PER UN BATXILLERAT DE TRES ANYS

 PROPOSTA PER AL DEBAT

Barcelona, octubre de 2004

  ASSOCIACIÓ DE CATEDRÀTICS D’ENSENYAMENTS SECUNDARIS DE CATALUNYA

_______________________________________________________________

ÍNDEX

 

1. Introducció *

2. Els Batxillerats europeus *

3. El Batxillerat al sistema educatiu espanyol. *

4. Els resultats acadèmics *

5. La desvalorització del Batxillerat *

6. Una proposta per al debat. *

 

1. Introducció

La Llei Orgànica d’Ordenació del Sistema Educatiu (LOGSE) va modificar substancialment el sistema educatiu espanyol. Un dels canvis més importants ha estat la transformació de l’ensenyament secundari (una única etapa formativa entre els 14 i 18 anys des de la Llei General d’Educació de l’any 1970), en dues grans etapes: l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO, 12-16) i el Batxillerat i la formació professional (16-18 anys, segons la durada dels cicles formatius de grau mitjà).

El Batxillerat es configura com una etapa intermitja de dos anys (16-18) entre l’ESO i els ensenyaments superiors universitaris o professionals. La Llei Orgànica de Qualitat de l’Ensenyament (LOCE) no modifica aquesta distribució d’etapes i manté un Batxillerat de 2 anys. La LOCE dedica tota la secció 2ª del Capítol V del Títol I i un total de 5 articles (33-37) al Batxillerat. L’única novetat respecte a la LOGSE és la creació de la Prova General de Batxillerat que substitueix l’anomenada "Selectivitat".

El Batxillerat és considerat a la LOCE, com abans a la LOGSE, com una etapa amb dues característiques:

L’article 34.2 de la LOCE estableix els objectius del Batxillerat (per altra banda no gaire diferents als establerts a la LOGSE). Aquests objectius són els següents:

a) Consolidar una sensibilidad ciudadana y una conciencia cívica responsable, inspirada por los valores de las sociedades democráticas y los derechos humanos, y comprometida con ellos.

b) Afianzar la iniciativa personal, así como los hábitos de lectura, estudio y disciplina, como condiciones necesarias para el eficaz aprovechamiento del aprendizaje, y como medio de desarrollo personal.

c) Conocer, desde una perspectiva universal y plural, las realidades del mundo contemporáneo, sus antecedentes históricos y los principales factores de su evolución.

d) Dominar las habilidades básicas propias de la modalidad de Bachillerato escogida.

e) Trabajar de forma sistemática y con discernimiento sobre criterios propios y ajenos y fuentes de información distintas, a fin de plantear y de resolver adecuadamente los problemas propios de los diversos campos del conocimiento y de la experiencia.

f) Comprender los elementos y procedimientos fundamentales de la investigación y de los métodos científicos en cada disciplina.

g) Conocer y saber usar, tanto en su expresión oral como en la escrita, la riqueza y las posibilidades expresivas de la lengua castellana y, en su caso, de la lengua cooficial de la Comunidad Autónoma, así como la literatura y la lectura y el análisis de las obras literarias más significativas.

h) Expresarse con fluidez en una o más lenguas extranjeras.

i) Profundizar en el conocimiento y en el uso habitual de las tecnologías de la información y las comunicaciones para el aprendizaje.

j) Afianzar el espíritu emprendedor con actitudes de creatividad, flexibilidad, iniciativa, confianza en uno mismo, sentido crítico, trabajo en equipo y espíritu innovador.

k) Desarrollar la sensibilidad artística y el criterio estético, como fuentes de formación y enriquecimiento cultural.

l) Consolidar la práctica del deporte.

m) Conocer y valorar de forma crítica la contribución de la ciencia y la tecnología para el cambio de las condiciones de vida, así como afianzar la sensibilidad y el respeto hacia el medio ambiente.

n) Desarrollar la sensibilidad hacia las diversas formas de voluntariado que mejoren el entorno social.

Una lectura atenta d’aquestes capacitats –educatives i instructives- que el Batxillerat ha de fomentar entre els nostres estudiants fa plantejar una qüestió cabdal: ¿Són suficients dos anys per aconseguir-les?

A més d’aquestes consideracions, cal tenir molt present el caire que ha anat prenent l’ESO en aquests darrers anys: en la pràctica, l’ESO s’ha convertit en una continuació de l’ensenyament primari. El seu objectiu és més educatiu que instructiu. Fins i tot amb l’impuls de la pròpia Administració, l’objectiu final de l’ESO és l’adquisició d’unes "competències bàsiques" més que no la transmissió de coneixements acadèmics. El resultat és un nivell acadèmic molt elemental entre l’alumnat que finalitza l’ESO. Aquest nivell no és suficient per iniciar uns estudis de Batxillerat de certa alçada intel·lectual. De fet, el primer curs de Batxillerat esdevé, en la pràctica, una mena de curs "pont" entre l’ESO i un ensenyament secundari postobligatori de qualitat, i, malgrat això, moltíssims alumnes es veuen obligats a repetir.

Així, doncs, dos cursos de Batxillerat –sempre que es vulgui mantenir una ESO comprensiva i orientada a les "competències bàsiques"— són poc temps per aconseguir una Secundària superior d’acord amb els objectius de l’etapa i similar a la que ofereixen la majoria de sistemes educatius europeus.

 

 

 

 

2. Els Batxillerats europeus

 

Una senzilla revisió de la majoria de sistemes educatius europeus, al menys dels més propers, ens farà constatar que la gran majoria ofereix un ensenyament secundari postobligatori (equivalent al nostre Batxillerat) de tres cursos.

Quadre 1: Durada de l’educació secundària superior general a Europa

2 anys

Dinamarca (curs HF -des d’els 17 anys), Alemanya (només en alguns Länder), Espanya, Irlanda (en part), Holanda (HAVO), Regne Unit (Escocia).

3 anys o més anys

Dinamarca (Gymnasium), Alemanya (la majoria dels Länder), Grècia, França, Irlanda (amb un any de transició), Itàlia, Holanda (VWO), Portugal, Finlàndia (+/- 1 any), Suècia, Noruega, Bèlgica (+/- 1 any extra), Luxemburg, Àustria, Regne Unit (pels exàmens dels nivells GCE A/AS), Irlanda, Islàndia, Liechtenstein, Bulgària, Txèquia, Hongria, Polònia, Romania, Eslovàquia.

Font:: Comissió Europea, Eurydice

Pel que fa a l’edat d’inici de l’ensenyament secundari superior, la majoria de sistemes han optat per una edat anterior als 16 anys. El quadre 2 resumeix algunes de les situacions que es donen en els sistemes educatius europeus sobre l’edat d’inici i la duració de l’equivalent al nostre Batxillerat.

Quadre 2: Edat d’inici i duració de l’ensenyament secundari superior (Font: Eurydice)

Àustria

14 anys (14-18)

Bèlgica

14 anys (14-18)

Itàlia

14 anys (14-19)

Regne Unit

14 anys (14-18)

França

15 anys (15-18)

Grècia

15 anys (15-18)

Holanda

15 anys (15-18)

Irlanda

15 anys (15-18)

Luxemburg

15 anys (15-19)

Portugal

15 anys (15-18)

Liechtenstein

15 anys (15-19)

Alemanya

16 anys (16-19)

Regne Unit (Escòcia)

16 anys (16-18)

Espanya

16 anys (16-18)

Finlàndia

16 anys (16-19)

Dinamarca,

16 anys (16-19)

Suècia

16 anys (16-19)

Islàndia

16 anys (16-20)

 

 

De l’estudi comparatiu de les dades dels quadres 1 i 2, observem el següent:

Només en el sistema britànic i espanyol la secundària superior -i en el cas britànic, ens referim a la seva segona fase, doncs la primera és dels 14 al 16 anys- comença als 16 anys i acaba als 18 anys. Però el batxillerat britànic és molt acadèmic, selectiu i té una orientació pre-universitària, ja que bàsicament prepara per a l’entrada a les universitats (cadascuna selecciona els millors alumnes). El Batxillerat escocès només el segueix una minoria d’alumnes de Secundària, mentre la resta cursen ensenyaments professionals.

Cal afegir també que la pràctica totalitat de sistemes educatius europeus disposa d’alguna mena de prova final d’homologació molt semblant a la Prova General de Batxillerat introduïda per la LOCE (Abitur, Baccalauréat, Esame di Stato, A Level...) a hores d’ara paralitzada pel govern central.

 

3. El Batxillerat al sistema educatiu espanyol.

L’experiència acumulada per part del professorat en aquests darrers anys, ha fet paleses algunes especials carències i/o problemes del model de Batxillerat enllestit per la LOGSE. Resumint, es poden constatar les següents:

 

4. Els resultats acadèmics

Un dels efectes més evidents de la curta durada del nostre Batxillerat és el baix nivell acadèmic dels estudiants quan inicien els estudis superiors. Les universitats han fet ben palesa aquesta situació.

 

Si volem atendre l’opinió de la Universitat, les dades de què disposem fins ara ens fan contestar negativament a la pregunta formulada anteriorment sobre la suficiència de dos anys per al Batxillerat. L’informe elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (març de 2000) ofereix les primeres dades comparatives entre alumnat provinent del COU i del Batxillerat-LOGSE.

Quadre 3: DADES DE LA PROMOCIÓ AMB ENTRADA L’ANY 1998-99 UPC

Alumnes que:

% LOGSE

% COU

  • No arriben a aprovar 15 crèdits el primer any o abandonen
  • No avaluats
  • Suspesos
  • Aprovats en 2 o 3 quatrimestres

 

35,82

2,99

16,42

44,78

 

23,18

2,60

23,18

51,04

Font: UPC

 

Les dades anteriors mostren un clar desfasament entre alumnes provinents de la LOGSE i del COU: el total d’aprovats d’aquests últims supera en quasi 6 punts percentuals els de la LOGSE. Segons l’informe de l’UPC, el percentatge global d’aptes, d’entre els que vénen de la reforma, mai no ha arribat al 60%, mentre que en els altres oscil·la entorn al 70%.

Si ens fixem en les dades d’una assignatura concreta, la Física, existent tant al COU com al Batxillerat-LOGSE i, evidentment, a primer curs de moltes enginyeries, els resultats són al quadre següent:

Quadre 4: QUALIFICACIONS EN L’ASSIGNATURA DE FÍSICA 1 UPC (en %) (1998)

 

LOGSE

COU

No aptes

68,18

57,55

Compensables

1,52

5,47

Aptes

30,30

36,98

Nota mitjana

3,74

4,16

Font: UPC

 

 

Quadre 5: Rendiment dels alumnes de primer curs a la UB segons la procedència, Curs 1998-99

% de crèdits superats segons procedència

 

COU

LOGSE

Belles Arts

86,34

75,95

Història

50,05

47,54

Administració i direcció d’empreses

51,36

53,12

Dret

38,00

32,52

Física

42,62

29,83

Química

64,43

52,42

Biologia

62,95

52,33

Medicina

81,34

75,98

Farmàcia

65,82

61,73

Psicologia

65,82

55,80

Font: "El Periódico"

Tot i que aquestes dades són encara molt parcials, poden servir de mostra fins que es disposi de noves estadístiques.

Les dades anteriors deixen veure com la preparació de l’alumnat que arriba a la Universitat provinent de la LOGSE mostra un nivell de competències acadèmiques significativament més baix que el provinent del COU, tret del cas d’Administració i Direcció d’Empreses, potser perquè el Batxillerat LOGSE inclou dues matèries relacionades amb l’Economia, cosa que no passava al COU. El mateix Fabricio Caivano, pedagog i ex-director de "Cuadernos de Pedagogía", tot comentant les dades anteriors, parla de "frau intel·lectual" amb uns alumnes que entrarien en la definició d'analfabetisme funcional.

 

Tant l’informe de la UPC com les dades de la UB són clarament concloents: el Batxillerat LOGSE no prepara adequadament per als estudis universitaris o, en tot cas, comparat amb el COU, ho fa de manera deficient. No són, però, les úniques dades: l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya (informe de febrer de 2000) diu que les universitats es mostren crítiques amb el nivell dels estudiants que provenen de la reforma educativa, i el seu president, Antoni Serra Ramoneda, comenta que algunes universitats han de fer un semestre especial per a ells, idea que van anunciar mesos desprès diferents facultats. De forma més contundent, el president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, Saturnino Plaza, va afirmar (setembre de 2000) que "amb l’actual sistema educatiu els alumnes arriben pitjor preparats a la universitat", amb una preparació més dolenta en les ciències més bàsiques, tant en les humanitats com en matemàtiques i física. Així mateix, un estudi de l’Escola d’Enginyers de Telecomunicacions de Barcelona (agost de 2000) indica un augment de suspensos en el primer curs entre els estudiants prominents de la reforma.

Un darrer informe de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya sobre el curso 2000-01 assenyala deficiències en la preparació a la Universitat. Gemma Rauret, directora de l’Agència, en unes declaracions a la premsa afirma que "sembla que són necessaris esforços per a millorar la transició a la universitat i arribar a una major homogeneïtzació de l’ entrada a la universitat"

Recentment, la ponència d’estudi constituïda en la Comissió d’ Educació del Senat sobre l’ensenyament de les Ciències reconeix implícitament la deficient preparació dels estudiants de secundària espanyols en les matèries científiques, ja que recomana incrementar les hores lectives i introduir altres canvis significatius en l’ensenyament de les Matemàtiques, Física i Química i Biologia i Geologia.

Tampoc com a etapa terminal el Batxillerat aconsegueix els seus objectius. A tall d'exemple, no aconsegueix els punts g) i h) que fan referència a la competència en llengua castellana i, per exemple, catalana, o "expresarse con fluidez en una o más lenguas extranjeras" (vegeu l’article 34 de la LOCE esmentat a l’apartat 1). Amb les excepcions que pertoqui, cal dir que els nostres estudiants no poden anar per Europa amb el seu anglès. La societat, conscient d'aquesta mancança greu, cerca les seves pròpies solucions oferint estudi d’anglès fora dels centres docents de Secundària.

És un fet que actualment els nostres estudiants estan en desfavorables condicions pel que fa a la seva preparació per al món del treball. El problema s'agreuja amb l'entrada de més Estats a la Comunitat Europea, perquè són Estats, com l'Espanyol, que no pertanyen a la primera línia o no comanden la Comunitat, com ho fan Alemanya o França, però que, en canvi, tenen una població molt bé preparada tècnicament (Txèquia, Polònia...).

 

La millora dels nivells acadèmics del Batxillerat LOGSE és, doncs, un deure inexcusable de l’Administració Educativa: l’alumnat és el mateix de l’ensenyament postobligatori, el professorat és el mateix, l'única cosa que ha canviat ha estat el sistema i ho ha fet en perjudici de l’usuari, o sigui, l’alumne.

 

5. La desvalorització del Batxillerat

 

a) Alumnes que es graduen

Una altra dada preocupant és el percentatge d’alumnes que es graduen de Batxillers a Catalunya, comparat amb la mitjana espanyola:

 

Curs 1999-00

Espanya : 45%; Catalunya: 42’3% (Font: MECD, "Las cifras de la educación", 2004)

 

¿Per què aquest diferencial que deixa Catalunya per sota de la mitjana espanyola? ¿És més exigent el Batxillerat a Catalunya? Una possible explicació seria la manera en què es va dissenyar l’ESO a Catalunya (assignatures trimestrals, canvis continus d’horaris i professors, excessiva optativitat...), que va generar una ESO més aviat caòtica, que no prepara adequadament l’alumnat que vol cursar el Batxillerat.

 

b) Graduats en ensenyaments postobligatoris: comparació amb les xifres de l’OCDE

Quadre 6:

PERCENTATGE DE LA POBLACIÓ EN EDAT LABORAL (25-64 anys) AMB TITULACIÓ SECUNDARIA POSTOBLIGATORIA (Batxillerat o FP)

Mitjana OCDE:

1991: 37%;

2002: 44%

Espanya:

1991: 12%

2002: 17%

(Font: MECD, "Las cifras de la educación", 2004)

 

Com es pot comprovar en les dades anteriors, estem encara molt per sota de les taxes de població amb titulació mitjana postobligatòria. En canvi, tenim una taxa molt alta d’universitaris.

Segons dades del propi MEC (2004), hi havia a Espanya un 23’7% de la població de 17 anys fora del sistema educatiu, i a Catalunya un 28’7%, xifres realment poc europees. Per què el Batxillerat no resulta atractiu per als alumnes i les seves famílies? Potser perquè veuen que en el món empresarial no es valora gaire, ja que els empresaris poden escollir entre universitaris que no troben feina adequada als seus estudis.

Creiem que aquest abandó escolar prematur tan massiu indica que el Batxillerat, en quedar reduït a dos anys, s’ha difuminat com a etapa educativa pròpia, i s’ha devaluat socialment com a títol que indica una qualificació diferenciada, superior a la de l’ESO, malgrat que sigui requisit per accedir als cicles formatius de grau superior. Amb la LOGSE s’ha aconseguit que, a nivell social, la Secundària s’identifiqui només amb l’ESO i no amb el Batxillerat, igual que en part succeeix amb el perfil professional del professor de Secundària.

6. Una proposta per al debat.

La proposta decidida de la Unió Europea vers un gran espai comú d’ensenyament superior que comporta una homologació dels graus acadèmics universitaris, la lliure circulació de treballadors, les interconnexions cada cop més nombroses entre sistemes educatius, etc., fan necessari que els estudiants espanyols que finalitzin l’ensenyament secundari postobligatori es trobin en les mateixes condicions que la resta de companys d’altres països de la Unió. No es pot mantenir un sistema que situa l’estudiant espanyol en uns nivells acadèmics inferiors a l’estudiant francès quan acaba el "Bac" o l’alemany al finalitzar el seu "Abitur", per posar-hi dos exemples.

Recordem que, com ja hem vist anteriorment:

El model espanyol basat en una ESO poc exigent, orientada a transmetre unes "competències bàsiques", que relega els continguts conceptuals de tot ensenyament a una finalitat secundària, compensada per un Batxillerat de dos anys, és senzillament insostenible a mig termini. Significativament, malgrat el baix nivell general, entre el 25 i el 30% dels alumnes no assoleixen el Graduat, la qual cosa va creant una creixent borsa de marginalitat social.

Per tant, considerem imprescindible plantejar a la societat en general i, particularment, a les famílies que desitgen la millor preparació acadèmica per als seus fills, la necessitat de disposar, el més aviat possible, d’un Batxillerat de 3 anys. La reforma de la Llei Orgànica de Qualitat de l’Ensenyament anunciada pel govern central, amb un debat previ, és el moment oportú per plantejar aquesta imprescindible mesura de qualitat i d’homologació del sistema educatiu espanyol als de la resta dels europeus.

Recordem que hi ha tres models dins els sistemes educatius de la Unió sobre l’edat d’inici del Batxillerat:

En tots els casos, com ja s’ha dit, l’ensenyament obligatori acaba no abans dels 16 anys i, fins i tot, més tard. Com veiem, en la majoria de sistemes, no existeix una confusió entre edat d’acabament de l’ensenyament obligatori (16 anys) i edat de començament del Batxillerat o altres estudis professionals (15 anys o abans).

Qualsevol dels dos models -(Batxillerat 15-18 o Batxillerat 16-19)- seria aplicable al sistema espanyol. De tota manera s’ha de dir que el model 16-19 és més propi de països amb unes característiques molt particulars: Estat del Benestar molt arrelat i extensiu, poca població, alta pressió fiscal, prioritat de la despesa educativa... Indubtablement és un model car. El model 15-18 no suposaria, a Espanya, l’allargament de l’escolarització secundària i, per tant, no incrementaria gaire la despesa educativa, ja que només suposaria canviar el model actual 4+2 (4 anys d’ESO + 2 de Batxillerat) pel model 3+3 (3 anys d’ESO + 3 de Batxillerat). Aquest és el sistema més estès i el propi dels països més propers des del punt de vista demogràfic, cultural i econòmic.

Creiem que s’ha de lligar ESO i el futur Batxillerat de 3 anys. S’hauria de pensar el final de l’ESO als 15 anys tot i que això comporta també algunes qüestions prèvies: .

QUADRE 7: PAÏSOS AMB PROVA EXTERNA AL FINAL DE L’ENSENYAMENT SECUNDARI OBLIGATORI

França

Irlanda

Luxemburg

Holanda

Àustria

Portugal

Finlàndia

Dinamarca

Grècia

Itàlia

Regne Unit

Un avantatge de començar l’ensenyament secundari superior als 15 anys és assegurar que un percentatge més elevat d’alumnes comencen aquests i altres ensenyaments postobligatoris. De fet, tots els alumnes que als 15 anys acabessin l’ESO de tres anys haurien d’iniciar altres estudis (Batxillerat, CFGM o PIP). Cal tenir en compte que, mentre que la taxa d’escolarització fins als 16 anys és del 100%, com és natural en un tram obligatori, en la franja 18-20 anys ha baixat al 55,5%. El nombre de joves que es graduen d’algun ensenyament postobligatori (Batxillerat o FP) és sensiblement més baix que a la resta de països europeus i es manté molt per sota de la mitjana OCDE. En efecte, els sistemes educatius que comencen els ensenyaments secundaris postobligatoris als 15 anys poden "captar" millor l’alumnat i encarrilar-lo cap a algun estudi secundari postobligatori abans d’arribar al final de l’ensenyament obligatori (16 anys), la qual cosa facilita la continuïtat dels estudis encetats.

Amb la nostra proposta, molts alumnes començarien el Batxillerat dintre de l’edat d’escolarització obligatòria; també ho farien els alumnes dels Cicles Formatius de Grau Mitjà –que, en tot cas, els acabarien dintre ja de l’edat laboral i que, a més, per passar al Grau Superior, o bé podrien cursar el Batxillerat en Nocturn o a l’ICESD, o bé tindrien un any (17-18) per unes possibles "passarel·les" o curs pont que podria establir l’Administració en determinades especialitats; i, finalment, també ho farien els alumnes dels PIP, amb tot el seguit d’avantatges psicològiques i formatives que això comporta.

La LOGSE va optar per importar a Espanya el model d’escola comprensiva anglosaxona, sense els seus mecanismes compensatoris i sense tenir present els problemes que aquest sistema ja estava evidenciant. Un model tan comprensiu com l’espanyol-LOGSE (el més comprensiu dels models europeus, fins i tot més que el britànic), no pot assolir els reptes de qualitat que la societat ha posat en l’educació. Només un Batxillerat de 3 anys pot compensar un ensenyament comprensiu com és l’ESO en el model espanyol, perquè tindria dos grans efectes positius: per una banda, l’allargament del Batxillerat i el seu tipus d’ensenyament i aprenentatge; per l’altra, l’escurçament de l’ESO i les seves característiques pedagògiques, amb la qual cosa, a més, minvarien molts dels problemes derivats de la creixent la diversitat en aquesta etapa.

El Batxillerat de 3 anys comportaria, doncs, al nostre entendre, una revalorització de l’ensenyament secundari com a etapa terminal, una adequada preparació per a l’ensenyament superior universitari i professional, i una superació del debat sobre l’excessiva comprensivitat del sistema educatiu espanyol i català.

ASSOCIACIÓ DE CATEDRÀTICS D’ENSENYAMENTS

SECUNDARIS DE CATALUNYA

(ACESC-ANCABA)

C/ Pelai, 12, 7èE, 0801 Barcelona

Tel/fax 93 3026560 secretaria@acesc.net

www.acesc.net