CONSIDERACIONS SOBRE LES NOVES DIRECTRIUS OFICIALS RESPECTE A L’AVALUACIÓ DE LLENGÜES AL NOU BATXILLERAT

Aquestes consideracions s’haurien de llegir amb molta atenció, perquè descriuen normes i plantegen qüestions que afecten molt pregonament la tasca professional del professorat, especialment el de llengües.

Darrerament, el Departament d’Educació ha publicat l’ORDRE EDU/554/2008 (DOGC de 30 de desembre de 2008) que concreta i desplega els processos d’avaluació de les diverses matèries al batxillerat. La norma afecta ja els ensenyaments de 1r de Batxillerat i el curs proper afectarà tota l’etapa. Deixant de banda per ara els criteris generals de l’avaluació, val a dir que els plantejaments de l’Ordre resulten especialment nous i complexos si atenem a les matèries de llengua :

"2.8 En el cas de les matèries de l’àmbit de llengües, la qualificació de l’expressió oral haurà de representar com a mínim el 25% de la qualificació final de cada matèria. També cal potenciar la producció de textos creatius de tot tipus (descripcions, argumentacions, valoracions, etc.) i l’avaluació d’aquests escrits ha de representar com a mínim el 25% de la qualificació final de cada matèria d’aquest àmbit. Per atorgar aquestes qualificacions, el professorat de les matèries de l’àmbit de llengües ha de tenir en compte les valoracions que respecte a l’assoliment de la competència comunicativa li ha de facilitar el professorat de les altres matèries del currículum."

En una primera lectura podria semblar que hem de treure un (mínim del) 25% de la nota de les activitats lligades a la llengua oral, un altre (mínim del) 25% de les activitats lligades a la llengua escrita més acadèmica i la resta -un (màxim del) 50%- de les activitats lligades al desplegament curricular de les matèries lingüístiques. Atès que, com a mínim, els dos primers quarts de la nota -llengua oral i llengua escrita acadèmica- entren directament dins la competència comunicativa general del Batxillerat, el professorat de llengua "ha de tenir en compte les valoracions que respecte a l’assoliment de la competència comunicativa li ha de facilitar el professorat de les altres matèries del currículum."

Vist més atentament, això vol dir que les altres matèries podrien arribar a determinar un mínim del 50% de la nota de les llengües, ja que per a totes les matèries el DECRET 142/2008 (currículum del Batxillerat) va establir el següent:

"Article 7

Competències del batxillerat

3. Al currículum de cadascuna de les matèries hi han de constar les competències específiques que es treballen en la matèria en qüestió, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències generals de l’etapa, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació. A l’annex 2 s’estableix el currículum de les matèries, tenint en compte la distribució per cursos que figura a l’annex 3 d’aquest Decret."

"Competència comunicativa

La competència comunicativa es fonamenta en l'ús de les llegües en contextos comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el món. És una competència de totes i cadascuna de les matèries del batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessàriament l'expressió oral i escrita com a instrument per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en coneixements cada cop més complexos."

L’Ordre d’avaluació no es pot separar del Decret que desplega el currículum de Batxillerat, n’és la seva culminació. S’ha d’avaluar -Ordre- el que s’ha d’ensenyar -Decret-; són, doncs, dues cares de la mateixa moneda. Fins ara, havien d’avaluar els professors responsables de cadascuna de les matèries en cada grup d’alumnes. Per tant, si les diverses matèries han d’incorporar activitats de la competència comunicativa, n’haurien d’avaluar l’ assoliment per part dels seus alumnes. Però, sorprenentment, segons l’Ordre han de ser les notes de les diverses matèries de llengua les que n’incorporin el resultat de les altres matèries.

En un moment tan transcendental de la vida dels estudiants de Secundària, on per primer cop en la seva vida acadèmica les mitjanes -de Batxillerat-seran tan determinants que representaran el 60% de la nota de tall per entrar als estudis posteriors, l’ambigüitat sobre l’origen de les qualificacions de tres matèries de tots dos cursos de Batxillerat és total. L’aplicació d’aquest nou criteri, ja des d’aquest curs, dependrà de cada centre? O de cada matèria de l’àmbit no lingüístic? O de les ganes dels professors de llengua de tenir-ho en compte?

Si tenim present la carta que el Director General, Jaume Graells, va adreçar a finals del curs passat "als dos grups encarregats de coordinar les assignatures de Llengua Catalana i Literatura i de Llengua Castellana i Literatura de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU)" (i a altres persones i entitats), on s’explicita que "s’ha de remarcar que el nou currículum incorpora el treball de la competència comunicativa en totes les matèries del currículum, tant a l’educació secundària obligatòria com al batxillerat", hem de concloure que aquesta competència ha de ser treballada, exercitada i avaluada en cadascuna de les matèries del Batxillerat. Ara bé, mentre que la qualificació de l’assoliment de qualsevol competència ha de ser numèrica en les diferents matèries, la quantificació d’aquesta competència comunicativa, només "ha de ser tinguda en compte" pels professors de llengües -que la incorporaran a la seva nota.

Aquest embolic és, primer de tot, causa i efecte de la decisió del Departament d’assignar només dues hores setmanals a Llengua catalana i Llengua castellana. El missatge seria: "Teniu menys hores, però teniu menys competències que treballar, atès que la comunicativa la treballaran els vostres companys i us en traslladaran la seva valoració per compondre la vostra nota. Així doncs, aneu bé de temps". Ara bé, com a professors en actiu constatem que les deficiències en formació estan assegurades. A més a més, tot aquest embolic no es pot pas separar del pes que atorga la fase general i obligatòria de les noves PAU (REIAL DECRET 1892/2008 -BOE de 24-11-2008) a les matèries de llengua: tres cinquenes parts. A Catalunya, tan poca dedicació temporal com a matèries al Batxillerat (2 + 2 + 3 hores, és a dir, 7 hores per a un curs de 30) esdevé molt més de la meitat de la nota mitjana de les proves.

Aquest embolic de criteris d’avaluació afectarà també, negativament, la resta del professorat, que perd competència per qualificar els seus alumnes en tots els aspectes que treballi i que ha de buscar fórmules concretes de compartir valoracions amb els diferents professors de llengua del seu grup.

El valor de la competència comunicativa de cadascuna de les altres matèries comunes, de modalitat i optatives, és un vague redactat: [el professorat de llengua] "ha de tenir en compte les valoracions que facilitin els professors de les altres matèries". Com s’ha d’entendre i aplicar allò de "tenir en compte"? Haurà el professor de llengua de refer totes les seves notes a la sessió d’avaluació, una vegada hagi sentit les valoracions dels seus companys? O haurà de dedicar-se a caçar professors abans de l’avaluació per demanar-los la seva valoració? Quines matèries o quins professors pesaran més? Tot plegat deixa en una posició molt feble els professors de llengua en el moment de pactar criteris d’avaluació. Els professors de llengua perden autonomia i queden en dependència dels altres. Altra vegada, els professors de llengua representaran només entre un 10 i un 15% de l’equip docent i difícilment els seus criteris esdevindran determinants.

Considerem que tots nosaltres, sobretot els professors de llengua, hem de plantejar-nos seriosament aquesta nova situació i, en el seu cas, fer aportacions i gestions encaminades a millorar les condicions de treball. Sembla necessari fer arribar aquest escrit a tots els companys de llengües de l’Institut. De moment, plantegem unes preguntes que podeu enviar a aquesta adreça: secretaria@acesc.net, de l’Associació de Catedràtics:

  1. Consideres negativa la norma d’avaluació de les matèries de llengua?
  2. Quines consideracions pots afegir o quines alternatives pots aportar?
  3. Consideres oportú de fer una reunió ampla de professors de llengua per tal de tractar aquest tema i buscar col·lectivament possibles solucions?

M.Teresa Sabrià i Rius. Catedràtica de Llengua catalana i literatura

Isidro Cabello Hernandorena. Catedràtic de Llengua castellana i literatura