En el sindicat AMES estem molt en contra del calendari proposat pel Departament pels cursos 10/11 i 11/12

  1. Les raons per les quals estem en contra
  2. La posició dels cinc sindicats majoritaris en l'educació
  3. La nostra proposta d'actuació

En el sindicat AMES estem totalment en contra del calendari proposat pel Departament pels cursos 10/11 i 11/12

1.) Les raons per les quals estem en contra

a) A primers de setembre fa massa calor a les aules per a poder fer classes. Només instal·lant aparells d'aire condicionat es podria fer classes amb normalitat i aprofitament. En els països de clima fred això si és possible i, per tant, poden distribuir els dies de vacances a lo llarg de tot l'any. En canvi, nosaltres tenim un estiu molt calorós que impedeix fer classes i, per tant, hem de concentrar les vacances a l'estiu. El mes de juny, també per motius de temperatura, és molt difícil fer classes a la tarda.

b) Introduir un quart període de vacances disminueix el nombre de dies realment útils. La raó és que cada cop que s'acosten unes vacances el ritme de treball dels alumnes disminueix dos o tres dies abans i cada cop que es torna d'unes vacances no s'agafa un bon ritme fins dos o tres dies desprès. En el curs 2010/2011 si les vacances de febrer es fan del 7 a 1'11 de març de 2011, com proposa el Departament, només quedaran dues setmanes abans de les vacances de Setmana Santa. Així no hi ha manera de treballar ni d'aconseguir que els alumnes agafin hàbits de treball. El segon trimestre, que és el millor que tenim a l'ensenyament, quedarà completament trencat.

c) Si el Departament vol que s'organitzin activitats pels alumnes durant els períodes de vacances perquè els seus pares puguin anar a treballar, el millor és que aquestes activitats s'organitzin el mes de setembre i no el mes de febrer. La raó és que en el mes de setembre es poden fer activitats tant a dintre de les aules com a l'aire lliure, que són les més apropiades com a activitats extra-escolars. En canvi, en el mes de febrer només es poden fer activitats dintre d'edificis, exceptuant els pocs que puguin pagar una setmana d'esports d'hivern.

d) Enviar als fills a fer activitats extra-escolars al setembre o al febrer pot ser necessari pels pares d'alumnes d'Infantil i de Primària, però no pels dels alumnes de Secundària. Per tant, no és necessari establir el mateix calendari en les dues etapes. En Secundària el que és imprescindible per a recuperar la cultura de l'esforç és restablir els exàmens extraordinaris de setembre. Els alumnes d'ESO i de Batxillerat que tinguin matèries suspeses el mes de juny s'haurien de presentar als exàmens de recuperació de primers de setembre. Començar el 7 de setembre dificultaria molt aquesta necessària mesura per a disminuir "realment" el fracàs escolar.

2.) La posició dels cinc sindicats majoritaris en l'educació

Els cinc sindicats majoritaris de l'educació han fet una declaració en contra de la proposta del nou calendari per les següents raons: a) empitjora les condicions de treball del professorat; b) redueix la Mesa Sectorial a un paper purament informatiu; c) menysprea el Consell Escolar de Catalunya que va desaconsellar la seva aplicació i d) perquè és una declaració de guerra a l'ensenyament públic. Com accions en contra han convocat una concentració de delegats/des a la seu del Departament (Via Augusta) el proper dimecres 2 de desembre a les 12h i concentracions del professorat davants dels diferents SSTT i municipis el divendres 11 de desembre.

La nostra opinió és que celebrem que estiguin en contra de la proposta de nou calendari però lamentem els arguments exposats. Les raons són:

a) Els docents tenim més vacances que els altres treballadors i, per tant, mai aconseguirem el recolzament dels altres ciutadans al nostre dret a continuar així. El que sí poden entendre és les dificultats de donar classes quan fa molta calor i, en la Secundària, la necessitat de recuperar els exàmens de setembre per a recuperar la cultura de l'esforç.

b) El calendari proposat no perjudica tant com es pensa al professorat ja que: guanyem una setmana de vacances al febrer que mai havíem tingut i ens pot anar molt bé. A més, com a partir del dia 1 de setembre ja estem en els centres, donar classes a partir del 7 de setembre no ens perjudica tant ja que els professors de Secundària només estarem 18h dintre de les aules i no 30h com estaran els alumnes. D'altre banda, restar en el centre fins el 7 de juliol sense alumnes, com tothom es pot imaginar, ràpidament serà substituït per fer cursets, que és el que ja fem. En resum, si protestem contra aquest calendari no és perquè ens perjudiqui a nosaltres, sinó perquè perjudica als alumnes, al seu aprenentatge i a les seves famílies.

c) És absurd dir que aquesta mesura només va contra l'ensenyament públic. A principis de setembre fa massa calor per fer clases tant en els centres públics com en els centres privats. L'intentar fer-nos creure que tots els mals de l'ensenyament públic es deuen a l'existència de l'ensenyament privat, revela un posicionament polític que res té a veure amb la desitjable independència sindical.

3.) La nostra proposta d'actuació

Les concentracions, manifestacions i vagues no van servir per a impedir l'establiment de la LEC i, per tant, en la nostra opinió, tampoc serviran ara contra un tema menor com és un canvi de calendari. Això no vol dir que no sigui convenient participar en totes les accions organitzades pels sindicats majoritaris, sinó que s'ha de fer sabent que aquestes simplement serveixen per fer pública la nostra posició, no per fer canviar al governant. Fer pensar que amb una manifestació o amb una vaga es pot canviar alguna cosa, simplement podria ser una estratègia del propi sistema per anular i desanimar als ciutadans.

Les lleis i els decrets els fan els governants i no els sindicats, per tant, si volem canviar-les el que hem de fer és aconseguir que els governants vegin que tenen alguna cosa a perdre. L'únic llenguatge que entenen molts governs, és a dir molts dels polítics que els formen, és el de si guanyaran o perdran vots. Els professors som un gran col·lectiu que podem anar a votar i, a més, si volem, podem arribar a moltes persones. Si estiguéssim defensant un privilegi corporatiu ni tindríem autoritat moral per fer-ho, ni ens farien massa cas; però com el que defensem és la millora dels sistema educatiu, malgrat el nostre perjudici personal, com és preparar i fer exàmens al setembre, sí que el tenim.

Es diu que el nou calendari simplement pot tenir motivacions electoralistes ja que començar el curs el 7 de setembre del 2010 pot donar molt prestigi al Departament entre les famílies i això és molt important, ja que dos mesos desprès hi hauran eleccions generals a Catalunya. A més, els problemes que segurament es derivaran el mes de febrer de 2011, quan es comprovi que el Departament no aporta prou diners per organitzar les activitats extra-escolars, ja no influiran en les votacions.

La nostra proposta és que els professors, quan anem a votar l'any 2010, no oblidem el que han fet en l'educació els diferents partits polítics durant els anys transcorreguts. És veritat que hi ha molts altres aspectes a tenir en compte, però la millora de l'ensenyament és fonamental en un país i, en aquest tema, a nosaltres, els professionals de l'ensenyament, no ens poden enganyar perquè sabem perfectament el que està passant.

Barcelona, 28 de novembre

Sindicat AMES

Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari