La LEC. Una altre llei sense cap mesura per introduir la cultura de l'esforç en el nostre sistema educatiu.

Valoració del projecte de llei aprovat per la Comissió d'Educació del Parlament de Catalunya.

Sindicat AMES. (www.ames-fps.com).

Barcelona, 15/05/2009.

 

La nostra principal conclusió és que la LEC no servirà per millorar la qualitat del nostre sistema educatiu. La raó d'aquesta afirmació és que a la LEC no s'estableix cap mesura per diagnosticar el problema que tenim, ni per estimular als alumnes a preparar-se millor, ni per garantir que s’imparteixi un ensenyament de qualitat.

1.) A la LEC no s’estableix cap control extern dels coneixements dels alumnes en tot l’ensenyament obligatori (Primària i ESO). Això és imprescindible per saber la gravetat del problema i per intentar solucionar-lo. No hem d’oblidar que, a nivell estatal, Catalunya va quedar en el penúltim lloc en les proves PISA.

Malgrat les peticions que des del sindicat AMES hem fet al Departament i als partits polítics, en cap lloc de la LEC es parla de:

a) Establir proves externes a l’alumnat al final de l’ESO, com es fa en altres països. Proves que estimulin a l’alumnat a preparar-se millor, que permetin garantir a les famílies que les qualificacions que donen els centres realment corresponen als coneixements adquirits pels alumnes, i que assegurin que els alumnes que comencin el Batxillerat o la FP estan prou preparats per poder aprofitar aquests estudis.

b) Informar a les famílies dels rendiments acadèmics dels centres abans de formalitzar la matrícula dels seus fills. Actualment ningú, inclosa la pròpia Administració, sap la qualitat d’ensenyament que es donen en els centres. Això no passa en els altres sectors de l’activitat humana com per exemple, a l’alimentació, la indústria, el transport, etc. En tots ells l’Administració assumeix la seva obligació de fer controls dels productes i d’informar al usuari o consumidor.

Sembla que el que interessa als impulsors de la LEC no es millorar la preparació de l’alumnat, sinó poder fer unes estadístiques d’aparent èxit escolar. Es tracta d'estadístiques només per a consum intern, perquè en les proves internacionals sempre tornem a fer el ridícul.

2.) La LEC simplement és una llei de gestió de l'ensenyament. És una llei pactada entre dirigents de molts col·lectius (partits polítics, federacions de centres privats, directors de centres públics, federacions d'AMPAs, responsables municipals, etc.) sobre la base argumental de considerar que el principal problema del fracàs escolar és el professorat, especialment el professorat de l'ensenyament públic.

En la LEC tots els estaments passen a tenir més competències, menys el professorat de l'ensenyament públic, que perd en tot, i l'alumnat, que continua sent maltractat, al no respectar-se el seu dret a tenir un sistema educatiu que premiï l'esforç i a poder triar el que volen fer a partir dels 14 anys. Ensenyament obligatori fins els 16 anys no vol dir que tots han d'estar junts en la mateixa aula.

A) Entre els col·lectius que estan a favor de la LEC podem citar a:

A1.) El PSC, CiU i ERC. El PSC, que pot presumir d'una llei pactada amb l'oposició i, per tant, que pot durar molts anys, mentre no canviï la LOE, d'haver aconseguit donar més poder als municipis i de reafirmar el seu model de zones escolars. CiU que ha aconseguit que es reconegui el dret dels centres privats a la concertació, a tenir un ideari propi, mentre estigui d'acord amb la Constitució i l'Estatut, i a què es pugui concertar també la post-obligatòria i l'etapa de 0 a 3 anys. ERC que ha mantingut que no es faci la tercera hora de castellà, malgrat la legislació estatal vigent, i que només els alumnes que iniciïn el primer ensenyament tinguin dret a rebre ajuda individualitzada en castellà durant un any.

A2.) Els directors de centres públics. Gràcies a la denominada autonomia de centre i al projecte de centre, tindran més competències per gestionar al professorat, i sense cap perill de continuïtat laboral, per manca de controls externs sobre el rendiment acadèmic del seu alumnat ni sobre el possible descens de matriculació. Segons la LEC la Direcció del centre està habilitada per intervenir en l'avaluació de l'activitat docent i de gestió del personal del centre. D'altra banda la Direcció pot demanar a l'Administració places de professor amb perfils molt concrets per formar part de l'equip de suport al projecte educatiu de centre, de l'equip de suport al projecte de direcció, i del grup de persones per fer tasques d'especial responsabilitat. Totes aquestes places es cobriran a través dels concursos específics (Art. 123.6), que són uns nous concursos diferents als concursos generals tradicionals, que sí que estan basats en capacitat i mèrits.

Tot aquest articulat deixa la porta oberta a l’arbitrarietat en la conformació de la plantilla de professors del centre, en lloc d'establir un sistema d'estabilitat laboral i promoció professional basat en la capacitat, mèrits i, sobretot, en els resultats docents, és a dir en l'increment de competències dels seus alumnes, que sí que es pot mesurar objectivament.

A3.) Els propietaris de centres privats. Aquests veuran augmentat el concert i podran sol·licitar la concertació del Batxillerat, la FP i la llar d'infants.

A4.) El professorat dels centres concertats. Se’ls ofereix una homologació amb el professorat de la pública dintre de tres anys, sense demanar cap concurs de mèrits, com sempre es fa a la pública. En realitat aquests professors no passaran a la situació actual del funcionaris docents, sinó a la futura situació laboral derivada de la LEC, és a dir que tindran la mateixa inseguretat laboral que en el futur tindran ells. Considerem que aquests professors han de tenir millores econòmiques però en funció dels resultats de la seva tasca professional, que és la de preparar bé els seus alumnes, i d'altres mèrits professionals com les seves publicacions didàctiques, la participació en activitats relacionades amb el treball i el seus títols acadèmics. Una homologació generalitzada de sou amb els de la pública sense necessitat d'oposicions o concurs de mèrits, és reafirmar la cultura de què en l'educació no és necessari la qualitat del treball.

A5.) Els responsables de municipis. Els ens locals podran realitzar la programació dels ensenyaments de formació professional i l’aplicació dels programes d’avaluació i el coneixement dels seus resultats.

B) Entre els col·lectius contraris a la LEC podem citar a:

B1) El PPC, IC-V i Ciutadans. El PPC no ha aconseguit introduir la llibertat d'elecció de centre, la possibilitat d'elecció de llengua bàsica, un sistema educatiu sense promoció automàtica de repetidors, i la potenciació del mèrit i l'esforç de l'alumnat. IC-V no ha aconseguit que hi hagi un tracte preferent per a l'ensenyament públic ni la no concertació dels centres amb escolarització diferenciada, Ciutadans no ha aconseguit que el castellà també sigui llengua vehicular en el sistema educatiu català.

B2) El professorat dels centres públics. Com que les places de professor amb els perfils demanats pels Directors es cobriran a través dels concursos específics, que són uns nous concursos diferents als concursos generals tradicionals, la LEC deixa la porta oberta a l’arbitrarietat i a l’amiguisme en la conformació de la plantilla de professors del centre. Al no existir proves externes el professorat no disposarà de proves objectives per a demostrar la seva professionalitat davant d'un enfrontament amb el Director. A més no assegura l’existència de professors especialistes ja que en lloc de parlar d’impartir les matèries de la seva especialitat, simplement parla de les matèries que li siguin encomanades.

B3) Els alumnes de Primària, ESO, CFGM i Batxillerat. Al no existir proves externes, per interessos de centre, en relació a disposar de prou places pels alumnes que arriben, molts alumnes són promocionats de curs i d'etapa, malgrat no estan prou preparats. Al constatar l'alumnat que no cal treballar per passar de curs, disminueixen l'esforç i, per tant, l'aprenentatge de les matèries, En conseqüència disminueix el nivell de coneixements i d'hàbits de treball dels alumnes. Així els alumnes perden els millors anys, de vegades els únics, que tenen per a preparar-se per a la seva vida d'adult.

3.) Les propostes d'AMES acceptades són molt poques. Les úniques propostes que ens han acceptat són:

L'acceptació d'aquestes esmenes és completament insuficient per considerar que aquesta llei ja és una bona llei.

4.) Els grans sindicats de l'ensenyament públic en lloc de criticar la LEC per no millorar el sistema educatiu ho fan bàsicament per mantenir els concerts.

Els grans sindicats del sector públic han convocat una tercera vaga contra la LEC el proper 10 de juny. Lamentablement, no ho han fet per demanar la recuperació de la cultura de l’esforç, ni un sistema plural perquè cada alumne pugui trobar un camí que s’adapti a les seves capacitats i inquietuds, sinó per demanar:

En el sindicat AMES considerem que la crisi que avui pateix l'ensenyament en el nostre país no és perquè hi hagin centres privats concertats, ni perquè hi hagin alumnes escolaritzats en mòduls prefabricats, ni per manca de diners. Nosaltres pensem que sense centres concertats, sense barracons i amb més diners, el nostre sistema educatiu tampoc funcionaria.

El problema és la manca d'estímuls per treballar i la manca de controls externs per part de l'Administració, que no vol assumir les seves responsabilitats, ni que se sàpiga la gravetat del problema que ella mateixa ha creat amb aquest model que no funciona.

El que estan fent aquests sindicats es desviar l'atenció sobre les causes reals del problema. Malgrat això tenen raó en protestar contra la LEC i en convocar una nova vaga. Els nostres responsables polítics han de saber, abans que aprovin aquesta llei, que si una gran part del professorat està en contra, és perquè no han fet una llei de país sinó una llei de molt curta durada.

En conclusió, us animem a tots a participar en la vaga i en les manifestacions del 10 de juny.