PROPOSTES DEL SINDICAT AMES RESPECTE L'ESBORRANY DE L'ORDENACIÓ DE L'ESO A CATALUNYA PUBLICAT EL 2 D'ABRIL DE 2007

Sindicat AMES
(Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari)
Apartat de Correus, 20.091 08080 Barcelona
T: 659 002 871 E-mail: ames@telefonica.net
WEB: www.ames-fps.com

ÍNDEX

1.) EN RELACIÓ A L'ORDENACIÓ GENERAL DE L'ESO

2.) EN RELACIÓ AL CURRÍCULUM

1.) EN RELACIÓ A L'ORDENACIÓ GENERAL DE L'ESO

1.1) En relació a l'especialitat del professorat de cada matèria

Als articles 12.2 i 12.3, que apareixen citats a continuació, es diu que a 1r i 2n d'ESO un mateix professor/a impartirà dos o més matèries, sense especificar cap màxim, i que serà el centre el que definirà aquest agrupament denominat "àmbit".

Els professors i professores del sindicat AMES considerem que el que més afavoreix l'aprenentatge de l'alumne no és reduir el nombre de professors, sinó disposar de professorat especialitzat en l'ensenyament de cada una de les matèries, professorat més capaç, per tant, per a transmetre entusiasme pel seu estudi, per a realitzar exercicis pràctics i per a introduir innovacions en el seu ensenyament. D'altre banda, segons el Real Decret d'Especialitats 1701 de 1991, a cada matèria li correspon el professorat d'una determinada especialitat i amb això s'assegura la qualitat de l'ensenyament que rep l'alumnat. Per tant, el redactat actual no s'ajusta a la normativa existent.

Proposem doncs substituir l'actual redactat per un altre en el que s'especifiqui que només podran impartir dues o més matèries el professors i professores que disposin de la qualificació d'especialista en elles, tal i com es diu a l'Article 26.3 de la LOE.

A l'article 12.4, que apareix citat a continuació, es diu que totes les matèries d'un àmbit, s'avaluaran conjuntament amb una sola qualificació i que aquesta s’assignarà a cadascuna de les matèries que el composin. Als professors i professores del sindicat AMES això no ens sembla correcte ja que, un alumne pot anar molt bé d'una matèria i malament d'una altre i, per tant, necessitar treballar molt més aquesta última. D'altre banda, segons l'article 28.1 de la LOE, "l'avaluació serà diferenciada segons les diferents matèries".

Per últim, també ens sembla desafortunada la proposta que sigui cada centre el que defineixi les matèries que constitueixen un àmbit, ja que hi ha el perill que el centre doni més importància a les conveniències d'organització interna que a la qualitat de l'ensenyament que reben els seus alumnes. És evident que quantes més matèries pugui impartir un mateix professor, menys problemes de plantilla tindrà el centre i, per tant, si és un centre públic o concertat, més diners es pot estalviar l'Administració, però no es tracta d'estalviar en educació sinó d'intentar no continuar fent el ridícul en tots els informes internacionals que ens fan.

En conclusió, proposem que es retiri l'actual redactat i que es respecti que a la Secundària cada matèria ha d'estar impartida per un professor/a especialista en ella. D'altre banda, seria lamentable que per aquest punt, aquest Decret pogués ser impugnat i desautoritzat en els tribunals.

Els articles citats són:

"Article 12.2 Per afavorir la integració de coneixements i que el nombre de professors i professores que intervenen en un grup d’alumnes de primer i segon curs d’Educació secundària obligatòria sigui el mínim possible, s’agruparan matèries en àmbits de coneixement que seran impartides pel mateix professorat. El centre educatiu definirà els àmbits que crea i els recollirà en el seu Projecte educatiu

"Article 12.3 El Departament d’Educació desenvoluparà mesures que afavoreixin que el professorat s’encarregui d’un àmbit de coneixement en el que estiguin integrades dues o més matèries.

"Article 12.4 L’àmbit de coneixement s’avaluarà conjuntament i la seva qualificació s’assignarà a cadascuna de les matèries que el composin."

1.2) En relació a l'horari de l'ESO i l'autonomia de centre

Als articles 23.7 i 23.8, que apareixen citats més avall, es diu que els centres podran introduir modificacions innovadores en el horari de l'ESO. En l'Annex 5 s'indica que aquestes modificacions necessiten l'aprovació per part del Consell Escolar del Centre. A l'article 8.5 es diu que els centres podran organitzar programes de reforç per afavorir l’èxit escolar per l’alumnat, a l'Article 13.3 es diu que els centres poden realitzar adaptacions curriculars i a l'article 14 es diu que els centres poden demanar al Departament l'aprovació de programes de diversificació curricular.

En base a tot això, els professors i professores del sindicat AMES considerem que seria molt convenient que els centres educatius de Secundària ofereixin, a més de les hores de classe establertes una sèrie d'hores per activitats de reforç, d'estudi personal dirigit, d'ajuda a aprendre com estudiar les matèries que resultin més difícil i, també, per als alumnes que ja van bé, una sèrie d'activitats d'ampliació, tant educatives, com culturals, com esportives. Les hores lectives es podrien concentrar en els matins i les hores dedicades a l'estudi, a la realització de "deures", al reforç i a l'ampliació, es podrien realitzar a les tardes. Per això demanem que en el futur Decret s'especifiqui que els Consells Escolars dels centres podran decidir si desitgen realitzar Jornada Continuada, en la que totes les classes es fan al matí i les activitats complementàries es fan a les tardes, o jornada partida com fins ara.

Els articles citats són:

"Article 8.5 Els centres podran organitzar programes de reforç per afavorir l’èxit escolar per l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge que accedeix a l’educació secundària. Aquests programes tenen com a finalitat assegurar els aprenentatges bàsics que permeti als alumnes poder seguir amb normalitat els ....."

"Article 13.3. El Departament d’Educació, amb la finalitat de facilitar l’accessibilitat al currículum establirà els procediments adequats, quan sigui necessari realitzar adaptacions curriculars que s’allunyin significativament dels continguts i dels criteris d’avaluació. Aquestes adaptacions es realitzaran tenint present el desenvolupament de les competències bàsiques. Em aquests supòsits, l’avaluació i la promoció de l’alumnat amb adaptacions curriculars es farà d’acord amb els criteris d’avaluació fixats en les mateixes adaptacions."

"Article 14. ...... Així mateix, el Departament d’Educació podrà autoritzar programes de diversificació curricular que comportin una organització curricular i un horari de permanència en el centre diferent, ja sigui perquè comparteixen l’escolaritat ordinària amb altres activitats externes al centre o perquè els centres organitzen altres activitats que afavoreixen continuar amb èxit els estudis i que requereixen una organització, diferent. En aquestes situacions, l’avaluació i l’obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, s’ajustarà al que estableixi el programa de diversificació curricular."

"Article 23.7 L’autonomia dels centres podrà comportar dur a terme, dins el marc que estableixi el Departament d’Educació, experiències innovadores, plans de treball, formes organitzatives diferenciades, modificacions de l’horari escolar i relacions específiques amb la comunitat local. En cap cas, però, aquestes mesures no podran comportar aportacions extraordinàries de les famílies."

"Article 23.8. Per al desenvolupament del currículum establert els centres podran implementar projectes didàctics propis que requereixin una organització horària de les matèries diferent a l’establerta amb caràcter general en l’annex 4, sempre que es mantinguin els mínims d’hores per matèria que s’estableixen a l’annex 5. L’aplicació del projecte requereix la prèvia aprovació pel consell escolar i l’autorització del Departament d’Educació, el silenci administratiu serà positiu. El projecte inclourà la justificació i argumentació del canvi plantejat així com els instruments de seguiment i d’avaluació previstos i el compromís de dur-lo a terme per un període de 4 cursos amb la possibilitat de pròrroga un cop avaluat i ratificat pel centre i el Departament d’Educació."

1.3) En relació a les avaluacions generals de l'ESO a Catalunya

En el sindicat AMES considerem que el Departament d'Educació s'hauria de plantejar l'objectiu de millorar els resultats de Catalunya en les avaluacions internacionals, que periòdicament es fan sobre els coneixements de l'alumnat d'ensenyament secundari obligatori. És lamentable que des del Departament no es realitzi cap prova realment externa (amb vigilància i correcció externa) i que la primera prova realment externa que fan els nostres alumnes sigui una prova establerta per altres països. Si nosaltres féssim proves externes al final de l'ESO, podríem detectar els problemes i intentar posar solucions. Els que ens dediquem a l'ensenyament no podem estar contents amb que els nostres alumnes ocupin el número 23 en una llista de 30 països, quan el nostre país ocupa el número 8 com a potència econòmica.

Les proves de diagnòstic establertes a 2n d'ESO no serveixen per a millorar el nostre sistema educatiu pels següents tres aspectes:

a) Com no tenen cap valor acadèmic, els alumnes no s'esforcen en preparar-se ni en treure bones notes, és més, si són massa llargues no les acaben i s'ha d'insistir molt per a què ho facin.

b) Com arriben uns dies abans, moltes vegades són les mateixes que l'any anterior i són vigilades i corregides pel professorat del propi centre, i cap professor vol quedar malament davant dels seus companys, especialment quan els resultats poden influir en la seva continuïtat com a professor del centre, molt sovint no reflecteixen els coneixements reals de l'alumnat, sinó que són més altes.

c) Com en el cas que no siguin satisfactòries, dos anys desprès, a 4t d'ESO, l'avaluació d'aquests alumnes no es fa des de fora sinó que la fa el propi professor, és possible que aquest doni unes qualificacions més altes de les reals per evitar la crítica sobre que no ha aconseguit la millora d'aquests alumnes.

Per aconseguir millorar el nostre sistema educatiu els professors i professores del sindicat AMES considerem que podria ser molt útil establir una prova al final de l'ESO, concretament una setmana desprès de finalitzar l'ESO, només per als alumnes que vulguin iniciar el següent any un Batxillerat o un CFGM. Aquesta prova hauria de tenir un cert valor acadèmic, per a què servis d'estímul a l'alumnat. El fet que la LOE no estableixi aquesta prova, no vol dir que no es pugui fer, sinó simplement que el seu resultat no pot influir en poder o no cursar un Batxillerat o un CFGM. Per donar-li valor acadèmic proposem que el resultat d'aquesta prova es faci servir per tenir prioritat en el moment d'aconseguir plaça per fer el Batxillerat o un CFGM en aquells centres que tenen més demandes que places.

Els pares abans de matricular als seus fills en un centre per cursar l'ESO, haurien de tenir dret a saber les qualificacions que tenen els alumnes de cada centre en aquestes proves.

Els resultats dels alumnes d'un centre a lo llarg d'un període de com a mínim cinc anys, podrien ser un dels factors fonamentals per, en comparació amb els resultat d'altres centres del mateix barri o d'altres barris del mateix context social, per a valorar els següents aspectes:

A) La funció directiva del centre, en referència a la seva continuïtat una vegada finalitzat el seu mandat.

B) La promoció professional del professorat en relació a tots els aspectes propis de la futura carrera docent.

C) La concessió o no de recursos extraordinaris als centres que els demanin, com els que es contemplen en els Plans de Millora de la Secundària

D) La renovació o no dels concerts en el cas dels centres concertats.

Apostar per augmentar l'Autonomia del centres i la competència dels Directors sense cap prova externa al final de l'ensenyament obligatori, podria originar centres en els que la qualitat de l'ensenyament impartit fos absolutament insuficient i en els que la continuïtat del professorat dependria més de la seva coincidència amb el Director, que de la seva capacitat i mèrits professionals.

Creiem que aquest tipus de proves són indispensables si volem millorar el nostre ensenyament Secundari. Serien un gran estímul per als nostres alumnes per estudiar més i augmentaria la il·lusió professional del professorat de Secundària al recuperar d'aquesta forma la seva professió que és la d'ensenyar i, a través de l'ensenyament, també educar.

Continuar sense cap control extern a l'ensenyament obligatori, l'únic que cursen tots el ciutadans, ens pot portar a ser un país simplement de serveis i això significaria la fi del nostre projecte de futur com a país. Cal recordar que el més important d'un país no és la construcció, el turisme, la indústria o la tecnologia, sinó la preparació dels seus joves.

1.4) En relació a les proves extraordinàries

A l'article 19.3, que es cita a continuació, es diu que el Departament d'Educació establirà i regularà el procediment de les proves extraordinàries. Considerem convenient que aquestes proves, que són un dret de l'alumne, segons la LOE, es realitzin durant els primer dies del mes de setembre, per tal que l'alumne pugui disposar de prou temps per assolir els coneixement necessaris per a superar-les. A més, si aquests dèficits de l'alumne no són deguts a que necessita més temps que altres alumnes, sinó a què no ha treballat prou durant el curs ordinari, si aquestes proves es fan al setembre, permeten educar a l'alumne en la responsabilitat i en l'adquisició d'hàbits de treball durant l'estiu. D'altre banda, si es fan el mes de setembre, els pares tenen prou arguments per insistir en el fill/filla en la necessitat de dedicar un temps a l'estudi, també durant l'estiu.

Articles citats:

"Article 19.3 Per facilitar a l’alumnat la recuperació de les matèries que han tingut avaluació negativa el Departament d’Educació establirà i regularà el procediment de les proves extraordinàries previstes en l’article 28.4 de la Llei Orgànica d’Educació que en qualsevol cas s’emmarcaran en el procés d’avaluació contínua."

1.5) En relació a l'acció tutorial

Als articles 15, 16 i 17 es parla d'una acció tutorial bàsicament dirigida al grup classe. Així a l'article 16.1 es diu que "A cada grup d’alumnes se li assignarà un tutor o tutora que coordinarà l’acció tutorial del grup i es responsabilitzarà de la seva tutoria."

Els professors i professores del sindicat AMES considerem que a l'ensenyament Secundari és imprescindible una tutoria personal i individualitzada. Molts dels problemes dels alumnes d'aquestes edats, problemes de baix rendiment acadèmic o de convivència, es podrien solucionar amb bastant facilitat si cada tutor dediqués el seu temps de tutoria a parlar periòdicament amb cada alumne en privat, aproximadament un quart d'hora cada tres o quatre setmanes, en funció de les necessitats de cada alumne. Aquesta tasca permetria al tutor poder parlar amb els pares de cada alumne amb molt més coneixement de l'alumne que ara té. Amb aquesta tasca es podrien solucionar millor els problemes del grup/classe, per la qual cosa, bastaria una sessió mensual per fer una reunió de tutoria amb tota la classe. Aquesta acció tutorial implica que durant l'hora de tutoria, el grup ha de tenir classes normals amb altres professors i que, cada aproximadament 15 minuts, vagi sortint un alumne per anar a parlar amb el seu tutor.

1.6) En relació al projecte de recerca

Als articles 10.1, 10.2 i 10.3, que es citen a continuació, es diu que tots els alumnes de 4t curs hauran de realitzar un "projecte de recerca" en equip. Entenem que no es demana un "projecte" sinó què és tracta d'un "lapsus" i que en realitat el que es demana és un treball de recerca. En aquest sentit els professors i professores del sindicat AMES considerem que un objectiu sobre una activitat que requereix unes qualitats que no tothom té, com és la capacitat de fer recerca, no es pot assolir a través de la seva imposició obligatòria. Pensem que el més probable és que, al cap de dos o tres anys, davant dels resultats, es generi la frustració del professorat que va creure que, com el Departament ho havia establert, és perquè es podia fer bé, i el passotisme dels que ja van veure que això mai podria funcionar bé.

No s'ha de confondre fer recerca amb fer un treball sobre un tema a base de agrupar dades i coneixements. Això sí seria possible, però el seu nom seria "fer un treball de final d'ESO". Volem destacar que no tot el professorat sap fer recerca, que la majoria mai ha fet recerca i que molts professors i professores no tenen idees sobre que aspectes es poden investigar, malgrat l'alumne només tingui 15 anys. Per tant, proposem els següents canvis en els objectius d'aquest apartat:

a) Que no es demani un projecte de recerca sinó un treball de final d'ESO.

b) Que s'especifiqui que aquest treball sí pot ser un treball de recerca, si així ho vol plantejar l'alumne o grup d'alumnes i sempre que hi hagi un professor que es vulgui fer càrrec del seu seguiment.

c) Que s'estableixin cursos dirigits al professorat sobre com fer recerca i com dirigir treballs de recerca a nivell de Secundària obligatòria.

d) Que es publiquin les recerques realitzades en altres centres, per a què serveixin d'orientació. En totes les matèries hi ha llibres de text que serveixen de suport al professorat i, per tant, aquesta activitat nova, amb més raó, requereix de suport.

e) Que hi hagi unes directius i un barem de referència sobre com valorar els diferents aspectes d'aquest treball. Aquest barem s'ha de forma tal que estimuli la realització de treballs que comporten activitats de recerca.

Articles citats:

"Article 10.1 En el quart curs tot l’alumnat ha de realitzar un projecte de recerca en equip. Aquest projecte ha d’estar constituït per un conjunt d’activitats de descoberta i recerca realitzades per l’alumnat entorn d’un tema escollit i acotat, en part, per ell mateix, sota el guiatge del professorat."

"Article 10.2 Al llarg del projecte, l'alumne o alumna ha de mostrar capacitat d'autonomia i iniciativa en l'organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip."

"Article 10.3 El projecte de recerca tindrà la consideració d'una matèria."

2.) EN RELACIÓ AL CURRÍCULUM

2.1 Ciències de la naturalesa

2.1.1.) Sobre quan s'ha d'explicar la tectònica de plaques

A la pàgina 5, línia 16, es diu que a 4t d'ESO "s'introduirà la teoria de la tectònica de plaques", però en canvi, a l'apartat de "Continguts comuns de 2n d'ESO", referits a la "Superfície terrestre", pàgina 15, apareixen dos punts que impliquen conceptes de tectònica de plaques. Són els següents paràgrafs:

* Identificació de canvis a la superfície de la Terra relacionats amb les manifestacions de l’energia interna del planeta: formació de les serralades, distribució dels vulcanisme i la sismicitat. Identificació i valoració dels riscos volcànics i sísmics i de les mesures per a la seva predicció i prevenció.

* Descripció dels processos de formació de roques magmàtiques i metamòrfiques. Identificació i relació de les seves propietats amb el seu origen. Explicació dels canvis físics i químics en les roques en el temps i en l’espai en funció de diferents agents.

Igualment entre els "Criteris d'avaluació de 2n d'ESO, pàgina 17, apareixen dos punts que impliquen conceptes de tectònica de plaques. Són els següents paràgrafs:

* Relacionar el vulcanisme, la sismicitat, la formació del relleu i la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques amb l’energia interna del planeta i utilitzar aquest coneixement per interpretar característiques del relleu o de roques .

* Proposar hipòtesis i justificar- sobre el possible origen d’una roca trobada en un indret concret tot indicant els possibles canvis soferts en el temps.

Igualment entre Biologia i Geologia de 3r d'ESO, a l'apartat "L'activitat humana en els subsistemes de la Terra", pàgina 21, apareixen dos punts que impliquen conceptes de tectònica de plaques. Són els següents paràgrafs:

* Caracterització dels canvis en el relleu terrestre com a resultat de la interacció entre processos deguts a agents externs, a agents interns i a l’activitat humana.

* Interpretació dels canvis del relleu terrestre a partir de la teoria de la tectònica de plaques i de l’activitat humana. Representació del relleu terrestre i lectura de mapes topogràfics. Orientació a l’espai utilitzant diferents mitjans.

Proposta per solucionar el problema: com no es possible explicar l'origen de les forces geològiques internes sense referir-se a les aportacions de la tectònica de placa, és convenient establir que ja a 2n d'ESO s'han d'introduir els conceptes bàsics de la tectònica de plaques per a referir-se a l'origen de forces geològiques internes, i que aquests ja es tractaran amb més profunditat en 4t d'ESO.

2.1.2.) Sobre el concepte d'aliment i de nutrients

En la nostra opinió hi ha una certa confusió en relació al termes d'aliment i de nutrient. Concretament estan en els següents paràgrafs de les pàgines 15, 16 i 17:

* Caracterització de la nutrició heteròtrofa com a procés cel·lular d’agafar nutrients i oxigen del medi per obtenir energia i primeres matèries. Caracterització de la respiració com a procés de transferència d’energia a la cèl·lula.

* Caracterització de la nutrició autòtrofa (fotosíntesi) com a procés cel·lular d’elaboració dels nutrients utilitzant l’energia solar. Justificació del paper de diferents variables a partir de la realització d’experiments senzills.

* Aportar evidències (experimentals o bé simulades) que provin que un organisme determinat és autòtrof o heteròtrof segons si s’elaboren els aliments o els obtenen ja elaborats del medi.

En la nutrició heteròtrofa un aliment és una substància que s'agafa de l'exterior i que conté nutrients, és a dir molècules de les quals s'obté matèria i energia. Per tant, les substàncies que es poden elaborar dintre d'un organisme no són aliments sinó reserves energètiques o substàncies estructurals.

En la nutrició autòtrofa els organismes no agafen aliments sinó nutrients. Concretament aquests nutrients són l'aigua, el diòxid de carboni i les sals minerals. Per tant, s'ha de dir que es nodreixen i no que s'alimenten. Al igual que en els aliments de la nutrició heteròtrofa, els nutrients sempre s'agafen de fora. Per tan, les substàncies que es poden elaborar dintre d'un organisme autòtrof no s'han de denominar nutrients sinó reserves energètiques, per exemple el midó, o substàncies estructurals, per exemple cel·lulosa.

Proposta per solucionar el problema: es tractaria d'utilitzar el concepte "matèria orgànica" en lloc del d'aliment. El paràgrafs anteriors quedarien així:

* Caracterització de la nutrició heteròtrofa com a procés cel·lular d’utilització de matèria orgànica i oxigen del medi per obtenir energia i elaborar les seves estructures. Caracterització de la respiració com a procés de transferència d’energia a la cèl·lula.

* Caracterització de la nutrició autòtrofa (fotosíntesi) com a procés cel·lular d’utilització de la matèria inorgànica del medi i l’energia solar per elaborar les seves estructures. Justificació del paper de diferents variables a partir de la realització d’experiments senzills.

* Aportar evidències (experimentals o bé simulades) que provin que un organisme determinat és autòtrof o heteròtrof segons es nodreixi a partir de matèria inorgànica o a partir de la matèria orgànica.

Respecte a la definició de matèria orgànica podria servir la següent:

Matèria orgànica es aquella que està constituïda bàsicament per àtoms de carboni i hidrogen. En el medi natural només la produeixen els organismes.

Respecte aquell mateix tema es podria millorar la línia 12 de la pàgina 23:

En lloc de posar: "Explicar els processos de la digestió i absorció dels aliments, respiració, circulació i excreció ........", seria millor posar: "Explicar els processos de la digestió dels aliments, absorció dels nutrients, respiració, circulació i excreció ........",

2.1.3.) Sobre el concepte de reproducció sexual i de reproducció asexual

En la nostra opinió hi ha una certa confusió en relació a aquests conceptes. Concretament estan en la pàgina 16, línia 6, on es diu:

* Diferenciació entre la reproducció sexual i l’asexual, a nivell individu, fent especial èmfasi en l’aportació de material genètic d’un o dos individus. Anàlisi d’algun cicle biològic representatiu a partir d’identificar evidències de les diferents fases.

Tal i com es pot desprendre del redactat sembla que la reproducció asexual és aquella en la que només intervé un individu i la reproducció sexual és aquella en la que intervenen dos individus. Cal recordar que la partenogènesi, per exemple la de les abelles, dels òvuls sense fecundar (només intervé un individu, la mare) surten nous individus, els abellots. És doncs un exemple de reproducció sexual en el que només intervé un individu. Un altre exemple és la reproducció sexual per meiospores dels fongs, de les falgueres i de les molses, tres grups dels qual s'estudia el seu cicle biològic.

Proposta per solucionar aquest tema: Substituir la frase: "fent especial èmfasi en l’aportació de material genètic d’un o dos individus" per la frase: "fent especial èmfasi en si els descendents són genèticament idèntics o diferents al seu progenitor o progenitors.

2.1.4.) Sobre el concepte de l'efecte hivernacle

L'efecte hivernacle no és un problema sinó un efecte físic derivat de tenir atmosfera. És el mateix que passa amb la gravetat, la gravetat no és un problema sinó un efecte de la matèria. El que sí es un problema és l'escalfament del planeta. Per tant hem de lluitar contra l'escalfament excessiu del planeta però no contra l'efecte hivernacle. Cal doncs treure "l'efecte hivernacle" de la llista de problemes i posar en el seu lloc "l'escalfament excessiu del planeta". Això està al final de la, pàgina 21, concretament on es diu:

* Anàlisi de les causes, processos i conseqüències d’alguns problemes ambientals: com ara: la producció i gestió de residus, la pluja àcida, l’efecte hivernacle, la disminució de la capa d’ozó, l’augment del diòxid de carboni atmosfèric. Argumentació d’algunes de les mesures preventives i correctores per fer front alguna d’aquestes problemàtiques i concreció de propostes d’actuació a l’entorn proper.

2.1.5.) Sobre la importància del control de la natalitat

A la pàgina 23, es diu:

* Explicar el funcionament dels òrgans sexuals, relacionar el cicle menstrual amb l’ovulaciò i el període fèrtil, i valorar la importància dels mètodes per controlar la natalitat. Diferenciar entre mètodes anticonceptius i mètodes de prevenció de les malalties de transmissió sexual.

Aquest redactat es pot millorar si es substitueix "la importància" per "l'eficàcia", donat que del que és tracta és de conèixer l'eficàcia dels mètodes. Per exemple per a les parelles estèrils o para aquelles que volen tenir més fills el seu ús no és important.

2.1.6 En referència al nou currículum de Física i Química

Considerem inadequat que l'únic contingut que es dóna de Física a 3r és l'electricitat (corrent continu) lligada a l'energia elèctrica. Si no escull la Física i Química de 4t aquest serà l'únic contingut que veurà de Física en els dos últims anys i això és molt poca cosa.

Els continguts de Física i Química a 3r ESO, dintre de la matèria Ciències de la Naturalesa, estan francament desequilibrats en favor de la Química, mentre a 4t d'ESO passa el contrari. Això estaria relativament bé si en tots dos cursos fos obligatòria, però el fet de ser optativa a 4t d'ESO deixa coixa aquesta distribució.

A 4t d'ESO a Física s'explicita saber l'anàlisi quantitativa del moviment rectilini uniforme, però apareix el del moviment rectilini uniformement accelerat, que fins ara s'havia inclòs com part del currículum de Física i Química. Només es cita l'anàlisi dels moviments produïts per les forces. D'altra banda es dóna la caiguda lliure per la qual cosa sembla que només es vol fer qualitativament.

A 4t d'ESO es dóna èmfasi a les ones, la qual cos podria estar bé si no hi hagués problemes de temps, però no es dóna res dels conceptes de treball i d'energia que són més fonamental cara a cursos posteriors.

Considerem que seria més adient que els continguts de Física i Química de 3r d'ESO, que és una matèria obligatòria, fossin 50% de Física i 50% de Química, i que aquesta mateixa proporció es mantingués a 4t d'ESO.

2.2) En relació al currículum d'Educació Visual i Plàstica

Els professors i professores d'Educació Visual i Plàstica del sindicat AMES hem rebut amb sorpresa i indignació el projecte de Decret d’Ordenació de l’Ensenyament Secundari Obligatori fet públic pel Departament d’Educació, molt particularment en allò que afecta l’àrea d’Educació Visual i Plàstica, relegada a un paper irrellevant en el nou currículum.

Era d’esperar que el Decret elaborat pel nostre govern, superés àmpliament el decret de mínims determinat per la LOE en relació a l’Educació Visual i Plàstica. Malauradament, no ha estat així: ni una hora més. Ens consta que, contràriament al que estableix el Pacte Nacional per a l’Educació, en l’elaboració del Decret no hi ha hagut cap mena de negociació ni de participació d’experts de l’àrea, ni tampoc dels sindicats, al menys del sindicat AMES.

Considerem un error que el Departament d'Educació, en ple segle XXI, amb una societat caracteritzada per la comunicació visual i la imatge, només assigni un tristíssim 3,4% del pes horari a l’Educació Visual i Plàstica. Únicament un terç de les hores atorgades a cadascuna de les matèries "importants". Considerem que és un greu error que condemna els nostres alumnes i futurs ciutadans a la deficiència pel que fa a l’adquisició de competències en cultura artística i visual.

Si no es disposa del temps suficient, no és possible que els alumnes assoleixin els objectius i les competències artístiques, comunicatives, digitals, etc. establertes al Decret, les quals compartim.

La optativitat de l’àrea a 4t d’ESO, empitjora encara més la situació. Els alumnes hauran de cursar tres matèries optatives d’entre vuit possibles. Si pensem en la situació d’un centre de tres línies i en tres previsibles agrupaments d’alumnes per interessos: a) obtenir el graduat; b) cursar Cicles Formatius de Grau Mitjà, i c) Batxillerat; és fàcil imaginar que la optativa d’Educació Visual i Plàstica restarà fora de la majoria de blocs de matèries que confegiran els centres en els seus itineraris i, amb tota seguretat, fora de l’itinerari enfocat al Batxillerat, malgrat que una de les modalitats del Batxillerat sigui, precisament, d’Arts.

Resulta totalment contradictori fer per una banda, polítiques de foment del consum cultural a partir esdeveniments relacionats amb les arts plàstiques i la imatge, destinar importants despeses en infrastructures expositives i museístiques, mentre que al mateix temps es fan desaparèixer les bases educatives que permeten que aquestes inversions i esdeveniments siguin gaudits i valorats per la ciutadania més enllà dels professionals i els entesos.

Per tot això reclamem que a la redacció definitiva del Decret d’Ordenació de l’Ensenyament Secundari Obligatori a Catalunya, s’estableixin per a l’Educació Visual i Plàstica els següents punts:

a) La concreció de continguts suficients i necessaris per tal de garantir una formació digna i de qualitat per als alumnes de secundària, futurs ciutadans i ciutadanes..

b) Temporització horària superior al decret de mínims del MEC. No inferior a 3 hores setmanals a 2n i 3r d’ESO durant tot el curs, a cadascun d'ambdós nivells.

c) Garantir a 4t d’ESO, la presència inequívoca de l’optativa d’Educació Visual i Plàstica també en itineraris enfocats als futurs alumnes de Batxillerat.

2.3) En relació al currículum de música

Els professors i professores de música del sindicat AMES volem mostrar la nostra angoixa i desacord en relació als pactes curriculars en l'àrea de música, en l'ESO i el Batxillerat. De tots és conegut el dèficit d'aquesta matèria dins del Batxillerat de la modalitat artística.

Les consideracions d'unificació amb ensenyaments secundaris amb Europa no coincideixen amb la realitat que hem conegut en aquests últims anys. Malgrat la diferències respecte a l'ensenyament de la música en els altres països europeus, sempre se'ns ha valorat molt, se'ns han mostrat admiració i respecte per la nostra feina. Ara, la realitat que es proposa des del Departament d'Educació i des dels sindicats majoritaris en l'educació, és moltes hores dedicades a altres matèries, com les llengües, per assolir les mancances d'aprenentatge en elles, a costa de l'ensenyament de la música i la plàstica. És a dir, es premien els Departaments que no han assolit el nivell desitjat, infravalorant aquells que, com el de les arts musicals, sí hem portat a l'alumnat a nivell europeu.

No entenem els acords establerts ja que de sempre s'havia considerat la nostra feina, l'educació musical, com el millor reforç de les matemàtiques i de les llengües, fins i tot amb efectes terapèutics i, en alguns casos, com l'única teràpia disponible, donat que ara els psicopedagogs són orientadors acadèmics. En conclusió demanem un millor reconeixement a l'ESO i el Batxillerat de la importància de l'educació musical dels nostres joves.

2.4 En relació al currículum d'Educació per a la ciutadania i els drets humans

En relació al currículum de la matèria de 3r d'ESO Educació per a la ciutadania i els drets humans, considerem que només s'haurien de mantenir en ella els continguts de Drets Humans, i tots aquells que són acceptats universalment, en totes les cultures. Per tant, caldria eliminar els apartats que responen a posicions de només una part de la societat. D'aquesta forma els continguts d'aquesta matèria es podrien mantenir a lo llarg del temps, independentment del partit polític que guanyi les següents eleccions i podria ser admesos per col·lectius ciutadans que ja han manifestat la seva oposició a que li sigui impartida als seus fills. Mal començament per a una matèria que pretén fomentar la convivència i el respecte a les diferències.

2.5) En relació a l'ús de les TIC en els càlculs matemàtics

Considerem que si realment volem incorporar les TIC a l’aula seria convenient establir les dues següents propostes:

a) Autoritzar l’ús de les calculadores gràfiques a les PAU

b) Assegurar que la calculadora WIRIS, que resulta molt útil, funcionés tots els dies amb normalitat.

Barcelona, 20 d'abril de 2007

Sindicat AMES
(Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari)
Apartat de Correus, 20.091 08080 Barcelona
T: 659 002 871 E-mail: ames@telefonica.net
WEB: www.ames-fps.com