Compareixença davant de la Comissió d'educació del Parlament de Catalunya sobre el Projecte de la LEC

Antonio Jimeno. Sindicat AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari)

ames@telefonica.net //// www.ames-fps.com

 

Barcelona, 16 de gener de 2008

El passat 7 de gener es va fer arribar per correu electrònic a tots els Grups Parlamentaris les nostres propostes d'esmenes, ordenades seguint l'ordre dels articles del Projecte de la LEC. D’aquesta forma ara disposarem de més temps per exposar la nostra proposta d'establir proves externes al final de la Primària i de l'ESO.

La gran pregunta que tots ens hem de fer és: Servirà la LEC, tal i com apareix en el text del Projecte, perquè Catalunya tingui un bon sistema educatiu? La nostra resposta és que no, a no ser que s'introdueixin proves externes al final de la Primària i de l'ESO.

Abans d'explicar perquè en el sindicat AMES considerem imprescindible que tots vostès acceptin la nostra proposta, cal fer les següents reflexions sobre els dos grans problemes que avui té el nostre sistema educatiu. Aquests són:

  1. La manca d'estímuls perquè l’alumnat estudiï més.
  2. La rigidesa del sistema per adequar-se a la diversitat de l'alumnat a partir dels 14 anys.

• La manca d'estímuls va aparèixer quan va desaparèixer el principi de què per a superar una etapa educativa s'han d'assolir uns determinats coneixements.

Avui es molt freqüent passar de la Primària a l'ESO encara que no s'estigui prou preparat i el mateix succeeix per passar de l'ESO al Batxillerat o a la FP. Els centres veuen que en altres llocs es fa i que l'Administració no actua, que ells poden perdre alumnes si no ho fan i que legalment no cal cap prova per justificar l'aprovat dels alumnes. La conseqüència d’aquesta manca de control extern és que els alumnes són passats d’un curs a un altre i d’una etapa a una altre, malgrat no hagin assolit els coneixements imprescindibles per aprofitar el curs següent. En una situació així, el que seria estrany és que els nens i els adolescents de menys de 16 anys fessin un gran esforç per aprendre.

La rigidesa del sistema neix de què a partir dels 14 anys els alumnes ja són molt diferents entre sí per continuar tots junts estudiant les mateixes coses. Poden cursar algunes matèries junts, però necessiten que altres matèries estiguin encaminades als seus projectes de futur i que els nivells siguin els adequats a les seves capacitats per a poder tenir possibilitats d’èxit en aquestes matèries.

En base al que acabem d'explicar pensem que la LEC ha de crear estímuls pels alumnes i ha d'oferir una mínima pluralitat de camins perquè cada alumne en pugui trobar un que s’adeqüi a les seves capacitats i interessos. Si la LEC no aconsegueix que l’alumnat estigui més motivat per aprendre, la LEC no solucionarà cap dels dos gran problemes que ara tenim.

Ara la gran pregunta que tots ens hem de fer és: I com podem introduir en el sistema un estímul per l’alumnat? La resposta és evident, no pot ser una altre, és: evitant allò que ha provocat la manca d’esforç per part de l’alumnat, és a dir evitant la possibilitat que un alumne pugui passar d’una etapa a la següent sense estar prou preparat. Per fer-ho la nostra proposta és que l’Administració educativa estableixi unes proves externes per als alumnes de l’últim curs de Primària i unes altres per als alumnes de l’últim curs d’ESO.

Aquestes dues proves produirien un gran augment de qualitat del nostre sistema educatiu, ja que comportarien les següents millores:

  1. Els alumnes es veurien molt més motivats a estudiar, degut a l'exigència que implica haver de superar una prova externa per a poder seguir els estudis.
  2. Els professors recuperarien la il·lusió en la seva funció docent al tornar a ser important la preparació dels alumnes i, conseqüentment, el seu prestigi social.
  3. S'asseguraria un bon nivell inicial en tots els alumnes que accedissin a l’ESO, la FP i el Batxillerat, evitant així la degradació d’aquests estudis.
  4. Es podria controlar el compliment de les normatives, de la necessitat d'actualització del professorat, i de la introducció de les TIC i de l’anglès en l’ensenyament de les altres matèries. Aquest és un objectiu que d’altra forma, a la pràctica, resulta molt difícil de fer-ho complir.
  5. S'igualarien molt els continguts i els nivells en tots els centres públics i privats del país, amb la qual cosa seria possible el canvi de centre sense cap tipus de dificultat i qualsevol alumne tindria les mateixes oportunitats de futur fos quin fos el seu barri.
  6. S'acabaria amb la falta de professionalitat d'alguns centres. A l'actualitat, en no haver-hi cap prova externa, cada vegada són més els centres on no s’imparteixen ni els continguts ni els nivells propis de l'etapa i, en canvi, es donen unes qualificacions molt més altes que les que correspondrien als nivells assolits pels seus alumnes.
  7. Existiria un control objectiu i continu per part de l'Administració de la qualitat de tots els centres, ja que es disposaria d'un element objectiu per a l'avaluació dels centres, dels directors i dels professors. No hi ha millor avaluació d’un centre que observar el resultat continuat dels seus alumnes. L'avaluació del professorat i la seva continuïtat en la seva plaça s'ha de basar en dades objectives com aquestes i no deixar-la en la inevitable subjectivitat del Director, com es proposa en el Projecte de la LEC. Això seria obrir la porta a possibles arbitrarietats i amiguismes. Actualment en el nostre país ja existeix una prova externa, que és la que realitzen els alumnes que es presenten a les proves d'accés a la Universitat (PAU). El seu efecte ha estat mol positiu. Gràcies a ella els alumnes de Batxillerat s'esforcen molt més que quan cursaven l'ESO.
  8. Es podria propiciar un augment d’alumnes ben preparats que iniciessin una Formació Professional de qualitat. Introduint les preguntes adequades en les proves externes de quart d’ESO es podria detectar els alumnes que estiguessin molt ben preparats per iniciar una FP. Aquests alumnes acabarien sent uns bons professionals que no tindrien cap problema per accedir al món laboral.

Cal ressaltar que l’establiment d’aquestes proves només comportaria les despeses que generi la seva elaboració i correcció. Evidentment les persones encarregades haurien de ser mestres en les de Primària, i catedràtics i professors en les d’ESO, sempre amb molta experiència docent. Òbviament s'evitaria, com succeeix a les PAU, que els alumnes d’un centre fossin examinats pels seus propis professors. Així entre els correctors hi podria haver tant docents de l’ensenyament públic com de l’ensenyament concertat. Per raons de legalitat els presidents dels tribunals sempre haurien de ser funcionaris docents. Les proves es podrien realitzar en el propi centre però haurien de ser elaborades, vigilades i corregides per docents externs. Les de Primària es podien fer en dos o tres hores i les d’ESO en un o dos dies.

Atès que la llei actual, la LOE, estableix que quan el centre determina que un alumne ha aprovat el sisè de Primària, aquest pot accedir a l'ESO sense necessitat de cap prova especial, i que el mateix passa amb els alumnes de quart d'ESO per accedir al Batxillerat o a la FP, seria necessari que els resultats d’aquestes proves externes arribessin als centres abans de finalitzar el curs, és a dir a principis de juny. D'aquesta forma, el centre disposaria d'una dada molt important per avaluar millor si un alumne està o no prou preparat per accedir a l'etapa següent.

Si l'Administració educativa detectés que un centre no fa cap cas d'aquestes qualificacions, podria intervenir a través de la inspecció educativa, per saber el per què i, si s’escau prendre les accions oportunes. Com que també els pares rebrien directament des de l'Administració els resultats del seu fill en aquestes proves, tindrien una dada més sobre la situació acadèmica del seu fill i entendrien millor les qualificacions finals rebudes des del centre.

Aquesta proposta només implica afegir a l'Article 87 el següent redactat, com un nou punt desprès de l'actual punt 1.

Redactat que proposem afegir:

2. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya assumeixen el compromís de preparar els seus alumnes perquè puguin superar les proves externes que l'Administració determini a finals de la Primària i a finals de l'ESO.

Si aquesta proposta és acceptada i s'introdueix aquest canvi, encara que no es canviés res més del Projecte de Llei, la LEC podria ser la llei que solucionés la gran crisi que avui pateix el nostre sistema educatiu. Si no s’accepta, és segur que les coses no milloraran i Catalunya haurà perdut una nova gran oportunitat.

Finalment vull afegir que una mesura com aquesta no la pot aplicar un sol partit polític, ni dos ni tres, encara que tingui majoria, sinó que necessita un gran pacte entre tots els partits polítics. Els demanem que siguin generosos i que ho facin, el país ho necessita. Ara vostès tenen la paraula. Moltes gràcies per escoltar-me.

Barcelona, 16 de gener de 2008

Antonio Jimeno

Sindicat AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari)

ames@telefonica.net //// www.ames-fps.com