TECNOLOGIA

INTRODUCCIÓ

La humanitat està unida a la tecnologia des dels seus orígens. Els primers passos de la presència de l’home d’amunt la terra es defineixen en termes de desenvolupament tecnològic: paleolític, neolític, edat de bronze, edat del ferro. Per evolucionar com a espècie, l’home ha emprat la tecnologia com una perllongació d’ell mateix per adaptar-se a l’entorn tot modificant-lo. El grau de desenvolupament d'un país es mesura, entre altres coses, per la seva capacitat per respondre als nous reptes tecnològics. La seva presència en la vida quotidiana ha estat una constant en l’evolució de la humanitat i, des de la Revolució Industrial ençà, cada vegada és més necessari que la tecnologia formi part de la formació bàsica de la ciutadania. És per això que tots els sistemes educatius amb secundària obligatòria han introduït la tecnologia com a àrea comuna.

L’àmbit de la tecnologia engloba tot el conjunt de coneixements teòrics i pràctics que, degudament organitzats i sistematitzats, resolen diferents necessitats humanes. El seu camp d'aplicació és amplíssim, ja que ho són tant els coneixements científics amb els quals es relaciona, com les diverses necessitats que ha de resoldre. Així, sovint es fa difícil situar-la de manera genèrica sense tenir present alguna aplicació o especialització que la delimiti.

Les necessitats que ha de resoldre poden ser de característiques molt diverses: van des de disminuir un esforç fins a millorar la productivitat, eliminar riscos, ampliar les possibilitats de lleure, accedir a la informació, conservar aliments, fer sostenible un procés de fabricació o simplement fer que la vida sigui més atractiva i confortable.

Caracteritza la tecnologia el fet de tenir un procediment propi que anomenem procés tecnològic, el qual, al seu temps, actua com a contenidor de diverses metodologies, entre altres: anàlisi, resolució de problemes, documentació i verificació.

La tecnologia pren com a punt de partida tant la seva pròpia tradició com els coneixements aportats per cada una de les branques de la ciència i, de manera organitzada, els aplica a una situació concreta. La tecnologia recull els resultats obtinguts en àmbits molt diferenciats de la ciència, bo i seleccionat el que li és útil a cada especialitat; per això no es pot considerar com el vessant pràctic d’una àrea determinada. A la vegada, però, el fet que hagi de resoldre determinats problemes pràctics, representa per a la ciència un estímul per a la recerca de solucions. És per això que, tot i que tenen objectius i procediments diferents, sovint, ciència i tecnologia se’ns presenten com un tot que anomenem tecnociència. Un cop plantejada una necessitat i proposada una solució, la tecnologia fa ús dels continguts de la tècnica per materialitzar-la, valorar-ne la viabilitat, modificar-ne les condicions si cal, etc. Així, la tecnologia depèn de les possibilitats de la tècnica a l'hora d'oferir solucions, però, en alguns casos, el fet que es proposi una solució determinada pot afavorir el perfeccionament d’una tècnica o l’aplicació d’una de nova.

La paraula tecnologia té, de fet, dues accepcions. D’una banda designa, com hem vist, el conjunt de coneixements que satisfan diferents necessitats humanes; és aleshores que parlem de tecnologia mecànica, tecnologia alimentària o desenvolupament tecnològic. Però el terme tecnologia designa també la ciència inductiva i general dels esquemes i principis tècnics; la tecnologia, en aquesta accepció, estudia la història, els procediments i les consecucions de la tecnologia entesa en la accepció anterior. La tecnologia ha entrat a l’ensenyament obligatori en les seves dues accepcions.

El desenvolupament de l’àrea de Tecnologia a l’Educació secundària obligatòria ha d’oferir a l’alumnat, com totes les altres àrees, un ampli ventall de metodologies i estratègies que, dins del marc del procés tecnològic, permetin arribar a tota la població escolar i tenir en compte la diversitat de capacitats i interessos que presenta. Ha de procurar compaginar en tot moment el vessant teòric i el vessant pràctic, salvant la dicotomia entre treball intel·lectual i treball manual que tan sovint es presenten enfrontats. Cal també desenvolupar en l’alumnat la capacitat de ser usuaris crítics i responsables de la tecnologia. Així com estimular també el respecte als diversos estadis de desenvolupament tecnològic amb què es poden trobar diverses societats.

Per la seva especificitat, l’àrea de Tecnologia ha de mantenir coherència, entre altres, amb l’àrea de Ciències de la naturalesa, i Educació visual i plàstica, ja que s’hi treballen continguts comuns que afecten les relacions entre ciència, tecnologia i societat, i, com totes les altres àrees, ha de tenir presents els continguts desenvolupats en les àrees més instrumentals, com ara les Matemàtiques i la Llengua.

Les capacitats bàsiques que es pretenen potenciar es recullen en els objectius generals. Les intencions proposades es dirigeixen sobretot a introduir-se en l’àmbit tecnològic, a incorporar-hi els coneixements propis de l’àrea i a saber-los aplicar en el marc d’un treball individual i col·lectiu rigorós i ben fet.

L’àrea s’ha concebut de manera que, des dels continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals, s’estudiïn quines són i han estat les diverses necessitats humanes que requereixen la tecnologia, tant pel que fa a necessitats genèriques com a necessitats d’instruments o tècniques que ajuden a facilitar la vida. Sobre la producció d’objectes, es té en compte la disponibilitat dels recursos naturals i l’ús que facin les persones. Sobre l’evolució tecnològica es pretén veure com han anat evolucionant les necessitats humanes, des de la fabricació de materials i objectes fins a l’evolució i ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Finalment es presenta a l’alumnat la necessitat de treballar d’acord amb unes normes internacionals que facilitin l’intercanvi i la sistematització de la informació.

Amb els procediments es pretén que l’alumnat sàpiga aplicar aspectes de la tècnica d’ús generalitzat i diversos àmbits de la tecnologia, i comparar la dificultat de realitzar un procés de construir un objecte de forma artesanal i en un sistema de producció organitzada. En aquest sentit, es presentarà als nois i noies les formes d’organització i de gestió que acompanyen el funcionament d’una indústria o d’una empresa. A més, l’alumnat ha de saber recollir informació i transmetre els seus propis coneixements de manera correcta, utilitzant les tècniques de representació adients i incorporant l’ordinador en les seves activitats quotidianes i com a mitjà per a la comunicació i l’obtenció d’informació. Pretén també que l’alumnat utilitzi les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines per explorar, analitzar, intercanviar i presentar la informació.

Els valors, normes i actituds potencien l’hàbit d’actuar amb correcció i seguretat, així com desenvolupar una actitud crítica envers l’ús i l’abús de la tecnologia, de respecte als diversos estadis de desenvolupament tecnològic, de valoració de les diferents formes d’incorporació al món productiu.

El currículum d’aquesta àrea és integrador i globalitzador, ja que incorpora diverses metodologies i activitats per apropar-se al món real; mostra l’enorme ventall de possibilitats que la societat actual ofereix als futurs ciutadans i ciutadanes, fa conèixer i valora els diversos estadis d’evolució social i combina una bona formació científica i una elevada preparació tècnica per poder avançar cap a una millor qualitat de vida.

Sobre la distribució de l’àrea, mentre que els continguts conceptuals es presenten seqüenciats curs per curs, els objectius terminals (que globalitzen aspectes de procediments, de conceptes i de valors) estan agrupats per cicles, i els continguts procedimentals i actitudinals s’engloben en una llista única per a tota l’etapa, igual com els objectius generals. Són els objectius terminals els que han d’inspirar la programació d’aula feta per cada departament o per cada professor/a. Convé tenir en compte, però, que els diferents objectius terminals de cada curs són acumulatius. És a dir, en cas de no ser assolits en un curs, cal que ho siguin en els següents.

La distribució de continguts s’ha fet d’acord amb els criteris següents:

A primer curs, es treballen el materials d’ús freqüent en la tecnologia, s’analitzen objectes que es poden construir amb aquests materials, i s’utilitza la representació gràfica com una eina normalitzada per dissenyar construccions i muntatges. Es reintrodueixen els conceptes, dispositius i serveis bàsics de les tecnologies de la informació i de la comunicació que s’han estudiat a l’Educació primària. Aquests elements permetran a l’alumnat utilitzar l'ordinador com una eina que els facilitarà l’emmagatzematge, presentació i actualització dels seus treballs.

A segon curs, l’alumnat haurà de conèixer les principals necessitats humanes: l’alimentació, el vestit i l’energia. Dissenyarà, planificarà i muntarà els seus primers circuits elèctrics. Ampliarà els seus coneixements en el món informàtic, amb el tractament bàsic d'informacions sonora, gràfica i icònica –amb programes de disseny i dibuix per ordinador-, i la seva integració, de manera que l'alumnat arribi de manera pràctica al concepte de document multimèdia. El full de càlcul materialitza el treball amb informació numèrica, i les aplicacions de diàleg i treball en grup estenen el repertori d'instruments de comunicació interpersonal. Aquestes eines serviran de complement a l’hora de dissenyar els primers circuits elèctrics, les primeres vistes d’objectes, l’estudi econòmic d’un objecte i la integració de totes aquestes tasques en un únic document.

El tercer curs té com element central l’habitatge, les seves característiques, els principals materials de construcció i els seus elements estructurals. Sobre les instal·lacions d’aigua, es desenvoluparan activitats de manteniment i reparació. En les de gas, només aprendran el funcionament i les normes de seguretat. I sobre les instal·lacions elèctriques, a banda de les principals tasques de seguretat, l’alumnat dissenyarà i construirà circuits domèstics. En l’àmbit de l’habitatge, no podrem obviar la presència dels motors elèctrics, que serviran de punt de partida per introduir els tèrmics. Les màquines domèstiques ens permetran l’estudi, càlcul, anàlisi i muntatge de diferents mecanismes. Una vegada més, les tecnologies de la informació i la comunicació ens facilitaran la tasca d’elaboració de plànols, circuits, muntatges, recerca d’informació, així com l’adquisició de dades de l’entorn físic, i s’introduiran els conceptes de model i de simulació per ordinador. Els conceptes de dades estructurades i de base de dades relacional són presentats i concretats amb varietat d'exemples que permeten practicar tècniques d'ordenació, selecció i presentació de la informació.

Al quart curs, l’alumnat haurà de conèixer les principals característiques dels mitjans de comunicació aèria, marítima, per terra i la comunicació de la informació. Coneixerà com és una empresa. Estudiarà el processos de fabricació. S’introduirà en el món de la tecnologia de control i seguint un procés tecnològic complet, construirà la seva primera màquina controlada des de l’ordinador. En aquest apartat s’introduiran els conceptes fonamentals d'algorísmica i s'utilitzaran els llenguatges de programació apropiats. Aquest projecte es podrà divulgar amb el disseny i creació d’una pàgina web. La utilització de les tecnologies de la informació i d'Internet al llarg de tota l'etapa permetrà valorar qüestions sobre l'ús i la privacitat de la informació.

OBJECTIUS GENERALS

En acabar l'etapa, l'alumnat ha de ser capaç de:

  1. Relacionar elements bàsics de cultura tecnològica que li permetin de comprendre els canvis que es produeixen en les formes de vida: relacions ésser humà-natura, relacions socials i de producció, i l’aparició de noves tecnologies.
  2. Reconèixer les necessitats individuals i socials més properes i les solucions més adequades que li ofereix l’entorn tecnològic.
  3. Conèixer i analitzar l’explotació dels recursos naturals i l’ús dels productes de la tecnologia en el context del desenvolupament sostenible.
  4. Analitzar el funcionament d'instruments, aparells, i processos de transformació o fabricació, i descriure’n la utilitat.
  5. Utilitzar els procés tecnològic en les seves realitzacions, projectant i construint objectes senzills, elaborant la documentació necessària i usant la terminologia i simbologia normalitzades.
  6. Conèixer i manejar els elements bàsics de maquinari i programari d’un sistema informàtic i de comunicació, tot identificant els seus efectes en els àmbits personal, social, econòmic i ètic.
  7. Aplicar les tecnologies de control en el disseny i construcció d’objectes tecnològics, tot emprant els algorismes i llenguatges apropiats.

CONTINGUTS

Procediments

  1. Manipulació directa.
    1. Anàlisi, planificació i construcció d'objectes senzills en el marc del procés tecnològic.
    2. Realització d'operacions de muntatge, seqüenciació de diferents operacions, tria d’eines i instruments adients per a l’operació a realitzar, mesura d’objectes i muntatge de sistemes informàtics senzills.
    3. Utilització d’instruments de mesura de longitud, d’aparells de mesura elèctrics, d’eines, d’aparells i màquines, d’estris de dibuix, i d’ordinadors per a la creació de documents, el disseny, el control i l'automatització.
  2. Representació i interpretació gràfica.
    1. Identificació de símbols i seqüència de símbols.
    2. Utilització de la simbologia.
    3. Elaboració d'esquemes.
    4. Confecció de plànols a escala.
    5. Utilització de l'ordinador per a la representació i la interpretació gràfica.
  3. Obtenció d'informació.
    1. Observació directa de processos d’obtenció, transformació i elaboració d’objectes. Observació de materials, mecanismes, circuits i instal·lacions.
    2. Transmissió oral dels treballs propis, recerca d’informació a partir de persones, realització d’enquestes i elaboració d’entrevistes.
    3. Documentació escrita: interpretació de manuals d’instruccions d’aparells, guions de treball experimental. Recerca de revistes, diaris, enciclopèdies i xarxa telemàtica.
    4. Utilització d’Internet, ordinadors i perifèrics per a l’adquisició de dades i la cerca, el filtratge i la selecció d’informació.
  4. Tractament de la informació.
    1. Càlcul, tabulació i classificació de dades. Codificació de la informació (dades textuals, numèriques, icòniques, gràfiques, sonores i senyals).
    2. Elaboració de treballs i projectes.
    3. Elaboració de memòries tècniques. Realització de projectes a partir d’una necessitat: disseny, selecció i assaig de materials i solucions constructives, estudi econòmic, construcció i avaluació.
    4. Utilització de mitjans informàtics i telemàtics per a la planificació, producció, difusió i presentació de treballs i projectes.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Humanitat i tecnologia.

    1. Les necessitats humanes en l'alimentació, l'habitatge, el vestit, l’energia, el transport i la comunicació d'informació.
    2. Els instruments i les tècniques per facilitar la vida referents a l'alimentació, l'habitatge, el vestit, l'energia, el transport i la comunicació d’informació.
  1. Producció i elaboració de materials i d'objectes.
    1. La fabricació i l'elaboració de materials i productes.
    2. El treball artesanal i el procés industrial.
    3. El control i la modelització.
    4. Les eines comunicacionals.
  2. Evolució tecnològica.
    1. Els canvis de les necessitats humanes i l’evolució tecnocientífica.
    2. L'evolució en la fabricació de materials i d'objectes.
    3. Els avantatges i els inconvenients de les consecucions de la tecnologia. Sostenibilitat.
    4. L’electrònica digital i l’analògica, la tecnologia de control i la robòtica.
    5. L’evolució de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
  3. Seguretat i normalització.
    1. La simbologia.
    2. La representació de dibuixos a escala, les projeccions i l’acotació.
    3. Les normes de seguretat en el treball.
    4. La normalització.

Valors, normes i actituds

1. Valoració de l'activitat tecnològica.

1.1. Respecte envers les condicions de treball.

1.2. Correcció en la utilització d'objectes, materials i mitjans tecnològics.

1.3. Correcció en el llenguatge de les comunicacions.

1.4. Ordre i polidesa en el treball individual i en grup.

1.5. Rigor en la resolució de problemes tecnològics.

2. Valoració de la tecnologia en l'entorn social.

2.1. Conscienciació de la necessitat de la normalització tecnològica.

2.2. Actitud crítica davant de l'ús de la tecnologia i la seva repercussió social.

2.3. Valoració positiva de professions i treballs.

2.4. Actitud crítica respecte a les fonts d'informació.

2.5. Consideració de la limitació dels recursos naturals.

2.6. Consciència de la importància de l'aportació del treball individual al treball en grup.

PRIMER CICLE

PRIMER CURS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Materials.

Representació gràfica.

Tecnologies de la informació i la comunicació.

Disseny, construcció i anàlisi d’objectes.

SEGON CURS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Alimentació.

Tèxtil.

Electricitat.

Tecnologies de la informació i la comunicació.

Disseny, construcció i anàlisi d’objectes

Representació gràfica.

OBJECTIUS TERMINALS

  1. Descriure les propietats i aplicacions més importants d’alguns materials bàsics.
  2. Representar i/o projectar proporcionalment i a escala, l'alçat, la planta i el perfil d'un objecte senzill o un habitatge.
  3. Calcular les mides d'un objecte o un habitatge, tant a partir d'un dibuix a escala com amidant-lo.
  4. Utilitzar els símbols normalitzats dels elements per esquematitzar circuits elèctrics, electrònics o mecànics senzills.
  5. Confeccionar projectes senzills referits a objectes, circuits, instal·lacions o processos.
  6. Identificar i descriure els elements estructurals i funcionals bàsics d’ordinadors, perifèrics i elements de comunicació.
  7. Utilitzar les eines de processament de textos per elaborar, produir i manipular documents de text, amb integració de gràfics i imatges.
  8. Utilitzar i valorar els entorns de comunicació i de treball cooperatiu.
  9. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i fer-ne ús en l’àmbit tecnològic.
  10. Manejar amb soltesa les eines de disseny, creació, selecció i processament d’informació estructurada.
  11. Comparar la producció industrial i l’artesanal en el procés de fabricació d'un determinat material o objecte.
  12. Ser creatiu en les tasques de disseny, valorant la funcionalitat i l'ergonomia.
  13. Realitzar balanços econòmics senzills relacionant la qualitat amb el cost i amb el preu en el mercat.
  14. Construir objectes a partir d’una necessitat, prèvia selecció dels components, aplicant criteris respectuosos amb el medi.
  15. Analitzar objectes, processos i el funcionament d'aparells senzills de l'entorn immediat.
  16. Identificar i utilitzar eines, instruments, aparells i utillatges amb propietat, d’acord amb les normes de seguretat.
  17. Cercar i seleccionar informació en diferents fonts: persones, entitats, empreses, mitjans especialitzats i xarxa telemàtica, que permetin solucionar un problema tecnològic.
  18. Valorar la relació entre les necessitats humanes en l’alimentació i la producció, elaboració i conservació d’aliments.
  19. Contrastar els principals mètodes de conservació casolana i industrial d'aliments.
  20. Identificar les fibres i les tècniques de filat i teixit més utilitzades.
  21. Utilitzar els productes tèxtils i identificar els lligaments senzills.
  22. Muntar alguns circuits o instal·lacions a partir d'esquemes, i comprovar-ne el funcionament.
  23. Identificar els símbols dels elements elèctrics i mecànics d’aparells, circuits, instal·lacions.
  24. Esquematitzar circuits elèctrics o mecànics senzills, fent ús de simbologies convencionals.
  25. Identificar i emprar les magnituds, la simbologia i les unitats elèctriques i els instruments que les mesuren.
  26. Valorar la necessitat de l'aprofitament, reutilització, reciclatge de materials i de l’ús de materials no contaminants.
  27. Ser conscient de la tecnificació, la industrialització i la seva evolució com a resposta a les diferents necessitats humanes.
  28. Valorar la necessitat d'utilitzar la simbologia internacional i la normalització tecnològica.
  29. Valorar la planificació del treball en equip, col·laborant-hi activament i respectant l'aportació dels altres membres de l’equip.
  30. Col·laborar a mantenir en condicions adequades l'aula de Tecnologia, el material propi i el d'ús comú.
  31. Valorar l'ordre, la polidesa, el rigor i la qualitat, tant del treball intel·lectual com del manual.
  32. Valorar críticament les condicions de treball i el compliment de les normes de seguretat laboral i acostumar-se a aplicar-les de forma continuada.

SEGON CICLE

TERCER CURS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Habitatge.

Representació gràfica.

Mecanismes i motors.

Tecnologies de la informació i la comunicació.

QUART CURS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Transport.

L’empresa.

Tecnologia de control.

Procés tecnològic.

Tecnologies de la informació i la comunicació.

OBJECTIUS TERMINALS

(Els objectius terminals de l’1 al 32 del Primer cicle també són propis del Segon cicle.)

  1. Conèixer les condicions d'habitabilitat i indicar les principals tècniques de conservació de l'habitatge i els estris necessaris per dur-les a terme.
  2. Descriure els mecanismes més importants de les màquines, identificant la transmissió de moviment i l'energia utilitzada.
  3. Identificar i descriure les diferents parts i el funcionament dels motors de combustió interna i elèctrics.
  4. Identificar els factors que caracteritzen l'eficàcia de les màquines i relacionar-les amb les diferents fonts d'energia.
  5. Assenyalar els grans sectors industrials de Catalunya i analitzar les condicions naturals, econòmiques, tècniques i socials que afavoreixen la implantació d’una determinada indústria en una zona.
  6. Descriure el funcionament general de les indústries i les seccions en què són constituïdes.
  7. Relacionar els factors que poden permetre que les noves tecnologies millorin el procés de producció: aplicació de la informàtica, substitució d'eines per la robótica amb disminució de riscos i millora de l'eficàcia.
  8. Identificar i seguir les fases del procés tecnològic en les seves realitzacions.
  9. Muntar un robot o manipulador senzill, així com el programa que permeti controlar el seu funcionament.
  10. Utilitzar entorns de simulació i de modelització de dades.
  11. Utilitzar instruments informàtics d’adquisició de dades i de control de dispositius senzills.
  12. Realitzar algorismes de processos senzills i codificar-los en un llenguatge apropiat.
  13. Utilitzar les eines de tractament multimèdia per a la creació i la difusió de documents multimedials.
  14. Adquirir una actitud crítica davant les ofertes i solucions aportades per la tecnologia.