUNT 5

5. Correspon a la Generalitat la determinació en el primer cicle dels continguts educatius, la regulació dels centres i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal i definir els diferents models d’organització i de funcionament que permetin de manera flexible conciliar vida familiar i laboral.

 

ESMENA NÚM. 158 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 54 PUNT 6

6. La Generalitat ha de garantir en aquest cicle una oferta educativa de qualitat sostinguda amb fons públics i determinarà les condicions que permetin establir convenis amb les corporacions locals i les entitats d’iniciativa social.

 

ESMENA NÚM. 159 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 54 PUNT 7

7. En aquesta etapa educativa, els infants amb necessitats educatives específiques o amb manifestacions evolutives que puguin suposar un risc de trastorn reben l’atenció d’acord amb les seves necessitats singulars.

 

 

ESMENA NÚM. 160 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 54 D'UN NOU PUNT 8

8. Les famílies han de rebre informació dels centres sobre el compliment dels objectius de l’etapa educativa.

 

ESMENA NÚM. 161 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 54 bis

Article 54 bis. Serveis complementaris de l'educació infantil

Les Administracions competents afavoreixen la creació d’espais d’orientació familiar amb l’objectiu de facilitar l’ajuda mútua entre famílies per mitjà d’intercanvis, l’assessorament professional i oferir informació post-maternal i orientació i suport a les famílies en els primers anys de vida dels infants. Alhora es regulen altres serveis que permetin atendre els infants en circumstàncies excepcionals derivades de les necessitats de les famílies.

 

ESMENA NÚM. 162 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 55

1. L’essència de l’educació bàsica és assolir el desenvolupament de la intel·ligència, del pensar creatiu, pràctic i teòric de l’alumnat d’aquesta etapa; educar els alumnes en la capacitat d’aprendre i la construcció de la personalitat autònoma i solidària amb el seu entorn social i natural, que els ha de permetre escollir el seu itinerari formatiu i/o professional, participar en l’edificació del futur col·lectiu i continuar aprenent.

2 . L’educació bàsica, que és obligatòria i gratuïta, comprèn, l’educació primària i la secundària obligatòria.

3. L’educació bàsica ha de garantir el domini de les eines essencials d’aprenentatge (lectura, escriptura, expressió oral, càlcul, resolució de problemes i tecnologies de la informació i la comunicació) i dels continguts educatius fonamentals: coneixements, aptituds, valors , actituds i l’alfabetització audiovisual.

4. La Generalitat ha d’identificar, donar suport i orientació especialitzada i garantir les mesures i els recursos necessaris a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, d’acord amb els principis de normalització i inclusió. L’escolarització de l’alumnat que requereixi una atenció educativa diferent a l’ordinària, sigui per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seves altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu o per condicions personals, ha d’assegurar la no discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu.

5. Els centres educatius tindran autonomia per organitzar l’alumnat, els grups i les matèries de manera flexible.

6. El català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge a l’educació bàsica i en acabar l’educació bàsica, l’alumnat ha d’haver assolit una sòlida competència comunicativa de manera que pugui emprar normalment i amb correcció les dues llengües oficials i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el seu projecte lingüístic.

7. En aquestes etapes educatives s’adopten criteris adequats per atendre les necessitats educatives específiques i la diversitat de l’alumnat i per detectar i prevenir les dificultats en l’aprenentatge. Correspon al Departament establir criteris i orientar els centres per a l’aplicació de mesures organitzatives i curriculars d’atenció a la diversitat en un context d’organització flexible dels ensenyaments.

8. L’acció tutorial contribueix al desenvolupament personal i interpersonal, i a l’orientació personal, acadèmica, i quan escau professional, de l’alumnat per assolir un millor creixement i més integració social. Per facilitar l’exercici del dret i el deure de les famí­lies a participar en el procés educatiu dels seus fills, el centre els informa de l’evolució escolar i estableix procediments de relació i cooperació.

 

ESMENA NÚM. 163 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 56 PUNT 2 lletra b)

b) adquirir les habilitats i les competències relatives a l’expressió i la comprensió oral, la lectura i l’escriptura, i les matemàtiques bàsiques i la formació audiovisual i tecnològica;

 

ESMENA NÚM. 164 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 57 PUNT 2 lletra b)

b) Adquirir, en el nivell adequat, les habilitats i les competències culturals i socials relatives a:

- L’expressió i la comprensió oral, l’escriptura, la lectura, les competències matemàtiques i d’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació audiovisual;

- La comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social, cultural i artístic;

- El desenvolupament de la sensibilitat artística de la creativitat;

- L’autonomia personal i la gestió de l’afectivitat;

- La interdependència personal, la coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i d’oportunitats de les persones;

- Les habilitats de treball i estudi, individual o en equip, i la capacitat crítica;

- L’aptitud per a la resolució de problemes de la vida quotidiana;

 

 

 

ESMENA NÚM. 165 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 57 PUNT 2 LLETRA c)

Desenvolupar les capacitats artístiques com a forma de coneixement reflexiu del món, de formació del pensament i d'expressió d'idees.

ESMENA NÚM. 166 DE SUPRESSIÓ ARTICLE 57 PUNT 2 LLETRA d)

 

ESMENA NÚM. 167 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 57 PUNT 5

5. Mitjançant la tutoria els centres educatius duen a terme una actuació sistemàtica i estructurada d'acompanyament i supervisió de l'alumnat. L'acció tutorial en aquesta etapa ha d’incorporar elements que permetin a l'alumnat participar progressivament en la gestió del seu propi aprenentatge.

S'estableix la tutoria personal d'aprenentatge amb la finalitat que cada alumne tingui assignat un professor tutor que l'acompanyi al llarg de tota l'etapa educativa supervisant i orientant el seu procés educatiu individual. Aquest professor serà l’interlocutor de referència amb la família i el propi alumne i s’encarregarà de mantenir actualitzat el registre acadèmic personal de l’alumne amb totes les informacions rellevants per a l’òptima gestió dels aprenentatges.

El Departament d'Educació reglamentarà les funcions específiques del tutor personal d'aprenentatge. El procés d'implantació de la tutoria personal d'aprenentatge començarà amb els alumnes d'especial dificultat i els d'altes capacitats.

 

ESMENA NÚM. 168 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 57 PUNT 6

6. L’avaluació de l’alumnat ha de ser contínua i diferenciada segons les matèries del currículum. En l’avaluació final, que és única, s’ha de valorar el progrés global de l’alumnat en relació a la consecució de les competències bàsiques i als objectius de l’etapa, a partir de les dades d’avaluació, decidir sobre el pas de curs i, al final de l’etapa, sobre l’acreditació.

 

ESMENA NÚM. 169 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 58 D'UN NOU PUNT ABANS DEL PUNT 1

Els programes de qualificació professional es consideren dins de l’educació secundària obligatòria. Els alumnes que cursen aquests programes podran obtenir el nivell 1 de qualificació professional i el graduat en ESO.

 

ESMENA NÚM. 170 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 58 PUNT 1

1. El Departament ha d’organitzar una oferta suficient i territorialment equilibrada de programes de qualificació professional inicial per tal d’afavorir la inserció educativa i laboral dels qui els cursin.

 

ESMENA NÚM. 171 D'ADDICIÓ D'UNA NOVA SECCIÓ (que comprèn els articles: de 58 bis a 61)

SECCIÓ 2A. ENSENYAMENTS POSTOBLIGATORIS DE RÈGIM GENERAL: BATXILLERAT I FORMACIÓ PROFESSIONAL

 

ESMENA NÚM. 172 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 58 bis

Article 58 bis. Ensenyaments postobligatoris de règim general

  1. Els ensenyaments post obligatoris de règim general comprenen el Batxillerat i la Formació Professional inicial.
  2. Es garantirà la connexió entre els ensenyaments post-obligatoris entre sí i possibilitar el retorn a l’educació formal després de períodes d’activitat professional.
  3. . La Generalitat garantirà una oferta de qualitat, en les seves diferents modalitats i vies, generalitzada i progressiva, sostinguda amb fons públics i determinarà condicions er establir convenis i/o concerts amb altres entitats d’iniciativa social.
  4. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per potenciar que s’imparteixin en llengua estrangera matèries no lingüístiques i per garantir que en tots els centres els i les alumnes assoleixin un bon nivell en la capacitat d’expressar-se en públic en diferents llengües.
  5. . Els ensenyaments post obligatoris en les seves diferents vies han de fomentar l’esperit emprenedor i l'innovador, així com potenciar el talent.
  6. . La Generalitat establirà incentius per compatibilitzar formació i treball i desenvoluparà sistemes de convalidació i acreditació de l’experiència professional per incentivar el pas del mercat de treball a la formació.
  7. Per afavorir la igualtat d’oportunitats la Generalitat promourà l’accés a aquests ensenyaments de l’alumnat amb necessitats educatives específiques perquè els puguin cursar amb possibilitat d’èxit.

 

ESMENA NÚM. 173 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 59 PUNT 1

1. El batxillerat té per finalitat facilitar una formació que doti l’alumnat dels coneixements, les capacitats i les actituds adequades per desenvolupar el sentit crític, la maduresa intel·lectual i la comprensió de la interconnexió de coneixements per a interpretar la complexitat del món així com i la necessària especialització d’acord amb els seus interessos, per tal de preparar-lo per a la incorporació a l’educació superior i a la vida professional, i habilitar-lo per a l’aprenentatge permanent.

 

 

ESMENA NÚM. 174 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 59 PUNT 4

4. El Departament facilita itineraris adaptats als diferents ritmes d’aprenentatge, amb l’organització flexible de l’oferta i dels horaris, i la coordinació i la relació entre els diversos estudis postobligatoris. Així mateix, estimula els centres perquè prevegin itineraris que orientin i preparin l’alumnat per a l’accés als diferents ensenyaments posteriors.

 

ESMENA NÚM. 175 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 59 PUNT 5

5. Els centres educatius han de fer les adaptacions oportunes i facilitar les ajudes tècniques necessàries perquè l’alumnat amb trastorns d’aprenentatge i l’alumnat amb discapacitats puguin cursar el batxillerat. També han d’aplicar mesures específiques per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals. El Departament ha d’impulsar i regular les mesures d’atenció a aquest alumnat.

 

ESMENA NÚM. 176 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 59 PUNT 7

 

ESMENA NÚM. 177 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 60 PUNT 1

1. La formació professional inclou ensenyaments propis de la formació professional inicial, que s’integra en el sistema educatiu, i la formació per a l’ocupació. Només és objecte de regulació en el marc d’aquesta llei la formació professional inicial.

 

ESMENA NÚM. 178 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 60 PUNT 2

2. El Govern, amb la participació dels sectors afectats, entre els quals hi ha els agents socials i econòmics, planifica una oferta d’estudis de formació professional integrada en el sistema educatiu en el marc d’allò que preveu l’article 42. La programació s’ha de dur a terme amb una visió global i adaptada a les necessitats del territori i del mercat de treball. Amb aquest objectiu cal establir mesures per evitar la discriminació en l’accés a aquests estudis per raons socioeconòmiques, d’acord amb l’article 6.5. Així mateix, s’han d’establir mesures per tal que el sector productiu ofereixi llocs de pràctiques en quantitat i qualitat suficient per a l’alumnat que cursa formació professional i els altres estudis que, d’acord amb aquesta Llei, eventualment les requereixin.

ESMENA NÚM. 179 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 60 PUNT 3

3. Per facilitar les correspondències entre els diferents subsistemes de formació professional, els títols tenen una estructura modular integrada per unitats de competència i per mòduls professionals constituïts com a unitats de formació derivades del Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya que formula l'administració de la Generalitat

 

ESMENA NÚM. 180 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 60 PUNT 4

 

ESMENA NÚM. 181 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 60 PUNT 5

5. El desplegament dels ensenyaments de formació professional ha d’atendre la innovació, les necessitats formatives i de qualificació del sector productiu i iniciatives de sectors nous i mercats emergents, així com la cultura del treball i la iniciativa emprenedora. El mòdul de formació en centres de treball forma part del currículum de tots els nivells formatius.

 

ESMENA NÚM. 182 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 60 PUNT 6

6. En l’àmbit de les seves competències, correspon al Govern establir el currículum corresponent a les diferents titulacions que integren l’oferta de formació professional inicial i determinar els mecanismes de col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials, les universitats i les empreses.

 

ESMENA NÚM. 183 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 60 PUNT 7

7. Pel que fa al desplegament dels ensenyaments de formació professional, el departament competent en matèria educativa es coordinarà especialment amb el departament competent en matèria de treball, a fi de garantir la integritat de l’oferta formativa, tenint en compte el Sistema Integrat de Qualificacions i Formació Professional de Catalunya.

 

ESMENA NÚM. 184 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 60 PUNT 9

9. El Govern ha d’establir una programació conjunta entre cicles formatius de grau superior i ensenyaments universitaris per territoris i especialitats que faciliti itineraris formatius degudament articulats i vertebrats entre els ensenyaments superiors professionalitzadors. A aquests efectes promourà acords i convenis, així com els mecanismes de convalidació i reconeixement de crèdits.

 

ESMENA NÚM. 185 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 60 DE DOS NOUS PUNTS 10 i 11

10. Atesa la funció formadora de l’empresa, el Govern regularà la seva implicació en el procés formatiu.

11. L’Administració garantirà un sistema global d’orientació professional i acadèmica que permeti als alumnes conèixer les característiques del sistema productiu a fi d’escollir les opcions formatives adequades a les seves aptituds i preferències.

 

 

ESMENA NÚM. 186 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 61 bis

Article 61 bis. Consell Català de Formació Professional.

1. El Consell Català de Formació Professional és l’òrgan de consulta i d’assessorament del Govern respecte de la formació professional, inicial i per a l'ocupació, de composició interdepartamental, en el qual participen administracions locals, organitzacions empresarials i sindicals.

2. El Consell Català de la Formació Professional articula els mecanismes necessaris per a l’assoliment progressiu de la integració de la formació professional a Catalunya. És en aquest sentit que desenvolupa les següents funcions:

– La proposta d’actuacions del Departament de Treball i el d’Educació que incideixen en el procés d’integració de la formació professional, així com dels projectes comuns dels dos departaments en matèries de l’àmbit de la formació professional.

– L’establiment dels mecanisme de col·laboració amb els diferents organismes implicats en el desenvolupament de la integració dels sistemes de formació professional.

– El seguiment i l’avaluació de les accions derivades dels àmbits d’actuació, així com la identificació de possibles noves actuacions d’interès per al procés de construcció d’un nou espai català de formació professional.

3. Correspon al Consell Català de Formació Professional emetre informes i formular propostes sobre:

a) L’elaboració del pla general de formació professional a Catalunya, que integra i interrelaciona la formació per a l'ocupació professional inicial, les accions d’inserció i reinserció laboral i la formació contínua.

b) La detecció de les necessitats de formació o l’adequació de l’oferta de formació professional a les necessitats del mercat laboral.

c) La modificació de les acreditacions professionals, titulacions i certificacions i les correspondències o convalidacions respectives.

d) Els instruments de col·laboració de les empreses, les organitzacions empresarials i els sindicats en la formació en centres de treball i en la informació i orientació professionals.

 

 

ESMENA NÚM. 187 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 62 PUNT 3

3. Els ensenyaments artístics s’imparteixen en escoles artístiques, centres integrats, centres especialitzats, centres superiors i altres centres públics o privats autoritzats per l’Administració educativa. Els centres integrats faciliten la simultaneïtat dels ensenyaments artístics professionals i l’educació secundària. L’ordenació dels ensenyaments artístics s’ha de dur a terme de manera que es fomentin les connexions amb els altres ensenyaments artístics que s’hi relacionen i amb els ensenyaments de règim general.

 

ESMENA NÚM. 188 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 62 PUNT 4

4. En la programació de l’oferta s’han de definir mecanismes compensatoris per a les zones amb menys densitat de població.

 

ESMENA NÚM. 189 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 62 PUNT 8

8. Es crea el Consell Assessor dels Ensenyaments Artístics com a òrgan col·legiat de consulta i assessorament del Departament i de participació dels sectors interessats en relació amb aquests ensenyaments. Correspon al Govern establir-ne la composició i les funcions, tot garantint la representació del sector públic i dels sectors d’iniciativa social i vetllarà per la presència paritària de cada un dels ensenyaments previstos en l’article 62.2.

 

ESMENA NÚM. 190 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 63 PUNT 2

2. Els ensenyaments d’idiomes poden ser reglats o no reglats. Els reglats condueixen a l’obtenció de certificats homologats, s’organitzen en els nivells que es determinin i s’ofereixen en la modalitat presencial, la semipresencial i la no presencial. Aquests ensenyaments s’imparteixen a les escoles oficials d’idiomes i als centres públics delegats que, a l’efecte d’aquests ensenyaments, en depenen i als centres de titularitat privada que gaudeixin de la corresponent autorització administrativa.

Els ensenyaments de nivell bàsic es poden impartir en centres de titularitat pública o privada, que gaudeixin de la corresponent autorització de en altres centres habilitats per l’Administració educativa, de conformitat amb aquesta llei.

 

 

 

ESMENA NÚM. 191 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 63 PUNT 3

3. Correspon al Govern determinar els currículums dels diversos nivells, i requisits que han de reunir les escoles oficials d’idiomes, els centres que en depenen i els centres habilitats.

 

ESMENA NÚM. 192 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 64

Article 64. Ensenyaments esportius

1. Els ensenyaments esportius tenen per finalitat la preparació de l’alumnat per a l’exercici professional en la modalitat o especialitat esportiva de què es tracti i la seva adaptació al món laboral, d’acord amb els següents principis:

a) Respondre a les demandes del sistema esportiu català i al desenvolupament de competències personals i socials necessàries per a la participació activa en la societat del nostre país.

b) Garantir en la seva organització i disseny la transversalitat dels coneixements i capacitats, el reconeixement i la capitalització de la formació adquirida durant la pràctica esportiva de la modalitat o especialitat i l’experiència laboral o altres vies no formals de formació.

c) Garantir que la formació conduent a títols d’ensenyament esportiu tingui caràcter seqüencial.

2. Els ensenyaments esportius s’organitzen a partir de les diferents modalitats d’esports i les seves especialitats i s’imparteixen en centres i instal·lacions que han de tenir les característiques que es determinin reglamentàriament.

3. Amb la participació dels sectors afectats, que inclourà les institucions educatives interessades, el Govern estableix els currículums de les diverses modalitats i especialitats, l’oferta formativa i les proves d’accés corresponents.

4. La programació i el desplegament de l’oferta d’aquests ensenyaments hi s’ha de portar a terme per part del Departament d’Educació. S’ha de promoure la col·laboració de la resta d’administracions competents en l’àmbit de l’esport i de les entitats esportives en el desenvolupament dels ensenyaments esportius.

5. Els ensenyaments esportius podran estar referits al Catàleg Català de les Qualificacions Professionals, en la mesura que aquest recull les necessitats i els perfils competencials propis del sistema esportiu del nostre país i doni resposta a les necessitats del context esportiu-laboral de la modalitat o especialitat que es tracti. El Govern establirà el procediment d’acreditació d’aquelles competències no referides en el Catàleg Català de les Qualificacions Professionals que formin part del perfil professional dels títols d’ensenyaments esportius.

 

ESMENA NÚM. 193 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 65

Article 65. Educació de persones adultes.

L’educació de les persones adultes en el marc de la formació permanent al llarg de la vida forma part del sistema educatiu de Catalunya i es regula per una llei específica.

 

ESMENA NÚM. 194 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 66

 

ESMENA NÚM. 195 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 67

 

ESMENA NÚM. 196 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 68

 

ESMENA NÚM. 197 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL TÍTOL VI

TÍTOL VI. CENTRES EDUCATIUS I SERVEIS EDUCATIUS

 

ESMENA NÚM. 198 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 69 PUNT 2

2. Per als estudis de formació professional, tenen també la consideració de centre educatiu els centres situats en instal·lacions i equipaments dels agents econòmics que estiguin autoritzats pel Departament. Aquests centres han de disposar d’espais prou identificats per al seu ús, exclusiu o preferent, durant el calendari i l’horari en què correspongui dur a terme les activitats formatives. La creació o autorització d’aquests centres es regeix també per allò previst en l’article 71. Es podran desenvolupar estudis de formació professional en empreses i centres de formació dels agents socials i econòmics, prèvia autorització del Departament.

 

ESMENA NÚM. 199 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 69 PUNT 3

3. El Govern podrà considerar com un únic centre educatiu diversos centres públics ubicats en un àmbit territorial determinat. També poden tenir aquesta consideració les zones educatives rurals, formades per l’agrupació de centres educatius públics d’educació infantil o primària.

 

ESMENA NÚM. 200 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 70 PUNT 2

2. Són centres educatius públics els que són de titularitat d’una administració pública. Són centres privats concertats els centres privats acollits al règim de concerts legalment establerts.

 

ESMENA NÚM. 201 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 70 D'UN NOU PUNT 4

4. La prestació del servei educatiu de Catalunya es realitzarà a través dels centres públics i dels centres privats concertats.

 

ESMENA NÚM. 202 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 71 PUNT 1

1. En el marc de la programació educativa, correspon al Departament crear i suprimir centres educatius públics. La creació de centres públics de titularitat de les administracions locals es fa per conveni.

 

ESMENA NÚM. 203 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 71 PUNT 2

2. Els centres educatius privats estan sotmesos al principi d’autorització administrativa. Un centre de titularitat privada és autoritzat si reuneix els requisits fixats pel Govern en relació a la titulació acadèmica del personal docent, la ràtio entre alumnes i professors, les instal·lacions docents, esportives i el nombre de llocs escolars

 

ESMENA NÚM. 204 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 71 DE DOS NOUS PUNTS 2 bis i 2 ter

2 bis. L’autorització que determina la composició i el nombre de llocs escolars del centre docent privat no pot ser modificada reglamentàriament si no porta causa de la resolució d’un expedient per incompliment de les condicions que conduïren a la seva autorització o per acord entre el Departament i la titularitat en el marc de l’acolliment d’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu.

2 ter. Per als centres privats, i en el marc de la programació educativa, l’aprovació del projecte de centre suposarà el compromís de l’Administració de concertar les unitats autoritzades en referència als nivells bàsics o declarats gratuïts. El concert restarà confirmat si el centre assoleix la ràtio suficient, d’acord amb l’aplicació de la normativa general de concerts.

 

ESMENA NÚM. 205 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 71 PUNT 3

3. Els titulars dels centres privats tenen el dret a establir el caràcter propi del centre.

 

ESMENA NÚM. 206 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 72

Article 72. Característiques i denominació dels centres públics

 

ESMENA NÚM. 207 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 72 PUNT 1

1. Els centres públics que imparteixen ensenyaments de primer cicle d’educació infantil reben la denominació de llars d’infants, els que imparteixen ensenyaments de segon cicle d’educació infantil reben la denominació de parvulari, els que imparteixen ensenyaments d’educació primària reben la denominació genèrica de escola i els centres públics que imparteixen ensenyaments d’educació secundària tenen la denominació genèrica de institut.

 

ESMENA NÚM. 208 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 72 PUNT 2

2. Els centres públics que imparteixen, entre altres ensenyaments de règim general, ensenyaments d’educació primària i d’educació secundària es denominen escola-institut. Correspon al Govern la determinació de la denominació genèrica dels centres públics que imparteixen a un mateix alumnat ensenyaments de règim general i de règim especial i la denominació genèrica dels centres públics especialitzats a què es refereix l’article 78.

 

ESMENA NÚM. 209 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 73 PUNT 1

1. A més de les agrupacions previstes en aquesta llei, un centre docent podrà ser adscrit a un altre amb la finalitat d’ordenar el procés d’escolarització i facilitar la continuïtat educativa i respectar la possibilitat de lliure elecció de centre.

 

ESMENA NÚM. 210 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 73 PUNT 2

2. L’adscripció entre centres requerirà la continuïtat del projecte educatiu i la disponibilitat de places escolars del centre o centres escolars, de tal manera que no es superi la seva oferta per a cada curs objecte de la preinscripció.

 

ESMENA NÚM. 211 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 73 PUNT 3

3. L’adscripció entre centres privats concertats tindrà lloc a petició dels titulars dels centres interessats i haurà de comptar amb l’aprovació del Departament, que es concedirà sempre que els centres compleixin les condicions establertes en aquesta llei.

 

ESMENA NÚM. 212 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 74

 

ESMENA NÚM. 213 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 75 PUNT 2

2. Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre seran objecte de compliment per part del conjunt de professionals que intervenen en el centre educatiu. Els centres facilitaran al nou professorat el coneixement del projecte educatiu i, en especial, dels criteris pedagògics a compartir.

 

ESMENA NÚM. 214 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 75 bis

Art. 75 bis. Criteris d’organització pedagògica en l’educació infantil

  1. En el marc d’allò que estableix l’article anterior, els elements organitzatius que adoptin els centres d’educació infantil han de contribuir específicament a:
    1. Reconèixer a les famílies el dret a participar activament en el procés educatiu del seu infant i en la vida del centre.
    2. Garantir a cada infant un aprenentatge que mantingui viva la curiositat per tot el que l’envolta
    3. Garantir als infants la regularitat i estabilitat que els són necessàries per facilitar els seus aprenentatges i l’autoestima en tot allò que aprenen.
    4. Realitzar un seguiment sistemàtic de les activitats i els projectes de cada grup, documentant els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants, les famílies i com a material de formació pedagògica.
    5. Escoltar els infants en el que diuen i en el que fan, facilitar la seva participació en allò que els afecta per garantir el seu dret a una autonomia responsable

  2. En els dos cicles que integren l’educació infantil, el projecte educatiu de centre establirà els criteris per organitzar els grups d’infants amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament.
  3. En l’organització dels centres d’educació infantil, els professionals responsables de cada grup d’infants han de garantir la relació amb la família de cada infant, així com l’intercanvi i comunicació del seu progrés.
  4. En l’educació infantil, l’acció global dels mestres i professionals ha d’oferir a tot infant la possibilitat d’experimentar, de descobrir, d’interrogar, de mantenir viva la seva curiositat innata per tot allò que l’envolta, per conèixer el món natural, social, cultural, tecnològic i establir-hi relació amb tots els llenguatges artístics i científics del seu temps.
  5. En l’etapa d’educació infantil es promourà la identitat pròpia de l’etapa, tant si és un centre complet per a infants de zero a sis anys com si és per al primer o el segon cicle, tant si està ubicat en un centre de primària com si és independent.

 

ESMENA NÚM. 215 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 76 PUNT 1 LLETRA b)

b) educar en el deure de l’estudi de manera que esdevingui un hàbit

ESMENA NÚM. 216 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 76 PUNT 1 LLETRA e)

e) educar l’alumnat en la responsabilitat d’exercir la ciutadania activa a través de la seva participació en els afers de la comunitat

 

ESMENA NÚM. 217 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 76 PUNT 5

5. En l’educació secundària obligatòria l’atenció docent s’organitza tot equilibrant l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat de l’acció educativa i s’hi potencia la tutoria i l’orientació acadèmica i professional. De manera concordant es promou la polivalència curricular en l’exercici docent del professorat que actua sobre el mateix alumnat, tenint en compte llur especialitat.

 

ESMENA NÚM. 218 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 77 PUNT 1 D'UNA NOVA LLETRA f)

f) potenciar l’exercici de la ciutadania activa a través de la seva participació en els afers de la comunitat;

 

ESMENA NÚM. 219 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 77 PUNT 3

3. En els ensenyaments professionalitzadors que comportin un període de formació pràctica en empreses, l’alumnat disposa d’un tutor o una tutora de pràctiques i/o un tutor d’empresa per fer-ne el seguiment i garantir-ne l’aprofitament.

 

ESMENA NÚM. 220 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 78 D'UN NOU PUNT ABANS DEL PUNT 1

1. S’entén per alumnat amb necessitats educatives específiques aquell que requereix, per un període de la seva escolarització o al llarg de tota l’escolarització, determinats suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitats, trastorns greus del desenvolupament i de la conducta, trastorns específics del desenvolupament de l’aprenentatge escolar i de la comunicació o derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, així com les altes capacitats.

 

ESMENA NÚM. 221 DE SUPRESSIÓ A L'ARTICLE 78 DEL PUNT 3

 

ESMENA NÚM. 222 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 78 PUNT 5

5. Aquests centres especialitzats, tant públics com concertats poden desenvolupar els serveis i programes de suport a l’escolarització d’alumnat amb discapacitats en centres ordinaris que el Departament autoritzi.

 

ESMENA NÚM. 223 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 78 DE TRES NOUS PUNTS 6, 7 i 8

6. El Govern ha de garantir la coordinació entre els diferents organismes de l’Administració que són competents en matèria de desenvolupament infantil i atenció precoç.

7. La Comissió Interdepartamental per a la coordinació d’actuacions de l’Administració de la Generalitat adreçada als infants i adolescents amb discapacitats assegurarà una coordinació adequada del conjunt d’actuacions i intervencions dels diferents equips i serveis especialitzats per facilitar a les famílies una resposta coordinada i una atenció individualitzada a les necessitats d’aquest col·lectiu al llarg de la seva escolaritat.

8. L'Administració educativa ha d'establir i facilitar als centres els recursos adients per identificar a l'alumnat amb altres capacitats.

 

ESMENA NÚM. 224 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 79

Article 79. Projecte d'innovació pedagògica

1. El Departament afavorirà projectes d'innovació pedagògica i curricular als centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya per tal de donar resposta en el pla pedagògic i organitzatiu a una societat complexa i amb necessitats canviant.

Es prioritzaran els projectes que estimulin la capacitat d'aprenentatge, les habilitats i potencialitats personals, l'èxit escolar, l'adequació de l'organització i , de manera especial, els projectes d'innovació en aquests àmbits i de manera especial la recerca i els projectes d'innovació que concretin l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l'aprenentatge i el coneixement i la formació de l'alumnat en el plurilingüisme. Els projectes poden abastar un o més centres i, quan escaigui, podran comportar vinculacions amb la universitat, el món productiu o d'altres organitzacions.

2. Amb la col·laboració de les entitats i institucions educatives i la Universitat, l’Administració educativa ha d’establir línies per a la innovació i articular sistemes d’ajuts que la facin possible.

3. A sol·licitud de les universitats es podran adscriure a les mateixes centres docents perquè esdevinguin centres experimentals sota la seva tutela.

 

ESMENA NÚM. 225 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 79 bis

Article. 79 bis. Centres de referència pedagògica

  1. El Departament posarà a disposició de les universitats aquells centres que hagin estat acreditats de referència pedagògica per les seves bones pràctiques docents amb caràcter temporal i temàtic, per tal de col·laborar en el procés de la formació inicial pràctica dels nous docents. A tal efecte establirà els convenis corresponents.
  2. Aquests centres rebran de l’Administració i la universitat el suport necessari.
  3. La Generalitat establirà un marc jurídic que permeti qualificar de centres de referència pedagògica aquells centres ordinaris que compleixin els requisits determinats pel Departament

 

ESMENA NÚM. 226 D'ADDICIÓ D'UN NOU CAPÍTOL 3 AL TÍTOL VI

 

CAPITOL 3: SERVEIS EDUCATIUS I ALTRES SERVEIS

Article 79 ter. Serveis educatius

1. Els serveis educatius del Departament són òrgans de suport permanent i assessorament tècnic, constituïts per equips multiprofessionals que donen servei als centres educatius, al professorat, a l’alumnat, a les famílies, en els diferents aspectes de l’educació.

2 En el marc d’allò que preveu aquesta Llei, el Departament regula l’estructura i les funcions dels serveis de suport a:

a) l’activitat educativa que té per objecte l’assessorament psicopedagògic;

b) la identificació i l’orientació a les famílies en els processos d’inclusió escolar de l’alumne/a amb discapacitats, trastorns greus del desenvolupament i de la conducta, trastorns específics del desenvolupament de l’aprenentatge escolar i de la comunicació, per afavorir la seva inclusió escolar i social;

c) la identificació i orientació a les famílies amb fills/-es amb altes capacitats;

d) l’escolarització de l’alumnat nouvingut o en risc d’exclusió social, especialment en l’àmbit de la integració lingüística;

e) la informació, formació i préstec de materials didàctics i curriculars i altres recursos educatius;

f) l’accés als recursos d’informació necessaris per al desenvolupament curricular

g) la formació permanent del professorat i d’altres professionals de l’ensenyament;

h) la dinamització dels projectes educatius i la promoció de la innovació pedagògica i l’intercanvi d’experiències educatives;

i) altres funcions especialitzades que el Govern estableixi reglamentàriament

Article 79 quater Entorns d'aprenentatge i nous espais escolars

L'estructura interna dels centres ha de preveure entorns d'aprenentatge que permetin el treball en xarxa i possibilitin noves formes de transmissió de coneixement als grups classe i activitats individuals d'estudi o projecte.

Amb aquesta finalitat, els projectes de disseny, construcció, remodelació i d'equipament de centres educatius responen als criteris següents:

- Definir espais, instal·lacions i equipaments que permetin dur a terme activitats lectives, activitats de treball en equip en grups reduïts, activitats d'estudi individual i projectes d'aplicació del coneixement.

- Adaptar-se als canvis pedagògics i a models variats d'organització de les activitats d'ensenyament-aprenentatge, reconfigurant-se internament amb costos i disrupcions mínimes.

- Integrar les tecnologies digitals en tots els espais dels centres.

- Configurar entorns d'ensenyament-aprenentatge funcionals i ergonòmics, que estimulin la vinculació personal de l'alumnat amb el procés d'aprenentatge i potenciïn tant l'autonomia de l'aprenent com la dimensió convivencial i comunitària.

- Maximitzar la sostenibilitat i reduir l'impacte ambiental dels edificis, instal·lacions i equipaments dels centres educatius.

 

 

Article 79 quinquies Biblioteques escolars

1. Les biblioteques escolars són entorns d'ensenyament-aprenentatge destinats específicament a facilitar l'accés dels alumnes a llibres i a d'altres materials impresos i a tota mena de recursos informatius i documentals en suports o format digital.

2. L'Administració vetllarà perquè tots els centres educatius disposin de biblioteques escolars que, d'acord amb un projecte documental, organitzatiu i pedagògic integrat, donin suport a les activitats individuals de lectura, escriptura, recerca, estudi i producció dels alumnes i també a les activitats destinades a aprendre a conèixer i contrastar les fons d'innovació

 

Article 79 sexties: Serveis telemàtics educatius.

El Departament d'Educació posarà a disposició de la comunitat escolar un conjunt de serveis digitals d'informació, aplicació, comunicació i suport orientat a facilitar el desenvolupament de l'activitat educativa. Els serveis telemàtics educatius han de satisfer els criteris següents:

- Garantir la disponibilitat d'aplicacions didàctiques i de continguts educatius de qualitat en tots els nivells educatius i àrees curriculars. accessibles lliurement per Internet per part de tots els membres de la comunitat escolar.

- Posar a disposició dels centres educatius serveis de portafoli personal d'aprenentatge, de registre acadèmic personal; així com d'altres aplicacions i serveis digitals orientats a potenciar l'excel·lència dels aprenentatges i a donar suport a l'activitat i el funcionament dels centres i dels serveis educatius.

 

 

ESMENA NÚM. 227 D'ADDICIÓ D'UN NOU CAPÍTOL 4 AL TÍTOL VI

CAPÍTOL 4. LA INFRAESTRUCTURA DIGITAL DELS CENTRES EDUCATIUS

Article 79 septies Consideracions generals

Tots els centres educatius han de posar a disposició de l'alumnat, les famílies i el professorat serveis, aplicacions i recursos digitals necessaris i convenients per a les activitats d'ensenyament, aprenentatge, avaluació, gestió, seguiment i comunicació. Amb aquesta finalitat disposaran dels equipaments informàtics i de telecomunicació pertinents així com de suport tècnic i operatiu especialitzat.

Article 79 octies El portafoli personal d'aprenentatge

Els alumnes del darrer cicle d'educació primària i d'educació secundària obligatòria i postobligatòria disposarà d'un portafoli personal d'aprenentatge en suport digital, capaç d'emmagatzemar de manera permanent i de fer accessibles en tot moment els documents i objectes digitals resultants de la seva producció intel·lectual durant el procés d'aprenentatge. D'acord amb el que s'estableix a l'article 50 el contingut del portafoli personal d'aprenentatge podrà servir d'evidència en el procés d'avaluació. El portafoli personal d'aprenentatge serà consultable també pel professorat i per la família de l'alumne en les condicions que s'estableixi..

El conjunt de portafolis personals de tot l'alumnat d'un centre educatiu estarà dipositat en una infraestructura segura i accessible per Internet, la governança de la qual correspon en darrera instància a la direcció del centre.

El Departament d'Educació reglamentarà les característiques tècniques, ergonòmiques, d'utilització i de manteniment dels portafolis personals d'aprenentatge.

Article 79 novies El registre acadèmic personal

Per a cada alumne existeix un registre personal individual en suport digital que conté les seves dades acadèmiques i aquella altra informació rellevant de la seva formació personal per al coneixement de l'alumne i l'òptima gestió de la seva activitat acadèmica. Els centres podran opcionalment incloure dades de l'alumne que permetin un coneixement més profund de les aptituds, expectatives, realitzacions i aficions dels alumnes, per tal de millorar-ne l'orientació i la personalització del seu aprenentatge.

Les dades del registre acadèmic personal estaran a disposició dels alumnes, dels professors i de les famílies d'acord amb els criteris que estableixi el Departament d'Educació i podran ser consultades telemàticament.

 

ESMENA NÚM. 228 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL TÍTOL VII

TITOL VII. L'AUTONOMIA DELS CENTRES EDUCATIUS I EL PROJECTE EDUCATIU

 

 

ESMENA NÚM. 229 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL CAPÍTOL 1 DEL TÍTOL VII

CAPIÍTOL 1. ÀMBIT DE L'AUTONOMIA DELS CENTRES

 

ESMENA NÚM. 230 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 80

Article 80. Concepte i finalitat de l’autonomia dels centres

 

ESMENA NÚM. 231 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 80 PUNT 1

1. Els centres educatius disposen d’autonomia. S’entén per autonomia la possibilitat que els seus òrgans de govern puguin fixar objectius addicionals als generals del sistema educatiu i aplicar les estratègies per assolir-los, organitzar el centre d’acord amb les seves necessitats i circumstàncies i determinar els recursos necessaris per dur a terme la seva activitat.

 

ESMENA NÚM. 232 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 80 PUNT 2

2. L’autonomia dels centres s’orienta a assegurar l’equitat i l’excel·lència de la seva activitat educativa.

 

ESMENA NÚM. 233 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 80 PUNT 3

3. Es reconeix autonomia als centres en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials

 

ESMENA NÚM. 234 DE MODIFICACIÓ L'ARTICLE 81

Article 81. Àmbit de l'autonomia pedagògica.

1. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya desenvolupen la seva autonomia pedagò­gica a partir del marc curricular establert i l’estenen a la concreció de les competències bàsiques, objectius curriculars, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació.

2. Els centres determinen les característiques específiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.

3. Les opcions pedagògiques s’han d’orientar a donar resposta a les necessitats de l’alumnat amb la finalitat que assoleixi les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu d’acord amb les seves possibilitats individuals. Aquestes opcions s’incorporen al projecte educatiu i són revisades periòdicament.

4. En els centres públics, correspon a la direcció del centre l’impuls i el lideratge en l’exercici de l’autonomia en l’àmbit pedagògic. En els centres privats concertats, correspon al titular impulsar l’exercici de l’autonomia de gestió pedagògica i al director o la directora liderar el procés.

 

ESMENA NÚM. 235 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 82

Article 82. Àmbit de l'autonomia organitzativa.

1. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya desenvolupen la seva autonomia organitzativa definint la seva estructura i les normes de funcionament intern del centre.

2. Les decisions sobre organització i funcionament del centre, d’acord amb el principi d’eficàcia i eficiència, han d’orientar-se a garantir el dret a una educació de qualitat a tot l’alumnat del centre, en el marc del projecte educatiu i, quan escaigui, en l’aplicació dels acords de coresponsabilitat educativa.

3. En els centres públics, correspon a la direcció impulsar i adoptar mesures per a la millora de l’estructura organitzativa, que s’ajustin a les disposicions reglamentàries que siguin d’aplicació.

4. Els centres públics poden determinar l’existència d’òrgans unipersonals addicionals als quals es poden assignar responsabilitats específiques. Correspon al Govern establir les condicions i els límits per a la creació d’aquests òrgans unipersonals. Així mateix, el Govern establirà els criteris d’assignació de recursos docents als centres i de complements retributius per a aquests òrgans.

5. En els centres privats concertats, correspon al titular definir la seva estructura organitzativa. Correspon al consell escolar aprovar, a proposta del titular, el reglament de règim interior.

 

ESMENA NÚM. 236 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 83

Article 83. Àmbit de l'autonomia de gestió.

1. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció del centre i s’estén a la gestió del professorat i d’altres professionals del centre, a l’adquisició i contractació de béns i serveis, a la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre, al manteniment i la millora de les instal·lacions en els centres de secundària i a l’obtenció, o l’acceptació si escau, de recursos econòmics i materials addicionals, amb les limitacions que en cada cas siguin d’aplicació.

2. La gestió dels centres privats concertats correspon als seus titulars sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general a les lleis educatives i laborals i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya.

3. En els termes establerts en el títol VIII, els centres públics disposen d’un conjunt de docents i altres professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre. En funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, la direcció dels centres públics proposa al Departament llocs docents per als quals és necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent.

4. A proposta de la direcció del centre, l’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre

5. En els centres públics de la Generalitat la gestió econòmica dels centres s’ajusta als principis d’eficàcia, eficiència, economia, i caixa i pressupost únics. Així mateix, se sotmet al principi de pressupost inicial anivellat en previsió d’ingressos i despeses, i a l’obligació de rendir comptes.

6. Són objecte de la gestió econòmica dels centres educatius de la Generalitat:

a) Les assignacions als centres amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i, si escau, els procedents d’altres administracions públiques per atendre despeses derivades de llur activitat.

b) Les quantitats obtingudes per la prestació de serveis diferents dels gravats per taxes aplicables als serveis docents.

c) Els ingressos obtinguts per la venda de productes generats en l’activitat normal del centre i per la venda de material i mobiliari obsolet o deteriorat, per fer-ne, en el darrer cas, la substitució funcional en la forma que s’estableixi per reglament.

d) La part que correspon al centre dels ingressos derivats de l’ús d’instal·lacions, d’immobles i de material assignats al centre de secundària i primària d’acord amb la reglamentació que se’n deriva.

e) Les quantitats i rendes provinents de donacions o de llegats fets al centre amb finalitat docent, i sens perjudici de les competències que, en aquesta matèria, corresponen al departament competent en matèria d’economia i finances.

7. Els ingressos assignats al centre són de lliure disposició llevat dels assignats amb caràcter finalista. Els romanents d’ingressos de lliure disposició es poden incorporar al pressupost de l’exercici següent.

8. En cap cas no es poden destinar ingressos a satisfer obligacions derivades de compromisos de caràcter laboral, que la direcció del centre no pot subscriure ni autoritzar.

9. El Departament assessora les direccions dels centres per a l’execució de la gestió econòmica i, conjuntament amb el departament competent en matèria d’economia i finances, determina el model comptable, el pla de comptes, els destinataris de la informació comptable, els documents acreditatius de la gestió econòmica i el procediment d’acreditació, davant l’Administració, de l’aprovació de la liquidació del pressupost anual, sens perjudici de les posteriors actuacions que puguin correspondre a la Intervenció General i a la Sindicatura de Comptes, en l’àmbit de les seves competències respectives.

ESMENA NÚM. 237 DE SUPRESSIÓDE L'ARTICLE 84

 

ESMENA NÚM. 238 DE SUPRESSIÓDE L'ARTICLE 85

 

ESMENA NÚM. 239 DE SUPRESSIÓDE L'ARTICLE 86

 

ESMENA NÚM. 240 MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL CAPÍTOL 2 EN EL TÍTOL VII

CAPÍTOL 2. PROJECTE EDUCATIU

 

ESMENA NÚM. 241 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 87

Article 87. Projecte educatiu

1. El projecte educatiu és la màxima expressió de l’autonomia pròpia dels centres escolars en l’àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió que esdevé el marc general de referència de la comunitat escolar i que, coherent amb l’ordenament jurídic i amb l’entorn escolar, explicita els valors objectius i prioritats d’actuació de la institució educativa, i expressa:

  1. les característiques i els trets d’identitat del centre i el caràcter propi, si s’escau;
  2. formula i sistematitza els objectius generals i específics a assolir en tots els àmbits de l’escola d’acord amb el currículum;
  3. defineix l’estructura organitzativa de la institució escolar;
  4. explicita el projecte lingüístic que emmarca el tractament de les llengües en el centre.
  5. Integra de manera transversal totes les noves tecnologies i mitjans de comunicació a nivell teòric i pràctic

2. El projecte educatiu ha d’estar a disposició de tots els membres de la comunitat escolar i, en especial, de les famílies, les quals han de manifestar el seu compromís vers aquest.

3. El Departament ha de prestar als centres el suport necessari per a l’elaboració del projecte, ha de promoure la coordinació entre projectes educatius de centres públics que imparteixen etapes successives a un mateix alumnat i ha de vetllar per garantir la legalitat

.

4. En els centres públics, el projecte de direcció desenvolupa el projecte educatiu d’acord amb el que estableix aquesta llei.

 

ESMENA NÚM. 242 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 88

Article 88 . Acords per a l'aplicació del projecte educatiu

1. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya poden, en exercici de la seva autonomia, establir acords de coresponsabilitat amb l’Administració educativa a fi de desenvolupar l’aplicació del seu projecte educatiu.

2. Els centres educatius han de rendir comptes de la seva gestió i dels resultats obtinguts i de l’aplicació dels acords de coresponsabilitat.

 

ESMENA NÚM. 243 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 89

Article 89. Centres públics i projecte educatiu

1. L’Administració educativa, garanteix que els centres públics de la seva titularitat siguin referent de qualitat educativa i d’assoliment dels objectius d’excel·lència i equitat que aquesta Llei formula per a Catalunya i, per tant, per a tots i cada un dels centres que en conformen el model educatiu.

2. L’escola pública catalana és inclusiva, integrador, laica, plural, amb garantia de neturalitat ideològica i de qualitat.

3. Aquests centres es defineixen d’acord amb els principis de qualitat pedagògica, direcció responsable, dedicació i professionalitat docent, avaluació, retiment de comptes, preservació de l’equitat, cerca de l’excel·lència i respecte a les idees, creences i cultures de l’alumnat i les seves famílies.

4. Aquests principis inspiren el projecte educatiu que cada centre adopta en exercici de l’autonomia que aquesta Llei li reconeix. En tot cas, s’hi inclouen els criteris que els expressen, així com els referits a la relació amb l’alumnat i les seves famílies, els d’implicació activa en el seu entorn social i els de cooperació i integració plena en la xarxa de centres del Servei d’Educació de Catalunya.

 

ESMENA NÚM. 244 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 90

Article 90. Regim jurídic dels projectes educatius dels centres educatius públics

1. La formulació del projecte educatiu correspon al claustre de professors, a iniciativa del director o la directora i amb la participació d’altres professionals d’atenció educativa, i la seva aprovació correspon al consell escolar.

2. Correspon al director o la directora posar el projecte a disposició de l’Administració educativa. En cas de manca d’adequació a l’ordenament, l’Administració en requerirà la modificació.

 

ESMENA NÚM. 245 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 91

Article 91.. Règim jurídic dels projectes educatius dels centres privats sostinguts amb fons públics

  1. La titularitat dels centres privats elabora el projecte educatiu, d’acord amb el caràcter propi i respectant l’ordenament jurídic.
  2. La titularitat fomentarà la participació en la formulació del projecte educatiu dels diferents sectors de la comunitat escolar en aquelles matèries que els correspongui directament, d’acord amb el procediment previst al reglament de règim interior.
  3. Correspon a la titularitat del centre privat sostingut amb fons públics l’aprovació del projecte educatiu, escoltat el consell escolar. La persona titular donarà a conèixer aquest projecte a la comunitat educativa i als pares o tutors que manifestin interès en matricular llurs fills o pupils

 

ESMENA NÚM. 246 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 92

 

 

 

ESMENA NÚM. 247 D'ADDICIÓ D'UN CAPÍTOL 3 EN EL TÍTOL VII (Que comprèn l'article 92 bis)

CAPÍTOL 3. FOMENT I SUPORT AL LIDERATGE EDUCATIU.

Article 92 bis. L'Institut de Lideratge Educatiu.

1. S'estableix l'Institut de Lideratge Educatiu amb l'objectiu que els centres del Servei d'Educació de Catalunya disposin de professionals amb la preparació i la capacitat de conceptualitzar i estructurar la innovació i de definir i gestionar els canvis necessaris per donar resposta als complexos reptes pedagògics i organitzatius de la societat del coneixement.

2. Els criteris fonamentals que guien l'actuació de l'Institut de Lideratge Educatiu són:

a) Fomentar la capacitat de lideratge de tots els professionals compromesos amb la millora dels processos d'organització i gestió dels centres educatius i amb l'adequació d’aquests a realitats noves i canviants.

b) Oferir als centres educatius serveis de consultoria, d'orientació i de suport per a l'estímul i la gestió del canvi, la identificació i potenciació del talent propis que donin resposta als desafiaments que té plantejada l'educació contemporània.

c) Potenciar el desenvolupament professional dels càrrecs directius dels centres educatius i del professorat que aspiri a exercir-ne i donar suport als processos de configuració i de treball dels equips directius i en general a tots els professionals que duen a terme funcions directives i de coordinació.

d) L'estructura d'organització i gestió de l'Institut de Lideratge Educatiu es farà reglamentàriament, garantint la participació, entre altres, de professionals destacats del món econòmic, social, científic i educatiu implicats la gestió del coneixement, l’ús social de les tecnologies digitals, el lideratge per al canvi i la transformació de les organitzacions.

 

 

 

ESMENA NÚM. 248 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 93

Article 93. Funcions del professorat

1. Els professors i els mestres són els agents principals de l'activitat educativa en els centres.

2. Les funcions del professorat són, entre d’altres, les següents:

a) Exercir l’ensenyament de les àrees, les matèries i els mòduls que tenen encomanats, d’acord amb les seves especialitats i formació i participar en la seva programació.

b) Contribuir al desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotor, ètic i social de l’alumnat, atenent al seu ritme d’aprenentatge, en col·laboració amb les famílies i amb especial atenció als menors en situació de risc que eventualment poden donar lloc a situacions de desemparament.

c) Avaluar el procés d’aprenentatge de l’alumnat i el seu rendiment i participar en altres processos d’avaluació que determinin les administracions educatives o els propis centres.

d) Assumir la tutoria dels alumnes, la direcció i l’orientació del seu aprenentatge i prestar suport al seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies.

e) Informar periòdicament a les famílies sobre el procés d’aprenentatge dels seus fills i orientar-les perquè hi cooperin.

f) Orientar, des de la perspectiva educativa, acadèmica i professional, els alumnes, en col·laboració, si escau, amb els serveis o els departaments especialitzats.

g) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i la millora contínua dels processos d’ensenyament corresponents.

h) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat per tal de fomentar en l’alumnat els valors de la ciutadania democràtica.

i) Participar en la coordinació de les activitats escolars, de gestió i de direcció que els encomanin.

j) Actualitzar-se professionalment i dur a terme, d’acord amb la direcció del centre i els resultats dels processos d’avaluació, les actuacions necessàries per a la millora contínua de la pràctica professional vinculada a l’exercici i la docència.

k) La participació en l’activitat general del centre.

l) La promoció, organització i participació en les activitats complementàries, dins o fora del recinte educatiu, programades pels centres.

ll) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats d’ensenyament, avaluació i gestió dels aprenentatges de l’alumnat.

m) La utilització de les noves tecnologies i els mitjans de comunicació tant per el seu coneixement com per la seva utilització com a eina metodològica.

3. Les funcions de l’apartat anterior s’exerceixen en el marc dels drets i els deures establerts en aquesta Llei i sense perjudici de les competències que s’atribueixen als òrgans de govern i a la titularitat dels centres. La funció docent comporta el dret a la participació en els òrgans del centre.

4. L’activitat docent s’ha de desenvolupar en el marc dels principis de llibertat acadèmica i coherència amb el projecte educatiu i respecte al caràcter propi del centre, i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre docents i altres professionals d’atenció educativa i del treball en equip.

5. L’aplicació de les mesures educadores i les sancions derivades de conductes inadequades, en el marc normatiu de drets i dures de l’alumnat i el reglament de règim interior del centre.

 

ESMENA NÚM. 249 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 93 bis

Article 93 bis. Promoció, premis i reconeixement del professorat

  1. L'Administració Educativa vetllarà perquè el professorat rebi el tracte la consideració i el respecte d'acord amb la importància social que té la seva tasca.
  2. L'Administració ha de prestar atenció a la millora de les condicions en què el professorat du a terme el seu treball.
  3. El professorat té dret a la promoció professional.
  4. L’Administració educativa ha de convocar ajuts per a la promoció professional adreçats específicament al personal docent i a altres professionals d’atenció educativa, d’acord amb les quanties i les modalitats que s’estableixin reglamentàriament.
  5. L’Administració educativa regularà la concessió de premis per contribucions destacades per a la millora de les pràctiques educatives, del funcionament dels centres docents i de la seva relació amb la comunitat educativa.
  6. L’Administració educativa ha d’afavorir l’aprofitament de l’experiència professional del professorat jubilat i dels inspectors d’educació jubilats que ho desitgin mitjançant la seva incorporació als centres i als serveis educatius, sense ocupar llocs de plantilla, per desenvolupar-hi, entre altres, tasques relacionades amb la direcció de la formació del professorat de nou ingrés, les activitats de reforç i els plans d’ús de biblioteques i d’animació a la lectura, o altres d’anàlogues. A aquests efectes, l’Administració educativa articularà els mecanismes i les garanties necessàries per tal de fer compatible aquesta situació amb les de prestació de serveis o laboral per compte aliè i amb  el règim de prestacions de la Seguretat Social, especialment pel que fa a la Jubilació, exonerant els centres de qualsevol responsabilitat en la matèria envers els poders públics.

 

 

 

ESMENA NÚM. 250 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 93 ter

Article 93 ter. Mesures per a la protecció de la funció docent

1. El dret d’assistència al personal i a la direcció dels centres que presten Servei d’Educació de Catalunya en l’exercici de les seves funcions, comporta l’adopció per part del Departament de les mesures necessàries per garantir la protecció i l’assistència jurídica. A aquest efecte, s’han d’establir els instruments perquè disposin de representació jurídica sempre que els interessos del defensat i els de la Generalitat o els de la titularitat dels centres privats no siguin oposats o contradictoris, i de l’assessorament tècnic, sanitari i psicològic oportuns per fets derivats de l’exercici professional. A més, se’ls ha d’informar del dret a ser rescabalats si han sofert qualsevol lesió en els seus béns i/o drets.

2. S’han d’establir, per reglament, els mecanismes adients per tal que el personal docent que, a causa d’una discapacitat reconeguda i no determinant d’incapacitat permanent per a la funció docent, no pugui desenvolupar temporalment les seves funcions, pugui portar a terme altres funcions adequades a la seva preparació professional i a la condició docent. Aquesta situació comportarà l’assumpció per part de l’Administració educativa dels costos anàlegs al règim de prestacions de la seguretat social.

3. El professorat podrà obtenir l’empara dels seus col·legis professionals quan això ho requereixi la protecció de drets personals i/o professionals.

 

ESMENA NÚM. 251 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 93 quater

Article 93 quater. Requisits i titulacions del professorat dels diferents ensenyaments i d’altre professorat

1. Professorat d’educació infantil

a) La Generalitat, d’acord amb les seves competències, determinarà la qualificació dels diferents professionals que han d’intervenir en l’atenció educativa directa a les llars d’infants.

b) El segon cicle d’educació infantil serà impartit per professors amb títol de mestre amb especialitat en educació infantil o grau equivalent. Podran rebre el suport de professors d’altres especialitats quan la matèria ho requereixi. També podrà rebre el suport del mestre especialista en educació especial. Tanmateix, podran rebre la col·laboració de tècnics superiors en educació infantil en la realització de les diferents tasques i, si és el cas, de l’auxiliar d’educació especial.

2. Professorat d’educació primària

a) Els ensenyaments d’educació primària seran impartits per mestres d’educació primària o títol de grau equivalent, que tindran competència en totes les àrees. L’ensenyament de la música, de l’educació física i llengües estrangeres sera impartit per mestres amb l’especialització o qualificació pertinent. També podrà rebre el suport del mestre especialista en educació especial.

b) Els mestres a l’educació primària podran rebre la col·laboració de l’auxiliar d’educació especial per afavorir l’autonomia personal de tots els alumnes i realitzar tractaments específics pertinents, si s’escau

c) Els mestres podran rebre la col·laboració de Tècnics Superiors en Integració Social i aquells altres professionals que es determinin parlamentàriament, per acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars i intervenir en casos d’absentisme escolar.

3. Professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat

a) Els ensenyaments d’educació secundària obligatòria i batxillerat seran impartits per llicenciats, enginyers, arquitectes o titulació de grau corresponent o titulació equivalent o grau equivalent en possessió del títol oficial de Máster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.

b) En l’educació secundària obligatòria el professorat podrà rebre el suport dels psicopedagogs, dels orientadors i dels Auxiliars d’Educació Especial per afavorir l’autonomia personal dels alumnes i realitzar els tractaments específics pertinents, si s’escau. També podran rebre el suport de Tècnics Superiors en Integració Social per acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars i intervenir en casos d’absentisme escolar o d'aquells altres professionals que es determinin reglamentàriament.

c) El professorat de l'àrea de ciències podrà comptar amb la col·laboració de tècnics de laboratori per a l'organització dels ensenyaments pràctics propis de la matèria

d)El professorat de llengües estrangeres podrà comptar amb auxiliars de conversa per tal de potenciar les habilitats comunicatives dels alumnes.

4. Professorat de Formació professional

a) Els ensenyaments de Formació professional seran impartits per llicenciats, enginyers, arquitectes o o titulació de grau corresponent o titulació equivalent o grau equivalent en possessió del títol oficial de Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària.

b) Per a determinats mòduls es podran incorporar com a professors especialistes professionals no necessàriament titulats que desenvolupin la seva tasca en l’àmbit laboral, d’acord amb la normativa vigent.

5. Professorat d’ensenyaments artístics de règim especial

a) Els ensenyaments de règim especial seran impartits per llicenciats, enginyers, arquitectes o titulació de grau corresponent o titulació equivalent o grau equivalent en possessió del títol oficial de Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària

b) Per impartir els ensenyaments de règim especial es requereixen els mateixos requisits de titulació i formació pedagògica que en el cas de l’educació secundària obligatòria i batxillerat, sens perjudici de la intervenció educativa d’altres professionals regulats en la normativa vigent.

6. Professorat d’Educació d’adults

Els ensenyaments d’adults seran impartits per professors que posseeixin la qualificació relativa a l’obtenció del títol acadèmic o professional corresponent. Es potenciarà la col·laboració amb la universitat per oferir formació especialitzadora.

 

ESMENA NÚM. 252 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 94

Article 94. Regim Jurídic dels Professionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis

1. Els professionals d’atenció educativa gaudiran de la qualificació professional adient per complementar l’atenció educativa de l’alumnat. Aquests professionals conjuntament amb el professorat desenvolupen el projecte educatiu del centre.

2. En els centres educatius, el personal d’administració i serveis i els professionals d’atenció educativa, han d’ajustar el seu exercici professional a allò que preveuen el projecte educatiu, la normativa laboral i l’ordenament jurídic general d’aplicació. En els centres de titularitat pública es respectarà la plena autonomia dels ens locals en l’exercici de les competències vinculades a aquest apartat.

3. Els professionals d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis tenen el dret i el deure de participar en la vida del centre en els termes que determini la normativa vigent. En els centres privats, tenen el deure de respectar el caràcter propi.

 

ESMENA NÚM. 253 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 95

Art. 95. Codi deontològic

El compromís del professorat amb la societat s’explicitarà en el codi Deontològic de la Professió Docent, que serà regulat per tots els col·legis professionals de l’àmbit de l’educació, sens perjudici de la seva validació pel Departament d’Educació. Aquest conjunt de normes reflectiran els valors que han de guiar l’exercici de la professió des d’una perspectiva ètica.

 

ESMENA NÚM. 254 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 95 bis

Art. 95 bis. Associacions professionals del professorat

Sens perjudici de la representativitat sindical reconeguda a la normativa vigent en matèria sindical i les previsions de la normativa sobre Col·legis professionals, l’Administració educativa donarà suport a les associacions professionals legalment constituïdes i, si és el cas, facilitarà la seva participació en l’organització i realització d’activitats d’innovació i formació permanent.

 

 

 

ESMENA NÚM. 255 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 96

Article 96. Formació inicial.

1. La formació inicial, que ha de garantir l’aptitud per a la docència, s’ajustarà a les necessitats de titulació i de qualificació requerides per l’ordenació general del sistema educatiu.

2. El seu contingut garantirà la capacitació adequada per afrontar els reptes del sistema educatiu i adaptar els ensenyaments a les noves necessitats formatives dels infants i joves.

3. El Departament ha d’establir convenis amb les universitats per definir i organitzar la formació pedagògica i didàctica inicial del professorat i garantir-ne la qualitat en el marc del sistema de graus i post-graus.

 

ESMENA NÚM. 256 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 96 bis

Article 96 bis. Formació per a la funció directiva i per a la funció inspectora

  1. La formació inicial i permanent dels professors que exerceixen als centres públics la funció directiva i la funció inspectora del sistema educatiu s’encomanarà a l’Escola de Funció Pública o a l’organisme que a tal efecte es creï amb caràcter d’autoritat administrativa.
  2. El Departament també podrà establir convenis amb la universitat per a l’organització d’actuacions formatives als professors directors de centres públics i de la inspecció educativa.
  3. L’acreditació de programes de formació inicial relatius a la funció directora i/o inspectora serà mèrit preferent en el procés de selecció per accedir a la direcció al centre públic i/o a la inspecció educativa.

 

ESMENA NÚM. 257 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 96 ter

Art. 96 ter. Formació inicial per al professorat d’adults

La Generalitat ha de promoure l’organització d’activitats i cursos de reciclatge apropiats per als formadors d’adults, tenint en compte llurs titulacions actuals, experiència pròpia i adequació al perfil específic.

 

ESMENA NÚM. 258 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 97 PUNT 2

2. El Departament ha de promoure, mitjançant la programació d’activitats formatives que s’han de dur a terme prioritàriament en els centres educatius, la programació de la formació permanent del professorat i dels altres professionals educatius, l’actualització i el perfeccionament de la qualificació professional del personal docent del Servei d’Educació de Catalunya, i l’adequació de les seves tasques a l’evolució del progrés científic i de la metodologia didàctica. També ha d’afavorir el perfeccionament de la funció directiva i l’accés del professorat a titulacions universitàries que comportin una millora de la pràctica educativa. En tot cas, la formació ha d’incloure sempre l’avaluació de l’aprofitament dels assistents.

 

ESMENA NÚM. 259 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 97 PUNT 3

3. Les administracions públiques i els altres titulars de centres han de preveure els mitjans que facin possible els intercanvis de professorat i fomentar l'estada del professorat en centres de reconegut prestigi.

 

 

ESMENA NÚM. 260 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 97 PUNT 5

5. La formació permanent del professorat de tots els ensenyaments professionalitzadors inclou estades a les empreses i institucions.

 

ESMENA NÚM. 261 D'ADDICIÓ A L' ARTICLE 97 D'UN NOU PUNT 6

6. Els Col·legis professionals de l’àmbit educatiu certificaran la formació permanent i l'experiència docent assolides, que es valorarà a efectes de concursos, oposicions i carrera professional.

 

ESMENA NÚM. 262 D'ADDICIÓ A L' ARTICLE 97 D'UN NOU PUNT 7

7. Atesa l’exigència de formació permanent del professorat i la necessitat d’actualització, innovació i recerca que acompanya la funció docent, el professorat degudament acreditat disposa d’accés gratuït a les biblioteques i museus dependents dels poders públics. Així mateix, poden fer ús dels serveis de préstec de llibres i altres materials que ofereixin aquestes biblioteques. Amb aquesta finalitat, els directors dels centres educatius han de facilitar al professorat l’acreditació corresponent.

 

ESMENA NÚM. 263 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 99

Article 99. Ordenació de la funció pública en cossos docents de la Generalitat de Catalunya

1. La funció pública docent s’estructura en els cossos docents, classificats d’acord amb la titulació acadèmica exigida per accedir-hi, segons els corresponents grups i subgrups de classificació professional funcionarial que s’indiquen:

a) El cos d’inspecció d’educació de la Generalitat de Catalunya –grup A, subgrup A1–, que agrupa els funcionaris que tenen específicament assignat l’exercici de les funcions de la Inspecció Educativa a Catalunya.

b) El cos de catedràtics de la Generalitat de Catalunya –grup A, subgrup A1–, que agrupa determinats funcionaris capacitats per la seva especialitat docent per impartir docència en les següents etapes i ensenyaments: l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional; els ensenyaments superiors de música i dansa i els d’art dramàtic; els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny i els de conservació i restauració de béns culturals, els d’idiomes i, quan escaigui, els ensenyaments esportius.

c) El cos de professors de la Generalitat de Catalunya –grup A, subgrup A1–, que agrupa la resta dels funcionaris capacitats per la seva especialitat docent per impartir docència en les següents etapes i ensenyaments: l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional; els ensenyaments elementals i professionals de música i dansa i els ensenyaments d’art dramàtic; els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, els de conservació i restauració de béns culturals, els d’idiomes i, quan escaigui, els ensenyaments esportius.

d) El cos de mestres de la Generalitat de Catalunya –grup A, subgrup A2–, que agrupa els funcionaris capacitats per la seva especialitat docent per impartir docència en l’educació infantil i primària.

e) El cos de professors tècnics de la Generalitat de Catalunya –grup A, subgrup A2–, que agrupa els funcionaris capacitats per la seva especialitat docent per impartir docència en les següents etapes i ensenyaments: la formació professional i, excepcionalment, l’educació secundària obligatòria; els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny i els de conservació i restauració de béns culturals.

2. En circumstàncies especials, els funcionaris pertanyents als cossos docents poden desenvolupar funcions docents en una etapa o uns ensenyaments diferents dels assignats al seu cos, d’acord amb els requisits de titulació, formació o experiència que en cada cas estableixi el Govern.

3. Correspon al Govern determinar les especialitats dels cossos docents. Així mateix, el Govern ha d’establir els criteris d’idoneïtat i el procediment específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent o pugui acreditar competència directiva. Per a l’acreditació de competència docent en una àrea, matèria o mòdul, cal tenir en compte els criteris de titulació acadèmica, formació i experiència docent acreditada i la superació d’un període de pràctiques amb avaluació positiva. Per a l'acreditació de la competència directiva caldrà valorar els criteris de: titulació, formació, experiència docent i experiència en l'exercici dels diferents càrrecs directius. En l’educació permanent de persones adultes, l’atribució docent de les accions de formació que no condueixen a l’obtenció de títols es determina en la normativa que les regula.

 

ESMENA NÚM. 264 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 100

Article 100. Professorat especialista

Per impartir determinats mòduls o determinades matèries dels ensenyaments de formació professional, artístics, artístics superiors,idiomes o esportius, es pot contractar, en règim laboral o administratiu com a professorat especialista, atesa la seva qualificació i les necessitats del sistema educatiu, professionals no necessariament titulats que exerceixin la seva activitat en l’àmbit laboral. En el cas dels ensenyaments esportius, la qualificació corresponent s’ha d’acreditar d’acord amb allò establert a la Llei de l’exercici de les professions de l’esport. Per impartir els ensenyaments d’idiomes i els ensenyaments artístics superiors es poden contractar professionals d’un altre Estat.

 

 

ESMENA NÚM. 265 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 101 PUNT 3

.

3. El Departament pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball definits d’acord amb el projecte educatiu del centre.

 

 

ESMENA NÚM. 266 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 101 PUNT 6

6. El Departament ha de tenir en compte el caràcter específic de l’escola rural en la formulació de les plantilles.

 

ESMENA NÚM. 267 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 102 PUNT 1

1. L’Administració educativa, a proposta de la direcció del centre, i amb el procediment i les condicions regulades pel Govern, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s’atorga un perfil específic a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu. En els centres d'especial dificultat el conjunt de la plantilla docent pot ser considerat com a llocs docents específics.

 

ESMENA NÚM. 268 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 102 PUNT 2

2. El professorat destinat a un centre educatiu i també el professorat destinat a altres centres pot accedir, pel procediment previst a l’article 111, als llocs d’especial responsabilitat per al Govern o desenvolupament del centre.

 

 

ESMENA NÚM. 269 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 103 PUNT 1

1. El Govern establirà un règim jurídic específic del personal directiu docent així com els criteris i el procediment per determinar la condició de personal directiu professional dels funcionaris que ocupin o hagin ocupat la direcció d’un centre educatiu, així com els seus efectes sobre la carrera professional. També fixarà les condicions retributives i laborals.

ESMENA NÚM. 270 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 103 PUNT 2

2. El personal directiu està subjecte a avaluació d’acord amb els criteris d’eficàcia, eficiència i responsabilitat per la seva gestió i de control de resultats en funció dels objectius fixats i els recursos assignats.

 

ESMENA NÚM. 271 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 106 PUNT 2

2. S’ha d’acreditar un coneixement de les llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita equivalent al C2 del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües. En el domini de llengües estrangeres s'ha d'acreditar un nivell equivalent al B2 de l'esmentat Marc, llevat del nivell exigit per accedir a l'especialitat de llengües estrangeres . Les proves es faran en llengua catalana, sense perjudici de les excepcions parcials que es puguin establir per reglament en l’accés a especialitats lingüístiques. A més, les proves han d’incloure coneixements sobre institucions i cultura de Catalunya.

 

ESMENA NÚM. 272 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 108 PUNT 4

4. En les convocatòries d’accés al cos es pot reservar fins a un terç de les places per a la provisió mitjançant concurs de mèrits destinat als funcionaris docents que, a més de complir els requisits generals, hagin exercit, amb avaluació positiva, el càrrec de director/a almenys durant tres mandats o la funció inspectora amb avaluació positiva almenys durant tres anys. El Departament fixa les condicions en què queden exempts de la fase de pràctiques segons l’experiència prèvia que acreditin, els candidats al procediment d’accés regulat en aquest apartat.

ESMENA NÚM. 273 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 109 PUNT 3

3. El primer curs de l’exercici docent en els centres públics s’ha de desenvolupar sota la tutoria d’un professor o una professora del centre. El personal interí i el tutor o la tutora comparteixen la responsabilitat sobre la programació de l’ensenyament i la seva avaluació. Finalitzat el període tutoritzat, una comissió constituïda pel tutor, el director i el cap d'estudis avaluaran la pràctica docent s’avalua la pràctica docent. El resultat d’aquesta avaluació determina la competència del docent o la docent per exercir en els centres públics dependents del Departament.

 

 

ESMENA NÚM. 274 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 111 PUNT 1

1. Els llocs docents a què fan referència els articles 91 i 102 quan s’han de cobrir amb professorat que no tingui destinació obtinguda per concurs general en el propi centre docent, es proveeixen amb convocatòria pública, pel procediment de provisió especial d’acord amb el que el Govern estableixi reglamentàriament, que en tot cas ha de garantir la idoneïtat dels candidats amb relació als requisits exigits per ocupar el lloc de treball. La caracterització i provisió d'aquests llocs atendrà a criteris d'objectivitat, transparència, igualtat, mèrit i capacitat.

 

ESMENA NÚM. 275 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 113 bis

Article 113 bis Règim especial de provisió en centres de zones socialment i econòmicament desfavorides

En centres públics ubicats en zones socialment i econòmicament desafavorides, el Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari. El Govern ha de regular les condicions en què aquest sistema de provisió pot ser d’aplicació. Els docents d’aquests centres són nomenats per provisió especial a partir d’una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu. En aquestes situacions el Departament procura la col·laboració de l’administració local.

 

 

 

ESMENA NÚM. 276 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 116 PUNT 1

1. El personal funcionari docent dels cossos docents de la Generalitat de Catalunya pot obtenir el reconeixement d’especialitats docents diferents d’aquella per la qual hagi ingressat en el cos.

 

ESMENA NÚM. 277 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 121 PUNT 1

1. El Govern ha d’establir la jornada ordinària i les jornades especials del personal funcionari docent, la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal a les diferents activitats escolars i de permanència en el centre.

 

 

ESMENA NÚM. 278 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 122 PUNT 1 LLETRA d)

d) Complement específic per l’exercici de la direcció.

 

ESMENA NÚM. 279 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 123 PUNT 1

1. Els centres educatius de titularitat pública han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents:

a) director o directora.

b) equip directiu

c) consell escolar

d) claustre de professorat

 

ESMENA NÚM. 280 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 123 PUNT 2

2. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres de titularitat pública són el director o la directora, el secretari o la secretària, el o la cap d’estudis i aquells altres que s’estableixin reglamentàriament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre. Aquests òrgans unipersonals integren l’equip directiu que és l’òrgan executiu de govern dels centres públics. La direcció dels centres poden constituir també pot promoure un consell de direcció en el qual participin els òrgans de coordinació didàctica i de tutoria.

 

 

ESMENA NÚM. 281 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 123 PUNT 5

5. Per als centres integrats que abastin dos o més dels ensenyaments previstos en el Títol V, l’adaptació a les previsions dels punts anteriors, s’efectuarà reglamentàriament.

 

ESMENA NÚM. 282 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 125 PUNT 2

2. Correspon al Departament regular les funcions i retribucions mínimes i comunes de coordinació i tutoria.

 

ESMENA NÚM. 283 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 126 PUNT 1

1. El consell escolar és l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Correspon al Departament establir mesures per tal que aquesta participació sigui efectiva, així com determinar el nombre i el procediment d’elecció dels membres del consell. El director o directora exerceix la presidència del consell escolar .

 

ESMENA NÚM. 284 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 126 PUNT 3 LLETRA b)

b) Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

 

ESMENA NÚM. 285 D'ADDICIÓ A L' ARTICLE 127 PUNT 2 D'UNA NOVA LLETRA i)

i ) Donar suport a l’equip directiu i, si és el cas, al consell de direcció en el compliment dels objectius.

 

ESMENA NÚM. 286 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 127 PUNT 3

3. El director del centre pot convocar al claustre professionals de l’educació destinats al centre perquè informin de les qüestions relatives a les funcions previstes a les lletres a), c), d), e) g) i h) de l’apartat 2.

 

ESMENA NÚM. 287 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 128 PUNT 3

3. Els membres de l’equip directiu són responsables de la gestió del projecte de direcció.

 

ESMENA NÚM. 288 DE SUPRESSIÓ DE L' ARTICLE 128 PUNT 5

 

 

 

ESMENA NÚM. 289 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 128 PUNT 7

.

7. El director o la directora respon del funcionament del centre i de l’assoliment dels objectius del projecte de direcció i n'informa al consell escolar i a l’Administració educativa. L’Administració educativa avalua l’acció directiva i el funcionament del centre.

 

 

ESMENA NÚM. 290 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 129 PUNT 1

1. Els candidats a la direcció han de presentar, en formalitzar la seva candidatura, un projecte de direcció. El projecte de direcció ordena el desplegament i aplicació del projecte educatiu de centre per al període de mandat i concreta la seva estructura organitzativa.

 

ESMENA NÚM. 291 D'ADDICIÓ A L' ARTICLE 129 D'UN NOU PUNT 4

4. La implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre que, a la vegada, vetllaran pel seu compliment.

 

 

ESMENA NÚM. 292 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 130 PUNT 2

2. La selecció del director o la directora es porta a terme segons el procediment de concurs de mèrits en què participen la comunitat escolar del centre i l’Administració educativa.

 

 

ESMENA NÚM. 293 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 130 PUNT 3

3. El director o la directora té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Totes elles s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte de direcció i del projecte educatiu del centre.

 

ESMENA NÚM. 294 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 130 PUNT 4

4. Corresponen al director o la directora les funcions de representació següents:

a) Representar el centre.

b) Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.

c) Exercir la presidència del consell escolar i del claustre.

d) Presidir els actes acadèmics.

 

ESMENA NÚM. 295 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 130 PUNT 5 LLETRA a)

a) Formular la proposta de projecte educatiu i les seves modificacions i adaptacions.

 

ESMENA NÚM. 296 DE MODIFICACIÓ DE ARTICLE 130 PUNT 5 LLETRA c)

c) Assegurar l’aplicació del pla d’acció tutorial, la carta de compromís educatiu, el pla de coeducació i el projecte lingüístic

 

ESMENA NÚM. 297 DE MODIFICACIÓ DE ARTICLE 130 PUNT 5 LLETRA d)

d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre.

 

ESMENA NÚM. 298 DE MODIFICACIÓ DE ARTICLE 130 PUNT 5 LLETRA e)

e) Establir els elements organitzatius del centre previstos en el projecte educatiu.

 

ESMENA NÚM. 299 DE MODIFICACIÓ DE ARTICLE 130 PUNT 5 LLETRA f)

f) Proposar les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les seves successives modificacions.

ESMENA NÚM. 300 DE MODIFICACIÓ DE ARTICLE 130 PUNT 5 LLETRA h)

h) Orientar i dirigir les activitats del centre i dirigir la programació general anual.

 

ESMENA NÚM. 301 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 130 PUNT 6

6. Amb relació a la comunitat escolar, corresponen al director o la directora les funcions següents (...)

 

 

 

 

 

ESMENA NÚM. 302 D'ADDICIÓ A L' ARTICLE 130 PUNT 7 D'UNA NOVA LLETRA b bis)

b bis) Supervisar el funcionament dels programes i projectes del centre.

 

ESMENA NÚM. 303 D'ADDICIÓ A L' ARTICLE 130 PUNT 7 D'UNA NOVA LLETRA b ter)

b ter) Observar la pràctica docent a l'aula

 

ESMENA NÚM. 304 D'ADDICIÓ A L' ARTICLE 130 PUNT 7 D'UNA NOVA LLETRA b quater)

b quater) Intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre. A aquest efecte, el Departament estableix els procediments i criteris, i els efectes de l’avaluació i garanteix els drets d’informació i audiència del personal afectat.

 

ESMENA NÚM. 305 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 130 PUNT 7 LLETRA i)

i) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i altre personal destinat al centre. Iniciar el procediment sancionador del personal de centre.

 

ESMENA NÚM. 306 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 130 PUNT 8

8. El director o la directora té també qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan. En l’exercici de les seves funcions, el director o la directora té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. És també autoritat competent per a la defensa de l’interès superior de l’infant.

 

ESMENA NÚM. 307 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 131 PUNT 1

1. El procediment de selecció de director o directora és el de concurs. La seva designació atendrà a principis de mèrit, competència professional i capacitat de lideratge, es portarà a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència. Així mateix, es valorarà objectivament el projecte de direcció que ha de presentar cada candidat.

ESMENA NÚM. 308 DE SUPRESSIÓ DE L' ARTICLE 131 PUNT 2

 

ESMENA NÚM. 309 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 131 PUNT 3

3. El Govern regula reglamentàriament els criteris i el procés de selecció i l’executa una comissió integrada per representants adults del centre educatiu, designats pel consell escolar i pel claustre de professors, representants de l’Administració educativa i de l’ajuntament on està ubicat el centre. La comissió de selecció és presidida per un/a representant de l’Administració educativa.

 

ESMENA NÚM. 310 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 131 PUNT 4

4. En el procés de selecció es consideren els candidats destinats al centre i als altres centres. En absència de candidats o si no se n’ha seleccionat cap, el Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari i amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge, un funcionari o una funcionària docent que, en el termini reglamentàriament determinat, ha de presentar el seu projecte de direcció.

 

 

ESMENA NÚM. 311 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 132 PUNT 1

1. La valoració positiva de l’exercici de les funcions de direcció en els successius mandats per a qui hagi estat nomenat/ada consecutivament, permet al director o la directora i a la resta dels membres de l'equip directiu la consolidació d’un grau personal docent superior al que tindria reconegut en absència de l’exercici de la direcció, en els límits i la forma que es determini reglamentàriament. La valoració positiva de l’exercici dels altres càrrecs unipersonals de govern s’ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent.

 

ESMENA NÚM. 312 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 133 PUNT 2

2. El reglament de règim interior del centre pot determinar en el seu cas els òrgans de coordinació docent i tutorial.

 

ESMENA NÚM. 313 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 134

Article 134. El Consell Escolar

Correspon al Consell Escolar del centre en el marc dels principis establerts en aquesta llei:

a) Intervenir en la designació i cessament del director del centre.

b) Intervenir en la secció i acomiadament del professorat del centre

c) Participar en el procés d'admissió d'alumnes, d'acord amb les normes sobre el mateix.

d) Conèixer la resolució de conflictes disciplinàries i vetllar perquè siguin conformes a la normativa vigent. Quan les mesures disciplinàries adoptades pel director corresponguin a conductes de l'alumnat que perjudiquin greument la convivència al centre, el Consell Escolar, a instància de pares o tutors, podrà revisar la decisió adoptada i proposar, si s'escau, les mesures oportunes.

e) Aprovar, a proposta del titular, el pressupost del centre pel que fa tant als fonts provinent de l'administració, com a les quantitats autoritzades, així com el rendiment anual de comptes.

f) Aprovar i avaluar la programació general del centre que amb caràcter anual elaborarà l'equip directiu.

g) Proposar, si s'escau, a l'Administració l'autorització per establir percepcions als pares dels alumnes per a la realització d'activitats escolars complementàries.

h) Participar en l'aplicació de la línia pedagògica global del centre i elaborar les directrius per a la programació i desenvolupament de les activitats escolars complementàries, coma activitats extraescolars i serveis escolars, així com intervenir, si s'escau, en relació amb els serveis escolars, d'acord amb el previst per l'Administració educativa.

i) Aprovar, si s'escau, a proposta del titular, les aportacions dels pares dels alumnes per a la realització d'activitats extraescolars i els serveis escolars quan així ho hagi establert l'Administració Educativa.

j) Establir els criteris sobre la participació del centre en activitats culturals, esportives i recreatives, així com en aquelles accions assistencials a les quals el centre pugui prestar la seva col·laboració.

k) Establir relacions de col·laboració amb altres centres, amb finalitats culturals i educatives.

l) Aprovar, a proposta del titular, el reglament del règim interior del centre.

ll) Supervisar la marxa general del centre en els aspectes administratius i docents.

m) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència en el centre, la igualtat entre homes i dones i la resolució pacifica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.

 

ESMENA NÚM. 314 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 135

Article 135. El claustre de professorat.

Correspon al claustre de professorat dels centres privats concertats, les funcions atribuïdes per la normativa orgànica, sens perjudici d’aquelles altres que puguin recollir-se en el reglament de règim interior. El claustre el presideix el director o la directora del centre.

ESMENA NÚM. 315 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 136 PUNT 2

2. Són funcions del director o la directora:

a) dirigir i coordinar totes les activitats educatives del centre conforme a les disposicions vigents i d’acord amb el projecte educatiu;

b) presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col·legiats;

c) dirigir el personal docent;

d) visar les certificacions i documents acadèmics del centre;

e)resoldre els afers de caràcter greu en matèria de disciplina i convivència de l’alumnat;

f) impulsar l’aplicació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat a què fa referència l’article 82, i mantenir a disposició de la titularitat i l’Administració educativa la informació sobre aquests processos;

g) les que li atribueixi el reglament de règim interior del centre en l'àmbit educatiu.

h) executar els acords dels òrgans col·legiats en l’àmbit de les seves facultats.

 

ESMENA NÚM. 316 DE MODIFICACIÓ DE L' ARTICLE 140 PUNT 1

1. L’Administració educativa és l’organització que exerceix la potestat reglamentària i les funcions ordenadores i executives atribuïdes per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya a la Generalitat de Catalunya en matèria educativa.

ESMENA NÚM. 317 DE SUPRESSIÓ DE L' ARTICLE 140 PUNT 2

 

 

ESMENA NÚM. 318 DE SUPRESSIÓ DE L' ARTICLE 140 PUNT 3

 

 

ESMENA NÚM. 319 DE SUPRESSIÓ DE L' ARTICLE 141

 

 

 

ESMENA NÚM. 320 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 142

Article 142. Competències de l'Administració de la Generalitat.

1. L’Administració de la Generalitat exerceix la potestat reglamentària i les funcions ordenadores i executives que li són atribuïdes per l'EAC. Regula, planifica, ordena, supervisa i avalua el sistema educatiu, exclòs l’ensenyament universitari.

2. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l'obtenció d'un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l'Estat i sobre els centres docents en què s'imparteixen aquests ensenyaments.

3. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat i amb relació als ensenyaments d'educació infantil, la competència exclusiva que inclou:

a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l'ensenyament en el seu territori.

b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil i la regulació dels centres en què s'imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.

c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics.

d) La inspecció, l'avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l'experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu.

e) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts amb fons propis.

f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació i l'aprovació de directrius d'actuació en matèria de recursos humans.

g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics.

h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l'alumnat d'edat superior a la d'escolarització obligatòria.

4. En allò que no regula l'apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament en matèria d'ensenyament no universitari i d'acord amb el que disposa l'article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas:

a) La programació de l'ensenyament, la seva definició i l'avaluació general del sistema educatiu.

b) L'ordenació del sector de l'ensenyament i de l'activitat docent i educativa.

c) L'establiment dels plans d'estudi corresponents, incloent-hi l'ordenació curricular.

d) El règim de foment de l'estudi, de beques i d'ajuts estatals.

e) L'accés a l'educació i l'establiment i la regulació dels criteris d'admissió i escolarització de l'alumnat als centres docents.

f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.

g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.

h) L'organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics.

i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.

j) L'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l'administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l'administració educativa.

5. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l'expedició i l'homologació dels títols acadèmics i professionals estatals.

 

ESMENA NÚM. 321 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 142 bis

Article 142 bis. Entitat gestora dels centres educatius públics adscrits al Departament.

Una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia actuarà d'autoritat administrativa titular i gestora dels centres educatius públics adscrits al Departament, sens perjudici de les previsions de l'article 144 d'aquesta llei. L'organització territorial d'aquesta entitat s'adequarà a la que present llei preveu per a l'Administració educativa de la Generalitat.

 

 

ESMENA NÚM. 322 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 143

Article 143 Competències dels ens locals

En matèria educativa, en els termes que regulen les lleis, els governs locals tenen competències en:

a) La participació en la determinació de l’oferta educativa d’interès públic en tots els seus nivells.

b) La programació, ordenació i la gestió de l’admissió d’alumnes dels centres del primer cicle educatiu infantil de titularitat pública.

c) La participació en el procés de matriculació en els centres públics i privats concertats.

d) L’aprofitament fora de l’horari lectiu dels centres públics de la seva titularitat.

e) La cooperació amb l’Administració de la Generalitat en la programació als centres públics posant a disposició els solars adients.

f) La conservació, vigilància i el manteniment dels centres públics de la seva titularitat.

g) L’establiment de programes adreçats a les famílies en el seu compromís en el procés educatiu dels infants i joves.

h) La vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria.

i) La coordinació dels serveis socials amb els serveis educatius per vetllar per l’interès superior de l’infant.

j) El foment de la implicació dels agents territorials i socials en el compromís educatiu de la societat.

k) El foment de l’escolarització postobligatòria i en especial dels programes de transició al món del treball, quan s’escaigui.

l) L'afectació i desafectació d'espais per a usos escolars.

ll) La intervenció en la determinació del calendari escolar.

 

ESMENA NÚM. 323 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 143 bis

Article 143 bis. Consell Comarcals

  1. Correspon als Consells Comarcals donar suport en l’exercici de les competències que la llei atribueix als municipis, de manera especial quan aquests tenen menys de 2.000 habitants.
  2. Correspon als Consells Comarcals la gestió dels serveis de transport escolar i menjador, d'acord amb el que reglamentàriament s'estableixi.

 

ESMENA NÚM. 324 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 144

Article 144. Consorci d'Educació de Barcelona

El Consorci d’Educació de Barcelona com a ens associatiu, gestiona les competències que li atorga la llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.

 

ESMENA NÚM. 325 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 145 PRIMER PARÀGRAF

Correspon al Consell General de la Vall d’Aran, en l’àmbit territorial de les competències que determini la llei reguladora del règim especial de l'Aran, entre d'altres: (...)

 

ESMENA NÚM. 326 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 146

Article 146. Coresponsabilització entre la Generalitat i les Administracions locals

1. La participació dels ens locals i de l’Administració de la Generalitat, es desenvolupa en l’àmbit del Consell de Governs Locals previst a l'article 85 de l'EAC.

2. L’exercici de la coresponsabilitat de cada ajuntament i del Departament s’articula a nivell municipal i de centre a través dels consells escolars municipals i els consells escolars de centre. També s’articula mitjançant convenis de col·laboració i cooperació per al foment del primer cicle d’educació infantil, ensenyament d’adults, ensenyaments artístics i per a la realització de les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius específics.

 

ESMENA NÚM. 327 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 147 bis

Article 147 bis Activitats de foment per als centres privats concertats

1. A través de convocatòries anuals, l’Administració educativa realitzarà acords amb les titularitats dels centres privats concertats per tal d’establir mesures fiscals i econòmiques avantatjoses que afavoreixin les inversions en manteniment, obres d’ampliació i reforma o noves construccions d’edificis destinats a ús escolar.

 

 

 

ESMENA NÚM. 328 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 148

Article 148. Centre educatius de titularitat de l'Administració Local.

Mitjançant un conveni de cooperació amb l’Administració educativa, els ens locals poden crear centres que imparteixin ensenyaments de règim ordinari bàsics i postobligatoris.

 

 

ESMENA NÚM. 329 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 149

Article 149. Conservació, manteniment, i vigilància d'edificis destinats a centres educatius públics.

 

 

ESMENA NÚM. 330 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 150

Article 150. Cooperació amb altres administracions educatives.

El Departament ha de mantenir relacions de cooperació amb altres administracions educatives per establir criteris i procediments per la millora de la qualitat del sistema educatiu i garantir l’efectivitat dels principis d’igualtat i llibertat d’ensenyament.

 

 

 

 

 

ESMENA NÚM. 331 D'ADDICIÓ D'UN NOU L'ARTICLE 150 bis

Article 150 bis. Cooperació amb les universitats catalanes

1. El Departament i les Universitats de Catalunya a través del Consell Interuniversitari comptaran amb un marc estable de coordinació i col·laboració en els àmbits següents:

a) Formació inicial de professorat: Correspon a les Universitats garantir una formació inicial de qualitat pel professorat d'educació infantil, primària i secundària que capaciti adequadament al professorat per a impartir els currículums de les diferents etapes que fixa la llei i per respondre adequadament als reptes del sistema educatiu. Per a garantir la màxima qualitat dels practicums, les universitats podran establir vincles amb centres que tinguin reconegut el seu caràcter innovador i experimental.

b) Formació permanent professorat: El Departament establirà convenis amb les universitats, de manera especial amb el ICES per fomentar la recerca, la innovació i la renovació pedagògica en l'àmbit de la formació permanent del professorat.

c) Ensenyament superior: La coordinació de les ofertes dels Cicles Formatius de grau Superior, la dels règims especials (artístic, idiomes i esportius) i l'oferta universitària de grau i de postgrau es realitzaran a través d'una comissió mixta Departament d'educació/ Consell Interuniversitari de Catalunya.

d) Formació d'adults al llarg de la vida: la Universitat a través dels mecanismes de coordinació interdepartament previstos en la llei d'adults potenciaran les activitats d'extensió universitària com una de les respostes a l'objectiu de la formació al llarg de la vida.

e) Accés a la Universitat: L'orientació i la gestió de les proves d'accés es durà a terme d'acord amb convenis de col·laboració específics.

f) Incorporació del professorat del sistema educatiu no universitari

 

ESMENA NÚM. 332 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 152

 

 

ESMENA NÚM. 333 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 153

Article 153. Voluntariat

1. Les entitats de voluntariat en l’àmbit de l’educació col·laboren amb l’Administració educativa en la integració social de las persones amb discapacitats o amb risc d’exclusió social i en la realització d’activitats complementàries, extraescolars i de l’educació en el lleure.

2. D’acord amb els sectors afectats, correspon al Departament i als ens locals, en els seus respectius àmbits de competència, determinar l’abast i el procediment per fer efectiva aquesta participació.

 

ESMENA NÚM. 334 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 154

Article 154. Cooperació amb empreses i sindicats.

1. Les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals participen en els consells escolars d’àmbit superior al centre.

2. Les empreses i les organitzacions empresarials participen mitjançant convenis en els ensenyaments propis de la formació professional. Així mateix, les organitzacions empresarials i les organitzacions sindicals del sector productiu participen en el Consell Català de Formació Professional.

 

 

ESMENA NÚM. 335 DE SUPRESSIÓ DEL CAPÍTOL 5 del TÍTOL X

 

 

ESMENA NÚM. 336 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL CAPÍTOL 6. DEL TÍTOL X

CAPITOL 6: ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

 

 

ESMENA NÚM. 337 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 160 PUNT 1

1. L’Administració educativa s’estructura en unitats territorials d'acord amb la delimitació que s'estableixi legalment. Cadascuna de les unitats comptarà amb un servei territorial o òrgan administratiu determinat pel Govern per atendre les necessitats de la població compresa en el seu territori d’acord amb les previsions de la programació i la programació educativa.

 

ESMENA NÚM. 338 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 160 PUNT 2

2. A la ciutat de Barcelona, les funcions corresponents al servei territorial que s’enumeren en l’apartat 3 excepte les lletres e) i g), les exerceix el Consorci d’Educació de Barcelona exercirà les competències no reservades a l'Administració educativa i regulades a la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.

 

 

 

 

ESMENA NÚM. 339 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 161

Article 161. Les zones educatives

1. En el marc de les àrees territorials i sota la seva direcció i coordinació, el Departament estableix, atenent criteris de proximitat, zones educatives.

2. El conjunt de centres i recursos educatius que en un àmbit territorial determinat mitjançant la programació cobreixen la demanda educativa en tots els nivells d’ensenyament no universitaris constitueixen la zona educativa. En aquestes zones es podran coordinar els recursos humans i econòmics dels centres públics que s’hi apliquin i les diferents actuacions que s’hi realitzin

3. Les zones constitueixen unitats de programació de l’oferta educativa amb la finalitat de garantir la suficiència de llocs escolars dels ensenyaments de règim general atenent a criteris d’identitat local, comarcal o metropolitana. L’àmbit territorial de la zona es fonamentarà en criteris de proximitat, relació humana, social, de transport públic o de vies de comunicació i ha de ser reconeguda pels usuaris del sistema educatiu.

4. En matèria d’oferta de formació professional es tindran en compte la complementarietat de les zones pròximes on variables com l’especialització sectorial i el perfil empresarial hauran de ser considerades.

 

 

ESMENA NÚM. 340 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 162 PUNT 1

1. La Inspecció d'Educació és l'òrgan pel qual el Departament d'Educació exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, de qualsevol titularitat, dels serveis i dels altres elements del sistema per tal d’assegurar l’aplicació de l’ordenament i garantir l’exercici dels drets i el compliment dels deures que se’n deriven.

 

ESMENA NÚM. 341 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 163

Article 163. Funcions de la inspecció d'educació

 

ESMENA NÚM. 342 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 163 PUNT 1 LLETRA d)

d) Desenvolupar i participar en l'aplicació de les avaluacions previstes al títol XI;

 

ESMENA NÚM. 343 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 163 PUNT 1 LLETRA g)

g) emetre els informes que, a instàncies de l'Administració Educativa o d’ofici, es desprenguin de l’exercici de les seves funcions;

 

ESMENA NÚM. 344 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 163 PUNT 1 D'UNA NOVA LLETRA i)

i) Col·laboració en la formació del professorat.

 

 

ESMENA NÚM. 345 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 164 D'UN NOU PUNT 3

3. En l'exercici de les seves funcions i l'ús de les seves atribucions, els inspectors ajusten la seva actuació a un codi deontològic que tindrà caràcter públic.

 

ESMENA NÚM. 346 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 165 bis

165 bis. Formació i avaluació

1. El Departament d'Educació inclourà els seus plans de formació, activitats per a la millora i actualització professional dels inspectors i facilitar la concessió de llicències d'estudi i d'investigació.

2. El Departament d'educació desenvoluparà processos d'avaluació interna i externa de la inspecció d'educació, amb l'objectiu de millorar el seu funcionament i el del sistema educatiu.

 

ESMENA NÚM. 347 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL TÍTOL XI

TÍTOL XI. AVALUACIÓ I PROSPECTIVA DE L’EDUCACIÓ

 

 

ESMENA NÚM. 348 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL CAPÍTOL 1 DEL TÍTOL XI

 

CAPÍTOL 1. CONCEPTE, OBJECTE, ÀMBIT I PRINCIPIS DE L'AVALUACIÓ

 

 

ESMENA NÚM. 349 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 166

Article 166. Objecte i finalitats

L’avaluació dels sistema educatiu és el procés d’abast intern i d’abast general, que descriu, analitza, valora i interpreta les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les. La finalitat de l’avaluació és contribuir a:

a) millorar la qualitat, l’eficiència i l’equitat del sistema educatiu i de cadascun dels seus centres;

b) orientar les polítiques educatives

c) col·laborar en la seva transparència;

d) analitzar i aportar informació objectiva sobre el grau d’assoliment dels objectius de millora;

e) rendir comptes i oferir informació sobre el procés educatiu, els seus agents i els seus resultats i dels objectius fixats en el context de la Unió Europea;

f) elaborar recomanacions sobre política i pràctica educativa;

g) promoure la igualtat d’oportunitats i possibilitats educatives.

 

 

ESMENA NÚM. 350 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 168 PUNT 1 LLETRA c)

c) ús reservat de la informació

 

 

 

ESMENA NÚM. 351 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 170

Article 170. Modalitats d'avaluació

1. L’activitat avaluadora es pot desenvolupar segons les diverses modalitats que determini l’Administració educativa; en tot cas, ha d’abastar les següents:

a) Avaluacions generals del sistema educatiu i de la seva administració.

b) Avaluació dels rendiments educatius. A final de primària i de secundària es farà una prova externa de caràcter general que es formularà en base a l'assoliment de les competències bàsiques definides en el currículum. Aquesta avaluació tindrà caràcter oficial per a determinar l'assoliment de l'etapa per part de l'alumne. En qualsevol cas s’han d’efectuar les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides per l’alumnat en finalitzar el segon cicle de l’educació primària i el segon curs de l’educació secundària obligatòria.

c) Avaluació de l’exercici docent del conjunt del professorat que ha de permetre l’acreditació dels seus mèrits per a la promoció professional.

d) Avaluació de l'exercici dels professionals no docents destinats als centres educatius.

e) Avaluació de l’exercici de la funció directiva.

f) Avaluació de l'exercici de la funció inspectora.

g) Avaluació de centres educatius.

h) Avaluació dels serveis educatius.

i) Avaluació de les activitats educatives fetes després de l’horari lectiu.

2. En l'avaluació dels centres del Servei Educatiu de Catalunya es tindran en compte, com a mínim, els aspectes següents:

a) El rendiment promig del seu alumnat, mesurat mitjançant proves d'aplicació externa. Aquest rendiment serà ponderat en relació al context socioeconòmic i als recursos humans i econòmics disponibles en el centre

b) La pertinència entre l'especialització i els àmbits d'actuació atorgats al professorat

c) L'aplicació dels recursos tecnològics al conjunt de l'activitat pedagògica

d) El compliment del projecte educatiu i la vinculació en projectes i programes de millora.

e) La vinculació amb el seu entorn

f) La promoció i augment del nombre d'alumnes que segueixen estudis una vegada acabada l'escolaritat obligatòria.

g) L'existència i el funcionament efectius de la participació de tot els sectors de la comunitat escolar en el funcionament general del centre.

h) La ràtio de les unitats escolars i el nombre d'alumnes amb necessitats educatives específiques.

 

 

 

ESMENA NÚM. 352 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 170 bis

Article 170 bis. Autoavaluació dels centres subvencionats amb fons públics i dels serveis educatius.

1. Tots els centres docents subvencionats amb fons públics realitzaran autoavaluació del seu propi funcionament, dels programes que desenvolupen, dels processos d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats de l'alumnat, així com de les mesures i actuacions dirigides a la prevenció de les dificultats d'aprenentatge, que serà supervisada per la inspecció educativa.

2. El resultat d'aquest procés es plasmarà anualment en una memòria, que inclourà, així mateix, les corresponents propostes de millora, l'aprovació del qual correspondrà al Consell Escolar.

 

ESMENA NÚM. 353 DE MODIFICACIÓ DE ARTICLE 171 PUNT 3

3. El Departament ha de donar publicitat sobre el conjunt dels resultats d'aquestes avaluacions.

 

 

ESMENA NÚM. 354 D'ADDICIÓ D'UN NOU CAPÍTOL 2 bis AL TÍTOL XI (Comprèn l'article 171 bis)

CAPÍTO 2 BIS: PROSPECTIVA EDUCATIVA

Article 171 bis. Finalitats de la prospectiva educativa

La prospectiva en l'àmbit educatiu complementa el coneixement del sistema i de les pràctiques educatives que proporciona l'avaluació. Les seves finalitats són:

a) analitzar les implicacions educatives dels canvis en els àmbits socials, econòmics, demogràfics, tecnològics, científics, productius, culturals, pedagògics, ambientals, normatius i organitzatius que afecten l'aprenentatge, la formació i l'educació de les persones.

b) conceptualitzar les línies d'evolució i canvi del sistema i dels centres educatius que deriven d'aquests escenaris i proporcionar elements per a la millora i la innovació de les polítiques educatives.

c) orientar i donar suport a l'activitat avaluadora i a les actuacions de gestió del canvi i de promoció del lideratge educatiu.

d) desenvolupar activitats de consultoria estratègica i de col·laboració i recerca conjunta amb els centres educatius l'Administració i altres institucions.

 

 

 

ESMENA NÚM. 355 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DEL CAPÍTOL 3 DEL TÍTOL XI

CAPÍTOL 3. AGÈNCIA D’AVALUACIÓ I DE PROSPECTIVA DE L’EDUCACIÓ

 

 

ESMENA NÚM. 356 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 172

Article 172. Creació de l'Agència d'Avaluació i de Prospectiva d'Educació

 

 

ESMENA NÚM. 357 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 172 PUNT 1

1. Es crea l’Agència d’Avaluació i de Prospectiva de l’Educació, que s’adscriu al Departament competent en matèria educativa en els termes previstos en aquesta Llei.

 

ESMENA NÚM. 358 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 172 PUNT 4

4. L’Agència ostenta la representació de l’Administració educativa en els organismes nacionals, estatals i internacionals d’avaluació i prospectiva educatives.

 

 

ESMENA NÚM. 359 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 173

Article 173. Òrgans i estatuts de l’Agència d’Avaluació i de Prospectiva de l’Educació

 

 

ESMENA NÚM. 360 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 173 PUNT 3

3. Correspon al Govern nomenar, a proposta del conseller o la consellera del Departament, el/la president/a i el/la directora/a de l’Agència, i correspon al/a la conseller/a designar els membres del consell rector entre persones de reconegut prestigi en l’àmbit de l’educació o amb experiència en procediments avaluadors i de prospectiva educativa, entre els quals hi haurà representants de la inspecció d'educació i dels directors dels centres públics i concertats.

 

ESMENA NÚM. 361 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 174

Article 174. Funcions de l'Agència d'Avaluació i de Prospectiva de l'educació.

 

ESMENA NÚM. 362 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 174 PUNT 1 LLETRA b)

b) Definir principis i homologar criteris i mètodes d’avaluació de l’educació i de prospectiva en l'àmbit educatiu.

 

ESMENA NÚM. 363 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 174 PUNT 1 LLETRA c)

c) Efectuar les diverses modalitats d’avaluació previstes a l’article 170 apartats

a) i b) i col·laborar en la resta de modalitats incloses en aquest article

 

ESMENA NÚM. 364 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 174 PUNT 1 LLETRA d)

d) Col·laborar amb la Inspecció d’Educació en l’avaluació dels centres.

 

ESMENA NÚM. 365 D'ADDICIÓ A L'ARTICLE 174 PUNT 1 DE TRES NOVES LLETRES f), g) i h)

f) portar a terme activitats de prospecció i estudi sobre fets, tendències, polítiques i perspectives que condicionen o que poden influir en les activitats, el rendiment, la innovació i l'evolució dels aprenentatges, dels ensenyaments, dels centres i del sistema educatiu, i en general realitzar les activitats previstes a l'article 168 bis.

g) Difondre els resultats de les seves activitats d'avaluació i de prospectiva educatives, promovent la seva divulgació i contrast en els àmbits professionals i socials i la seva retroacció sobre el funcionament dels centres i el desenvolupament del lideratge educatiu.

h) Formular pautes i propostes per a la determinació del currículum.

 

 

ESMENA NÚM. 366 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 174 PUNT 2

2. En cada una de les actuacions d’avaluació, l’Agència especificarà el caràcter facultatiu o obligatori de la participació dels sectors i els agents implicats i informarà de l'ús de la informació obtinguda.

 

 

ESMENA NÚM. 367 DE MODIFICACIÓ DEL TÍTOL DE L'ARTICLE 176

Article 176. Avaluació, prospectiva i currículum

 

 

ESMENA NÚM. 368 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 176 PUNT 1

1. L’Agència elaborarà informes relatius a l'assoliment dels aspectes prescriptius dels currículums educatius, d’acord amb allò que preveu l’article 51.

 

ESMENA NÚM. 369 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 176 PUNT 2

2. En l’elaboració dels informes relatius a les propostes sobre el currículum, s’han de prendre en consideració els resultats de les avaluacions fetes anteriorment, així com els resultats dels treballs de recerca i prospecció.

 

 

ESMENA NÚM. 370 DE MODIFICACIÓ DE TÍTOL DE L'ARTICLE 177

Article 177. Col·laboració externa en l'activitat avaluadora i de prospectiva

 

 

ESMENA NÚM. 371 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 177 PUNT 3

3. L’Agència pot establir acords de col·laboració amb les universitats i amb altres institucions empreses, organismes i entitats especialitzades. La relació contractual de col·laboració ha d’adoptar les formes jurídiques que en cada cas correspongui.

 

 

ESMENA NÚM. 372 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 178 PUNT 1

1. Els estatuts de l’Agència han de preveure l’elaboració d’un codi deontològic que ha de recollir les seves regles d’actuació i les de totes les altres persones i institucions que intervinguin en el desenvolupament de l’activitat avaluadora i prospectiva.

 

 

ESMENA NÚM. 373 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 180 PUNT 2

2. Suficiència i estabilitat pressupostària. La Generalitat dota el sistema educatiu de Catalunya dels recursos econòmics necessaris per garantir la suficiència econòmica i la gratuïtat en els ensenyaments de caràcter universal i obligatori establerts en la programació educativa i per assolir els objectius. El Departament proposa a l’aprovació del Govern un programa plurianual, amb les previsions pressupostàries que anualment es reflecteix en els pressupostos de la Generalitat.

 

 

 

 

ESMENA NÚM. 374 DE MODIFICACIÓ DE TÍTOL DEL CAPÍTOL 2 Del TÍTOL XII

CAPÍTOL 2. FINANÇAMENT DELS CENTRES DEL SERVEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA

 

ESMENA NÚM. 375 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 181

Article 181. Finançament del sosteniment dels centres públics

1. Per a l’autonomia de gestió econòmica dels centres públics de què és titular la Generalitat, i d’acord amb el criteri de suficiència, els pressupostos anuals preveuen aquest finançament en el capítol de despesa corrent, sense perjudici de la seva posterior evolució a previsions pressupostàries per programes.

2. Els convenis entre el Departament i els ens locals que preveuen finançament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat prenen com a referent els criteris aplicats als centres anàlegs de titularitat autonòmica.

 

ESMENA NÚM. 376 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 182

Article 182. Finançament del sosteniment dels centres privats concertats

1. El model ordinari de finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya és el concert educatiu, d'acord amb la definició establerta en la regulació orgànica. Aquesta llei estableix les normes de desplegament del règim de centres

2. Els centres privats que ofereixin ensenyaments obligatoris o declarats gratuïts en aquesta Llei i satisfacin necessitats d’escolarització, en el marc del que està establert en la normativa orgànica, podran acollir-se al règim de concerts en els termes establerts legalment. Els centres que accedeixin al règim de concerts podran formalitzar el corresponent concert amb el Departament, d’acord amb el procediment que reglamentàriament estableixi el Govern.

3. Es considera que un centre docent privat satisfà necessitats d'escolarització quan la relació mitjana d'alumnes per unitat s'adequa a la del seu entorn.

4. Tindran preferència per acollir-se al règim de concerts aquells que atenguin poblacions escolars en condicions econòmiques desfavorides o els que realitzin experiències d’interès pedagògic per al sistema educatiu. En qualsevol cas, tindran preferència els centres que, bo i complint els criteris assenyalats, estiguin constituïts i funcionin en règim de cooperativa. 

5. En subscriure el concert, el centre de titularitat privada s’incorpora a la prestació del Servei d’Educació de Catalunya, amb les obligacions i els drets que resulten de la regulació bàsica de la matèria, del que estableix aquesta llei.

6. El procediment per a la subscripció de concerts educatius, que ha de reglamentar el Govern, es regeix pels principis de transparència i publicitat. En tot cas, la subscripció de nous concerts ha d’atendre les previsions de programació de l’oferta educativa en els termes que s’estableixen en l’article 42.

7. La quantia del mòdul econòmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris es determina en la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Aquest assegurarà, amb analogia a la dels centres públics, la suficiència dels ensenyaments concertats.

Atenent les circumstàncies específiques dels diferents centres, el mòdul podrà incorporar quantitats assignades al pagament del personal no docent de suport a la docència, a un increment de les despeses de funcionament i, si s'escau, una dotació addicional de personal docent en aquells centres que reuneixin els requisits que reglamentàriament es determinin.

8. Els mòduls econòmics ordinaris dels concerts corresponents a les despeses de funcionament i altres despeses es revaloritzaran anualment, i com a mínim, d'acord amb l'Index de Preus al Consum existent a Catalunya.

9. La Llei de pressupostos determina la quantia del mòdul del concert per als centres específics d’educació especial, en condicions anàlogues a les dels centres públics.

10. El Departament, d'acord amb els titulars dels centres privats concertats, establirà els criteris per a l'autorització del cobrament de les activitats complementàries.

11.. El Departament concertarà els programes de qualificació professional inicial que imparteixin els centres privats que compleixin les condicions previstes en l'apartat 2 d'aquest article..

12. Els concerts, prèvia sol·licitud del/de la titular del centre, es renoven sempre que es mantinguin els requisits que determinaren la seva aprovació i no es donin causes de no renovació. La renovació es fa pel període previst a la regulació aplicable.

13. En cas d’incompliment de les obligacions del centre derivades de la subscripció del concert educatiu recollides en la normativa vigent, els serà aplicable el procediment sancionador previst legalment. L'incompliment de les obligacions que contrau l'Administració comportarà dret a restitució i indemnització.

 

 

ESMENA NÚM. 377 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 183

Article 183. Finançament extraordinari per assolir l'equitat i la qualitat en el Servei d'Educació de Catalunya.

1. El Departament pot articular finançament addicional al genèric per al sosteniment de centres integrats en el Servei d’Educació de Catalunya que desenvolupin estratègies orientades a assegurar l’equitat i facin possible la millora dels resultats educatius a través de l'ampliació del concert..

2. Aquests recursos addicionals responen als principis de coresponsabilitat i a la millora de la qualitat dels centres i per atendre les especificitats.

3. El Departament mitjançant convocatòries públiques pot aportar recursos addicionals que estimulin la millora de la qualitat i premiïn l'excel·lència.

4. Amb la mateixa finalitat, el Departament pot subscriure convenis amb els ens locals per aportar recursos extraordinaris a plans i programes socioeducatius desenvolupats a l’entorn de l’àmbit de la zona educativa.

5. El Departament habilitarà les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris que permetin establir amb eficàcia i eficiència convenis amb els ens locals per la realització de les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius espe

 

 

 

ESMENA NÚM. 378 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 184

 

ESMENA NÚM. 379 DE SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 185

 

 

ESMENA NÚM. 380 DE MODIFICACIÓ DE TÍTOL DEL CAPÍTOL 3 Del TÍTOL XII

CAPÍTOL 3. FINANÇAMENT DELS DIFERENTS ENSENYAMENTS I DE LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.

 

ESMENA NÚM. 381 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 186

Article 186. Finançament del primer cicle d'educació infantil

1. El Departament, en els termes previstos en la programació, preveu una oferta de places per a infants de zero a tres anys d'acord amb el model d'interès públic definit a l'article 40.

2. Per tal de posar en servei aquestes places i, preferentment, per satisfer les necessitats d’escolarització d’infants situats en entorns socioeconòmics o culturals desafavorits i zones rurals, d’acord amb la programació i els requisits prèviament establerts, el Departament subvenciona la creació i consolidació de places per a infants de zero a tres anys en llars d’infants de titularitat municipal i subvenciona d’acord amb els criteris establerts pel Govern la creació i funcionament de llars d’infants de titularitat privada d'acord amb la programació educativa.

 

ESMENA NÚM. 382 DE MODIFICACIÓ DE L'ARTICLE 187

Article 187. Finançament de l'escolarització obligatòria i altres ensenyaments gratuïts.

El Govern garanteix la gratuïtat de l’escolarització dels ensenyaments declarats obligatoris i del segon cicle de l’educació infantil, dota dels recursos econòmics necessaris per al seu sosteniment els centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya en condicions anàlogues i d’acord amb la programació educativa.

 

ESMENA NÚM. 383 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 187 bis

Article 187 bis. Finançament de l'escolarització postobligatòria.

1. Conforme als criteris de la programació educativa el Departament defineix, periòdicament, l’oferta de places en els ensenyaments postobligatoris de règim general i ha de garantir l’existència de les places escolars suficients i gratuïtes, tenint en compte l'oferta pública i la privada concertada. Per aquest efecte el Govern concertarà progressivament els ensenyaments postobligatoris de règim general. Així mateix ha d’establir un sistema de beques adient per garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat i estimular l’èxit acadèmic.

2.El Departament d'Educació ha de vetllar perquè l'oferta de Programes de Qualificació Professional Inicial sigui gratuïta i estable.

3. Els centres d'iniciativa social que imparteixen ensenyaments de règim especial, en ser considerats d'interès públic podran rebre subvencions i ajuts per al foment de la seva activitat docent

 

ESMENA NÚM. 384 D'ADDICIÓ D'UN NOU ARTICLE 187 ter

Article 187 ter. Finançament d'activitats complementàries i extraescolars.

1.El Departament, per raons d’oportunitat social, d’equitat o de no discriminació per raons econòmiques, subvenciona activitats complementàries o, si escau, activitats extraescolars i als centres que conformen el Servei d'Educació de Catalunya.

3. En els centres docents privats, les subvencions a les activitats complementàries , i en el seu cas, les activitats extraescolars, respondran a la instància que a l'efecte efectuïn els seus titulars, en base al nombre d'alumnes que en requereixin ajut econòmic, i seran abonades directament al centre docent. Aquestes subvencions, que tindran caràcter recurrent, es mantindran mentre existeixi la condició per la qual han estat concedides.

2. Sense perjudici del previst en els apartats anteriors, i en la mesura en què els centres públics realitzen les activitats complementàries, els centres docents privats accediran al finançament d’aquestes activitats, a través d'una dotació complementària que s'incorporarà en el concert

 

ESMENA NÚM. 385 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA

 

Segona. Efectivitat de la creació de nous cossos

1. L’accés i la integració en els cossos regulats als articles 98, 99, 106, 107, 108 i a la disposició addicional vuitena seran efectius quan ho determini el Govern un cop garantides les condicions que han de permetre el manteniment del règim de classes passives i de MUFACE, sens perjudici de la immediata aplicació de la regulació continguda al títol VIII.

2. Mentre no es produeixi la integració al personal funcionari docent adscrit a llocs dependents de l'administració educativa de la Generalitat formen part de la funció pública docent referida a l'article 98.1.

 

 

 

ESMENA NÚM. 386 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUARTA

 

Quarta. actualització de convenis amb els ens locals

El Departament ha de revisar amb caràcter periòdic els criteris i les previsions pressupostàries derivades dels articles 143, 143 bis, 144, 145 i 146 amb l’objectiu d’assegurar que els compromisos adquirits s’ajustin en tot moment a l’evolució real dels costos i dels preus.

 

ESMENA NÚM. 387 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL CINQUENA

 

Cinquena. Zones educatives a la ciutat de Barcelona

Els òrgans competents del Consorci d’Educació de Barcelona creat a l’empara de la Llei 22/1988 de la Carta municipal de Barcelona pot proposar en l’àmbit d’aquesta ciutat la creació de zones educatives, d'acord amb el que es preveu en la present llei.

 

 

ESMENA NÚM. 388 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL SISENA

 

Sisena. Alumnes amb necessitats educatives

El Departament identificarà periòdicament els supòsits que comporten necessitats educatives específiques i els suports que se'n derivin.

 

 

 

 

ESMENA NÚM. 389 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETENA

 

Setena. Adscripció de centres

Es mantenen les actuals adscripcions de centres fins que el Govern aprovi el procediment per a l’adscripció de centres. L'aprovació d'aquest procediment no podrà comportar l'anul·lació automàtica dels vigents acords d'adscripció

 

 

ESMENA NÚM. 390 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL VUITENA

 

Vuitena. Integració en els cossos docents de la Generalitat de Catalunya dels funcionaris de carrera actualment integrats en la funció pública de la Generalitat de Catalunya

1. La integració en els cossos docents de la Generalitat de Catalunya dels funcionaris docents que presten serveis a la funció pública de la Generalitat, en qualsevol situació administrativa, es portarà a terme respectant en tot cas els drets econòmics i d'altra naturalesa de què gaudeixin en el moment de la integració i amb el manteniment de l’antiguitat que tinguin reconeguda en el cos d’origen. La integració manté el reconeixement de les especialitats de les quals siguin titulars i es fa efectiva en els mateixos llocs de treball que tinguin assignats, amb el mateix caràcter amb què hagin obtingut l’adscripció.

2. S’integren en el cos de mestres de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents al cos estatal de mestres que actualment estan integrats en la funció pública de la Generalitat de Catalunya, en qualsevol situació administrativa.

3. S’integren en el cos de catedràtics d’educació de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de catedràtics d’ensenyament secundari, catedràtics d’escoles oficials d’idiomes i catedràtics d’arts plàstiques i disseny que actualment estan integrats en la funció pública de la Generalitat de Catalunya, en qualsevol situació administrativa.

4. S’integren en el cos de professors d’educació de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de professors d’ensenyament secundari, professors d’escoles oficials d’idiomes i professors d’arts plàstiques i disseny que actualment estan integrats en la funció pública de la Generalitat de Catalunya, en qualsevol situació administrativa.

5. S’integren en el cos de professors tècnics del la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents als cossos estatals de professors tècnics de formació professional i de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny que actualment estan integrats en la funció pública de la Generalitat de Catalunya, en qualsevol situació administrativa.

6. S’integren en el cos d’inspectors d’educació de la Generalitat de Catalunya els funcionaris pertanyents. Als cossos estatals d’inspectors d’educació que actualment estan integrats en la funció pública de la Generalitat de Catalunya, en qualsevol situació administrativa.

7. L’ordenació dels funcionaris en els nous cossos docents creats per aquesta Llei es farà respectant la data de nomenament com a funcionaris de carrera. En el supòsit de pertànyer a més d’un cos dels integrats en el cos de catedràtics d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en el cos de professors d’educació secundària de la Generalitat de Catalunya o en el cos de professors tècnics de la Generalitat de Catalunya, s’entendrà com a data de nomenament la més antiga.

 

ESMENA NÚM. 391 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL DESENA

 

Desena. Drets i deures dels professionals d’atenció educativa

Els drets i deures dels educadors del primer cicle d’educació infantil i de la resta de professionals d’atenció educativa, s'exerciran d'acord amb el conveni col·lectiu que els sigui d'aplicació.

 

 

ESMENA NÚM. 392 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL ONZENA

 

Onzena. Concursos de trasllat d’àmbit estatal

1. La creació dels cossos docents de Catalunya previstos en aquesta llei s'entén sense perjudici del marc comú de la funció pública docent establert per a la legislació bàsica de l'Estat i del propi d'intercomunicabilitat entre respectius sistemes educatius.

2. L'Administració educativa de la Generalitat garanteix la realització coordinada dels corresponents concursos de trasllat d'àmbit estatal que es convoquin periòdicament a l'efecte de procedir a la provisió de places vacants que es determinin en els centres educatius dependents de la Generalitat, amb reconeixement del dret a participar-hi de tots els funcionaris públics docents, qualsevol que sigui l'administració educativa de dependència o per la qual hagin ingressat, sempre que reuneixin tots els requisits generals i específics que estableixin les convocatòries.

3. L'Administració Educativa de la Generalitat també garanteix la concurrència dels seus funcionaris docents a les places dels concursos de trasllat convocades per altres administracions educatives.

ESMENA NÚM. 393 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL DOTZENA

 

Dotzena. Retribucions del personal contractat dels centres privats concertats

El personal docent dels centres privats concertats que presta serveis en els nivells o etapes objecte de concert i que percep les retribucions que deriven del contracte de treball, el conveni i la legislació laboral aplicable, reben unes retribucions equivalents i homologables a les dels funcionaris docents del corresponent nivell educatiu.

ESMENA NÚM. 394 DE D'ADDICIÓ D'UNA NOVA DISPOSICIÓ ADDICIONAL CATORZENA

Catorzena. Substitució temporal d'un membre de l'equip directiu de centre públic

Els membres d'algun òrgan de direcció o coordinació docent de centre públic que causin baixa per maternitat o malaltia podran ser substituïts temporalment a proposta del director per un membre del claustre amb els drets i obligacions inherents al càrrec.

ESMENA NÚM. 395 DE D'ADDICIÓ D'UNA NOVA DISPOSICIÓ ADDICIONAL QUINZENA

Quinzena. Durada dels concerts d’ensenyaments postobligatoris

Els concerts corresponents a les etapes de Batxillerat i de Formació Professional de Grau Mitjà o Superior, celebrats amb centres docents privats, tindran una durada igual a les dels concerts dels ensenyaments bàsics.

 

ESMENA NÚM. 396 DE D'ADDICIÓ D'UNA NOVA DISPOSICIÓ ADDICIONAL SETZENA

setzena. Manteniment dels concerts educatius vigents

Els centres privats concertats que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin total o parcialment concertats, mantindran i renovaran el concert sempre que continuïn complint amb els requisits que es van aplicar al seu atorgament.

 

ESMENA NÚM. 397 DE D'ADDICIÓ D'UNA NOVA DISPOSICIÓ ADDICIONAL DISSETENA

Dissetena. Estudi i publicació dels costos reals de la plaça escolar

El Departament competent en matèria educativa estudiarà i farà pública periòdicament la quantia dels mòduls que valori el cost real d’una plaça escolar de titularitat pública. L’estudi serà elaborat per un organisme independent , que serà integrat per experts en la matèria aliens a l’àmbit de l’Administració, tot hi que aquesta hi col·laborarà efectivament.

El resultat d’aquest estudi, es tindrà en compte per a l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat del Catalunya.

El primer estudi a que es fa referència en aquesta disposició addicional es publicarà abans del 2010.

 

ESMENA NÚM. 398 DE D'ADDICIÓ D'UNA NOVA DISPOSICIÓ ADDICIONAL DIVUITENA

Divuitena. Llei de Formació Professional i Educació Contínua

El Govern de la Generalitat de Catalunya promourà, en el termini de tres anys, una llei de Formació Professional i Educació Contínua al llarg de la vida, per tal de regular integradament la formació professional la inicial, la formació professional per a l'ocupació i la formació de persones adultes, d'acord amb el sistema de qualificacions professionals de Catalunya, i crearà i regularà una estructura única per a la direcció, desenvolupament i la gestió de la formació professional i l'educació al llarg de la vida.

 

ESMENA NÚM. 399 DE D'ADDICIÓ D'UNA NOVA DISPOSICIÓ ADDICIONAL DINOVENA

Dinovena. Portafoli personal d'aprenentatge i registre acadèmic personal

El Departament d'Educació prendrà les mesures necessàries perquè progressivament els serveis de portafoli personal d'aprenentatge i de registre acadèmic personal tinguin les seves característiques funcionals i operatives plenament definides, estiguin tècnicament implantats i disponibles amb caràcter general en un termini de cinc anys.

 

ESMENA NÚM. 400 DE D'ADDICIÓ D'UNA NOVA DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINTENA

Vintena. Infants i joves en acolliment familiar

Els criteris de prioritat previstos en l'article 45 lletres a) i d) seran d'aplicació als infants i joves en situació d'acolliment familiar, atenent el domicili i composició de la família acollidora.

 

ESMENA NÚM. 401 DE D'ADDICIÓ D'UNA NOVA DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-UNENA

Vint-i-unena. Consells escolars comarcals

Els consells comarcals, en exercici de les competències en matèria d'educació, poden constituir consells escolars comarcals en tant que òrgans i instruments de consulta i de participació

 

ESMENA NÚM. 402 DE D'ADDICIÓ D'UNA NOVA DISPOSICIÓ ADDICIONAL VINT-I-DOSENA

Vint-i-dosena. Entitat gestora de centres educatius públics

A través d'una llei del Parlament i en un termini de dos anys, es crearà l'Entitat gestora dels centres educatius públics adscrits al Departament, a què fa referència l'article 142 bis d'aquesta llei.

ESMENA NÚM. 403 DE SUPRESSIÓ DE LA DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA

ESMENA NÚM. 404 DE MODIFICACIÓ DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA

 

Segona. Homologació retributiva i de condicions de treball del professorat dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya

1. Gradualment es consignaran en el pressupost anual les partides suficients per tal d’assolir l’homologació retributiva del professorat que presta serveis en els nivells o etapes concertades dels centres concertats amb les del professorat dels centres públics. Aquesta homologació serà totalment efectiva l'any 2014.

2. Així mateix la quantia del mòdul per unitat escolar regulada en l’article 187, inclourà les quantitats necessàries per definir les condicions de treball del professorat que presta serveis en els nivells concertats del centres concertats prenent com a referència les del professorat dels centres públics. Aquesta homologació es portarà a terme de manera gradual i acabarà abans del 2014.

3. El Departament garantirà que l'analogia de recursos i de les condicions laborals del professorat que imparteix ensenyaments actualment concertats avanci de forma sincrònica amb la progressiva concertació dels ensenyaments postobligatoris.

ESMENA NÚM. 405 D'ADDICIÓ DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA CINQUENA

Cinquena. Gratuïtat dels ensenyaments postobligatòris de règim general

Els ensenyaments postobligatoris de règim general esdevindran gratuïts

progressivament en un termini no superior a cinc anys a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

ESMENA NÚM. 406 D'ADDICIÓ DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SISENA

Sisena. Consolidació de la situació administrativa dels inspectors

 

El departament d'Educació podrà consolidar la situació administrativa dels inspectors que estiguin desenvolupant la funció inspectora en comissió de serveis amb anterioritat de l'entrada en vigor d'aquesta llei, a través de convocatòries d'un concurs oposició, torn especial, d'acord amb les característiques que s'exposen en el següent apartat.

El concurs oposició, torn especial, constarà d'una fase de concurs en la qual es valorarà perfectament l'experiència en la funció inspectora. La fase d'oposició consistirà en l'elaboració i defensa d'una memòria sobre les funcions pròpies de la Inspecció d'Educació a Catalunya. Els aspirants exposaran davant del tribunal qualificador la memòria indicada, i el tribunal podrà formular preguntes o sol·licitar aclariments a l'aspirant. Cap d'aquestes fases serà eliminatòria."

 

 

ESMENA NÚM. 407 D'ADDICIÓ DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SETENA

Setena. Període d'extensió del concerts educatius als ensenyaments postobligatoris.

D’acord amb el que preveu l’article 183, els centres docents privats que imparteixen els nivells de Batxillerat i Formació Professional podran acollir-se al concert educatiu d’aquests nivells en un període no superior als cinc anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

 

ESMENA NÚM. 408 D'ADDICIÓ DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA VUITENA

Vuitena. Actualització de l'import dels mòduls econòmics dels concerts

Per tal de compensar la depreciació històrica que el mòdul de concert corresponent a les despeses de funcionament i altres despeses ha vingut patint al llarg dels anys, els Pressupostos de la Generalitat corresponents a l’any 2010 contemplaran una revalorització lineal, per aquests mòdul, del 30% en referència al mòdul actualment vigent.

 

ESMENA NÚM. 409 D'ADDICIÓ DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA NOVENA

Novena. Aportacions voluntàries de les famílies

Fins que el mòdul econòmic del concert educatiu no garanteixi la gratuïtat en condicions equivalents als centres de titularitat pública, els centres privats concertats podran rebre aportacions de les famílies d’acord amb la normativa vigent. En cap cas aquestes aportacions poden ser un factor de discriminació de l’alumne, tant pel que fa a l’admissió com al llarg de l’escolarització

 

 

 

ESMENA NÚM. 410 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA

Disposició derogatòria única

1. Queden derogades les lleis següents:

a) Llei 8/1983, de 18 d’abril, de centres docents experimentals.

b) Llei 4/1988, de 28 de març, reguladora de l’autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat de Catalunya.

c) L’article 40 de la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives.

2. Així mateix, queden derogades les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin a allò previst en aquesta Llei.

 

ESMENA NÚM. 411 D' ADDICIÓ A LA DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA D'UN NOU PUNT 4

 

Primera. Creació i regulació del centre singular per a l’educació no presencial

4. Creació d'un registre d'alumnes que cursen excepcionalment els ensenyaments obligatoris en modalitat no presencial.

 

 

ESMENA NÚM. 412 DE MODIFICACIÓ DE LA DISPOSICIÓ FINAL SEGONA PUNT 1

 

Segona. Ens locals

1. El Govern de la Generalitat de Catalunya garantirà els recursos suficients per afrontar la prestació dels serveis la titularitat dels quals conveniï amb els ens locals. Qualsevol atribució de competències nova, formalitzada mitjançant conveni entre el Departament i l’ens local corresponent, anirà acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per finançar-la correctament. Per a l’assignació dels recursos es tindrà en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats, que es fixarà de comú acord amb les entitats municipalistes. L’assignació de recursos serà condició necessària perquè entri en vigor la vigència del conveni subscrit.

 

Palau del Parlament, 3 de març de 2009.

 

 

 

 

ORIOL PUJOL I FERRUSOLA

Portaveu del G. P. de CiU