DECRET …/2010, de… de ………., d’autonomia dels centres educatius

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, estableix, en el seu article 2.3.c) que l’autonomia de cada centre és un dels principis organitzatius que regeixen el sistema educatiu. Així mateix, en l’article 2.3.a) s’indica que un dels altres principis rectors del sistema educatiu és el funcionament integrat i la gestió descentralitzada. La mateixa llei dedica el títol VII als principis generals que regeixen aquesta autonomia, a la seva primera concreció per als centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya i a dotar els centres públics d’un marc específic per a exercir-la.

La finalitat d’aquest decret és aplicar els preceptes establerts a la llei per tal que l’exercici de l’autonomia de cada centre sigui compatible amb el funcionament integrat del sistema, concordant amb el conjunt de principis que el regeixen d’acord amb l’article 2 de la Llei d’educació, en un marc de gestió descentralitzada . El funcionament del sistema educatiu ha de fer possible l’assoliment dels seus objectius tal com es determinen a la Llei d’educació: adequar l’acció educativa per millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica; estimular la continuïtat en els estudis postobligatoris, i adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. I fer-ho tot atenent la diversitat, avançant en la inclusió escolar de tot l’alumnat, en un context d’equitat que ha de perfeccionar-se cada dia.

Tant la llei d’educació com aquest decret que la desplega fan una opció decidida perquè sigui en l’àmbit del centre i de la seva direcció on se situï el centre de gravetat de la presa de decisions i que en tot cas sigui des del centre, en exercici dels seus marges d’autonomia, que se situïn de manera distribuïda entre els seus professionals les diverses preses de decisió. En definitiva, els preceptes del decret se situen en un context de lideratge fort i distribuït de les direccions.

Atesa la diversitat d’aspectes a què es pot referir l’autonomia dels centres, s’entén que aquest decret tingui preceptes que afecten tots els centres del sistema educatiu, preceptes d’aplicació restringida als centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya i, finalment, preceptes que es refereixen exclusivament als centres públics.

Entre els primers, cal destacar aquells que, d’acord amb la llei, delimiten l’exercici de l’autonomia pedagògica i que estan basats en les garanties que l’Administració Educativa dóna en ordre a la validesa dels títols corresponents als ensenyaments impartits per qualsevol centre.

Els preceptes que s’apliquen exclusivament als centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya, que constitueixen els títols 1 i 4 d’aquest decret, concreten allò que preveu la llei en matèria de règim jurídic del projecte educatiu de cada centre (articles 94 i 95 de la Llei 12/2009, en connexió amb l’article 91) i dels trets generals que defineixen els àmbits de l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de tots aquests centres (articles 97, 98 i 99 de la Llei 12/2009, respectivament).

L’exercici de l’autonomia de cadascun dels centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya es desenvolupa en torn del seu Projecte educatiu i s’articula, entre altres instruments, a través de les concrecions curriculars del projecte educatiu i de les normes d’organització i funcionament del centre. Aquestes normes, que d’acord amb la Llei d’educació, són presents en els diversos àmbits d’actuació de cada centre, i que aquest ha d’elaborar i aprovar, tenen un marc i uns continguts mínims que, d’acord amb la Llei, aquest decret estableix i sistematitza.

Els preceptes que només regeixen per als centres públics són aquells que resulten de la concreció i desplegament dels articles 101 a 103 de la Llei 12/2009, sobre l’exercici precís de l’autonomia organitzativa, de gestió de personal i de gestió econòmica, i el que, per connexió, resulta del desplegament de les previsions contingudes en el títol X de la Llei d’educació en matèria de govern dels centres públics. Aquests preceptes es recullen en el títol 2 (direcció i organització del centre) i en el títol 3 (direcció i autonomia de gestió).

Tal com prescriu la Llei 12/2009, la direcció del centre adquireix un paper de lideratge global en l’acció dels centres públics. Aquest lideratge té per referent la concreció del Projecte educatiu formulada en el projecte de direcció que, per accedir al càrrec, el director o directora del centre ha hagut d’elaborar i defensar. Si bé no és matèria d’aquest decret la regulació específica de les direccions dels centres públics, sí que li correspon precisar la funció del projecte de direcció en el centre, un cop nomenat el director o la directora corresponent.

Tanmateix, s’ha de tenir en compte que el desplegament dels principis que ordenen l’exercici de l’autonomia dels centres educatius es fa en el context de participació en el control i gestió dels centres sostinguts amb fons públics que, establert per precepte constitucional, és regulat en els seus aspectes nuclears per la legislació orgànica en la matèria i recollit i precisat en la Llei 12/2009. En conseqüència, aquest decret ha de recollir, i articular en els aspectes genuïnament reglamentaris, la participació dels sector de la comunitat escolar en el control i gestió dels centres sostinguts amb fons públics, cosa que fa en termes generals en el títol 1 i específicament per als centres públics en el títol 2.

Finalment, en la mesura que exercir l’autonomia va indissolublement lligat a l’avaluació de resultats i de processos, el títol 4 del decret estableix els trets generals dels processos avaluadors de centre i dels seus efectes, sense perjudici del que s’estableixi en cada cas en la regulació específica, que correspon al Govern i, si escau, al Departament, tant pel que fa a l’acció de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació com pel que fa a la determinació dels centres de referència educativa, a la carrera docent del professorat i als altres aspectes en què incideix l’avaluació d’acord amb l’article 186 de la Llei 12/2009.

L’exercici de l’autonomia dels centres educatius i els àmbits de presa de decisions que els comporta queden delimitats en aquest decret. A més, el desenvolupament de l’autonomia dels centres educatius condiciona també les actuacions de l’administració educativa, en la qual els necessaris criteris de transparència i objectivitat sovint s’han confós amb criteris d’uniformitat. L’evolució autònoma de cada centre, en el marc del que preveu aquest decret, comportarà forçosament la singularització, objectiva i transparent, de les actuacions administratives que s’hi refereixin.

Amb l’entrada en vigor d’aquest decret, són derogats en la seva pràctica totalitat els reglaments orgànics de centre públic, entre altres disposicions fins ara vigents. Tanmateix, això no significa que els centres públics hagin de modificar la seva estructura i el seu funcionament de manera immediata. Les previsions de les disposicions transitòries del decret ordenen prioritats donen marge temporal suficient per a aquestes eventuals modificacions.

En la tramitació d’aquest decret s’ha …….

Per tot això,

DECRETO:
TÍTOL PRELIMINAR: OBJECTE I FINALITATS

Capítol únic. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1. Objecte

1. Aquest decret regula l’exercici de l’autonomia de tots els centres públics i privats sostinguts amb fons públics que presten el Servei d’Educació de Catalunya i els aspectes de l’avaluació que li són associats.

2. Així mateix, regula els elements mínims de supervisió curricular i d’avaluació a què s’han de sotmetre tots els centres públics, privats concertats i privats no concertats que imparteixen ensenyaments reglats, sense perjudici d’allò que preveu la disposició addicional divuitena.

Article 2. Desenvolupament dels àmbits de l’autonomia

1. L’autonomia dels centres educatius s’estén als àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos. El projecte educatiu del centre n’és la màxima expressió.

2. Els centres públics i privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya han d’ajustar l’exercici de la seva autonomia als principis i regles que s’estableixen en el títol 1.

3. Els centres públics han de concretar l’exercici de la seva autonomia en els àmbits organitzatius i de gestió d’acord amb el que preveuen, respectivament, els títols 2 i 3.

4. L’avaluació dels centres, vinculada a l’exercici de l’autonomia de tots els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya, s’ha d’ajustar al que estableix el títol 4.

5. Tots els centres que constitueixen el sistema educatiu estan subjectes a la supervisió curricular i a l’avaluació dels resultats de rendiments educatius de l’alumnat.

Article 3. Autonomia de centre i administració educativa

L’exercici de l’autonomia dels centres educatius, en el marc de l’ordenament jurídics general, no pot ser objecte de limitacions per part de l’Administració educativa, llevat d’allò que es derivi de l’exercici de les facultats de supervisió i control previstes a l’ordenament.

TÍTOL 1. EXERCICI DE L’AUTONOMIA DELS CENTRES QUE CONFORMEN EL SERVEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA

Capítol 1. Projecte educatiu de centre

Article 4. Projecte educatiu. Definició

1. El projecte educatiu recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i li’n dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu.

2. El projecte educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social. El projecte educatiu ha de tenir en compte, en el seu cas, els projectes educatius territorials

3. Per definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i, quan escaigui, del entorn productiu, i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.

Article 5. Projecte educatiu. Contingut

1. El projecte educatiu de cada centre recull i, si escau, desenvolupa el caràcter propi del centre definit per la titularitat. El caràcter propi ha de respectar els principis rectors del sistema educatiu i per als centres de titularitat pública, el caràcter propi és el definit a l’article 93 de la Llei 12/2009. A més, el projecte educatiu ha de contenir, com a mínim, els aspectes que s’indiquen a continuació, amb les precisions que s’estableixen en aquest decret:

a) L’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments d’inclusió educativa i altres actuacions que caracteritzen el centre.

b) Els indicadors de progrés pertinents, que hauran de referir-se a elements de context, recursos, processos i resultats. En qualsevol cas, se n’han d’incorporar de relatius a resultats o rendiments acadèmics d’acord amb els indicadors que determini l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.

c) La concreció i el desenvolupament dels currículums i els criteris que orientin les mesures organitzatives i altres que s’adoptin per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat, sempre d’acord amb el principi d’educació inclusiva. Quan els ensenyaments impartits pel centre prevegin en el seu currículum formació en centres de treball, les concrecions curriculars que faci el centre han de contemplar també l’especificitat d’aquesta formació. En tot cas, el centre ha de mantenir la concreció dels currículums a disposició de l’administració educativa per tal que aquesta en pugui comprovar l’ajustament als mínims curriculars que garanteixen la validesa dels títols corresponents als ensenyaments reglats impartits.

d) Els criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia.

e) El projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis. El projecte lingüístic dóna criteri en relació al tractament i l’ús de les llengües en el centre i recull els aspectes que determinen les lleis sobre la utilització normal del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, així com sobre l’aprenentatge de les dues llengües oficials i de les llengües estrangeres. Així mateix, el projecte lingüístic determina quina llengua estrangera s’imparteix com a primera i quina o quines com a segones. Quan, d’acord amb el projecte lingüístic, el centre acordi impartir continguts curriculars en alguna de les llengües estrangeres, ha d’obtenir autorització del Departament d’Educació.

f) Els principis, valors, objectius i criteris que orienten, en el centre, l’acció tutorial. En establir-los, s’han de tenir presents els criteris per a l’organització pedagògica, les prescripcions de caràcter curricular que, per a cada ensenyament, hagi establert l’administració educativa i les funcions característiques de l’acció tutorial a què fa referència l’article 15. L’acció tutorial ha de recollir també els objectius i criteris a aplicar en els casos d’escolarització compartida de l’alumnat que cursi el seu currículum simultàniament en més d’un centre. Així mateix, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, l’acció tutorial ha d’incorporar la tutorització de les pràctiques en les empreses de l’alumnat corresponent.

1. El centre pot introduir en el projecte educatiu tots els altres aspectes que, d’acord amb la definició de projecte establerta a l’article 4 i amb els altres preceptes d’aquest decret, consideri pertinents.

2. El conjunt de normes d’organització i funcionament del centre a què fa referència el capítol 3 d’aquest títol han de ser coherents amb els principis, valors, objectius i criteris educatius que el centre determini en el seu projecte educatiu.

Article 6. Projecte educatiu. Aprovació i difusió

1. Els procediments d’elaboració i aprovació dels projectes educatius s’han d’ajustar, respectivament per als centres públics i privats concertats, al que estableixen els articles

94.1 i 95.1 de la Llei 12/2009.

1. Els criteris pedagògics del projecte educatiu del centre regeixen i orienten l’activitat professional de tot el personal que hi treballa. El centre ha d’establir mesures i instruments d’acollida i formació que facilitin el coneixement del projecte educatiu als professionals que s’hi incorporin.

2. Cada centre ha de mantenir el seu projecte educatiu a disposició de tots els membres de la comunitat educativa.

Article 7. Carta de compromís educatiu

1. En aplicació del projecte educatiu, cada centre ha de formular una carta de compromís educatiu amb les famílies.

2. La carta de compromís educatiu expressa els compromisos que cada família adquireix amb el centre i aquest amb cada família per tal de mantenir i potenciar les complicitats necessàries per garantir la coherència entre l'acció educativa de les famílies i del centre educatiu en un entorn de convivència i respecte en el desenvolupament de les activitats educatives.

3. Els compromisos expressats en cada carta s'entenen en el marc del respecte als drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis i pressuposen el respecte de la família al caràcter propi del centre.

4. Els compromisos s’han de referir, com a mínim, al seguiment de l’evolució dels alumnes, a l’acceptació dels principis educatius del centre, al respecte a les conviccions ideològiques i morals de la família, i a la comunicació entre el centre i la família.

5. Els continguts comuns de la carta de compromís educatiu són elaborats pel el centre amb la participació de la comunitat escolar i aprovats pel consell escolar. La carta pot incloure compromisos específics addicionals que ambdues parts convinguin en el marc del projecte educatiu i és revisada periòdicament en els termes i terminis que acordin el centre i la família. L’actualització de la carta s’ha de realitzar, al menys, a l’inici de cada etapa educativa.

6. La carta de compromís educatiu i les seves modificacions, és signada en nom de la direcció del centre per qui disposin les seves normes de funcionament i pel pare, mare o tutor legal de l'alumne/a. De la carta signada n’ha de quedar constància documental al centre i a la família.

7. L’aplicació d’aquest article és preceptiu en els ensenyaments d’educació infantil i en l’educació bàsica, i aconsellable en la resta d’ensenyaments en què sigui rellevant la implicació de la família en l’educació escolar.

Article 8. Projecte educatiu i participació de la comunitat escolar

1. Sense perjudici de la participació que s’exerceix a través dels òrgans de participació en el control i gestió dels centres a què fa referència el capítol 4 d’aquest títol, els projectes educatius han de preveure la participació de la comunitat escolar en la vida del centre i orientar-la a l’assoliment dels objectius educatius.

2. Per facilitar aquesta participació, els centres han de tenir especialment en compte que les associacions de mares i pares i les associacions d’alumnes tenen per finalitat essencial promoure i facilitar la participació en les activitats del centre.

Article 9. Projecte educatiu i activitats complementàries, extraescolars i serveis escolars

1. L’oferta i contingut d’activitats escolars complementàries, si n’hi ha, ha de ser coherent amb els objectius educatius establerts en el projecte educatiu del centre i han de contribuir a facilitar-ne l’assoliment, d’acord amb el marc horari establert legalment.

2. El contingut de les activitats extraescolars que s’ofereixin a través del centre ha de ser compatible amb els objectius educatius establerts en el projecte educatiu i tenir en compte, si ‘hi ha, el projecte educatiu territorial.

3. L’oferta i prestació del serveis escolars de transport, menjador i altres que en cada cas escaigui s'han de regir pels criteris educatius que s’estableixin en el projecte educatiu del centre. En cap cas, la prestació del servei pot comportar contradicció amb els objectius educatius establerts en el projecte.

Article 10. Projecte educatiu i programació general anual

1. Els centres educatius han d’elaborar la programació general anual, que és la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats.

2. El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris i, si escau, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull en la corresponent memòria anual.

3. La direcció del centre ha de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació.

Article 11. Projecte educatiu i vinculació amb l’entorn

El projecte educatiu de centre ha de determinar mecanismes de col·laboració amb l’entorn i estratègies d’actuació que el vinculen amb els ajuntaments, amb el projecte de zona educativa, amb els plans socioeducatius i amb els projectes educatius de caràcter territorial, si n’hi ha. Així mateix, s’han de tenir en compte també els processos que assegurin la coordinació entre els centres que imparteixen les successives etapes educatives a un mateix alumnat.

Article 12. Acords de coresponsabilitat

1. Els centres educatius poden establir acords de coresponsabilitat amb l’Administració per a l’aplicació del seu projecte educatiu d’acord, quan escaigui, amb el projecte de direcció a què fa referència l’article 31.2.

2. Correspon al consell escolar aprovar l’acord de coresponsabilitat i participar en l’avaluació de l’aplicació en els termes que s’hi estableixin.

3. L’administració educativa i el centre han de definir els objectius dels acords de coresponsabilitat segons els principis que orienten el sistema educatiu.

4. L’acord de coresponsabilitat inclou:

a) el pla d’actuació,

b) les singularitats del centre i el seu entorn,

c) els recursos addicionals associats, si escau, que s’han d’articular per mitjà de contractes programa,

d) els mecanismes de seguiment i indicadors de progrés

1. En els acords de coresponsabilitat, l’Administració educativa es compromet a facilitar recursos addicionals o mitjans necessaris per a l’aplicació del pla. El centre es compromet a aplicar el pla d’actuacions i a retre comptes a la comunitat escolar i a l’Administració educativa de l’assoliment dels objectius, en els termes establerts a l’acord.

2. L’eventual renovació de l’acord de coresponsabilitat resta subjecta al resultat de l’avaluació.

Article 13. Prestació de serveis educatius i de suport als centres

En els centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya, l’assessorament i suport que proporcionen els serveis educatius s’ha d’orientar a l’assoliment dels objectius del projecte educatiu. Amb aquesta finalitat, cada centre ha d’acordar amb els serveis educatius, segons les necessitats del seu alumnat, les actuacions que en rebrà i ha de fer anualment la valoració del servei obtingut.

Capítol 2. Autonomia pedagògica i organització dels currículums.

Article 14. Concrecions del currículum i mesures organitzatives associades

1. La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments a què fa referència l’article 5.1.c) té la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat, i pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques.

2. Les mesures esmentades a l’apartat anterior poden afectar variables com la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos, l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de tasques al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat.

Article 15. Acció tutorial.

1. L’acció tutorial té per finalitat el desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d’acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat per part de tot el professorat.

2. Les actuacions associades a l’acció tutorial, com a mínim, han de:

a) Informar les mares, els pares o tutors sobre l’evolució educativa dels seus fills i filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada.

b) Facilitar a les famílies l’exercici del dret i el deure de participar i implicar-se en el procés educatiu dels seus fills i filles.

c) Promoure, especialment a l’etapa d’educació secundària obligatòria, la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu.

d) Dur a terme la informació i l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat.

e) Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del centre.

f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament, entre les quals, en els ensenyaments professionalitzadors que escaigui, hi haurà la tutorització de les pràctiques en les empreses.

Article 16. Projectes d’innovació pedagògica i curricular.

1. Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular, d’acord amb el seu projecte educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius.

2. Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb altres organitzacions.

3. Els centres tenen a disposició de l’Administració educativa els seus projectes d’innovació pedagògica i curricular per tal que aquesta pugui garantir-ne, quan escaigui, l’adequació.

Article 17. Projectes didàctics propis.

1. Els centres poden implantar projectes didàctics propis que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general, amb l’objectiu fonamental de millorar els resultats educatius de l’alumnat .

2. Amb caràcter general, l’aplicació d’un projecte didàctic propi requereix la prèvia aprovació pel claustre de professorat i el consell escolar del centre.

3. Els projectes didàctics propis que impliquin una alteració en l’assignació global de les hores de cada matèria en el conjunt de l’etapa o que augmentin el nombre màxim de matèries que es poden cursar simultàniament, han de comptar amb l’autorització del Departament d’Educació abans de la seva aplicació en el centre.

4. Entre els projectes didàctics propis, els centres que imparteixen ensenyaments professionalitzadors han de considerar, si escau, els projectes didàctics que es derivin d’acords o convenis amb empreses i altres institucions del sector productiu, i que poden comportar l’establiment de calendaris escolars específics d’aquests ensenyaments, en els termes i amb les limitacions que el Departament d’Educació determini.

Capítol 3. Autonomia organitzativa.

Article 18. Normes d’organització i funcionament de centre. Aprovació

1. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya han de determinar les seves normes d’organització i funcionament.

2. Les normes d’organització i funcionament del centre apleguen el conjunt d’acords i decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en el projecte educatiu del centre i en la seva programació anual.

3. Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció del centre públic o de la titularitat del centre privat concertat, aprovar les normes d’organització i funcionament i les seves modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar globalment o per parts.

4. Correspon al director o directora de cada centre públic establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu i concretats en el projecte de direcció, així com impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació.

Article 19. Normes d’organització i funcionament de centre. Contingut

1. En el conjunt de normes d’organització i funcionament del centre s’han de determinar, com a mínim:

a) L’estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre, i la concreció de les previsions del projecte educatiu per orientar l’organització pedagògica, el rendiment de comptes al consell escolar en relació a la gestió del projecte educatiu i, si escau, l’aplicació dels acords de coresponsabilitat.

b) El procediment d’aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu.

c) Els mecanismes que han d’afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre.

d) Les concrecions que escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de la comunitat escolar i sobre l’intercanvi d’informació entre el centre i les famílies, col·lectivament i individualitzadament, així com els mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades.

e) L’aplicació de mesures per a la promoció de la convivència i dels mecanismes de mediació, així com la definició de les irregularitats en què pot incórrer l’alumnat quan no siguin greument perjudicials per a la convivència i l’establiment de les mesures correctores d’aquestes irregularitats.

f) En els centres privats sostinguts amb fons públics, les funcions atribuïdes al claustre del professorat i l’estructura i funcions dels òrgans de coordinació docent i de tutoria.

2. Les normes d’organització i funcionament poden incloure entre d’altres aspectes, els següents:

a) Determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre.

b) Regular la constitució d’altres agrupacions que pot constituir l’alumnat, a banda de les associacions d’alumnes.

c) En els centres públics, atribuir al claustre de professorat, en el marc de l’ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment.

d) En els centres privats concertats, atribuir al director o directora, en el marc de l’ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment.

Article 20. Criteris específics per a l’estructura organitzativa dels centres públics.

1. El projecte de direcció a què fa referència l’article 31.2 guia l’organització del centre i aplica els principis organitzatius previstos legalment i, molt especialment, els d’eficàcia, eficiència, funcionament integrat, gestió descentralitzada, flexibilitat, participació de la comunitat educativa i compromís de les famílies en el procés educatiu. D’acord amb les competències atribuïdes als òrgans de govern, correspon a la direcció de cada centre públic adoptar i impulsar mesures per a millorar-ne l’estructura organitzativa, en el marc de les disposicions aplicables i un cop escoltat el claustre de professorat.

2. L’estructura organitzativa pròpia ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació, en el marc del que disposa el títol 2.

Article 21. Criteris específics per a l’estructura organitzativa dels centres privats sostinguts amb fons públics.

1. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al o la titular, després d’escoltar el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre. Les disposicions que se’n derivin hauran de formar part de les normes d’organització i funcionament del centre, que ha d’aprovar el consell escolar.

2. Els principis esmentats a l’apartat 1 de l’article anterior són referents per a les decisions sobre l’estructura organitzativa dels centres privats concertats

Article 22. Criteris per a l’organització pedagògica dels centres

1. En matèria d’organització pedagògica, el contingut de les normes d’organització i funcionament de centre a què fa referència l’article 19.1.a) ha de preveure, com a mínim:

a) els criteris per a l’organització dels grups d’alumnes amb les limitacions quantitatives establertes pel Departament d’Educació per a les diferents etapes educatives.

b) els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de coordinació en els equips docents.

c) els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi d’educació inclusiva.

d) els mecanismes per garantir la globalitat de l’acció educativa sobre l’alumnat, molt especialment quan, per raó de l’etapa o nivell educatiu, l’especialització curricular dels docents que hi actuen sigui predominant en la docència;

e) els mecanismes d’acció i coordinació de la tutoria.

1. Així mateix, les normes d’organització i funcionament de centre, d’acord amb les previsions del projecte educatiu i amb el principi d’inclusió, han de preveure els mecanismes i procediments d’assignació dels recursos disponibles per a l’atenció a les necessitats educatives específiques de l’alumnat, el tractament de l’alumnat amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar, i l’atenció als alumnes amb altes capacitats.

2. Les normes d’organització i funcionament de centre han d’incorporar també els mecanismes per a l’aplicació del sistema global d’orientació acadèmica i professional a l’alumnat d’ESO i de batxillerat.

Article 23 Mesures de promoció de la convivència

1. Les normes d’organització i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet que el projecte educatiu ha de recollir que l’aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu. Tots els membres de la comunitat escolar

2. tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta.
1. Les normes d’organització i funcionament han d’incorporar les mesures de promoció de la convivència establertes en el centre, així com els mecanismes i fórmules per a la prevenció i resolució de conflictes. Entre aquests mecanismes s’ha de considerar el de la mediació, sense perjudici de les altres iniciatives de foment de la convivència i de la resolució pacífica dels conflictes que adoptin el Departament d’Educació i els titulars dels centres.

Article 24. Mesures correctores

1. L’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat que afectin la convivència, establertes a la Llei 12/2009 i a les normes d’organització i funcionament de centre, s’ha d’inscriure en el marc de l’acció educativa i té per finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu. Sempre que sigui concordant amb aquesta finalitat, la mesura correctora ha de incloure alguna activitat d’utilitat social per al centre.

2. Les normes d’organització i funcionament de centre, a més del que preveu l’apartat e) de l’article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat. Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s’han d’aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l’aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre, així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d’actuació.

3. Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l’article 37 de la llei 12/2009, s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) les circumstàncies personals, familiars i socials i el nivell escolar de l’alumnat afectat;

b) la proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva;

c) la repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat;

d) l’existència d’un acord explícit amb els pares o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per a l’administració compartida de la sanció correctora;

e) la repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona;

f) la reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen.

4. En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37 de la llei 12/2009 s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir.

Article 25. Garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència

1. Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a l’article

37.1 de la Llei 12/2009 d’educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a l’article 37.3 de l’esmentada llei. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici de l’activitat d’utilitat social al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient.

1. La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior correspon a un o una docent designat per la direcció del centre. A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat dels alumnes implicats, i es proposa la sanció correctora així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona.

2. De la incoació de l’expedient la direcció del centre n’informa l’alumnat afectat i, en el cas de menors de 18 anys, també els pares o tutors legals. Sense perjudici de les altres actuacions d’instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució, l’instructor o instructora de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també els pares o tutors legals, i els ha de donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual n’ha de quedar constància escrita, és de 5 dies lectius i el termini per formular-hi al·legacions és de 5 dies lectius més.

3. Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta d’alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de 5 dies lectius, per períodes de 5 dies lectius fins a totalitzar un màxim de 4 períodes. En les etapes d’escolarització obligatòria, i si hi ha acord amb la família, aquesta suspensió pot comportar la no assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe.

4. Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels pares o tutors legals, o de l’alumnat afectat si és major d’edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada. En qualsevol cas, la direcció del centre haurà d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt. Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició.

5. L’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria requereix l’acord de la família. La sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre, en les etapes obligatòries, ha de garantir a l’alumne/a un lloc escolar en un altre centre. El Departament d’Educació ha de disposar el que sigui pertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova escolarització de l’alumnat en qüestió.

6. Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, haurà de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els menors d’edat, del seu pare, mare o tutor legal.

Capítol 4. Participació en el control i la gestió dels centres

Article 26. Òrgans col·legiats de participació

1. El consell escolar i el claustre del professorat són els òrgans col·legiats de participació de la comunitat escolar en el govern i la gestió dels centres educatius que, com a mínim, han d’existir en tots els centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya.

Article 27. Consell escolar

1. El consell escolar és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre.

2. Corresponen al consell escolar les facultats establertes, respectivament per a centres públics i privats concertats, als articles 148 i 152 de la Llei 12/2009.

3. El centre determina la composició del consell escolar en les normes d’organització i funcionament, d’acord amb el projecte educatiu i respectant la legislació vigent. El reglament del consell escolar, un cop aprovat per aquest, s’integra en les normes d’organització i funcionament del centre.

4. Els i les representants de l’alumnat són escollits a partir del primer curs d'educació secundària obligatòria.

5. En el seu cas, també forma part del consell escolar un o una representant de l’altre personal d’atenció educativa. La representació d’aquest personal no té la consideració de representació del professorat als efectes de determinar la composició del consell escolar.

6. En els centres que imparteixen cicles formatius de dues o més famílies professionals, o en què almenys el 25% de l'alumnat està cursant ensenyaments de formació professional o d'arts plàstiques i disseny, ensenyaments de grau mitjà de música o de dansa o ensenyaments artístics superiors, s’incorpora a la sessions del consell escolar una persona proposada per les institucions empresarials o laborals presents en l'àmbit d'acció del centre, d’acord amb les seves normes d’organització i funcionament, amb veu i sense vot.

7. Un cop constituït, el consell escolar del centre ha de designar una persona que impulsi mesures educatives de foment de la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

Article 28. Renovació dels membres del consell escolar

1. Els membres del consell escolar, representants electes dels diferents sectors, ho són per a un període de quatre anys, sens perjudici del que s'estableix a la disposició addicional tercera.

2. Els consells escolars es renoven per meitats dels representants electes de cada sector cada dos anys, en el primer trimestre del curs escolar. El consell escolar renovat s’ha de constituir abans de finalitzar del període lectiu del mes de desembre. Les eleccions per a la constitució o renovació del membres del consell escolar les convoca el director o directora del centre amb quinze dies d'antelació, dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general l’Administració educativa competent.

3. Si es produeix una vacant en el consell escolar, aquesta ha de ser ocupada pel procediment establert a les normes d'organització i funcionament del centre. Si aquestes no ho preveuen, la vacant serà ocupada pel següent candidat més votat en les darreres eleccions, sempre que mantingui els requisits que el van fer ser elegible com a representant. Si no hi ha més candidats per cobrir-la, la vacant roman sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar. El nou membre ha de ser nomenat per al temps que restava del mandat a la persona representant que ha causat la vacant.

4. La condició de membre del consell escolar es perd quan es cessa en el càrrec que comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits per ser elegible

o quan l'òrgan que l'ha designat en revoca la designació.

5. Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les determinacions que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic o del titular del centre privat concertat. En tot cas aquestes determinacions han de garantir la publicitat dels respectius censos electorals, han de terminar la composició de les meses, que seran presidides pel director o directora, o persona de l’equip directiu en qui delegui, i ha d’establir un període no inferior a deu dies entre la convocatòria de les eleccions d’un sector i el dia de les votacions.

Article 29. Claustre del professorat

1. El claustre de professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’acció educativa del centre.

2. El claustre és presidit pel director o directora i està integrat per tot el professorat del centre.

3. Les normes d’organització i funcionament del centre concreten, d’acord amb el projecte educatiu i la legislació vigent, les competències del claustre de professorat i el seu funcionament, així com la participació d’altres professionals d’atenció educativa, que s’ha d’ajustar al que estableixen, respectivament per als centres públics i privats concertats, els articles 146.3 i 151 de la Llei 12/2009.

TÍTOL 2. DIRECCIÓ I AUTONOMIA ORGANITZATIVA DELS CENTRES PÚBLICS

Capítol 1: Direcció dels centres

Article 30. Òrgans unipersonals de direcció.

1. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els que estableixin les normes d’organització i funcionament de centre, d’acord amb el que preveu l’article 34.

2. El mínim d’òrgans unipersonals de direcció d’un centre educatiu són el director, el cap d’estudis i el secretari. Correspon al Departament d’Educació establir les condicions excepcionals que han de permetre l’exercici de dos d’aquests òrgans unipersonals per part d’un mateix docent.

3. El Departament d’Educació ha de determinar els centres i les agrupacions de centres que poden disposar d’administradors, als quals correspon assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre i donar-li suport en l’exercici de les funcions corresponents. La competència sobre la provisió d’aquestes places correspon al Departament d’Educació.

Article 31. Projecte de direcció i exercici de la direcció del centre.

1. Corresponen al director o directora dels centres públics la funció de representació en el centre de l’administració que n’és titular, totes les altres funcions que li atribueix la Llei 12/2009 i, molt específicament, les detallades en el seu article 142.

2. El projecte de direcció de cada centre públic ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període del mandat i precisa els indicadors que han de servir de referència per a la seva avaluació. Així mateix, quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu. El projecte de direcció vigent orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre en el període de mandat de la direcció corresponent.

3. En aplicació d’allò que s’hagi previst en el projecte de direcció, i en exercici de les seves funcions, correspon al director o a la directora:

a) Formular, quan escaigui, la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents, posar el projecte educatiu a disposició de l’Administració educativa i impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, la dels acords de coresponsabilitat.

b) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió.

c) Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació, establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu i impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre.

d) Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives, així com la definició de requisits o perfils propis d’alguns llocs de treball.

e) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre, dirigir l’aplicació de la programació general anual i vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

f) Gestionar el centre, d’acord amb l’article 99.1 de la Llei 12/2009.

Article 32. Cap d’estudis

1. El o la cap d’estudis és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim, per un curs sencer. El Govern determina l’import del component del complement retributiu de lloc de treball o funció docent que li correspon.

2. Correspon al o a la cap d’estudis exercir les funcions que li delegui la direcció d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei 12/2009 i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d’organització i seguiment dels ensenyaments en el centre i d’atenció a l’alumnat, d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament del centre.

3. Llevat que les normes d’organització i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la cap d’estudis substitueix el director o directora en cas d’absència, malaltia o vacant.

Article 33. Secretaria
1. El secretari o la secretària és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim per un curs sencer. El Govern determina l’import del component del complement retributiu de lloc de treball o funció docent que li correspon

1. Correspon al secretari o a la secretària l’exercici de les funcions que li delegui la direcció d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei 12/2009 i totes les altres que li encarregui

2. la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental i dels recursos materials, d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament de centre.
2. Correspon també al secretari o secretària del centre l’exercici de les funcions pròpies de la secretaria del claustre i del consell escolar del centre, i d’aquells altres òrgans col·legiats en què les normes d’organització i funcionament del centre així ho estableixin.

Article 34. Òrgans unipersonals de direcció addicionals.
1. Els òrgans unipersonals de direcció addicionals han de tenir encarregades, per la direcció, funcions de govern o de gestió d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament de centre.

2. El nombre d’òrgans unipersonals addicionals de direcció que s’estableixin a les normes d’organització i funcionament dels centres està limitat en els termes establerts a l’article

43.

Article 35. Equip directiu

1 L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern del centre públic i els seus membres han de treballar coordinadament en l’exercici de les seves funcions. Correspon als membres de l’equip directiu la gestió del projecte de direcció.

2 L’equip directiu del centre està format pel director o directora, que el presideix, el o la cap d’estudis, el secretari o secretària i els òrgans unipersonals de direcció addicionals a què fa referència l’article següent.

Article 36. Substitució temporal de membres de l’equip directiu

A partir de l’inici del tercer mes de baixa o d’absència temporal del titular d’un òrgan unipersonal de direcció del centre, el funcionari o funcionària docent designat o designada per exercir transitòriament les funcions de l’òrgan té els mateixos drets i les mateixes obligacions que corresponen al titular.

Article 37. Consell de direcció.
1. En aplicació del projecte de direcció, i per aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït, el director o directora del centre pot constituir un consell de direcció, amb les funcions i el règim de funcionament i de reunions que estableixin les normes d’organització i funcionament del centre.

2. Correspon al director o directora nomenar i cessar els membres del consell de direcció. Els membres de l’equip directiu han de formar part del consell de direcció, que presideix el director o directora.

Capítol 2. Tutoria, coordinació docent i altres coordinacions específiques

Article 38. Finalitats i funcions de les tutories
1. La tutoria i l’orientació dels alumnes és part de la funció docent. Tot el professorat del claustre d’un centre públic ha d’exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui.

1. La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres. Cada alumne o alumna té assignat un tutor o tutora, responsable immediat de l’acció tutorial prevista en el centre i, com a mínim, de les actuacions a), b), c) i d) establertes a l’article

2. 15.2. En els ensenyaments professionalitzadors s’ha de preveure també la tutorització de les pràctiques en les empreses dels alumnes corresponents.
2. Cada grup d’alumnes té assignat un tutor o tutora de grup, responsable immediat de l’acció tutorial conjunta sobre el grup tal com estigui prevista en el centre i, com a mínim, d’allò que es preveu a l’apartat e) de l’article 15.2.

Article 39. Nomenament i cessament de tutors i tutores
1. Els tutors i tutores són nomenats pel director o directora del centre, escoltat el claustre de professors, per un curs acadèmic, com a mínim.

2. Abans que finalitzi el termini pel qual va ser nomenat, la direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió, expressament motivada i amb audiència de la persona afectada.

3. El director o directora informa al consell escolar del centre i al claustre de professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores.

Article 40. Coordinació docent

1. La coordinació dels diversos docents d’un centre públic s’ha d’orientar, en el marc del projecte educatiu, a les finalitats següents:

a) Assolir els objectius educatius dels ensenyaments que s'hi imparteixen i adequar-los a les necessitats de l'entorn i context sociocultural.

b) Millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i la seva avaluació.

c) Investigar i innovar en el marc del pla de formació de centre, i contribuir en la formació permanent del personal docent.

d) Aquelles altres que estableixin les normes d’organització i funcionament del centre o els atribueixi la direcció del centre o el Departament d'Educació.

2. L’estructura i funcions de què es doten, en els centres, els òrgans de coordinació docent estan al servei de l’assoliment, segons criteris d’eficiència i eficàcia, dels objectius definits en el projecte educatiu i quantificats en els seus indicadors de progrés.

Article 41. Òrgans unipersonals de coordinació
1. En funció de les necessitats del centre, d’acord amb els criteris del seu projecte educatiu concretats en el projecte de direcció que en cada moment sigui vigent, i també quan així ho prescriguin normes amb rang de llei, els centres es doten d’òrgans unipersonals de coordinació, amb les limitacions a què fa referència l’article 43.

2. Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l’aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments. De l’exercici de les seves funcions responen davant de l’equip directiu.

1. El nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació s’estendrà, com a mínim, al curs escolar sencer i, com a màxim, al període de mandat del director o directora. En els centres que imparteixen educació secundària hi haurà, com a mínim, dos caps de

2. departament, el nomenament dels quals recaurà preferentment en funcionaris docents dels cossos de catedràtics.
3. La direcció del centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de coordinació abans que no finalitzi el termini pel qual va ser nomenat, tant a sol·licitud de la persona interessada com per decisió pròpia expressament motivada i amb audiència de la persona interessada.

4. El director o directora escolta el claustre abans del nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació i informa al consell escolar i al claustre de professorat dels nomenaments i cessaments corresponents.

Article 42. Substitució temporal d’òrgans unipersonals de coordinació

A partir de l’inici del tercer mes de baixa o d’absència temporal del titular d’un òrgan unipersonal de coordinació, el funcionari o funcionària docent que en tingui assignades transitòriament les seves funcions té els mateixos drets i les mateixes obligacions que corresponen al titular de l’òrgan.

Article 43. Nombre màxim d’òrgans unipersonals de direcció addicionals i d’òrgans unipersonals de coordinació
1. El Govern estableix els imports del component del complement retributiu de lloc de treball o funció docent que corresponen, respectivament, a un òrgan unipersonal de direcció addicional i a un òrgan unipersonal de coordinació, i determina l’import màxim anual que s’assigna a cada centre per la totalitat d’aquests dos conceptes.

2. L’import màxim anual a què es refereix l’apartat anterior es determina atenent a variables de dimensió i complexitat dels centres, així com de diversitat de tipologies dels ensenyaments que imparteix.

3. A la fi del període de mandat de la direcció, el Departament revisa el valor de les variables de dimensió i complexitat que corresponen a cada centre.

Article 44. Encàrrec transitori de funcions a òrgans unipersonals de direcció addicionals, a òrgans unipersonals de coordinació i a altres membres de claustre, amb caràcter accidental o transitori

Sense perjudici del que s’estableix en els articles anteriors i quan no estiguin atribuïdes expressament a per les normes d’organització i funcionament del centre, el director o directora del centre pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori. El professorat afectat té l’obligació d’assumir-les i exercir-les.

Capítol 3: Participació en el control i la gestió dels centres públics

Article 45. Consell escolar dels centres públics. Composició

1. Sense perjudici del què s’estableix en l’article 27, el consell escolar d’un centre públic és integrat pels següents membres:

a) el director o directora, que el presideix

b) el cap o la cap d'estudis

c) un o una representant de l'ajuntament de la localitat on es troba situat el centre

d) els i les representants del professorat elegits pel claustre

e) els i les representants de l’alumnat i dels pares i mares o tutors, elegits respectivament per ells i entre ells.

f) un o una representant del personal d'administració i serveis, elegit per i entre aquest personal.

En els centres que disposin d’altre personal d’atenció educativa assignat, com a mínim, per un curs sencer, també és membre del consell escolar un o una representant a elegir per i entre aquest personal.
1. El secretari o secretària de centre no és membre del consell escolar, però hi assisteix amb veu i sense vot, i exerceix la secretaria del consell.

2. El nombre de representants del professorat no pot ser inferior a un terç del total de membres del consell.

3. El nombre de representants de l’alumnat i pares i mares o tutors, en conjunt, no pot ser inferior a un terç del total de membres del consell. Un dels representants dels pares el designa l'associació de pares i mares més representativa del centre.

4. Cada centre determina la composició del consell escolar que queda recollida a les seves normes d'organització i funcionament, d’acord el que s’estableix en aquest article i la resta de legislació vigent.

5. En els centres de nova creació, el director o directora ajustarà la composició del consell escolar respectant allò que estableixen els apartats 3 i 4. En els centres incomplets, quan el nombre de professors no permeti assolir allò que preveu l’apartat 3, les normes d'organització i funcionament han d’establir que, en tot cas, hi hagi el mateix nombre de representants dels sectors a què es refereixen els epígrafs d) i e) de l’apartat 1.

6. En els centres que imparteixen exclusivament ensenyaments que duen a l'obtenció de títols acadèmics que equivalen a títols universitaris, en les escoles oficials d'idiomes, en les escoles d'art, en els centres que imparteixen ensenyaments de règim especial d'esports i en els altres centres que imparteixen ensenyaments exclusivament a alumnes majors de divuit anys, no hi ha representació dels pares i mares dels alumnes.

7. El centre no pot modificar la configuració del consell escolar dins dels tres cursos acadèmics següents a aquell en què és determinada. L'aprovació d'una modificació en la composició del consell escolar no entrarà en vigor fins al primer procés electoral que es dugui a terme després que s’hagi aprovat.

Article 46. Consell escolar dels centres públics. Funcionament
1. Les funcions del consell escolar són les que estableix l’article 148.3 de la Llei 12/2009. A més, li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció el qual, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats d'acord amb l'article 144.4 de la Llei 12/2009.

1. Per a l’exercici de les seves funcions, el consell escolar es regula per les seves pròpies normes de funcionament, que estableix i aprova. En cas que el centre no disposi d’una regulació expressa del seu funcionament, o en allò que no s'hi estableixi, s'apliquen les normes reguladores pel funcionament dels òrgans col·legiats establertes en el capítol 6

2. del títol I de la llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
2. El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el convoca el director o directora del centre o ho sol·licita al menys un terç dels seus membres. A més, se’n farà una reunió a principi de curs i una altra a la seva finalització.

3. Les decisions del consell escolar es prenen normalment per consens. Si no és possible arribar-hi, la decisió s’adopta per majoria dels membres presents, llevat dels casos que la normativa determini una altra majoria qualificada.

4. La convocatòria de les reunions serà tramesa per la presidència del consell amb una antelació mínima de 48 hores, juntament amb la documentació que hagi de ser objecte de debat, i, si escau, d'aprovació. El consell escolar es podrà reunir d'urgència, sense termini mínim per a la tramesa de la convocatòria, si tots els seus membres hi estan d'acord.

5. Quan en l'ordre del dia s'incloguin temes o qüestions relacionades amb l'activitat normal del centre que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d'algun membre de la comunitat educativa que no sigui membre del consell escolar, se'l podrà convocar a la sessió per tal de que informi sobre el tema o qüestió corresponent.

Article 47. Consell escolar dels centres públics. Comissions de treball
1. Les normes d'organització i funcionament poden establir comissions d'estudi i informació en el si del consell escolar i delimitar els àmbits d'actuació i les funcions que se'ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al plenari del consell.

2. Les comissions incorporen, en tot cas, la direcció del centre o, en la seva representació, un altre òrgan unipersonal de direcció, un professor o professora, i un alumne o alumna

o representant de les mares i els pares, sense perjudici del que s’estableix en l’apartat següent.
1. Entre les comissions que es constitueixin en el si del consell escolar hi haurà preceptivament una comissió econòmica, integrada pel director o directora, que la presideix, el secretari o secretària i, en el seu cas, l'administrador o administradora, un professor o professora, un o una representant dels pares i mares i un o una representant dels alumnes. La Comissió econòmica supervisa la gestió econòmica del centre i formula, d’ofici o a requeriment del consell, les propostes que siguin escaients en aquesta matèria.

2. El consell escolar podrà autoritzar que s’incorporin d'altres membres de la comunitat educativa a una comissió quan sigui d'interès per als objectius de la comissió.

Article 48. Claustre del professorat dels centres públics
1. El claustre del professorat és l'òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. És integrat per tot el professorat i el presideix el director o directora.

1. Les funcions que corresponen al claustre de professors són les que estableix l'article

2. 146.3 de la llei 12/2009. A més, ha de vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre, i per al compliment del projecte de direcció que, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre d'acord amb l'article 144.4 de la Llei 12/2009.
1. Tots els membres del claustre del professorat, amb independència de la seva situació administrativa, són electors i elegibles com a representants del professorat al consell

2. escolar del centre, amb independència de la seva situació administrativa, amb l’única excepció del professorat substitut, que no és elegible.
2. Les normes d'organització i funcionament del centre poden establir comissions de treball en el si del claustre del professorat per a l'estudi de temes específics, i determinar-ne l'àmbit d'actuació i les funcions que se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al claustre.

3. El clàustre del professorat es reuneix preceptivament a l’inici i al final de curs, i sempre que el convoqui el director o directora del centre o ho sol·licitin al menys un terç dels seus membres.

TÍTOL 3. DIRECCIÓ I AUTONOMIA DE GESTIÓ DELS CENTRES PÚBLICS

Capítol 1. Gestió de personal

Article 49. Definició de les plantilles i dels llocs de treball docents dels centres públics dels quals és titular la Generalitat
1. Correspon al Departament d’Educació, d’acord amb els criteris generals que fixarà el mateix Departament i a proposta de la direcció del centre, la definició de definir la seva plantilla de professorat. Cada curs escolar es publiquen al DOGC les plantilles de professorat, que han de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball, d’acord amb el detall previst a l’article 114.2 de la Llei 12/2009. En establir les plantilles docents, el Departament d’Educació ha de determinar el sistema de provisió de cada lloc de treball docent.

2. Els centres educatius públics disposen d’autonomia en l’àmbit de gestió de recursos humans en els termes recollits a la Llei 12/2009 i altra legislació vigent. En exercici d’aquesta autonomia, correspon a les direccions dels centres formular propostes determinants sobre la definició dels llocs de treball docent, sempre que compleixin les prescripcions i els criteris generals fixats pel Govern i el Departament d’Educació. La resolució administrativa del Departament d’Educació sobre definició de la plantilla d’un centre que no incorpori les propostes formulades en temps i forma per la direcció haurà de ser motivada i comunicada formalment al director o directora.

3. En aplicació del que preveu l’apartat anterior, la direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, requisits de titulació i capacitació professional docent respecte de determinats llocs de treball docents a proveir pel procediment de concurs general. Així mateix pot proposar els llocs de la plantilla docent als quals se’ls atorga un perfil singular d’acord amb el projecte educatiu que s’han de proveir mitjançant el procediment de concurs i la definició dels perfils professionals dels llocs d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu i l’aplicació del projecte de direcció. Aquests darrers llocs es proveeixen pel procediment de provisió especial.

4. Les prescripcions i criteris per a la definició de les plantilles dels centres han de tenir en compte els principis següents:

a) estabilitat de la plantilla docent;

b) flexibilitat i polivalència de les atribucions docents ;

c) coresponsabilitat dels centres en la definició de la plantilla;

d) suficiència de recursos assignats a la plantilla docent;

5. En la regulació reglamentària del procediment de definició de les plantilles i dels sistemes de provisió dels llocs que correspon al Govern es determinen els procediments i condicions per a la formulació de les propostes a què es refereixen els apartats anteriors. En tot cas, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial es garanteix la intervenció de la direcció del centre en la selecció dels candidats.

Article 50. Gestió de personal en els centres públics dels quals és titular la Generalitat.
1. En matèria de gestió del seu personal, els òrgans de govern dels centres públics poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per assolir-los; organitzar el centre; determinar els recursos que necessita, definir, d’acord amb el projecte de direcció vigent, els procediments per aplicar el projecte educatiu i, en general, concretar aspectes específics de política personal i d’avaluació del centre. Les concrecions organitzatives han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció.

2. Els membres de l’equip directiu, com a responsables de la gestió del projecte de direcció, han de retre comptes dels resultats de la gestió del personal destinat al centre i han de preparar propostes per millorar aquesta gestió, amb mesures que adeqüin l’estructura de la plantilla i de l’organització pròpia del centre a l’assoliment dels objectius fixats al projecte educatiu.

3. Correspon al director o directora del centre, en el marc dels sistemes de control de la jornada i l’horari del personal, resoldre definitivament les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades. A aquests efectes, sense perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre, ha de comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials o a l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d’havers corresponent. Aquesta deducció no té caràcter sancionador. Així mateix, la direcció ha de comunicar les jornades no treballades quan personal del centre exerceixi el dret de vaga, als efectes d’aplicar les deduccions proporcionals d’havers que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció.

4. Correspon al director o directora del centre imposar sancions disciplinàries per faltes lleus del personal del centre comeses en relació amb els seus deures i obligacions. Ha de fer-se pel procediment sumari, que el Departament d’Educació adaptarà a les característiques específiques dels centres educatius, i amb audiència a la persona interessada.

5. Correspon al director o directora proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre presumptament comeses en relació amb els seus deures i obligacions, així com proposar la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris quan hi hagi indicis raonables d’incapacitat per a l’exercici de les funcions del lloc de treball. Sense perjudici de que l’òrgan competent pugui adoptar mesures cautelars d’acord amb el règim disciplinari, correspon a la direcció del centre l’adopció de mesures organitzatives provisionals, mentre es tramitin els expedients, quan sigui imprescindible per garantir la prestació adequada del servei educatiu. Aquestes mesures poden suposar la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En aquests casos, se li assignaran tasques complementàries, concordants amb la seva categoria professional i titulació, en la part de l’horari afectat per les mesures organitzatives provisionals.

6. El director o directora podrà nomenar, d'acord amb el que estableixi el Departament d'Educació, el personal interí docent per cobrir substitucions temporals en el seu centre, seleccionant directament al candidat que hagi accedit a la borsa de treball per mitjà de les convocatòries públiques previstes a l’article 122.1 de la Llei 12/2009, i d’acord amb el procediment que determini el Govern, que ha de respectar els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

7. De manera concordant amb els contractes de serveis subscrits amb les empreses corresponents, pertoca a la direcció del centre vetllar per tal que la prestació del servei s’adeqüi a les condicions del centre.

Capítol 2: Gestió econòmica, de serveis i de recursos materials

Article 51. Principis que regeixen la gestió econòmica dels centres públics de la Generalitat.
1. Els centres públics de la Generalitat de Catalunya gaudeixen d’autonomia en matèria de gestió econòmica, que s’ajusta als principis d’eficàcia, d’eficiència, d’economia i de caixa i pressupost únics. La gestió econòmica de cada centre s’ha de sotmetre també al principi de pressupost inicial anivellat en la previsió d’ingressos i despeses i al principi de rendiment de comptes. Així mateix, els centres gaudeixen d’autonomia per a la contractació de serveis i recursos materials en el marc del que preveu la legislació general en aquesta matèria.

2. El director o la directora del centre autoritza les despeses, ordena els pagaments i fa les contractacions necessàries per al manteniment, els serveis i els subministraments d’acord amb el pressupost del centre i amb submissió als principis recollits a l’apartat anterior. Si escau, pot contractar també operacions de tresoreria per finançar el dèficit temporal transitori de recursos financers per un import que no superi els ingressos meritats i pendents de cobrament.

Article 52. El pressupost del centre
1. El pressupost del centre és anual i únic, reflecteix la previsió de tots els ingressos i totes les despeses a què fa referència l’article 103.2 de la Llei 12/2009, amb el benentès que queden explícitament excloses de l’àmbit de gestió econòmica del centre, d’acord amb la normativa aplicable, les contractacions laborals de personal docent i no docent així com, en el seu cas, els serveis de manteniment, de vigilància i de conservació del centre que corresponguin a l’ajuntament. Tampoc no s’inclou en l’àmbit de la gestió econòmica del centre la gestió econòmica del servei de menjador, si n’hi ha, que es regeix per normativa específica.

2. El pressupost anual és aprovat pel Consell Escolar abans del 31 de gener de l’any corresponent, a proposta de la direcció del centre. Durant l’exercici pressupostari el director o directora, si escau, en proposa al Consell Escolar les modificacions que consideri oportunes. El centre no pot comprometre despeses superiors al pressupost vigent.

3. El Consell Escolar, directament o a través de la seva comissió econòmica, fa el seguiment de l’execució del pressupost i comprova l’aplicació donada als recursos totals del centre. En finalitzar l’exercici, el Consell escolar aprova la liquidació pressupostària i la incorporació dels eventuals romanents al pressupost de l’any següent. La liquidació del pressupost anual es presenta al Departament d’Educació dins el primer trimestre de

l’any següent als efectes informatius i, si escau, dels controls financers previstos legalment.

Capítol 3: Gestió de l’ús social dels centres educatius públics

Article 53. Criteris a què s’ajusta l’ús social dels centres públics
1. El Departament d’Educació, els ajuntaments i els centres públics promouen l’ús social dels edificis i instal·lacions dels centres educatius públics, fora de l’horari escolar, per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, per a la realització d’activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o altres de caràcter social i que no suposen l’establiment d’obligacions jurídiques contractuals o de qualsevol altra mena. Amb aquest efecte, sempre que sigui possible s’han d’agilitar les tramitacions que s’estableixen en aquest capítol i establir, quan escaigui, les modificacions pertinents en l’accés a les instal·lacions dels centres.

2. L’ús social dels centres públics no ha d’interferir, impedir o dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar. Amb aquests efectes, s’entén per horari escolar el període temporal que comprèn l’horari lectiu, l’interlectiu del migdia, així com el període anterior o posterior a l’horari lectiu en què es desenvolupen activitats, siguin extraescolars o complementàries, aprovades pel consell escolar i previstes en la programació anual del centre.

Article 54. Requisits i procediments per a l’autorització de l’ús social dels centres públics dels quals és titular la Generalitat
1. Correspon a la direcció del centre resoldre sobre l’ús social quan, excepcionalment, hagi de tenir lloc dins de l’horari escolar, sense perjudici de l’acord previ de l’ajuntament quan tingui la propietat demanial de l’escola o centre educatiu de què es tracti.

2. Correspon als ajuntaments resoldre sobre l’ús social, fora de l’horari escolar, dels edificis de les escoles i altres centres educatius quan en tinguin la propietat demanial. Quan la realització de l’activitat requereix, a més, l’ús d’equipaments o material del centre, la titularitat del qual és de la Generalitat de Catalunya, es requereix la prèvia conformitat expressa de la direcció del centre. L’ajuntament, prèviament a la realització de l’activitat, notifica a la direcció del centre l’autorització concedida. L’ajuntament adopta les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i instal·lacions emprades, respon que els equipaments i materials del centre eventualment emprats per a l’exercici de l’activitat romanen en perfecte estat d’ús i garanteix que, si l’activitat comporta despeses per al centre, qui utilitzi les instal·lacions del centre compensa el centre per les despeses ocasionades.

3. Correspon al director o directora de cada institut i de qualsevol altre centre públic la propietat demanial del qual és de la Generalitat, autoritzar l’ús social de les instal·lacions del centre fora de l’horari escolar, així com revocar-ne l’autorització quan no es respectin les condicions en què fou atorgada o no se n’apreciï l’ús social. Així mateix, la direcció del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres, d’acord amb els criteris que hagi aprovat el consell escolar del centre. En tot cas, l’ajuntament del municipi on és el centre n’és l’usuari preferent.

4. Quan escaigui, la direcció del centre fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar, la qual ha de ser suficient per donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent com de reposició de material i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos. No es poden destinar altres recursos propis del centre per fer front a les despeses derivades de l’ús social dels seus edificis, instal·lacions o serveis

1. Les persones físiques o jurídiques que hagin estat autoritzades per a l’ús d’edificis, instal·lacions o serveis dels centres educatius públics estan obligades a contractar, en tots els casos, una pòlissa d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de l’ús i de l’activitat i pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant la seva realització, per unes sumes assegurades mínimes de

2. 150.000 € per víctima individual i de 1.200.000 € per sinistre, que el Govern pot actualitzar periòdicament.
5. Les resolucions de les direccions dels centres a què fa referència aquest article són recurribles davant la direcció dels serveis territorials del Departament d’Educació, o de l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona, la resolució dels quals posa fi a la via administrativa.

6. El Departament d’Educació ha d’establir, amb criteris d’analogia, el procediment d’autorització de l’ús social dels centres públics de la Generalitat en els casos de propietat demanial no previstos en aquest article.

TÍTOL 4. AVALUACIÓ VINCULADA A L’AUTONOMIA EN ELS CENTRES QUECONFORMEN EL SERVEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA
Capítol únic. Criteris i efectes

Article 55. Autonomia i avaluació
1. L’exercici de l’autonomia per part dels centres educatius s’orienta a assolir uns objectius i en comporta necessàriament l’avaluació. L’activitat avaluadora en els centres es concreta en modalitats d’avaluació interna, o autoavaluació, i en l’avaluació externa.

2. L’avaluació dels centres del Servei d’Educació de Catalunya té per finalitat contribuir a la millora de la qualitat del servei que presten els centres i té com a referència l’assoliment de les competències de l’alumnat que resulten del procés educatiu. D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu.

Article 56. Àmbits objecte de l’avaluació vinculada a l’exercici de l’autonomia dels centres educatius

L’avaluació dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya afecta els àmbits pedagògic, de gestió i d’organització, d’acord amb les especificitats de cada centre i la relació entre cada àmbit i l’assoliment de les competències de l’alumnat.

Article 57. Procediments i modalitats d’avaluació
1. L’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació determina els procediments indicadors i criteris d’avaluació mínims necessaris per homogeneïtzar les dades i, d’acord amb la Inspecció d’Educació, els models i protocols per a dur a terme l’avaluació.

2. La Inspecció d’educació és l’òrgan per mitjà del qual es vehicula preferentment la col·laboració en l’exercici de les funcions avaluadores encomanades a l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.

Article 58. Elements de referència en l’avaluació dels centres
1. L’avaluació dels centres té necessàriament en compte els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu del centre i, específicament en els centres públics, la seva concreció en el projecte de direcció.

2. Els indicadors de progrés que s’usen en l’avaluació fan referència a resultats, processos i recursos, i en tot cas s’han d’establir de manera contextualitzada a cada centre.

3. L’avaluació de resultats o de rendiments educatius d’un centre té en compte la seva pràctica inclusiva i incorpora, entre altres elements, les avaluacions de les competències bàsiques assolides per l’alumnat; el resultat de les avaluacions externes d’alumnat, especialment les referides a la finalització de cada etapa educativa i, si escau, les dades relatives al context socioeducatiu i a l’abandonament escolar.

Article 59. Caràcter continu i cíclic de l’avaluació vinculada a l’autonomia dels centres educatius
1. L’autoavaluació dels centres té caràcter continu. La programació general anual del centre en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents. Aquesta concreció, en els centres públics, es fa a partir de les precisions sobre els indicadors que consten en el projecte de direcció.

2. Amb independència d’altres accions avaluadores que l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació pugui determinar, cada quatre cursos, i coincidint amb l’any de finalització de cada període de mandat ordinari de la direcció del centre, i un cop recaptada la informació i dades pertinents del centre i de la Inspecció d’Educació, l’Agència emet un informe amb el resultat de l’avaluació en què s’indiquen al centre els aspectes susceptibles de millora.

Article 60. Efectes de l’avaluació dels centres

1. L’avaluació d’un centre vinculada a l’exercici de la seva autonomia té efectes sobre

a) l’avaluació de l’exercici de la funció docent del professorat del centre

b) l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en el centre

2. A més dels efectes previstos a l’apartat anterior, l’avaluació d’un centre ha de permetre, quan escaigui:

a) Revisar el projecte educatiu i de les concrecions curriculars que conté, així com d’aquells altres documents que precisen l’estructura i organització del centre i, en els centres públics, la del projecte de direcció

b) Substituir les persones que exerceixen òrgans unipersonals de govern i coordinació

c) Revisar el contracte - programa que concreta l’acord de coresponsabilitat, i dels recursos addicionals assignats al centre

d) Obtenir, en els termes que s’estableixin, de la qualificació de centre de referència educativa.

e) En els centres públics, aportar de criteris per valorar els nous projectes de direcció en el sí de la comissió de selecció de futures direccions.

f) En els centres públics, avaluar l’exercici professional del personal d’atenció educativa.

Article 61. Avaluació de centres i avaluació de l’exercici de la docència
1. Entre els factors que es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la docència s’hi inclou necessàriament el resultat de l’avaluació del centre quan la persona a què es refereix l’avaluació hi porta dos o més anys prestant serveis.

2. El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix als reconeixements professionals que escaiguin sobre l’adquisició de graus docents en el professorat dels centres públics i sobre els elements de promoció professional docent en el professorat dels centres privats concertats.

Article 62. Avaluació de centres i de l’exercici de la direcció en centres públics
1. Entre els factors que es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics s’hi inclou necessàriament el resultat de l’avaluació del centre i de l’aplicació del seu projecte de direcció.

2. El resultat positiu de l’avaluació del director o directora és un mèrit a tenir en compte en tots els processos vinculats a la seva carrera professional docent.

3. Sense perjudici del que estableix l’apartat 1 d’aquest article, l’avaluació de l’exercici de la direcció per part dels directius professionals de centre públic que s’estableixin en desenvolupament de l’article 13 de la Llei 7/2007 de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, s’atindrà a les seves normes específiques de procediment, criteris i indicadors.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Garantia de Validesa acadèmica dels currículums impartits pels centres privats no concertats i avaluació externa de rendiments acadèmics
1. Els centres privats no sostinguts amb fons públics han de posar a disposició de l’Administració educativa la concreció del currículum dels ensenyaments reglats que imparteixen, als efectes previstos al darrer incís de l’article 5.1.c).

2. Correspon a la Inspecció d’educació supervisar l’adequació dels currículums dels centres al marc normatiu establert i, en el seu cas, correspon als òrgans administratius pertinents les actuacions que eventualment fossin necessàries, en el marc de la regulació de l’autorització de centres, de no ser atesos els requeriments de la Inspecció.

3. Les previsions d’aquest decret en matèria d’avaluació dels rendiments acadèmics de l’alumnat són també d’aplicació als centres privats no concertats.

Segona

Preceptes reguladors de la convivència en els centres privats no sostinguts amb fons públics

És d’aplicació als centres privats no concertats l’article 24. Així mateix, per a l’aplicació de la sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre caldrà, en les etapes obligatòries, garantir a l’alumne afectat un lloc escolar en un altre centre, directament des del centre o a través del Departament d’Educació.
Tercera

Primer procés de renovació dels membres electes del consell escolar en centres nous
1. Un cop elegits per primera vegada per a la constitució del consell escolar d’un centre nou, els i les representants electes de cadascun dels sectors de la comunitat educativa es dividiran en dues meitats. Si el nombre de membres electes és parell, les dues meitats tindran el mateix nombre de membres i si és senar, la primera meitat tindrà un membre més que la segona.

2. Per determinar quins membres corresponen a cada meitat, s’han d’ordenar tots els electes segons el nombre de vots obtinguts en el procés electoral. En cas d’empat a vots, els membres s’hauran d’ordenar per ordre alfabètic. Un cop ordenats, segons aquest criteri, els primers membres completaran la primera meitat i els restants la segona.

3. Els membres de la segona meitat cessaran en la primera renovació. Els membres de la primera meitat continuaran fins a la segona renovació.

4. S’aplicarà el mateix criteri quan es posi en funcionament el consell escolar en un centre privat prèviament no concertat que s’incorpori a la prestació del Servei d’Educació de Catalunya

Quarta

Delegació i encàrrecs de funcions de les direccions dels centres públics en altres òrgans unipersonals de direcció i en òrgans unipersonals de coordinació
1. Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis i en el secretari o la secretària a què fan referència els articles 32 i 33 tenen caràcter intern al centre, es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament.

2. Els encàrrecs de funcions de la direcció del centre en qualsevol òrgan unipersonal de direcció o de coordinació a què fa referència l’articulat dels capítols 1 i 2 del títol 2 tenen també caràcter intern al centre, es formalitzen en la forma que s’estableixin en les normes d’organització i funcionament del centre, i no suposen canvi de l’òrgan titular de la competència.

3 Les delegacions i els encàrrecs de funcions poden ser revocats per la direcció en qualsevol moment, amb les mateixes formalitats que preveuen els apartats anteriors.

Cinquena Centres públics creats per fusió d’altres centres públics

1. Les disposicions del Departament d’Educació que determinen l’inici d’activitats dels centres públics creats pel Govern per fusió d’altres centres públics preexistents han de determinar les regles de transició fins al ple funcionament del centre que es crea en matèria de:

a) Funcionament dels òrgans col·legiats de participació

b) Drets individuals derivats dels nomenaments dels directors dels centres que es fusionen que siguin vigents en el moment de la fusió.
1. Els funcionaris docents que estaven destinats en algun dels centres que es fusionen acumulen a l’antiguitat en el nou centre la que tenien en el centre de procedència en el moment de la fusió.

2. Les normes d’organització i funcionament del nou centre determinen l’adequació progressiva a la nova realitat de les normes d’organització i funcionament dels centres que es fusionen, així com el moment de la seva pèrdua total de vigència, que en tot cas es produirà durant el període de quatre anys a partir de l’entrada en funcionament del nou centre.

Sisena

Documents i procediments en la gestió econòmica dels centres públics de la Generalitat

El Departament d’Educació i el Departament d’Economia i Finances han d’establir conjuntament, en relació amb la gestió econòmica dels centres públics de la Generalitat, el model comptable, el pla de comptes, els destinataris de la informació comptable, els documents acreditatius de la gestió econòmica i el procediment per a acreditar davant l’Administració la liquidació del pressupost anual.
Setena

Ús social de centres públics a la ciutat de Barcelona

Els òrgans pertinents del Consorci d’Educació de Barcelona han d’adaptar a les peculiaritats de l’administració de l’educació a la ciutat de Barcelona les previsions d’aquest decret en matèria d’ús social dels centres públics.
Vuitena

Llars d’infants i escoles bressol
1. Les previsions d’aquest decret s’apliquen als centres de primer cicle d’educació infantil, amb caràcter subsidiari a l’exercici de les competències dels ajuntaments en aquesta matèria d’acord amb l’article 84.2.g) de l’Estatut, i les que els pugui delegar el Departament d’Educació d’acord amb l’article 159.4 de la Llei 12/2009.

2. El consell escolar és l’òrgan de participació de la comunitat educativa en el govern dels centres d’educació infantil de primer cicle sostinguts amb fons públics. La composició, la renovació i la delegació de competències als ajuntaments en relació amb els òrgans de participació de la comunitat escolar en el control i gestió de les llars d’infants i escoles bressol es recull en el Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres.

Novena

Projectes de direcció en centres privats concertats

Els preceptes d’aquest decret referits al projecte de direcció dels centres públics són referent per als centres privats concertats que acordin requerir un projecte de direcció per designar per períodes temporals els seus directors.
Desena

Seccions d’Institut
1. Les seccions d’ensenyament secundari passen a denominar-se seccions d’institut.

2. Les seccions d’institut que actualment existeixen i les que es puguin crear imparteixen els ensenyaments d’educació secundària obligatòria i, quan així se’ls implantin, ensenyaments de cicles formatius de grau mitjà de formació professional i Programes de Qualificació Professional Inicial.

3. Els òrgans de govern, de coordinació i de participació de la comunitat escolar en el control i gestió de les seccions d’institut són els que aquest decret regula en del títol 2, sense perjudici del que el Govern pugui disposar en aplicació de l’article 43. Les competències de la direcció de la secció d’institut en matèria de gestió són les mateixes que les de les direccions de la resta de centres públics.

Onzena

Adaptació de les previsions d’aquest decret a determinats centres de formació de persones adultes

S’autoritza el Departament d’Educació perquè adapti les previsions dels títols 2 i 3 d’aquest decret a les especificitats dels ensenyaments, alumnat i titularitat demanial dels edificis dels centres educatius de formació de persones adultes situats en centres penitenciaris.
Dotzena

Projectes lingüístics en centres educatius de l’Aran

En el marc del que disposa aquest decret, els projectes lingüístics dels centres educatius de l’Aran s’han d’atenir a l’article 17 de la Llei 12/2009 sobre règim lingüístic als centres educatius de l’Aran i al que determini el Consell General d’Aran en exercici de les potestats que eventualment el Govern li delegui en aplicació de l’article 161 de l’esmentada llei.
Tretzena

Condicions de centre únic per a les Zones Escolars Rurals
1. Correspon al Departament d’Educació establir les condicions que permetin agrupar i considerar com un únic centre educatiu diverses escoles d’una zona escolar rural.

2. L’agrupació d’escoles així definida té la consideració de centre únic, amb un claustre i un consell escolar únic. Totes les escoles agrupades en la zona escolar rural comparteixen el mateix projecte educatiu.

3. El director o la directora, el o la cap d’estudis i el secretari o la secretària són òrgans de govern unipersonals de la zona escolar rural.

4. La direcció de cadascuna de les escoles de la zona escolar rural depèn jeràrquicament del director o directora de la zona com a direcció delegada, i és l’únic òrgan unipersonal de govern de l’escola de caràcter preceptiu, sense perjudici del que determini el Govern en aplicació de l’article 43.

5. El consell de direcció de la zona escolar rural és l’òrgan de govern col·legiat de la zona. Està integrat pels tres òrgans de govern unipersonals de la zona i, com a mínim, per l’òrgan unipersonal de govern de cadascun dels centres que la integren, tal com es determina en l'apartat 4.

6. El consell escolar de la zona educativa rural està constituït per: a) el director o directora de la zona, que el presideix b) el o la cap d’estudis de la zona c) els directors o directores de cadascun dels centres de la zona d) un o una representant de cadascun dels ajuntaments dels municipis on s’ubiquen

els centres que la integren e) un o una representant del sector mares i pares de cadascun dels centres f) dos representants del claustre del professorat g) un o una representant del personal d’administració i serveis

En les zones escolars rurals que disposin d’altre personal d’atenció educativa assignat, com a mínim, per un curs sencer, també és membre del consell escolar un o una representant a elegir per i entre aquest personal.

El secretari o secretària de la zona escolar rural no és membre del consell escolar, però hi assisteix amb veu i sense vot i exerceix la secretaria del consell.
1. En cadascuna de les escoles que integren la zona escolar rural es constitueix una comissió del consell escolar de la zona. La composició i les funcions delegades a cada comissió es regula a les normes d’organització i funcionament de la zona escolar rural, que ha d’aprovar el consell escolar de la zona. La composició de la comissió de cada escola ha de respectar la representativitat de tots els sectors de la comunitat educativa.

2. En cadascuna de les escoles que integren la zona escolar rural es constitueix una comissió del claustre de professorat de la zona, integrat per tot el professorat que presta serveis en l’escola. L’adscripció a cada claustre del professorat itinerant i les funcions delegades a cada comissió s’estableixen a proposta del claustre de la zona i es recullen a les normes d’organització i funcionament de la zona escolar rural.

3. Les plantilles de llocs de treball docent de la zona escolar rural consten dels llocs docents adscrits a cadascuna de les escoles i dels llocs adscrits globalment a la zona escolar rural. Els mestres que ocupen els llocs adscrits a la zona escolar rural tenen la condició de mestres itinerants, amb els drets i deures que li són inherents.

4. El Departament d’Educació ha d’establir els criteris que han de seguir els directors de les zones escolars rurals per a assignar a cada escola de la zona dels fons per a despeses de funcionament i el procediment de liquidació del pressupost, que és únic per a tota la zona escolar rural.

Catorzena
Aprofitament de l’experiència professional del professorat jubilat dels centres públics

Correspon al Departament d’Educació establir els criteris per facilitar la col·laboració dels funcionaris públics docents jubilats amb els centres i serveis, amb la finalitat d’aprofitar la seva experiència professional. En fer-ho, s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) L’aprofitament d’aquesta experiència no pot comportar l’ocupació de cap lloc de treball de la plantilla docent i s’ha de fer explícitament sota el concepte de voluntariat.

b) S’han de preveure les garanties necessàries per assegurar la cobertura de la

responsabilitat civil derivada de qualsevol acció o omissió derivada de la presència i

actuació dels professionals jubilats en els centres i serveis educatius
Quinzena

Aplicació d’aquest decret als centres d’ensenyaments artístics superiors

Aquest decret no s’aplica directament als centres que imparteixen exclusivament els ensenyaments artístics superiors regulats als articles 54 a 58 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. Tanmateix, i mentre no disposin de regulació específica, els és una referència quant al desenvolupament de la seva autonomia i del funcionament dels òrgans de govern i participació previstos legalment.
Setzena

Centres públics integrats d’ensenyaments de règim general i ensenyaments artístics
1. L’institut escola que imparteix ensenyaments de règim general i ensenyaments artístics al mateix alumnat té la denominació genèrica d’institut escola artístic.

2. El professorat específic dels ensenyaments artístics d’aquests centres podrà, si escau, ser contractat en règim de vinculació laboral, sense perjudici de les titulacions exigibles per raó dels ensenyaments a impartir. Mentre estigui assignat al centre, aquest professorat serà membre de ple dret del claustre.

Dissetena

Responsabilitat penal en les conductes greument perjudicials per a la convivència en els centres
1. La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comesa per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat, sense perjudici de la continuïtat de les accions correctores previstes en aquest decret per a l’alumnat i en la regulació disciplinària d’aplicació als treballadors del centre d’acord amb el que preveuen les lleis.

2. Quan, de conformitat amb la legislació reguladora de la responsabilitat penal dels menors, els o les menors afectats hagin manifestat al ministeri fiscal la seva voluntat de participar en un procediment de mediació penal juvenil, la direcció del centre o la persona que designi ha d’assistir en representació del centre a la convocatòria feta per l’equip de mediació corresponent, per tal d’escoltar la proposta de conciliació o de reparació dels menors i avaluar-la.

Divuitena
Supervisió curricular i avaluació d’ensenyaments artístics no reglats

Els centres que imparteixen ensenyaments artístics no reglats amb finançament total o parcial de fons públics se sotmeten a la supervisió curricular i a l’avaluació en els termes que estableixin els corresponents convenis de finançament o convocatòries de subvenció.
Dinovena

Definició de perfils en el personal d’atenció educativa

En concordança amb el que estableix l’article 49 respecte dels llocs de treball del personal docent, la direcció dels centres públics de la Generalitat intervé en la definició dels perfils del personal d’atenció educativa que, si escau, s’assignen al centre.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Actualització de les normes d’organització i funcionament dels centres que conformen el Servei d’Educació de Catalunya
1. En el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest decret, els centres han d’haver adaptat a les previsions d’aquest decret la part de les normes d’organització i funcionament que estableixin en aplicació dels articles 23, 24 i 25.

2. En el termini de quatre anys des de l’entrada en vigor d’aquest decret, els centres han d’haver adaptat a les previsions d’aquest decret la resta de les seves normes d’organització i funcionament.

Segona

Adaptació de l’estructura organitzativa dels centres públics
1. Els centres públics actualment en funcionament han d’adaptar gradualment la seva estructura organitzativa a les previsions d’aquest decret, d’acord amb el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcció, en el termini de quatre anys a què fa referència l’apartat segon de la disposició transitòria primera.

2. Els centres públics que entrin en funcionament a partir de l’entrada en vigor d’aquest decret s’han d’organitzar segons el que en ell s’hi preveu, sense perjudici del que estableix la disposició addicional cinquena.

Tercera

Adequació de la documentació i els procediments en matèria de gestió econòmica dels centres públics de la Generalitat

Mentre no es facin efectives les previsions de la disposició addicional sisena, es mantenen vigents els procediments i documentació establerts a l’Ordre de 16 de gener de 1990 de desplegament del Decret 235/1989 de 12 de setembre, que regula el procediment per dur a terme l’autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris del Departament d’Ensenyament, i els que s’han establert per normes de rang inferior i instruccions emeses en aplicació de la disposició final 1 d’aquella Ordre.
Quarta

Adequació de les Zones escolars rurals a les previsions d’aquest decret

A partir de l’inici del curs 2011/2012 les zones escolars rurals funcionaran com un únic centre, en quant als òrgans unipersonals de direcció i els òrgans col·legiats de govern i de participació de la comunitat educativa, d’acord amb la disposició addicional tretzena.
Cinquena

Denominació específica dels centres públics de la Generalitat

Mentre no s’aprovin els nous règims jurídics de creació de centres públics:

a) Es mantenen en vigor els preceptes fins ara vigents sobre procediment per a la determinació de la denominació específica dels centres públics continguts a l’article 6 del Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària, i a l’article 5 del Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior.

b) El procediment per a determinar la denominació específica dels altres centres públics de la Generalitat no compresos en l’apartat anterior serà el previst a l’article 5 del Decret 199/1996, de 12 de juny.
Sisena

Avaluació de centres i Plans de Qualitat i Millora Contínua

L’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, en la planificació de la seva actuació, ha de tenir en compte les característiques específiques de les actuals avaluacions per auditoria dels Plans de Qualitat i Millora Contínua en els centres que n’estiguin afectats en el moment de l’entrada en vigor d’aquest decret.
Setena

Provisió de llocs de treball docent de caràcter singular

Mentre no es reguli reglamentàriament el sistema de provisió de llocs docents singulars per concurs específic, es mantenen vigents els procediment de provisió establerts en els articles 9 i 10 del Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regula els plans estratègics dels centres docents sostinguts amb fons públics.
Disposició derogatòria
1. Es deroga el Decret 362/1983, de 30 d’agost, sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística, a l’àmbit de l’ensenyament no universitari, i el Decret 576/1983, de 6 de desembre, de modificació de l’anterior.

2. Es deroga el Decret 132/1989, de 8 de maig, pel qual es regulen els òrgans de govern dels conservatoris de música i d’altres centres públics d’ensenyaments artístics de Catalunya dependents d’entitats locals.

3. Es deroga el Decret 235/1989, de 12 de setembre, pel qual es regula el procediment per dur a terme l’autonomia de gestió econòmica dels centres públics no universitaris del Departament d’Ensenyament

4. Es deroga el Decret 72/1994, de 6 d’abril, pel qual es regulen els centres de formació d’adults, llevat de l’article 6.

5. Es deroga l’Ordre de 23 d’agost de 1994 per la qual s’estableix el procediment de gestió econòmica dels centres de formació d’adults del Departament de Benestar Social

6. Es deroga el Decret 198/1996, de 2 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres públics que imparteixen educació infantil i primària, sense perjudici del que s’estableix a la disposició transitòria quarta d’aquest decret .

7. Es deroga el Decret 199/1996, de 2 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior, sense perjudici del que s’estableix a la disposició transitòria quarta d’aquest decret.

8. Es deroga l’Ordre de 12 de març de 1997, per la qual es regula l’adaptació a les zones escolars rurals ja existents i la creació de noves a les disposicions del Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària, llevat de l’article 9.

9. Es deroga el Decret 110/1997, de 29 d’abril, pel qual es regulen els òrgans de govern i de coordinació dels centres docents privats acollits al règim de concerts educatius.

10. Es deroga l’Ordre de 20 d’octubre de 1997 per la qual es regula l’avaluació dels centres docents sostinguts amb fons públics.

11. Es deroga el Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regula els plans estratègics dels centres docents sostinguts amb fons públics, sense perjudici del que s’estableix a la disposició transitòria setena d’aquest decret.

12. Es deroga el Decret 218/2001, de 24 de juliol, pel qual es regula l’ús social dels edificis dels centres docents públics

13. Es deroga el Decret 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la constitució i composició de consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament dels òrgans de govern dels centres docents públics,

14. Es deroga l’article 4 i el títol IV del Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

15. Es deroguen els articles 20 i 21 del Decret 56/2007, de 13 de març, pel qual es regula la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels òrgans unipersonals de govern i de coordinació dels centres docents públics.

Disposició final

Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor …. des de la seva publicació

Barcelona,

JOSÉ MONTILLA I AGUILERA

President de la Generalitat de Catalunya

ERNEST MARAGALL I MIRA Conseller d’Educació