BATXILLERAT VERSIÓ PROVISIONAL 1 EN REVISIÓ 18/07/01 QUÍMICA

INTRODUCCIÓ

La Química del Batxillerat va adregada a l'alumnat que tè interès per la ciència i, concretament, pels continguts específics de la Química. Es pretèn proporcionara¡ una base química s¿)Iida, que li permeti de fer el lligam ainb les idees bàsiques d"altres mat¿ries de la modalitat, com ara la Física, la Biologia, la Geologia i les Ciè'ncies de la Terra i del medi ambient. En aquest mateix coptext tambè caldrà establir una relació entre la Química i la Tecnologia, evidenciar all¿> que la Química aporta a la societat i remarcar I'ús de materials diversos, palesant la relació entre la seva constitució interna i les seves propietats, l'aplicació de conceptos i tècniques a I'estudi de processos industrials propers i senzills i tots aquells processos quotidians que ens mostri la Química.

Com en I'etapa educativa anterior, s'han de tenir present que l'aprenentatge es construeix progressivarnent a partir de la modificació i consolidació de coneixements. Els alumnes parteixen d'unes idees prèvies, que poden ser espontànies o adquiridas en estudis anteriors, i que s'ha d'ensenyar l'alunmat a ampliarles, modificar-les o 4profimdir- les. Tambè els alumnes són mès madurs intel-lectualment i psíquicament, per la qual cosa tenen un potencial d'iniciativa i d'autonomia.personal mès elevat que cal desenvolupar. La capacitas de raonament abstracta ja està mès perfilada i s'ha d'afavorir i consolidar.

En els continguts conceptuals es proposa en especial 'I'aproflmdiment en el pas de I'estudi qualitatiu al quantitatiu, i tarnbè la introducció de conceptos nous. A tall d'exemple: els gasos passen a treballar-se des d'un punt de vista quantitatiu; es dóna caràcter quantitatiu i es concreta la idea de transferencia energètica; de la idea de canvi químic es passa a estudiar a fons difererits tipus de reaccions; les nocions d'àtoms, molèculas i ions es concreten fins a construir I,'àrnplia base que permet justificar el comportament quín-ñc dels sistemes.

Tambè es proposa una reflexió sobre la relació entre la naturalesa dels conceptos químics i els fets experimentals, que són la base de les diferents teories químiques. La construcció d'aquestes teories implica la introducció de raonaments propis de la ciència: capacitas de formulació i verificació d'hipótesis, utilització de models per interpretar situacions intangibles i establi-ment de re'---Clorls entre Variables.

El coneixement dels principis químics permet contribuir ' a comprendre I'estructura, les característiques i la reactivitat de compostos bioquímics, que son mes completos. El coneixement de substancies quíniiques -1 de I'estructura de la matèria ajuda a la comprensió de la composició, el comportament químic i I'estructura dels materials geol¿>gics.

L'estudi fisicoquímic dels sistemes materials permet interpretar fenómens propis de la dinàmica dels materials geogènics, com són la sedimentació, la solubilitat i la meteorització. A mès, la . 1 .

química es recolza en la física fonamentalment en qüestions energètiques, entrópiques, electrostàtiques i ondulatóries.

Els procediments es treballen ainb una major exigencia en la qualitat i arnb un augment del grau de complexitat: avengos en el nivèll. d'expressió i en el lèxic, en la precisió dels càlculs, en l'autonomia en la selecció del procediment, i en la capacitas d'organització. Aquestes capacitats s'han de fer clàr-ament explícitas en la realització de treballs experimentals. En el Batxillerat es demana ja unes grans dosís d'iniciativa personal, de seguretat en les tasques que es realitzen, de relació entre I'experiència que es realitza i els conceptos que es volen treballar.

Pel que fa als valors i les actituds, es proposa impulsar l'autonomia i la iniciativa, i l'adquisició d'una base científica que permeti l'argumentació en temes que relacionen la ciencia amb la societat. Ès impo!lant,, tambè, la consolidació d'hàbits de treball bàsics per a I'estudi d'aquesta materia.

Tots aquests plantejaments permeten contribuir des de la Química a l'assoliment dels objectius generals del Batxillerat, tant pel que fa al creixement personal dels alumnes com a la incorporació de nous continguts. Podríem dir que es pretèn afavorir el desenvolupament intel-lectual en relaci¿> amb la maduresa en el raonament, a la iniciativa per buscar informació i resoldre problemas, a l'adquisició d'un grau d'autonomia mès elevat, a la millora en I'organització del propi treball, a la participació en el treball en equip, a la correcció i precisió en I'expressi¿>, el lèxic i en els resultats obtinguts.

 

OBJECTIUS GENERAIIS

L'alumnat, en acabar la materia, ha de' ser capas de:

1. Relacionar els canvis que es produeixen en un sistema material ainb la variació d'energia implicada en el canvi i amb la constitució del sistema, fent ús de les teones que expliquen el comportament dels sistemes químics'.

2. Descriure la composició, estructura, propietats i procès d'obtenci¿> d'alguns materials i productos químics en el món actual i ser conscient de la seva importancia en la millora de la qualitat de vida de les persones.

3. Realitzar, acuradament i amb autonomia, treballs. experimentals prèviament dissenyats i d'altres de caràcter investigatiu.

4. Elaborar estratègies per plantejar i resoldre problemas qualitatius i quantitatius de caire teóric i experimental.

5. Usar el llenguatge apropiat per descriure el comportament dels sistemes químics i els canvis que s'hi produeixen.

6. Demostrar capacitas d'organització, de sistematització i de raonarnent en tots els treballs que es proposin dintre de la disciplina de la química.

7. Participar activament en equips de treball al laboratori, a l'aula i fora d'escola, i assm'nir la responsabilitat que, com a membre del grup, li pertoca.

8. Relacionar els continguts apresos amb algunes aplicacions de la química a la vida quotidiana, al coneixement dels processos mediainbientals i a la industria química.

9. Mostrar determinadas actituds caracten'stiques de la ciencia lligades a I'observació, I'experimentació, I'ús de la terminología específica, el raonament i I'ilsperit crític.

CONTINGUTS

Fets, conceptos i sistemes conceptuals

1. La materia des del punt de vista macrosc¿>pic.

1. 1 Substàncies pures. Canvis d'estat. Diagrama de fases.

1.2 Mescles i solucions. Principals mètodes de separació dels components.

1.3 Tipus de dissolucions i dispersions. Composició de les dissolucions. Solubilitat. Propietats col-ligatives.

2. La materia des del punt de vista microsc¿>pic.

2.1 Teoria atómica de Dalton. Quantítat de substancia. Fórmules empíriques i moleculars. Taula periódica.

2.2 Modeis atómics. Configuració electrónica dels àtoms. Propietats atómiques.

2.3 Molècules simples. lons monoatómics i poliatómics. L'enllag covalent, iónic i metàl-lic i les forces intermoleculars. Predicció de la geometría de molèculas senzilles.

2.4 Interacció de la radiació electromagnètica ainb els àtoms i molèculas.

3. La relació entre els nivelas macroscópic i microscópic de la materia.

3.1 Estructura i propietats dels gasos, líquids i sólids. Lleis dels gasos. Teoria cinèticomolecular dels gasos.

3.2 Propietats i estructura dels diferents tipus de xarxes cristal-lines: ióniques, covalents, metàl-liques i moleculars.

3.3 Propietats i estructura de les dissolucions. Electrólits moleculars i iónics.

4. La reacció química.

4.1 El canvi químic. Característiques.

4.2 Estequiometria de les reaccions químiques amb intervenció de g asos i substancies en dissolució.

4.3 Tennodinàmica química. Energia de reaidció. Entalpia de reacció. Llei de Hess. Entropia, entalpia lliure i espontaneytat de les reaccions químiques.

4.4 Equilibri químic. Quocient de reacció i constant d'equilibri. Principi de Le Chatelier.

4.5 Velocitat i mecanismo de reacció. Factors dels que depèn la velocit,at. Catàlisi. Teories sobre la velocitat de reacció.

5. Tipus de reaccions químiques.

5.1 Propietats dels àcids i bases. Teoria de Àrrhenius i de Brónsted i Lowry. L' escala de pH. Reaccions àcid-base. Volumetries àcid-base.

5.2 Reaccions de precipitació. Substàncies i¿>niques solubles i insolubles. Constant de producte de solubilitat. Predicció de reaccions de precipitació.

5.3 Reaccions redox. Evolució del concepte d'oxidació i reducció. Concepte de semireaccjó. Volumetries redox. Piles electroquimiques. FEM d'una pila i potencials d'elèctrode. Predicció de reaccions redox. Electrólisi.

5.4 Introducció a les reaccions de formació de completos.

6, La química dels elements i dels seus compostos.

6.1 Obtenció, propietats i aplicacions d'alguns elements i compostos d'importància en la vida quotidiana.

6.2 La quín-iica del carboni. Funcions orgàniques. Isomeria. Tipus de reaccions orgàniques.

6.3 Polímers. Obtenció, estructura i propietats.

7. La química com a ci'encia pura i aplicada.

7.1 Algunes idees sobre la química com a ci'encia pura i aplicada al llarg de la história.

7.2 Algunes aplicacions de la química al món actual: combustibles, polímers, fàrmacs, metalis i

7.3 La química en relació ainb la biologia, la física, la tecnología, les ciències de la terra i el m-edi ainbient.

Procediments

1 . Observació d'informació oral, escrita i experimental.

1. 1 Planificació de les 2tècniques d'obtenció d'informació.

1.2 Extracció d'inforinació de diverses fonts: enquestes, entrevistes, llibres didàctics,

revistes de divulgació ¡/o especialitzades.

1.3 Extracció d'infortnació a partir d'experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador.

1.4 Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts oralsi escrites, informatitzades i experimentals a la realitat que es vol estudiar.

2. Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida.

2.1 Emissi¿> d'hipótesis sobre la tasca a realitzar.

2.2 Disseny d'experiències amb la concreció de les diferents fases: percepció del problema, identificació de les variables a mesurar, elecció del mètode de mesura, control de variables.

2.3 ús de les tècniques experimentals i informàtiques.

2.4 Tabulació de dades, representas¡¿> gràfica i síntesi en esquemes i en mapes conceptuals.

2.5 Establiment de relacions 'matemàtiques entre variables procedents de dades experimentals i de problemas numèrics.

2.6 Definició de les estratègies a seguir en la resolució de problemas de paper i llapis oberts.

2.7 Càlcul i obtenci¿> de resultats numèrics.

3. Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de química.

3.1 Raonarnent sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.

3.2 Explicitació de conclusions.

3.3 Expressió precisa d'un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.

3.4 Comunicació del contingut d'un treball experimental o bibliogràfic.

3.5 Proposta de modificacions dels processos d'elaboraci¿> de treballs documentals o experimentals segons les conclusions o resultats obtinguts.

Valors, normes i actituds

1 . En relació al treball en química.

1.1 Curiositat per interrogar-se respecte a problemas que planteja la química.

1.2 Iniciativa en la recerca d'informació i en el treball experimental.

1.3 Organització en el plantejament de tasques d'estudi i de treball individual tant en hores de classe com fora de classe.

1,4 Valoració crítica dels resultats obtinguts en el trebail experimental, de resolució de problemas, d'opeyacions numèriques, d'interpretació i lectura de dades.

1.5 Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en química.

1.6 Segure'tat en la realització de tasques en el laboratori.

1.7 Respecte a les aportacions dels diferents membres que constitueixen un grup de treball i col-laboració amb I'equip.

1.8 Hàbit de tenir sempre present I'objectiu de la tasca que s'està realitzant.

2. En relació a la interacció química-societat.

2.1 Valoració de l'aportació de la química en els processos tecnol¿>gics que permeten una millora de la qualitat de vida.

2.2 Valoració de la contribució de la química a la fabricació de productos sintètics que permeten una millora de la qualitat de vida.

2.3 Valoració de la química com a coadjuvant en I'ÚS controlat dels recursos naturals i en la minimització de la contaminació.

2.4 Rebuig de la producció i I'ús de substancies que pedudiquen la salut.

PRIMER CURS

Fets, conceptes-4-àstemes conceptuals

1. La materia des del punt de vista macroscópic i microscópic.

1. 1 Substàncies pures. Canvis d'estat. Criteris de puresa.

1.2 Mescles i solucions. Principais mètodes'de separació deis components.

1.3 Tipus de dissolucions i dispersions. Composició de les dissolucions. Solubilitat.

2. La materia des del punt de vista microscópic.

2.1 Teoria atómica de Dalton. Determinació de masses atómiques relativas. Quantitat de substancia. Hipótesi d'Avogadro. Determinació de masses moleculars relativas. Fórinules empíriques i moleculars. Primers intents de classificació periódica deis elements.

2.2 Primers models at¿>mics. Energies d'ionització i nivelas d'energia deis electrons. Visió qualitativa del model quàntic i concepte d'orbital at¿>mic. Configuracions electróniques'i taula periódica. Elements representatius i elements de transició

2.3 Molècules simples. Ions monoatómics i, poliatómies. L'enllag covalent, iónic i metàl-lic. i les forces intermc>leculars.

3. La relació entre els nivelis macroscópic i microscópic de la materia.

3.1 Estructura i propietats deis gasos, líquids i sólids. Lleis deis gasos.

3.2 Propietats deis diferents tipus de xarxes cristal-lines: ióniques, covalents, metàl-liques i

moleculars.

3.3 Estructura i propietats de les dissolucions. Electrólits moleculàrs i iónics.

4. La reacció química.

4.1 ' El canvi quíffiic. Característiques.

4.2. Estcquiometria de les reaccions químiques amb intervenció de gasos i substancies en dissolució.

4.3 Concepte maeroscópic i microsc¿>pic d'energia de reacció. Entalpia de reacció. Mesura de I'entalpia de reacció.

4.4 Reaccions completes i reaccions d'equilibri. Significat microscópic deis I'equilibris fisics i químics.

4.5 Concepte de velocitat de reacció. Factors deis que depèn la velocitat de reacció.

5. Tipus de reaccions quíniiques.

5.1 Reaccions àcid-base. Propietats deis àcíds i de les bases. Teoría de Arrhenius. Àcids i bases mès comuns. Volumetries àcid-base.

5.2 Reaccions de precipitació. Substàncies ióniques solubles i -insolubles. Predicció de reaccions de precipitació. Equació iónica neta. Estudi d'alguna reacció d'identificació d'ions.

5.3 Reaccions redox. Evolució del concepte d'oxidació i reducció. Concepte de semireacció. Estat d'oxidació. Identificació de reaccions redox. Oxidants i reductors mès comuns. Volumetries redox.

6. La química deis elements i deis seus compostos.

6.1 Obtenció, propietats i aplicacions d'alguns elements i compostos d'importància en, la vida

quotidiana.

6.2 La química del carboni. Funcions orgàniques. Isomeria. Polímers.

7. La química com a ci¿ncia pura i aplicada.

7.1 Algunes aplicacions de la química al món actual: combustibles, polímers i altres.

7.2 La química en relació amb la biologia i la física.

SEGON CURS

Fets, conceptos i sistemes conceptuals

1. La matèria des del punt de vista macroscópic.

1. 1 Diagrama de fases d'una substancia pura. Canvis d'estat.

2. La matèria des del punt de vista microscópic.

2.1 Propietats atómiques peri¿>diques: volum at¿>mic, energia.d'ionització i electronegativitat.

2.2 Mol¿cules. Model de Lewis de I'enllag covalent. Paràmetres moleculars: energía, angle i longitud d'enllag. Predicció de la geometría mitjangant la teoria de la repulsió dels parells d'electrons.

2.3 Interacció de la radiació electromagnètica amb els àtoms i molèculas.

3. La relació entre els nivelas macrosc¿>pic i microsc¿>pic de la matèria.

3.1 Teoria cineticomolecular dels gasos.

3.2 Forces intermoleculars.

3.3 Introducció als mètodes espectroscópics de determinació de I'estructura.

4. La reacció química.

4.1 Termodinàmica química.

- Energia interna. Modificació de I'estat energètic d'un sistema: calor i treball. Entalpia. - Determinació experimental de les entalpies de reacció. Entalpia estàndard de reacció.

- Entalpia estàndard de fonnació d'una substancia com un primer criteri d'estabilitat termodinàmica. Càlcul de les entalpies estàndard de reacció a partir de les èntalpies de formació.

- Llei de Hess. Utilitat. Diagrames d'entalpia.

- Entalpia d'enllag i factors dels quals depèn. Interpretació molecular de I'entalpia de reacció. Concepte qualitatiu d'entalpia reticular i dels factors del quals dep¿n.

Entropia, energia lliure de Gibbs i espontaneitat de les reaccions químiques.

4.2 Cinèticà química: velocitat i mecanismo.

- Concepte de velocitat de reacció.

- Factors que regulen la velocitat dels canvis químics: concentració dels reactius, superficie de contacte entre ells, temperatura, presencia dels catalitzadors.

Concepte de mecanismo de reacció.

Visió qualitativa de les teories que expliquen la velocitat d'una reaccio qwmica elemental.

4.3 Equilibri quimic.

- Concepte d'equilibri. Equilibris químics homogenis i heterogenis. Constants d'equilibri

Kc i Kp.

- Predicció de I'evolució d'un sistema. Quocient de reacció i constant d'equilibri. Càlcul de les concentracíons d'equilibri.

- Factors que modifiquen I'estat d'equilibri: principi de Le Chatelier. Aplicació a restudi d'algun procès químic natural o industrial.

5. Tipus de reaccions químiques.

5.1 Les reaccions de transferencia de protons. Equilibris iónics.

- Concepte d'àcid i de base segons la teoria de Brónsted i Lowry. - Equilibrí iónic de l'aigua. Concepte de pH..

- Càlcul del pH de dissolucions d'àcids i bases.

- Reaccions àcid-base. Indicadors àcid-hase i corbes de valoració.

5.2 Equilíbri i'onic de compostos iónics insolubles.

- Constant de producte de solubilitat.

- Predicció de reaccions de precipitació.

5.3 Les reaccions de transferencia d'electrons. Piles.

- Piles electroquímiques. FEM d'una pila i potencia¡ d'elèctrode. Predicció de I'espontane'itat d'una reacció redox.

- La corrosió dels metalls.

- Electrólisi. Tractament quantitatiu. Aplicacions.

6. La química dels elements i dels seus compostos.

6.1 Estudi d'alguns elements i d'alguns dels seus compostos d'importància en la vida quotidiana.

6.2 Tipus de reaccions orgàniques. Estudi d'alguna substancia orgànica d'importància en el ca,tnp de la química aplicada.

7. La química com a ci¿ncia pura i aplicada.

7.1 Algunes idees sobre la química com a ciencia pura i aplicada al llarg de la história.

7.2 Algunes aplicacions de la química al món actual: metalls i aliatges, fertilitzants, fàrmacs, piles de combustible, tints, pintures i altres.

7.3 La química en relació amb la tecnología, les ciències de la terra i el medi ambient.

 

OBJECTIUS TERMINALS

1. Descriure el diagrama de fases i els processos de canvi de fase d'una substancia pura.

2. Descriure les característiques dels diferents tipus de dispersions.

3. Descriure el procès pel qual una substancia es dissol en un dissolvent, especialment en aigua.

4. Explicar i realitzar experimentalment processos de separació de components, d'una, mescla, especialment destil-lacions, precipitacions, filtracions i decantacions.

5. Preparar solucions diverses en les que la seva composició s'expressi en unitats de concentració en massa, tant per cent en massa, concentració (mol/dm 3) i fracció molar.

6. Calcular la fórmula empin'ca i molecular de substancies senzilles a partir de. dades experimentàis.

7. Descriure els trets fonarnentals de I'evolució dels models atómics, comparant els models atómics clàssics ainb les consideracions bàsiques que fa el model actual.

8. Relacionar les su@cessives energies d'ionització d'un àtom polielectrónic ainb els nivelas d'energia dels electrons i shnbolitzar les configuracions electróniques.

9. Situar un element a la taula periódica i explicar-ne les propietats atómiques mès importants en base a la seva estructura atómica: esta@ d'oxidació, energia d'ionització, electronegativitat, volurn atómic i capacitas de combinació.

10. Explicar mitjangant models senzills la foitnació d'enllagos covalents senzills i, múltiples en molèculas senzilles, I'enllag iónic en els sólids iónics, I'ènllag metàl-lic i les forces intermoleculars.

11. Analitzar la-polaritat d'enllagos covalents i de les molèculas i relacionar-la amb les forces intermolec¿I-ars dipol-dipol. Relacionar les forces dipol-dipol i les forces de dispersió amb les propietats físiques de les substancies moleculars.

12. Predir la geometría de molèculas senzilles mitjangant la teoria de la repulsió de parells d'electrons.

13 Formular i anomenar eis ions poliatómics mès comuns i formular i anomenar compostos inorg'anics i organics senzills d'acord amb les normes de la IUPAC: óxids, hidróxids, hidrurs, àcids i sal@ els cas de compostos inorgànics: i hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones, àcids, sais, esters, amines i amides per a compostos orgànics.

14. Relacionar les diferents radiacions electromagnètiques (microones, infraroig, visible, ultraviolat) amb els canvis moleculars o electrónics que produeixen.

15. Relacionar quantitativament les magnituds pressió, volum, temperatura i quantitat de substancia en eis gasos i detenninar experimentalment alguna de les relacions entre aquestes variables.

16. Interpretar qualitativament les propietats dels gasos en ftmció de la teoria cineticomolecular.

17. Relacionar I'estructura microscópica de les substancies que formen xarxes ióniques, covalent@, metàl-liques i moleculars, amb les seves propietats fisiques, i predir ¡'estructura en casos senzills a partir de les propietats determinadas experimentalment.

18.1 Reconèixer la composició i estructura química de diversos materials quotidians (metalls i aliatges, polímers, materials ceràmics i altres) i relacionar-la amb les seves propietats,

19. Predir el resultat de reaccions tipus a partir dels reactius i les condicions en les que es produeixen, i interpretar resultats que es puguin obtenir experimentalment en el laboratori o en casos quotidians.

20. Calcular estequiomètricament el consum o la forinació dels diversos components d'una reacció, expressant el resultat en unitats de quantitat de substancia, massa, voltun, pressió o composició.

21. Calcular la variació d'entalpia de processos fisics 1 quimies, relacionar-la amb la probable espontaneltat del procès i fer-ne alguna determinació experimental.

22. 'Interpretar la variació d'entalpia d'una reacció entre molèculas en ftmció de les entalpies d'enllag.

23. Explicar de forma qualitativa I'entropia com a mesura del desordre espacial i'energètic d'un sistema i predir qualitativament I'espontaneitat d'un canvi en ñmció de la variació d'entropia total i de la variació de I'entalpia i I'entropia del sistema.

24 Explicar els factors que regulen la velocitat dels canvis químics i - interpretar-los de fon-na qualitativa mitjangant les teories que expliquen la velocitat de les reaccions.

25. Descriure processos quimics en equilibri homogenis i heterogenis i els factors que eis modifiquen, predir el sentit en què evolucionen i calcular les concentracíons en equilibri en casos senzills.

26. Observar experimentalment els canvis en la posició d'equilibn' d'una reacció qw'mica com a conseqüència de variacions de la concentració.

27. Descriure qualitàtivament,i quantitativament els processos de dissociació i¿>nica d'electr¿>Iits moleculars i iónics (forts i febles) en solució aquosa i aplicar-ho a processos àcid-base, redox i precipitació.

28. Conèixer els àcids i bases, forts i febles, mès importants; interpretar les reaccions àcid-base amb la teoria d'Arrhenius i la teoria de Brijnsted i Lowry; i predir de forma qualitativa la forga relativa d'un àcid o una base,conjugada.

29. Predir qualitativament i calcular, en casos senzills, l'acidesa de solucions d'àcids i bases de Br¿jnsted i Lowry de concentració coneguda.

30. Realitzar alguna volwnetria àcid-base i redox per determinar la concentració o la composició de substancies d'interès en la vida quotidiana.

31. Predir qualitativarnent reaccions de precipitació en ftmció de la solubilitat dels compostos iónics mès comuns i calcularla quantitat de precipitat que es forma.

32 Interpretar reaccions d'oxidació-reducció, tant en casos on hi ha bescanvi net d'electrons com els casos en els quals aquest bescanvi ès parcial (especialment substancies orgàniques) i igualar les primeres; i conèixer els oxidants i reductors mès freqüents al laboratori.

33. Construir algunes piles, determinar experimentalment la seva fem i interpretar els valors

obtinguts en funció dels potencials d'elèctrode de les semipiles.

34. Predir I'espontane'itat de processos redox senzills en dissolució aquosa en funció dels valors dels potewws d'elèctrode estàndard i aplicar-los al càlcul de la fem de cel-les electroquímiques.

35. Interpretar processos electrolítics senzills, fer-ne alguna determinació experimental, i conèixer les aplicacions industrials de I'electrólisi.

36. Exemplificar reaccions orgàniques d'addició, eliminació i substitució en casos senzills i conèixer algunes de les seves aplicacions mès importants en el camp de la química aplicada.

37. Descriure de forma qualitativa els principals m¿todes espectroscopics que permeten conèixer I'estructura de les substancies.

38. Descriure algun procès químic important des del punt de vista ambiental o industrial, desprès de haver-lo treballat a classe, com, per exemple, la fonnació i desaparició de I'ozó a I'estratosfera, la química del cicle del C02 a l'atmosfera i als oceans, I'extracció d'elements a partir del minerals, la fabricació de l'acer, I'obtenció de polímers, el disseny d'un fànnac i altres.

39. R@conèixer les diferents fases del procès científic de la química en un trebali experimental i la naturalesa evolutiva de les teories químiques en el seguiment históric de I'evolució d'un sistema conceptual.

40. Recollir informació de fonts prèviarnent escollides, seleccionar-ne la necessària i organitzar els seus continguts mitjangant mètodes convencionais i informàtics, amb la finalitat d'elaborar-ne conclusions.

41. Determinar experimentalment algunes de les propietats que caracteritzen les substancies

químiques: solubilitat, caràcter oxidant i reductor, caràcter àcid o bàsic, conductivitat, variacions d'energia implicades en alguns canvis.

42. Dissenyar mètodes de separació dels components de diferents tipus de mescies i aplicar-los a la separació de rhescles al laboràtori.

43. Portar a tenne una investigació per resoldre un problema plantejat per ell mateix o per altri de forma que requereixi dissenyar un procès experimental, utilitzant eis seus,coneixements conceptuals i procedimentals en materia d'utillatge de laboratori i de normes de seguretat.

44. Interpretar. el resultat d'una experiencia o de la resolució d'un problema te¿>rico-pràctic, avaluar-ne la coherencia, les causes que el justifiquen i proposar-ne les modificacions si s'hi escauen.

45. Expressar amb coherencia, oralment i per escrít, les conclusions extretes d'una reflexió davant d'un problema teórico-pràctic.

46. Palesar en les tasques habituals, la incorporació dels valors propis del treball científic: curiositat, imaginació en I'emissió d'hipótesis, capacitas de trobar i analitzar infoitnació, capacitas de planificació del treball experimental, exactitud i precisió en les mesures, capacitas de raonainent i d'anàlisi, capacitas de comunicació, respecte per un mateix i per àls altres i col-laboració en tasques col-lectives.