Montilla promet crèdits-salari als joves que ni estudien ni treballen de 633 euros mensuals.

El sindicat AMES ha demanat personalment al president Montilla que retiri aquesta proposta perquè dificulta l'educació en la cultura de l'esforç.

El PSC ha presentat en el seu programa electoral la promesa de donar un crèdit-salari de 633 euros mensuals, que és el salari mínim interprofessional (SMI), durant 9 mesos als joves de 18 a 24 anys que ni estudien ni treballen, els anomenats "NI-NIS", si es posen a estudiar i, durant 3 mesos més, si es posen a buscar treball. A més, els donarà una beca formació durant aquest mesos per pagar els estudis. També ha fet la promesa de donar un crèdit salari de 11.399 euros al 0% d'interès als menors de 30 anys que ja tenen formació però volen millorar-la. Aquesta ajuda l'hauran de retornar en 6 anys a partir del moment que comencin a treballar i tinguin un sou que superi el doble del SMI. Aquesta noticia va sortir en els diaris el 17 d'octubre de 2010.

Aquesta mesura podria beneficiar a 125000 persones, només a Catalunya, i costarà 1.300 milions d'euros en 4 anys. Es considera que hi ha 50.000 joves menors de 25 anys en atur i amb molt poca formació i uns 75.000 menors de 30 anys amb necessitats d'ampliar la seva formació.

El passat dilluns 25 d'octubre en el programa "El Candidat" de Onda Cero, en el que es va fer una entrevista al president Montilla, el president del sindicat AMES el va demanar que retirés aquesta proposta, perquè va contra l'objectiu d'educar al nostres joves en la cultura de l'esforç. Si els nostres alumnes veuen que els joves que estudien o que treballen o que fan les dues coses no reben ajudes i, en canvi, sí les reben els que no ho fan, difícilment consideraran que val la pena esforçar-se. És mes, no s'ha de descartar que alguns que ara s'esforcen ho deixin de fer durant un any, per aprofitar aquesta promesa. Si en canvi aquesta ajuda es dediqués a beques, a transport, a lloguers d'habitatges per part dels joves i a ajudes per iniciatives personals de joves, els anomenats "ni-nis" veurien que en aquest país si s'estudia o es treballa hi ha moltes ajudes, però què sinó es fa no es pot aconseguir ajudes. Això seria un gran estímul per a aquestes persones per començar a fer-ho. Considerem que donar aquest salari simplement per dir que s'està estudiant o per dir que s'està buscant feina, va contra l'objectiu d'aconseguir una joventut més preparada i amb més capacitat d'esforç.

El president Montilla va contestar que aquestes ajudes no es donarien simplement per dir que s'està estudiant o per dir que s'està buscant feina, sinó que aquestes persones haurien d'estudiar realment i haurien de buscar feina de veritat. Va afegir que un Govern no pot ignorar un col·lectiu tan gran i que els altres joves ja tenen beques i altres tipus d'ajudes.

En el sindicat AMES considerem que l'existència a Catalunya d'un 31,5% de joves entre 18 i 24 anys que no han acabat el Batxillerat o la FP, quan a la resta d'Europa aquest col·lectiu només constitueix un 14,8% del total, és la prova més evident i difícil de dissimular del gran fracàs del nostre sistema educatiu, concretament de l'ESO. Avui en dia pràcticament cap professor d'ESO defensa aquesta etapa, això només ho fan els catedràtics universitaris de Psicologia Evolutiva que la van promoure.

Entenem que molts dels nostres joves no trobin feina donat que l'atur jove ja afecta al 40% dels que busquen feina, però no podem acceptar que aquests joves no aprofitin aquesta situació per estudiar més. Sabem que la causa que ha generat aquest gran nombre de "ni-nis" es que han obtingut el títol de l'ESO simplement per interessos polítics i que, com no han assolit els coneixements necessaris per seguir estudiant, ni els hàbits de treball necessaris per fer-ho ara el seu futur és molt incert. La solució no ha de passar per treure diners a tots els ciutadans per mantenir-los més anys sense fer res, sinó per establir situacions que els incitin a començar a esforçar-se. Cal un acord entre tots els partits polítics, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, per no caure en la temptació d'aconseguir els seus vots i els dels seus pares, a partir de compromisos que no es poden supervisar ni fer complir i que, per tant només serveixen per augmentar i fer durar més temps el problema.

Sindicat AMES