DICTAMEN DEL CONSELL CONSULTIU SOBRE L’ARTICLE 125 DEL PROJECTE D’ESTATUT D’AUTONOMIA (EDUCACIÓ)

Article 125 (educació).

L’article 125 de la Proposta de Reforma tracta de la matèria "ensenyament no universitari". Aquesta matèria es subdivideix en diferents submatèries, en relació amb les quals s’atribueix de forma diferenciada la competència funcional exclusiva (apartat primer), la compartida (apartat segon) o l'executiva (apartat tercer).

No hi ha dubte que l’ensenyament no universitari forma part, a la seva vegada, de la matèria més genèrica "educació", tal i com indica el títol de l’article 125. Consegüentment, per tal de determinar si aquest precepte és constitucional, haurem de fer referència als preceptes constitucionals i la doctrina del Tribunal Constitucional en matèria d’educació.

El tractament competencial de la matèria d’educació en la Constitució és singular. L’article 149.1.30 CE atribueix a l’Estat la competència per tal d’establir les "normes bàsiques" per al desenvolupament de l’article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria. D’aquesta forma la Constitució ha reconegut la relació entre aquesta competència material de l’Estat i el fet de tractar-se del desenvolupament d’un dret fonamental, que comporta que l’Estat posseeixi també un àmbit competencial propi en tant que els principis bàsics del dret a l’educació s’hauran de desenvolupar per llei orgànica. Però, al mateix temps, ha atribuït a l’Estat la competència per establir mitjançant normes bàsiques de caràcter finalista tot allò que sigui necessari per desenvolupar un dret fonamental i fer possible el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

El Tribunal Constitucional, en la Sentència 330/1993, de 12 de novembre, Fonament Jurídic 3, ha precisat l’abast de la competència normativa estatal en els termes següents: "al Estado le corresponde, en efecto, además de la alta inspección, las competencias de ordenación general del sistema educativo, fijación de las enseñanzas mínimas, regulación de las condiciones para la obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y establecimiento de normas básicas para el desarrollo del artículo 27 CE, que garanticen el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos y la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los deberes constitucionales", (ja abans, en el mateix sentit, STC 6/1982, de 22 de febrer, FJ 4).

Tal com es desprèn del text de la Sentència transcrita, en matèria d’educació correspon a l’Estat la potestat de dictar normes bàsiques en relació amb un ampli ventall de submatèries, que són les que constitueixen el nucli essencial d’aquest dret fonamental i, alhora, servei públic.

Doncs bé, dins l’apartat primer de l’article 125 –i com a competència exclusiva- s’inclouen una sèrie de submatèries que formen part d’aquest contingut essencial que forma part de la competència estatal per establir les bases, en concret les lletres a, b (llevat de "la regulació i l’execució de la programació al seu territori i també la regulació d’òrgans de participació i consulta dels sectors afectats"), c (llevat de "la creació, l’organització i el règim dels centres públics"), d (llevat de "la regulació, l’organització i l’exercici de la inspecció i l’avaluació general del sistema educatiu; la innovació i la recerca i l’experimentació educatives, i la garantia de la qualitat del sistema educatiu"), h i i.

En conseqüència, en relació amb totes les matèries compreses a les lletres que acabem d’esmentar, no és constitucionalment possible qualificar la competència de la Generalitat com a exclusiva, ja que en relació amb totes aquestes l’Estat pot establir normes de caràcter bàsic o pertanyents a la matèria reservada a llei orgànica.

Cal concloure que l’apartat primer de l’article 125 és inconstitucional llevat de les parts esmentades de les lletres b, c i d i les lletres e i f. Així mateix la lletra g és constitucional interpretada d'acord amb el que s'ha dit en relació amb l'article 114.

Sobre l’article 114 (funció pública ,que pot incloure la docent) el dictamen del Consell Consultiu diu el següent:

L'article 114.a declara la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de "règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes". També aquí es produeix una contradicció de naturalesa similar amb l'article 149.1.18 CE, que utilitza una expressió idèntica per definir un títol que és compartit, i per això no hauria de ser definit com a exclusiu.

No obstant això, un examen més detallat del precepte, interpretat sistemàticament en relació amb la lletra b, permet assegurar la seva constitucionalitat. En efecte, aquesta lletra b declara que la Generalitat té competència compartida "sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de personal al servei de les administracions públiques i sobre els seus drets i deures".

Doncs bé, sembla que amb aquesta expressió s'exclouen de la competència exclusiva de la Generalitat tots aquells aspectes que, d'acord amb la jurisprudència constitucional, han de considerar-se la part essencial de l'estatut dels funcionaris, sobre el qual necessàriament han d'operar les bases estatals. Així consta, per exemple, en la recent Sentència del Tribunal Constitucional 1/2003, de 16 de gener, que al seu torn confirmava la doctrina establerta per les Sentències 99/1987, d’11 de juny, i 37/2002, de 14 de febrer, entre d’altres, quan es deia, sobre aquesta qüestió:

"[...] debiendo entenderse comprendida en su ámbito, ‘en principio, la normación relativa a la adquisición y pérdida de la condición de funcionario, a las condiciones de promoción de la carrera administrativa y a las situaciones que en ésta puedan darse, a los derechos y deberes y responsabilidad de los funcionarios y a su régimen disciplinario, así como a la creación e integración, en su caso, de cuerpos y escalas funcionariales y al modo de provisión de puestos de trabajo al servicio de las Administraciones Públicas’" (FJ 3).