ELS RECURSOS DIDÀCTICS. CLASSIFICACIÓ

1. Recursos humans

2. Recursos materials. les noves tecnologies

3. Recursos àudio-visuals

4. Recursos tradicionals

 

Podem definir els recursos com les persones, objectes institucions o entorns que poden ser utilitzats en un procés instructiu com a base de les activitats. Els recursos també poden referir-se a un aspecte més ample que oscil·laria des de la comunitat escolar a la societat com a entorn sociocultural aportador d’experiències.

Dins de la tasca escolar els recursos ajuden l’alumne per a despertar els seus interessos, les seves capacitats, les seves actituds, i paral·lelament serveixen com a elements motivadors. Així doncs, de totes les possibilitats funcionals que esgrimeixen els recursos, la capacitat motivadora és la que obté més ressò.

En les normatives bàsiques que desenvolupen el currículum a Catalunya, els recursos són tractats com a eixos motivadors per realitzar les activitats de cadascuna de les unitats didàctiques. La LOE per la seva banda, mostra igualment especial interès en aquesta part integrant del procés d’ensenyament. Hi ha un reconeixement explícit en molts dels seus articles de la necessitat en l’abundància i racionalització dels recursos per tal d’aconseguir un ensenyament de qualitat.

Per a un millor estudi classificaríem els recursos en:

 

1. RECURSOS HUMANS

Les reformes no són mai únicament curriculars o de l’estructura del sistema. Impliquen normalment noves funcions i modificacions del paper del professorat; en aquest sentit la societat demana un nou professional de l’ensenyament secundari.

El fet de ser professor/a de secundària d’una àrea determinada implica el seu domini conceptual i procedimental però també hauria de tenir coneixements d’altres disciplines col·laterals que puguin ser profitoses per a la docència de la pròpia matèria. Alhora, la tasca d'ensenyar comporta el coneixement de les bases de l’aprenentatge significatiu i la seva aplicació pedagògica, el coneixement d’altres didàctiques suggestives de cara a l’alumne, del coneixement del disseny curricular bàsic de la seva matèria i la seva aplicació i el coneixement de les diverses estratègies d’avaluació a fi que aquesta sigui contínua, global, diversificada, coherent i integradora.

La funció essencial del professorat de secundària és fer que tots els alumnes aprenguin més i millor i amb interès, col·laborant en la creació d' expectatives d’èxit per a cada noi i noia. En aquest sentit, convé que el professorat tingui un coneixement operatiu de la psicologia de l’adolescència i de l’entorn cultural i socio - econòmic en què viu l’alumnat, i aprofiti aquests coneixements en la pròpia tasca docent; com també convé que conegui les metodologies didàctiques, les tècniques de dinamització de grups i que faci un ús correcte de la llengua (comprensió oral i escrita en català i en castellà).

En definitiva podem considerar com a recurs al professor que motiva, orienta i avalua els avenços en la consecució dels objectius; també selecciona les activitats i transmet les experiències d’aprenentatge.

Com a resum podem dir que els trets característics que han de tenir aquests professionals estan perfectament expressats en alguna d’aquestes frases:

"El mestre o professor ha de saber seleccionar quan ha de personalitzar més l’ensenyament i seleccionar en quins moments s’han de plantejar treballs en petits o en grans grups".

"...no pot ser tant el d’un especialista com el d’un correcte generalitzador pedagog i motivador".

"...la relació professor - alumne ha de constituir una base per a l’aprenentatge que es pot aconseguir essencialment dins de l’aula i que és important per assolir els objectius terminals de l’assignatura. Les activitats i recursos que es proposin han de permetre crear un ambient que facilitin la formació de l’alumnat".

En definitiva, un professor de secundària hauria de tenir les següents actituds i/o condicions: realista i pragmàtic, flexible i comprensiu, home o dona del seu temps alhora experimentat; motivador en el respecte mutu, empàtic però no invasor, amb criteris científics rigorosos però no rígids o emmarcats. Hauria d’ésser un especialista en diagnòstic, avaluació i pronòstic i un gran animador de grup.

 

2. ELS RECURSOS MATERIALS. LES NOVES TECNOLOGIES.

El concepte de recursos didàctics no es limita únicament als recursos humans ni als materials escrits que s’han comentat al llarg del tema, sinó que dins de la innovació educativa, com a part integrant del currículum, hem de tenir present la creixent importància de les noves tecnologies. Com molt bé hem comentat en d’altres apartat per assegurar la qualitat i la modernització de l’ensenyament s’han d’incorporar als centres els avenços que es produeixen al seu entorn. El món audiovisual i informàtic són els màxims exponents d’aquests recursos i l’ordinador apareix, doncs, com una màquina que potencialment té aquestes característiques:

A banda del coneixement instrumental, la utilització dels ordinadors té funcionalitat pedagògica en els aspectes següents:

No es tracta de cap manera de discutir si l’ordinador substituirà al professor en certes tasques. Sens dubte, com ha passat en totes les altres activitats professionals, de la mateixa manera que el pot substituir un llibre, una diapositiva o un vídeo també ho pot fer aquest recurs. La qüestió important és com beneficiar l’escola de les possibilitats que l’ofereix per poder , així, millorar l’actuació personal del professorat.

 

3. ELS RECURSOS ÀUDIO-VISUALS

El Departament d’Ensenyament i tots els Instituts de Ciències de l’Educació de es universitats catalanes destinen també molts del seus recursos econòmics i humans a la potenciació dels mitjans audiovisuals, els quals se'ns presenten de la mateixa forma com a una altra alternativa en l’aspecte dels recursos per a la docència.

L’ús didàctic del vídeo domèstic, tant com a mitjà de reproducció propi com de document que elabora l’alumne amb integració d’altres elements socio – culturals resulta molt interessant i atractiu pels alumnes.

Des dels diferents projectes realitzats per les diferents institucions educatives, es proporcionen equips de gravació (càmares, magnetoscopis portàtils....) així com equips sofisticats de tractament del so. En aquests mateixos programes s’ofereix una formació al professorat basant-se en dues estratègies educatives:

El professional de l’ensenyament ha de saber que en els diferents Centres de Recursos presents en cadascuna de les comarques catalanes ( o en els mateixos ICES), existeix sempre un servei de préstec de qualsevol tipus de material audiovisual. De la mateixa forma, hi ha tot un conjunt d’entitats privades (caixes d’estalvis, etc.) que també ofereixen els recursos audiovisuals que tenen dipositats en els seus fons.

Hi ha d'altres recursos audiovisuals com serien: el projector de vistes fixes, el retroprojector, el projector de cossos opacs, el casset, CD etc.. cadascun amb múltiples utilitats segons l'àrea d'aprenentatge.

 

4. ELS RECURSOS TRADICIONALS

A part de tots els recursos tractats anteriorment, existeixen tot un conjunt altres elements considerats més tradicionals, però no exempts de gran valor didàctic. Entre ells es poden destacar:

Tots ells presenten la característica comuna que són de molt fàcil accés per part dels alumnes.

Fora de l’entorn escolar, es poden considerar com a recursos institucionals i socials:

 

Així mateix, hi ha una sèrie de recursos naturals interessants: