Carta aprovada pel Claustre de professors de l`IES Pla d`en Boet

en data 20 de desembre de 2002.

DEL CLAUSTRE DE PROFESSORS DE L'IES PLA D'EN BOET A LA COMUNITAT EDUCATIVA DE CATALUNYA

SOBRE LA MODIFICACIÓ CALENDÀRIA PROPOSADA PER L'ANOMENAT CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA

CARTA

En la nostra condició de ciutadans funcionaris i treballadors NO reconeixem altra representativitat que la que atorguem amb els nostres vots de manera ordinària i directa, és a dir govern de l'Administració i Sindicats. NO ens sentim implicats en les decisions i/o reflexions de cap Sanhedrí malgrat porti el molt honorable nom de Consell Escolar de Catalunya i per molta legitimitat orgànica que se li vulgui donar al que no és més que un conjunt de lobbys d'interessos econòmics ideològics i polítics. Entenem la presència dels sindicats dels professors en aquest Sanhedrí només per òbvies raons estratègiques en la defensa dels nostres legítims drets.

Afirmem que, sobretot des del punt de vista educatiu, és un descomunal despropòsit l'allargament del període escolar a unes dates on el rigor climàtic d'aquest país ( comparable amb l'àrea nord-africana, sí ) fa inútil i contraproduent la proposta de qualsevol activitat de tipus lectiu amb alumnes adolescents.

Denunciem com a falses les esperables aseveracions en contrari, sobretot d'"experts" que no fan sinó subministrar argumentari als interessos dels qui els han contractat o promocionat. El calendari educatiu és el que toca, i no es pot estirar sense desfigurar el seu caràcter ( educatiu ).

Estem orgullosos de que la professió docent hagi estat l'única d'aquest país que ha acceptat i col.laborat en una reformasocial i professional sense haver obtingut cap compensació dinerària en les nostres nòmines, malgrat els perjudicis laborals , socials i professionals que ens ha suposat. Per això mateix ens sentim perfectament legitimats per qualificar de trampós i bastard el discurs "oficial" que pretén presentar com d'"avanç"de "millora pedagògica" de "qualitat" étc. el que no és més que la pràctica perseverant d'acabar amb l'escola pública com a tal escola, i reconvertir-la en un desideràtum delirant,que resulta en funcions de dispensari , de control social i ideològic de minories socio-econòmiques, culturals i étniques, un lloc ideal on amagar i empaquetar furtivament aterradors nivells de conflictivitat.

És hora de denunciar que l'augment, ben minso per cert, del nombre de treballadors a l'ensenyament s'ha fet a base de detreure diners de la butxaca de tots els professors, utilitzant el , no per típic, menys eficaç truc de la inflació, com ho demostra el fet irrefutable que els professors de Catalunya són els pitjors pagats de tot l'estat ( i just en la comunitat més cara i inflacionària ). Fem públic, doncs, que no han estat diners del contribuent sinó dels propis treballadors els que han finançat en gran part aquest desori.

Dels nostres sindicats esperem que ens defensin, almenys amb el mateix émfasi que mostren en combatre lleis de qualitat i altres supòsits deleteris, esperem que netegin la desmoralitzadora sospita de connivència que plana sobre alguns d'ells, Com és que la reforma del calendari (Laboral i no Escolar) s'anuncia just efectuades les eleccions sindicals i uns dies abans del paréntesi de Nadal? Com és que no s'oposen a l'atemptat "pedagògic" ( concepte i paraula usats a dojo per ells mateixos) que significa un horari partit i de dilluns a divendres per més escarni?

Finalment, nosaltres som professors, ensenyem disciplines que figuren en tots els plans d'estudis de totes les secundàries de tots els països civilitzats, i no volem ser altra cosa, i sobretot, no volem fer ni de pallassos de circ ni de ninots de fira ni d'animadors de discoteca ni de monitors turístics ni de guardians, professions d'altra banda honrosíssimes, per que si haguéssim volgut ser alguna d'aquestes coses ho hauriem estat , d'això que no li quedi a ningú el menor dubte.