Des del claustre de professors de l'IES Pla d'En Boet de Mataró

A la comunitat educativa de Catalunya.

Sobre l'allargament del calendari lectiu.

En l'exercici del seu dret constitucional a expressar-se lliurement.

Ja en tal data com la de desembre de 2002, només acabades d'efectuar les eleccions sindicals del professorat, l'anomenat "Consell Escolar de Catalunya" va deixar caure la "...necessitat...conveniència....urgència..." ( per qui ? ) d'eixamplar el calendari lectiu vigent. Ja aleshores el nostre claustre ho va contestar de forma raonada i contundent (carta de 20/12/02, annexa). Passat el temps el tema, després de dosificar-se irregularment però repetida, ha fet solatge i la nova (?) administració educativa ens presenta com a debatut, consensuat i acordat ( com ? per qui ? on ?) un nou calendari escolar, fent semblar imminent la seva aplicació.

Davant d'això, el nostre claustre es referma en totes les consideracions que va fer el seu dia, i recorda a tothom les evidències per les quals s'oposa:

1.- El nombre de setmanes lectives és perfectament comparable amb el de qualsevol país del nostre entorn, cosa sabuda i comprovable. La modificació del calendari lectiu implica, per tant, l'aparició de períodes no lectius al mig del(s) trimestre(s) durant els quals hom voldrà que els instituts facin, per fi, el paper de guarderia de conflictes, que és el que hipòcritament certa societat benpensant ha decidit d'atribuir-los.

2.- El rigor climàtic ( desplaçament de l'estiu cap a la primavera uns anys i/o cap a la tardor uns altres ) impossibilita de facto i durant setmanes la labor acadèmica normal i dispara la conflictivitat.

3.- La jornada escolar partida no sembla ser objecte de debat tot i el seu evident efecte antipedagògic.

4.- Per nosaltres els únics interlocutors vàlids a l'hora de debatre, consensuar i negociar el calendari són l'Administració i els sindicats de professors.

Respecte de l'Administració no entenem perquè s'entesta a incloure en les negociacions, diferents associacions i confederacions ( de dubtosa representativitat ) d'usuaris d'un servei públic, cosa que no fa en cap altra àrea. Els ciutadans no han votat els seus representants perquè aquests practiquin la "democràcia orgànica", recordem que quan aquesta es practicava era delicte votar.

Respecte dels sindicats exigim una pública i inequívoca manifestació de la seva postura al respecte. Sobretot d'aquells que continuen amagant el cap sota l'ala. Com a representants nostres que són, tenim dret a saber què pensen i què pensen fer.

 

IES Pla d'En Boet

Mataró a quatre de novembre de 2004