Desil·lusió i indignació entre el professorat de Secundària

L’arribada als IES dels díptics criticant la proposta sobre el professorat continguda en el document "Pacte Nacional per a l’Educació" ha tingut molt bona acceptació. El sentir general és d'una gran desil·lusió i, en alguns casos, d'indignació.

Els professors de Secundària no entenem com el senyor Terricabras no ha vist que la crisi i la degradació que avui pateix el nostre ensenyament no és per culpa del professorat, sinó de l’actual model educatiu. Amb un model en que es premiés l’esforç i en el que es dones vies alternatives als alumnes de 15 anys que no volen seguir estudiant l'ESO, aquests mateixos professors i alumnes podrien portar al nostre país als primers llocs en les avaluacions internacionals.

No es pot entendre que els autors de la proposta considerin que una comissió sorgida del Consell Escolar, en la que pot haver persones inexpertes, i una entrevista personal amb el Director (pàg. 13), és un mecanisme millor per triar al professorat que els resultats d'unes oposicions públiques i transparents (pàg. 11). Amb el sistema proposat en el Pacte Nacional pot ser normal que entre els professors d'un centre estiguin els familiars del Director, els seus amics i moltes persones obligades, per les seves circumstàncies, a dir a tot que sí malgrat sigui un disbarat. Ens horroritza que el nombre de places perfilades ho decideixi el centre (pàg. 13), perquè és evident que podrien ser totes, amb la qual cosa tot el professorat del centre, malgrat ser funcionaris públics, hauria perdut la seva capacitat de denunciar res.

No s'entén que en el Pacte Nacional es proposi que en les futures oposicions no s'han de tenir pràcticament en compte els "continguts", ja que aquests ja estan avalats pel "grau" (futur substitut de la llicenciatura), sinó en els coneixements didàctics. Això és absurd ja que, com en la futura formació del professorat (el grau) també es contemplen moltes assignatures de didàctica, la "didàctica" també estarà avalada pel "grau". En resum, o es demanen continguts i didàctica o no es demana ni continguts ni didàctica. És a dir, que o l'Administració convoca oposicions o deixa que determinats ciutadans contractin a determinats ciutadans, sense cap control i pagant amb els diners de tots.

No s'entén que davant d'una proposta així els grans sindicats no hagin dir res encara. És massa estrany que uns sindicats de professors que tant van protestar perquè la LOCE proposava itineraris en el segon cicle de l'ESO, ara no diguin res quan es proposa que el professorat de l'ensenyament públic es quedi sense plaça, és a dir passi tot ell a la condició de desplaçat. Vist això i pensant en què l'any 2006 hi haurà eleccions sindicals, és molt probable que dintre de poc i si el malestar continua, aquests grans sindicats (i alguns col·lectius assemblearis molt famosos per l'esterilitat de totes les seves accions) convoquin vagues i mobilitzacions, per primer liderar la protesta, després distreure i cansar al professorat i, finalment, dir-li que no es pot fer res més del que s'ha fet.

És el moment de començar a pensar que als professors de Secundària només ens poden defensar els sindicats de Secundària i que, si passem d'ells, no ens defensarà ningú, i això ja sabem el que significa.

Sindicat AMES