ARTICLES SOBRE EDUCACIÓ EN LA PROPOSTA DE PROPOSICIÓ DE LLEI ORGÀNICA PER LA QUAL S'ESTABLEIX L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA I ES DEROGA LA LLEI ORGÀNICA 4/1979, DEL 18 DE DESEMBRE, DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA

Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació

1. Totes les persones tenen dret a l’ensenyament públic i de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu que garanteixi aquest dret i en el qual l’ensenyament públic és laic.

2. Els centres privats sostinguts amb fons públics tenen el deure de complir les obligacions de servei públic que determini la llei per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i la qualitat de l’ensenyament.

3. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei.

4. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que les lleis estableixen.

5. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixen les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències.

6. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que les lleis estableixen.

7. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis.

Article 43. Educació, recerca i cultura

1. El poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica.

2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori.

3. Els poders públics de Catalunya han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure.

4. Els poders públics de Catalunya han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya.

5. Els poders públics de Catalunya han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya.

Article 125. Educació

1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva, que comprèn tots els nivells, etapes, cicles, graus, modalitats, especialitats i àmbits educatius. Aquesta competència inclou en tot cas:

a) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa en general.

b) La programació general de l’ensenyament i la definició, la regulació i l’execució de la programació al seu territori, i també la regulació d’òrgans de participació i consulta dels sectors afectats.

c) La regulació dels requisits i de les condicions mínimes dels centres docents i educatius; la creació, l’organització i el règim dels centres públics i el règim de llur professorat, i el règim d’autorització dels centres docents privats.

d) L’establiment i l’ordenació dels ensenyaments; la regulació, l’organització i l’exercici de la inspecció i l’avaluació general del sistema educatiu; la innovació i la recerca i l’experimentació educatives, i la garantia de la qualitat del sistema educatiu.

e) L’establiment del règim de foment de l’estudi i de beques i ajuts.

f) La regulació del règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.

g) La regulació de l’estatut jurídic i la selecció, la formació i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació.

h) L’establiment i la regulació dels criteris i dels procediments d’admissió i escolarització d’alumnat als centres docents.

i) L’establiment i la regulació d’òrgans de participació de la comunitat educativa en el control i en la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.

2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència compartida, en el marc de les normes bàsiques que l’Estat estableix per a desplegar els aspectes essencials de l’article 27 de la Constitució, sobre:

a) L’establiment dels plans d’estudis corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular.

b) L’accés a l’educació.

3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels títols estatals.

ESMENES PRESENTADES A L’ARTICLE 125

Esmena núm. 397

De modificació

G. P. Popular (96)

«En els termes establerts a l’article 10.5»

Esmena núm. 399

De modificació

G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds (30)

«En matèria d’educació correspon a la Generalitat:

1. La competència exclusiva sobre:

a) L’ordenació dels ensenyaments no universitaris, que en tot cas inclou:

– La regulació del currículum en tot allò que no en constitueixin els elements bàsics fixats en concepte d’ensenyaments mínims per l’Estat. La Generalitat establirà, com a mínim, el 50% dels horaris escolars dels ensenyaments.

– L’organització i distribució de les àrees i assignatures i el calendari de tots els ensenyaments.

– La regulació de les condicions administratives que han de complir els llibres i el material curricular.

– Els criteris d’avaluació.

– L’ordenació i regulació de la formació d’adults i dels ensenyaments d’educació especial i de règim especial, així com dels requisits específics d’accés a aquests ensenyaments.

– Les innovacions educatives, la millora de la qualitat de l’ensenyament i la investigació i experimentació educatives.

– Els programes d’inclusió escolar dels menors amb discapacitat i dels menors immigrants, així com l’educació intercultural que garanteixi la presència dels aspectes essencials de les diferents cultures en els currículums escolars.

– La regulació dels drets i deures dels alumnes i dels pares en els centres escolars.

– La regulació dels serveis i activitats extraescolars i complementàries.

– La regulació de l’orientació escolar i professional dels alumnes.

– La regulació i execució de totes les mesures relatives a les etapes educatives pre-obligatòries i els ensenyaments que no condueixin a l’obtenció d’un títol estatal, així com la creació i regulació dels títols corresponents i les condicions d’expedició i homologació d’aquests títols.

– L’organització dels ensenyaments en règim no presencial.

b) Els centres docents i la planificació dels ensenyaments, que inclou en tot cas:

– la regulació dels requisits que han de complir els centres;

– la creació, transformació, ampliació, classificació i supressió dels centres docents públics així com la tramitació i resolució de les sol·licituds d’obertura i funcionament dels centres privats i les modificacions de les autoritzacions lliurades;

– la regulació d’òrgans de govern i participació en els centres;

– els serveis escolars;

– la programació de les places escolars en les diferents parts del territori.

c) La creació i regulació d’una funció pública docent no universitària, en els termes previstos a l’article 6.2.1 (administració de la Generalitat, apartat funció pública).

d) La regulació d’òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament.

e) Les condicions de finançament públiques dels centres privats i la regulació i la gestió de les beques i ajuts a l’estudi, tant amb càrrec a fons propis com amb càrrec a fons estatals.

f) Els criteris d’admissió d’alumnes en els centres.

g) L’organització i regulació de la inspecció educativa i l’establiment d’especialitats i funcions en la funció inspectora, així com la regulació de l’avaluació i el control del sistema educatiu català.

2. La competència compartida en les matèries no especificades en les lletres a) a g) precedents, que inclourà en tot cas la competència per desenvolupar les normes estatals relatives a les condicions d’expedició i homologació dels títols estatals.»

Esmena núm. 400

De modificació

G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi (37)

«1. En matèria d’ensenyament no universitari, correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els ensenyaments no obligatoris i que no condueixen a l’obtenció d’un títol estatal, així com sobre els centres docents que imparteixen aquests ensenyaments.

2. En relació amb els ensenyaments obligatoris o que condueixen a l’obtenció d’un títol estatal correspon a la Generalitat la competència compartida, en el marc del que estableixin les normes de l’Estat reguladores del dret a l’educació. En tot cas, correspondrà a la Generalitat en aquests àmbits:

a) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa en general.

b) La programació general de l’ensenyament i la definició, regulació i execució de la programació en el seu territori, així com la regulació d’òrgans de participació i consulta dels sectors afectats.

c) La creació i autorització de centres docents, la definició de condicions mínimes addicionals a les de la normativa bàsica estatal, l’organització i el funcionament dels centres públics i el règim del professorat, d’acord amb les previsions de l’article 114 (funció pública de la Generalitat).

d) L’ordenació i regulació dels ensenyaments, l’establiment dels plans d’estudis corresponents, inclosa la seva ordenació curricular, amb respecte de les previsions mínimes de la normativa bàsica estatal.

e) La inspecció educativa; l’avaluació, la innovació i la investigació educatives, i la garantia de la qualitat.

f) L’establiment del règim de foment, i beques i ajuts a l’estudi per a garantir les condicions d’igualtat en el seu accés, amb respecte dels ajuts mínims que es derivin de la normativa estatal.

g) La regulació del règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen, respectant les previsions bàsiques en matèria de dret a l’educació i llibertat d’ensenyament.

h) La regulació de l’estatut jurídic i la selecció del personal docent i de la resta de professionals de l’educació, en els termes previstos a l’article 114 (funció pública de la Generalitat).»

Motivació: D’acord amb les indicacions de l’Institut d’Estudis Autonòmics, la Generalitat no disposa de competències exclusives sobre educació ja que l’Estat té competències ex article 149.1.30 CE. Cal, per tant, adequar el contingut de l’article al marc constitucional, que recull la necessària intervenció estatal bàsica en matèria de desenvolupament dels drets de l’art. 17 CE. En conseqüència l’assumpció de la matèria «educació» com a exclusiva resulta impossible, menys encara respecte a l’establiment dels plans d’estudi, segons ha indicat el mateix Institut. També el Consell Consultiu ho ha afirmat, entre d’altres, en el Dictamen 257, de 17 de febrer de 2004, on explicita que «l’article 149.1.30 CE atribueix a l’Estat la competència exclusiva per a la regulació de les condicions d’obtenció, d’expedició i d’homologació de títols acadèmics i professionals, i la competència per dictar «normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 CE, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria». D’acord amb aquesta darrera declaració, s’atribueix a l’Estat la funció de definir els principis normatius generals i uniformes d’ordenació de les matèries enunciades a l’article 27 CE.

Amb aquesta premissa i per tal de mantenir el màxim àmbit possible d’actuació de la Generalitat s’ha optat per distingir dues submatèries, com feia la proposta de l’Institut d’Estudis Autonòmics: l’educació obligatòria o que comporta un títol estatal, sobre la que es projecten les competències de l’art. 149.1.30 CE i la resta d’àmbits que sí poden assumir-se en exclusiva (nou paràgraf 1 de l’article); assumir expressament el caràcter compartit de l’educació obligatòria o referida a un títol estatal (apartat 2 de l’article), a la vegada que es limita la intervenció estatal bàsica al desenvolupament del dret a l’educació; mantenir una sèrie d’àmbits materials que, malgrat tractar-se d’un règim compartit, han de quedar en mans de la Generalitat.