PROPOSTES DEL SINDICAT AMES SOBRE EL DECRET DE BATXILLERAT I SOBRE ELS CURRÍCULUMS LLIURADES AL DEPARTAMENT EL 14 DE MARÇ DE 2008.

Donat que el futur Decret de Batxillerat òbviament s’ha d’ajustar a la LOE, no hem proposat ni una prova d’accés a la postobligatòria (Batxillerat i FP) ni un Batxillerat de tres anys, dues mesures indispensables per millorar l’ESO, la FP i el Batxillerat.

Hem valorat positivament que les matèries de modalitat passin de 3 a 4h setmanals i que en una de les franges es puguin fer dues matèries optatives de 2h setmanals en lloc de només una de 4h. Entenem que la possibilitat de fer tres matèries de llengües de 4h setmanals (Literatura Universal, Literatura catalana i Literatura castellana) pot compensar la reducció de 3 a 2h setmanals del català i del castellà en l’horari de les comuns. Hem acceptat aquesta situació perquè ningú ha aportat cap altre solució que sigui bona i viable.

Respecte a la resta d’aspectes les nostres propostes són:

1.) Respecte a la nova matèria Ciències per al Món Contemporani. Trobem a faltar indicacions escrites sobre quin és el professorat que ha d'impartir aquesta matèria. Nosaltres pensem que, pel contingut i per l’objectiu d’aquesta matèria, en primer lloc ha de ser el professorat de ciències, és a dir, el de les especialitats de “Biologia i Geologia” i de “Física i Química” i, en sego lloc, el de l’especialitat de Tecnologia. Demanem per tant que s’estableixi per escrit la preferència del professorat d’aquestes especialitats per impartir aquesta matèria.

2.) Respecte als criteris de promoció. Considerem que en el Batxillerat s'hauria d'establir una nota mínima per a poder promocionar de curs per acord de Junta d'Avaluació. Amb la normativa actual  es deixa oberta la possibilitat de promocionar de curs a alumnes que no estan prou preparats. Per tant, proposem que s’estableixi la qualificació mínima per què una Junta d’Avaluació pugui promocionar de curs a un alumne.

3.) Respecte a la repetició de continguts en diferents matèries. Hem observat la repetició d’alguns continguts en diferents matèries. Per exemple, les bases de la genètica molecular, la biotecnologia, les malalties infeccioses, la teoria evolutiva i la biodiversitat apareixen tant a “Biologia I o II” com a “Ciències per al món contemporani”. D’altre banda, l’estructura interna de la terra, el risc geològic, la teoria de sistemes, l’impacte ambiental, les energies renovables i el desenvolupament sostenible apareixen tant a “Biologia I o II” com a “Ciències per al món contemporani”. Com molts alumnes agafaran aquestes tres matèries, aquests continguts els veurien dues vegades en detriment d’altres. Per tant, demanem que tots els continguts que estan repetits es reparteixin entre les diferents matèries i que, en el cas que s’hagin de tractar en totes elles, que es concreti, en els respectius currículums, quins aspectes i amb quina profunditat s’han d’explicar en cadascuna d’elles.

4.) Respecte al currículum de Biologia.

4.1 No es tracta en cap matèria la fisiologia animal i humana que és imprescindible per poder seguir amb normalitat totes les carreres i els cicles relacionats amb la salut. Som l’única CCAA que cau en aquest error. Els nostres alumnes entren en les facultats de Medicina, Farmàcia, Veterinària, Infermeria, Biologia, Odontologia i en els CFGS de la família biosanitària amb només els coneixements del cos humà que van aprendre als 15 anys quan feien 3r d'ESO. Aquesta situació és lamentable i posa en perill els nivells d'aquestes Facultats. Proposem doncs que apareguin continguts de fisiologia animal i humana en el Primer de Batxillerat.

4.2 S'han passat de Primer a Segons de Batxillerat alguns continguts que són indispensables per poder entendre molts dels continguts que han quedat a Primer. Concretament els problemes que tindrà el professorat que imparteixi la Biologia I són:

a) No podrà explicar correctament a Primer de Batxillerat el tema dels àcids nucleics, com s’ha establert, perquè s’ha tret el tema dels glúcids, que ha estat passat a Segon i que és necessari per poder entendre el que és una ribosa i una desoxiribosa; i perquè s’ha tret també el tema dels lípids, que ha estat passat a Segon i que és necessari per poder entendre el que és un enllaç estèric.

b) No podrà impartir correctament la genètica molecular a Primer si seguint el nou currículum, abans no explica l’estructura de la cèl·lula, que és on es tracta temes com els ribosomes, el nucli i els cromosomes, que són estructures necessàries per ubicar la genètica molecular.

c.) No podrà abordar correctament el tema de l’estructura cel·lular sense haver explicat abans els lípids, que són els components bàsics de la membrana plasmàtica, ni els glúcids, que són les fonts essencials de l’energia i de les reserves energètiques, ni les propietats de l’aigua i de les dispersions col·loidals, indispensables per entendre el citosol.

En resum, no entenem per què els glúcids i els lípids han estat passats a segon de Batxillerat.

Per a solucionar aquests tres problema proposem:

1.) Introduir dintre de “Biologia de 1r de Batxillerat” els temes de: bioelements, biomolècules, aigua, les propietats de les dissolucions i de les dispersions col·loïdals, els glúcids i els lípids.

2.) Especificar que s’ha d’exposar la citologia abans de la genètica molecular. Només així es pot ubicar en la cèl·lula els processos de duplicació, transcripció i traducció. És a dir, desprès de la Bioquímica s’ha d’impartir la Citologia, almenys la cèl·lula eucariota.

4.3 S’ha passat a Primer de Batxillerat tota la genètica molecular i, per tant, aquests continguts no es poden preguntar en els exàmens de les PAU, ja que així ho estableix la legislació vigent.

Per a solucionar aquest problema i que la genètica molecular no quedi com un contingut accessori pels alumnes que es presenten a les PAU, proposem que alguns dels seus continguts s’expliquin en segon de Batxillerat.

4.4 Respecte a la inconcreció del redactat. En la redacció d’un currículum oficial s’ha d’indicar clarament els continguts que entren i els nivells de profunditat que s’han d’impartir. Si això no es fa, ni el professorat ni l’alumnat saben realment el que han de fer. Per tant, no s’haurien d’utilitzar expressions com “valoració argumentada d’algunes aportacions de la genètica a la salut humana”, “concreció d’alguns mètodes d’estudi de la cèl·lula”, “Identificació d’algunes d’estructures cel·lulars”, “experimentació d’alguns processos de transport”. Demanem que en el currículum es concreti, per exemple, quines aportacions de la genètica a la salut s’han d’explicar, quins mètodes d’estudi de la cèl·lula s’han de tractar, quines estructures cel·lulars s’han de comentar, quins processos de transport s’han de saber, etc.

5.) Respecte al currículum de Física.

5.1 En Física de 2n de Batxillerat  s'han establert moltes proves basades en les noves tecnologies que una gran part del professorat no podrà impartir per falta de material i, per tant, falta d’experiència didàctica. Estem d’acord amb que el camí per introduir nous plantejaments en l’ensenyament la millor forma és incorporar-los als currículums. La nostra queixa simplement està motivada perquè considerem que en aquesta matèria s’han introduït masses d’un sol cop. Pensem que per aquest motiu, això, en lloc de ser positiu pot ser contraproduent. Considerem que quan els canvis afecten a tot un país perquè siguin positius han de ser petits i graduals, ja que així sí hi ha temps perquè siguin assimilats i hi ha temps de rectificar si es veu que s’està posant en perill l'objectiu final de millora.

A títol d’exemple volem indicar que no tots els centres disposen d'ordinadors amb internet en nombre suficient perquè treballin tots els seus alumnes, ni d'aparells per fer difracció amb làser, equips de captació de dades, programes d'anàlisi digital, sensors, captura i enregistrament de sons, ni observació d'ones estacionàries en instruments musicals. També volem indicar que quan un professor incorpora una nova metodologia experimental ha d’invertir moltes hores fins que funciona correctament i si es demana que incorpori moltes això no és factible. Per tant, demanem que algunes de les metodologies experimentals proposades passin de tenir un caràcter obligatori a tenir, de moment, un caràcter voluntari.

5.2 Alguns continguts del final del currículum s’haurien de posar abans que uns altres. S’ha posat l'òptica a Primer sense haver estudiat la llum, que es veu a segon. Això s’hauria d’arreglar. S’ha posat el camp elèctric al final del currículum, després de l'electromagnetisme i el detector  Geiger-Muller serveix per comptar desintegracions, no per visualitzar camps elèctrics que és on ha estat posat. Per tant, demanem que aquests aspectes siguin millorats.

5.3. Alguns aspectes no ens semblen ben tractats. En el nou currículum s’estableix que en la caracterització de la llum com a ona, només s’arribi a entendre-la com l'explica el principi de Huygens. No entenem per què s’ha de baixar la llum del nivell que requereix. És obvi que donar la llum separat del tema de tractament d'ones no és massa congruent i, més, pensant que s'ha de donar interferència i difracció de la llum, quan el mateix concepte no s'introdueix fins a Segon (com a interferències d'ones).

A Segon, dins el tema del so, s'estableix fer el MHS i les ONES  amb l'equació d'ona (interpretació de la doble periodicitat espai-temps). Precisament, l'equació d'ona que s'estudia és “la transversal”, i es posa al tema del so, que és longitudinal. No és possible explicar l'equació d'una ona transversal, amb una corda, per exemple, si estem al tema del so, que no és d'aquest tipus.

A Primer, quan es tracta el moviment per poder explicar la velocitat  com a derivada de la posició, l'acceleració com la derivada de la velocitat cal que, abans, a matemàtiques, ja s’hagi explicat la derivada.

En resum, demanem un millor tractament de la llum i la introducció prèvia de la derivada en el currículum de matemàtiques.

6.) Respecte al currículum de Matemàtiques.

Considerem que a l'Anàlisi de primer de Batxillerat s'hauria d'introduir el concepte de derivada, de manera  que els alumnes puguin arribar a segon amb el mètode derivació adquirit. També haurien de poder resoldre problemes d'optimització. De fet això no és més que el que es feia dins el currículum de l'antic 3r de BUP.

Barcelona, 14 de març de 2008

Antonio Jimeno

President del sindicat AMES

(Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari)

T: 659 002 871 Apartat de Correus, 20.091 08080 Barcelona

WEB: www.ames-fps.com //// ames@telefonica.net