CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

 

La matèria de Ciències socials, geografia i història a l’Educació secundària obligatòria té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements científics i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i per integrar-se en la societat, com a persona individual i com a membre d’un col·lectiu.

Es pretén aprofundir en els aprenentatges adquirits en l’etapa anterior en l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural, fent presents com a eixos vertebradors de l’àmbit social la geografia i la història, però no únicament aquestes, sinó amb la intervenció d’altres disciplines com l’economia, la sociologia, la filosofia, l’antropologia o la història de l’art.

Les Ciències socials, geografia i història han de facilitar el desenvolupament de la consciència ciutadana de l’alumnat. Aquesta consciència els ha de permetre donar sentit a les relacions entre el passat, el present i el futur, i a la seva identitat territorial i cultural. Aquestes relacions estan a la base de la consciència històrica i de l’educació de la temporalitat i permeten a l’alumnat d’ubicar-se en el present, i llegir-lo i interpretar-lo a la llum dels antecedents més immediats. La identitat territorial i cultural permet, per la seva banda, l’adquisició d’una consciència de territorialitat, bàsica per entendre la globalització i les actuals relacions entre allò global i allò local i per poder emetre judicis i prendre decisions sobre l’impacte territorial i ambiental de determinades decisions polítiques i econòmiques que afecten simultàniament les realitats més properes i les més distants.

La consciència ciutadana és imprescindible perquè en un futur l’alumnat pugui:

Per afavorir el desenvolupament i la construcció de la consciència ciutadana, cal ensenyar l’alumnat a pensar la realitat des del coneixement científic i poder contrastar els seus coneixements i creences amb les aportacions de les disciplines científiques, fent possible orientar l’alumnat perquè descobreixi la naturalesa de les conductes i pràctiques socials, valori críticament les seves idees i comportaments i aprengui a participar en la millora de la societat.

La consciència ciutadana democràtica s’afavoreix amb el desenvolupament del pensament social crític i creatiu. L’alumnat ha d’aprendre a buscar les raons dels seus judicis sobre situacions del passat i del present i participar en el disseny d’alternatives a problemes quotidians, socials i polítics, a través del treball cooperatiu i amb una actitud dialogant, oberta al contrast amb les interpretacions dels altres i amb voluntat d’arribar al consens.

Vivim en societats cada cop més heterogènies i complexes, presidides per un continu canvi social i tecnològic que només es pot comprendre si dotem l’alumnat dels instruments teòrics, procedimentals i de valors per orientar-se en el món. A través del coneixement social, l’alumnat pot allargar els seus horitzons per comprendre els resultats de l’acció humana tant a nivell espacial com temporal, en un món globalitzat, interdependent, desigual i en conflicte.

Aquest món globalitzat exigeix de la formació d’una ciutadania amb capacitat d’anàlisi i raonament que aprengui a buscar, seleccionar i utilitzar la informació de manera sistemàtica i crítica i, alhora, que aprengui a desenvolupar la capacitat d’empatia per comprendre la diversitat existent en el món. L’estudi de les diverses realitats socials del present i del passat hauria de conduir l’alumnat a construir la seva pròpia visió del món a partir de:

La matèria de Ciències socials, geografia i història ha de preparar a l’alumnat perquè reflexioni sobre el seu propi procés d’aprenentatge. Quan l’alumnat pren consciència del que sap o creu saber, i és capaç de comunicar-ho, està en disposició de compartir-ho amb els altres i, si escau, de modificar-ho. Aquest és un procés reflexiu a partir del qual l’alumnat reconstrueix el seu propi aprenentatge i es dota de coneixements i habilitats per trobar respostes vàlides i coherents als interrogants que es formula i als problemes que se li plantegen.

L’ensenyament de les Ciències socials, geografia i història ha d’afavorir l’educació ciutadana de l’alumnat per a què assumeixi els valors democràtics i aprengui a participar en la vida col·lectiva, per mitjà de projectes de cooperació en el seu entorn.

 

Competències pròpies de la matèria

El coneixement de la matèria de Ciències socials, geografia i història també contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques de l’educació obligatòria. Entenem per competències l’aplicació dels coneixements, habilitats i actituds en la resolució de problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competències exigeix sempre una pràctica completa i una seqüència dels continguts organitzats des del més simple i concret al més complex i abstracte, d’acord amb el procés maduratiu dels joves i presentats en una seqüència en espiral a través dels cursos de l’etapa.

Les competències pròpies de la matèria de ciències socials estan estretament vinculades al bloc de competències específiques centrades en conviure i habitar el món, que comprèn la competència en el coneixement i la interacció amb el món i la competència social i ciutadana.

Assolir la competència de conviure i habitar el món implica:

  1. Percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant croquis, plànols, mapes i d’altres representacions cartogràfiques.
  2. Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social, política i econòmica passats i presents, per contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i democràtica.
  3. Analitzar i interpretar la interacció que es produeix entre l’entorn i l’activitat humana, per percebre els canvis socioambientals com a resultat de la utilització del medi i els seus recursos per part de les societats.
  4. Comprendre la interrelació i interdependència dels agents, els fets i els fenòmens socials, per conviure en un món global, complex, plural, desigual i en conflicte.
  5. Produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i compartir idees i coneixements relatius a les ciències socials.
  6. Contribuir en la construcció d’un nou model de societat basat en els principis del desenvolupament sostenible, afavorint les pràctiques basades en l’ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos.
  7. Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col·lectiva, que afavoreix la convivència en un món divers.
  8. Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la cooperació.
  9. Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i col·lectius i adquirir el sentit de responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint una ciutadania responsable i compromesa en les comunitats de pertinença.

 

Aportacions de la matèria a les competències bàsiques

Si considerem que la matèria de Ciències socials, geografia i història, té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i aprendre a participar en la societat amb coneixement de causa, és important que, en finalitzar l’Educació secundària obligatòria, l’alumnat tingui suficients coneixements i habilitats per saber d’on ve, on és i cap a on vol anar, com a individu i com a membre d’un col·lectiu. La contribució a l’assoliment de totes les altres competències transversals és significativa i se centra en els aspectes següents:

 

 

 

 

Estructura dels continguts

Els continguts de la matèria s’articulen en els dos primers cursos en una combinació de coneixements històrics i geogràfics. El tercer curs es destina prioritàriament a l’organització econòmica i geopolítica actual i el quart curs a l’ensenyament de la història recent i del món d’avui.

Aquesta proposta pretén mantenir un equilibri d’escales espacials i temporals, tot prioritzant el coneixement geogràfic i històric del món actual. Des d’una perspectiva espacial es considera fonamental que al final de l’etapa l’alumnat hagi adquirit un bon coneixement de la realitat catalana i espanyola en el context europeu, així com la construcció d’una aproximació a l’organització social, política, econòmica i cultural del món. S’aposta per un enfocament que prioritzi la comparació de situacions similars de diferents realitats territorials i que eviti plantejaments etnocentristes. Amb tot, no s’ha de perdre de vista la dimensió propera, és a dir, d’estudiar aquelles situacions la projecció de les quals permeti un estudi simultani de la realitat local, catalana, espanyola i europea.

L’anàlisi de problemàtiques socials, utilitzant informacions de diferents fonts i perspectives i abordant els conflictes d’interessos entre els diversos agents socials que intervenen, així com la cerca de solucions per la via del consens permeten contextualitzar el coneixement a partir de situacions reals. La diversitat d’opinions i opcions que s’hi posen en joc configuren una manera d’entendre el món i una manera de resoldre els problemes individuals i col·lectius que ajuden a comprovar la relativitat del coneixement. En un món globalitzat i interconnectat cal cercar espais comuns de coneixement per a alumnes amb realitats culturals i socials diverses, que serveixin de referència a tots, respectant les diferents identitats.

Si bé els continguts de cada curs es presenten per apartats, no implica necessàriament que s’hagi de mantenir l’ordre de la presentació. Els coneixements bàsics i fonamentals es poden seleccionar i seqüenciar a partir de conceptes socials clau, com per exemple: identitat-alteritat, diferenciació, racionalitat-irracionalitat, organització social, canvi-continuïtat, creences i valors, i interrelació. Aquests coneixements, presentats a partir de problemes socials rellevants, han de tenir en compte la diversitat ètnica, cultural, social i de gènere.

 

Aportacions de la història a la matèria de Ciències socials de l’ESO

La formació del pensament històric suposa l’aprenentatge d’aquelles capacitats que permetran a l’alumnat donar sentit al passat: comprendre els fets i els problemes objecte d’estudi de la història, per després analitzar-los, contrastar-los, argumentar-los amb el suport d’evidències i percebre la complexitat del temps històric.

La consciència històrica, entesa com la capacitat de pensar-se com a ésser històric i de donar sentit al passat, és fonamental per la construcció de les identitats personals i socials dels joves i per a saber-se membres d’un grup o col·lectiu amb el qual comparteixen una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió del món.

El desenvolupament de la consciència històrica haurà de permetre l’alumnat de construir la seva consciència temporal, és a dir, haurà de poder construir la seva historicitat com a conseqüència de les interrelacions entre el passat, el present i el futur. També haurà de possibilitar que les joves generacions preservin per al futur la memòria històrica del passat i el patrimoni cultural

El paper de l’ensenyament de la història en el desenvolupament de les identitats culturals ha de tenir en compte la pluralitat i la complexitat del nostre món i les opcions de les persones –i també dels joves- per prendre lliurement i autònoma les decisions relacionades amb la construcció de la seva personalitat i del seu futur. Aquestes característiques –la pluralitat, la complexitat i la llibertat- expliquen la necessitat de trobar elements de cohesió social i de preservar les memòries plurals dels protagonistes del passat, i totes aquelles evidències que faciliten comprendre millor com eren, com vivien, com pensaven els homes i les dones que ens han precedit en el temps i han tingut un paper clau en la construcció del present.

El coneixement històric és clau perquè els joves aprenguin a participar en la vida democràtica d’un país, prendre partit davant dels problemes del món, participar en la transformació i la millora de la pròpia societat i del món, i seguir aprenent per participar-hi en el futur. En aquest sentit, les relacions entre la matèria de Ciències socials, geografia i història i l’Educació per la Ciutadania són molt estretes.

 

Aportacions de la geografia a la matèria de Ciències socials de l’ESO

La realitat espacial és complexa. El medi és producte dels fenòmens de la natura i de l’activitat dels grups socials; en conseqüència, l’ estudi de l’espai habitat per les societats s’ha de fer sense separar els components naturals dels humans. L’essència del coneixement geogràfic en l’ensenyament obligatori radica en convertir en intel·ligibles els territoris propers i els més allunyats. L’alumnat ha d’ubicar-se en relació amb les decisions espacials i socials i obtenir coneixements, habilitats i actituds per a actuar de manera responsable, individualment i col·lectiva, en el territori.

L’educació geogràfica ha de fer que les persones s’apropiïn dels espais i medis on desenvolupen la seva vida quotidiana, així com apreciïn els paisatges i les civilitzacions i cultures diferents a les seves. Una apropiació desitjable de l’espai comporta fer-ne un ús racional, habitar-lo amb els altres i, finalment, organitzar-lo i administrar-lo de forma sostenible, per garantir el seu futur. D’aquesta manera, l’alumnat coneixerà els orígens i les evolucions del territori propi i dels altres i, comprenent-los, podrà actuar en ells i contribuir, si escau, a la seva transformació amb coneixement de causa.

El coneixement geogràfic té com a objectiu ensenyar a pensar l’espai en un món global. El raonament geogràfic, aplicat en un territori, ha de ser dinàmic i contemplar una pluralitat d’escales. Implica aprendre a analitzar els diferents elements que caracteritzen un territori, triant el nivell espacial més adequat per a tractar cada problema. També s’hauria de tenir en compte les diferents escales temporals per trobar en el passat les explicacions de les estructures espacials del present i, a partir de les tendències actuals, pensar en els escenaris futurs. El raonament geogràfic és, per tant, retrospectiu i prospectiu.

La geografia permetrà l’alumnat vincular la idea de lloc amb la idea de cultura, i la idea de globalitat amb la d’interdependència i complexitat. Així podran entendre que la nostra quotidianeïtat ve determinada avui pels canvis que tenen lloc arreu del planeta i que el que succeeix en el nostre medi local influeix en el desenvolupament d’altres territoris allunyats. Per això és molt important educar en la responsabilitat envers les nostres accions individuals i col·lectives en la construcció del sistema-món.

 

Orientacions metodològiques

L’ensenyament de les Ciències socials, la geografia i la història s’ha de basar en l’ús de fonts i recursos diversos per obtenir informació, per interpretar- la i comunicar- la de manera eficaç i comprensible. Cal potenciar l’observació directa i indirecta, la lectura de diferents documents i fonts orals i, especialment, cal ensenyar-los a treballar amb les TIC i els mitjans de comunicació que estan a l’abast de qualsevol ciutadà.

S’han de crear situacions educatives que permetin a l’alumnat expressar les seves representacions socials, geogràfiques i històriques amb l’objectiu d’analitzar i valorar els seus orígens i la seva racionalitat. Cal tenir present que bona part de les representacions socials de l’alumnat s’han construït fora de l’escola, i sovint es basen en estereotips, informacions parcials i subjectivismes. Per aquesta raó convé presentar situacions que ajudin a qüestionar-se i a replantejar-se les representacions pròpies i, si escau, a canviar-les.

Per a què l’alumnat pugui desenvolupar tots i cadascun d’aquests aspectes l’ensenyament ha de fomentar:

L’ensenyament de les Ciències socials, la geografia i la història ha d’apostar, finalment, per un enfocament interdisciplinar que integri manifestacions diverses de les societats humanes, ubicades en l’espai i en el temps, com ara la música, la literatura, la ciència, la tècnica o el pensament, possibilitant que l’alumnat transvasi continguts entre les diverses disciplines que cursa.

L’avaluació és una pràctica fonamental en el procés de l’ensenyament- aprenentatge dels continguts de la matèria de Ciències socials, geografia i història i s’ha de relacionar amb els objectius de la matèria i els criteris d’avaluació. Aquesta avaluació ha de permetre al professorat contrastar els aprenentatges assolits amb les competències que es pretenen desenvolupar, a través de l’anàlisi del procés d’ensenyament- aprenentatge.

L’avaluació formativa ha d’implicar tant el professorat com l’alumnat, atès que ha de permetre al professorat identificar la idoneïtat i adequació de les estratègies d’ensenyament i a l’alumnat els obstacles del seu aprenentatge i la construcció d’estratègies de superació.

Juntament amb l’avaluació formativa, s’ha de potenciar l’avaluació en l’acció, és a dir, l’avaluació de l’elaboració i aplicació de projectes d’intervenció social en la comunitat (problemes socials, patrimoni cultural, memòria històrica, sostenibilitat...).

Objectius

La matèria de Ciències socials, geografia i història de l’Educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

 

Continguts comuns per tota l’etapa

Primer curs

Continguts

El paisatge com a resultat de la interacció entre la humanitat i el medi

El coneixement del passat: de les societats prehistòriques al món clàssic

Continguts comuns

Continguts comuns amb altres matèries

 

CRITERIS D’AVALUACIÓ

 

 

 

Segon d’ESO

Continguts

L’ocupació del territori: població i societat

Les societats pre-industrials

Continguts comuns

Continguts comuns amb altres matèries

 

CRITERIS D’AVALUACIÓ

 

 

 

 

Tercer curs

Continguts

Activitat econòmica i espai geogràfic

Transformacions i desequilibris en el món actual

Organització política i planificació del territori

Continguts comuns

Continguts comuns amb altres matèries

 

CRITERIS D’AVALUACIÓ

 

 

 

 

Quart curs

Continguts

Les arrels del món contemporani

Grans conflictes del segle XX

El món d’avui

Continguts comuns

Continguts comuns amb altres matèries

CRITERIS D’AVALUACIÓ