LLENGÜES ESTRANGERES

INTRODUCCIÓ

L’aprenentatge d’una llengua estrangera, a més de tenir una funció instrumental important, en la mesura en què es proposa l’assoliment d’uns sabers i d’unes habilitats necessaris per comunicar eficaçment, té també una funció formativa, ja que permet de desenvolupar tots els aspectes de la persona: perceptius, corporals, afectius, cognoscitius, socials, etc. Aprendre una llengua és alhora un procés privilegiat per apreciar i valorar la diversitat cultural i la pròpia identitat, i desenvolupar una actitud oberta, crítica i de contrast dels valors culturals. A això s’afegeix la funció de desenvolupar la consciència lingüística, la reflexió sobre les llengües i el llenguatge humà, la qual cosa ha de contribuir a l’aprenentatge de les llengües pròpies i d’altres llengües estrangeres.

Una llengua és fonamentalment un mitjà de comunicació. En aquest sentit, l’aprenentatge d’una llengua estrangera ha de permetre a l’alumnat esdevenir sensible envers les diferents manifestacions de la comunicació humana, tant socials com culturals. Aprendre una llengua estrangera implica una reorganització del repertori verbal de l’aprenent, el qual esdevé plurilingüe i gestor de l’aprenentatge i l’ús de les diferents llengües del seu repertori.

L’adquisició de la competència comunicativa en una llengua estrangera suposa no només aprendre formes lingüístiques i saber-les usar i interpretar, sinó també el coneixement dels valors, les normes i les representacions col·lectives socials i culturals que comparteixen els interlocutors. En aquest sentit, s’entén per "cultura" el conjunt socialment heretat de pràctiques i creences que determinen el teixit de la nostra vida. Per tant, l’ensenyament de la cultura no s’ha de reduir al patrimoni cultural d’una comunitat determinada sinó que s’ha d’evitar l’estereotip i posar de relleu aquells aspectes que donen sentit a les activitats comunicatives habituals i que ajuden a establir relacions d’empatia amb parlants de la llengua meta.

El Consell d’Europa estableix un marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge de les llengües, en el qual proclama la necessitat que els aprenents desenvolupin competències suficients per tal de relacionar-se amb persones de llengua materna diferent i, per tant, afavorir la mobilitat, la comprensió recíproca i la cooperació a Europa i eliminar els prejudicis i la discriminació. A més, en aquesta etapa, els idiomes s’utilitzaran per promoure la formació intel·lectual i per accedir a d’altres àrees de coneixement que permetin als alumnes fer seguiment dels progressos en el saber científic, humanístic i tecnològic. Per tot això els objectius i els continguts de les Llengües estrangeres al Batxillerat continuen oferint l’enfocament comunicatiu que es proposa a l’Educació secundària obligatòria i en reforcen els aspectes globalitzador i interdisciplinari.

Pel que fa als procediments, que tenen com a finalitat el desenvolupament d’habilitats i estratègies comunicatives, s’organitzen en procediments relatius a la comprensió, l’expressió i la interacció, en els quals els interlocutors són alhora productors i receptors. De forma especial s’ha de fomentar la capacitat dels alumnes per comunicar-se i interactuar oralment tant en contextos informals, com en contextos amb un cert grau de formalitat. Les estratègies de mediació (en les quals l’usuari fa el paper d’intermediari entre interlocutors que no s’entenen), es consideren com a component natural de les converses, la redacció i la lectura dels aprenents en aquesta etapa educativa, però no es treballen sistemàticament.

A més, tenint en compte que l’alumnat d’aquest cicle és més capaç de reflexionar sobre la llengua i sobre el propi procés d’aprenentatge, i també de copsar més recursos expressius i estilístics de l’idioma, cal aprofundir en la presa de consciència sobre l’organització discursiva i textual que permetin a l’alumnat, d’una banda, la comprensió acurada dels enunciats i, de l’altra, l’enriquiment dels recursos propis d’expressió. La reflexió també ha de promoure en l’alumnat l’esperit crític envers l’ús verbal tenint en compte el context i els interlocutors.

Pel que fa als fets, conceptes i sistemes conceptuals, s’han agrupat els continguts d’ordre pragmàtic en nou funcions comunicatives, les quals agrupen les microfuncions i macrofuncions del marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge de les llengües més rellevants per aquest cicle. Aquestes funcions es consideren el suport de tots els elements lingüístics, com ara els elements fonètics i gràfics, els elements morfosintàctics, els lèxics i els elements de gramàtica textual, necessaris per realitzar-les en els diferents discursos.

La tipologia de textos i documents que cal emprar ha de ser molt variada i ha d’incloure textos accessibles amb valor literari, i s’ha de presentar en suports diversos, incloent els formats electrònics. Els continguts conceptuals també donen una especial importància als aspectes culturals.

Pel que fa als valors, normes i actituds, continuen tenint importància aquelles actituds referides a la interacció comunicativa i a la diversitat cultural; tanmateix, la principal diferència en relació amb l’Educació Secundària Obligatòria es troba en la necessitat de revisar constantment el procés, per tal d’arribar a productes finals més acurats i a una postura més madura davant l’aprenentatge d’una llengua.

La realització de tasques comunicatives en "situacions reals" i "pedagògiques" és essencial per a la comunicació i l’aprenentatge, en la mesura que aquestes tasques posen en funcionament les estratègies de comunicació i aprenentatge de l’alumnat per tal d’acomplir objectius comunicatius. Els objectius terminals de cada curs expliciten les capacitats comunicatives concretes observables emmarcades en els àmbits de comunicació públic, privat, educatiu i professional que s’espera que l’alumnat assoleixi en cada curs, de manera que les tasques que porten a terme als alumnes siguin progressivament més complexes, menys familiars i amb menys suports externs i les produccions presentin nivells superiors de fluïdesa, complexitat i correcció formal. Atès que els fets lingüístics mai no es donen aïllats o descontextualitzats, la seqüenciació de capacitats determinada pels objectius terminals esdevé, doncs, la base integradora per a la seqüenciació de continguts. Encara que nombrosos objectius terminals estiguin redactats en termes de producció lingüística, el seu assoliment també pressuposa determinades capacitats receptives. En aquest sentit és raonable esperar que els alumnes siguin capaços de descodificar missatges de més gran complexitat que aquells que són capaços de produir.

Finalment, als tradicionals entorns de comunicació oral i escrita, resulta imprescindible afegir-hi l’ús actiu dels mitjans audiovisuals i dels entorns de comunicació electrònica, els quals han esdevingut un component essencial de la competència comunicativa de la dona i l’home contemporanis.

OBJECTIUS GENERALS

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

  1. Valorar la llengua estrangera com a mitjà per comunicar i com a eina d’aprenentatge, tant per accedir a d’altres coneixements, com per transformar-los o crear-ne de nous.
  2. Utilitzar la llengua estrangera de manera creativa i amb una actitud de curiositat intel·lectual.
  3. Expressar-se eficaçment en llengua estrangera oralment i per escrit emprant les estratègies comunicatives adients en situacions diverses de la vida personal, pública, educativa i en un possible futur professional.
  4. Mostrar autonomia en la comprensió de missatges orals i escrits utilitzant les habilitats de buscar les informacions pertinents, de realitzar inferències i d’interpretar elements rellevants.
  5. Comprendre els elements essencials i copsar la funció i l’organització discursiva de textos de temàtica general extrets dels mitjans de comunicació, així com literaris, científics i humanístics, i d’altres adequats als interessos de l’alumnat d’aquesta edat.
  6. Desenvolupar una actitud de reflexió sobre la llengua en la comunicació amb la finalitat de millorar les produccions pròpies i comprendre les dels altres, mostrant una capacitat de raonament pròpia i esperit crític.
  7. Prendre consciència del propi procés d’aprenentatge, de les estratègies per aprendre i dels recursos a l’abast, i desenvolupar un cert grau d’autonomia, que permetrà prosseguir més tard l’aprenentatge de la llengua estrangera, i iniciar el d’altres llengües.
  8. Reconèixer la importància que té la llengua estrangera com a mitjà per a una millor comprensió de la llengua i cultura pròpies, i com a llenguatge de comunicació i entesa internacional en un món intercultural.
  9. Valorar críticament diferents expressions culturals i artístiques lligades a la realitat lingüística i social de les comunitats que parlen la llengua estrangera, per tal d’aconseguir una millor comprensió de cultures distintes a la pròpia, i una millor comunicació amb els seus parlants, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals.
  10. Cooperar amb els companys/es i el professor/a en la gestió i realització de tasques d’aprenentatge.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

2. Aspectes semànticoformals de la llengua.

3. Llengua i cultura.

4. Textos i documents de diversa naturalesa, procedència i suport.

Procediments

1. Relatius a l’anàlisi i la comprensió.

1.1. Adequació de diferents tipus de lectura i escolta a la diversitat d’intencions del lector o oïdor i de les funcions dels textos.

1.2. Percepció, localització i identificació d’elements significatius.

1.3. Predicció del contingut d’un text oral o escrit i deducció i inferència del significat d’elements desconeguts, a partir del context lingüístic i no lingüístic, dels coneixements lingüístics o del coneixement del mon.

1.4 Obtenció d’informació global i específica d’un text.

    1. Interrelació i globalització dels elements significatius.

1.6 Comparació i contrast entre textos o documents sonors i gràfics sobre el mateix tema apareguts en diferents mitjans de comunicació.

1.7 Discerniment entre informació i opinió.

2. Relatius a l’expressió lingüística.

2.1 Formulació d’hipòtesis sobre les expectatives, interessos o actituds comunicatives que puguin tenir els receptors dels textos.

2.2 Planificació i organització del missatge en funció de la situació de comunicació.

2.3 Utilització d’estratègies de compensació davant de mancances lingüístiques.

2.4 Revisió de les produccions i reparació dels aspectes problemàtics detectats.

  1. Relatius a la interacció.

3.1 Atenció eficaç a l’interlocutor, efectuant demandes de clarificació i repetició en cas de necessitat.

3.2 Cooperació amb l’interlocutor en la gestió de la conversa, facilitant la seva progresió mitjançant la sol·licitud o l’oferiment d’ajut i la provisió de feedback adequat.

3.3 Tractament conjunt dels problemes de comunicació sorgits durant la conversa.

3.4 Negociació dels torns de parla amb l’interlocutor agafant-los i cedint-los oportunament.

4. Relatius a la reflexió sobre la llengua i la comunicació.

4.1. Conceptualització de fets de llengua i comunicació.

4.2. Formulació i confirmació d’hipòtesis sobre el funcionament de la llengua a partir de tasques de comunicació.

4.3 Observació i comparació de: diferents modalitats discursives; diferents varietats lingüístiques; coincidències i diferències concretes entre llengües.

4.4 Reconeixement de fets estilístics i de la polivalència del llenguatge i la comunicació.

4.5Desenvolupament de l’esperit crític enfront als usos lingüístics.

5. Tècniques de treball i estratègies per a l’autonomia de l’aprenentatge.

5.1. Recerca d’ informacions i de documentació, i utilització d’eines de treball per a l’aprenentatge de l’idioma.

5.2. Elaboració i organització del propi material de treball.

5.3. Memorització comprensiva.

5.4. Fixació d’objectius propis d’aprenentatge.

5.5. Presa de consciència sobre el propi aprenentatge lingüístic i reflexió sobre les pròpies característiques com a aprenent d’una llengua estrangera.

5.6. Autoavaluació i coavaluació de l’aprenentatge.

Valors, normes i actituds

1. Actituds enfront de la interacció comunicativa.

1.1. Interès per comunicar-se, expressar-se.

1.2. Receptivitat respecte a l’interlocutor.

1.3. Interès per establir relacions socials amb parlants de llengües estrangeres.

1.4. Reconeixement del paper que juga la llengua estrangera en les tecnologies de la informació i la comunicació.

1.5. Reconeixement de la importància de la llengua estrangera per aprofundir en coneixements que siguin d’interès al llarg de la vida professional.

2. Actituds enfront de l’aprenentatge de la llengua.

2.1. Esforç personal i responsabilitat.

2.2. Cooperació i participació a la dinàmica de la classe.

2.3. Interès per continuar aprenent.

2.4. Hàbit de reflexió lingüística.

2.5. Hàbit de revisió de la producció lingüística pròpia.

2.6. Interès per desenvolupar l’autonomia en l’aprenentatge.

3. Actituds enfront de la diversitat cultural.

3.1. Acceptació de l’alteritat i la diferència.

3.2. Valoració de la pròpia identitat cultural en relació amb el respecte als altres.

3.3. Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.

4. Actituds enfront de fets culturals propis de les llengües.

4.1. Actitud crítica raonada i sentit de l’humor.

4.2. Obertura i curiositat intel·lectuals.

4.3. Sensibilitat lingüística i estètica.

PRIMER CURS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar, explicar i transmetre informacions sobre fets, idees i processos amb un discurs entenedor.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat , preferència, satisfacció-insatisfacció, interès, desig, gratitud, intenció), intel·lectuals (obligació-absència d’obligació, permís, necessitat, capacitat, possibilitat, hipòtesis, predicció, deducció) i morals (disculpa, perdó, agraïment, por).

1.3 Fer fer, mitjançant suggeriments, advertiments, consells, peticions d’ajuda, prohibicions.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions, acomiadaments i altres fórmules socials.

1.5 Estructurar el discurs, obrint, tancant i fent progressar la conversa, i expressant relacions lògiques entre les diverses unitats significatives.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o de problemes de forma.

1.7 Descriure persones, coses, l’entorn i situacions diverses, i comparar-les.

1.8 Narrar en seqüències coherents, esdeveniments i fets presents, passats i futurs; concrets i habituals.

1.9 Argumentar donant opinions, raonaments i justificacions per tal de convèncer.

2. Aspectes semànticoformals de la llengua.

2.1. Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics: accentuació, ritme i entonació; i sistema fonològic de la llengua.

2.2. Gramàtica: aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual; funcions comunicatives, i dels textos treballats.

2.3. Lèxic: camps semàntics essencials per a la comunicació eficaç; els mots i les expressions que derivin dels temes tractats; els mots transparents i pròxims.

2.4. Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents. L'ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura.

3.1. Aspectes sociolingüístics: marcadors de les relacions socials, normes de cortesia i registres formal i col·loquial.

3.2. Les maneres de pensar, entendre el mon, viure i relacionar-se en les diferents comunitats lingüístiques estudiades, i especialment les europees; correspondències en la cultura pròpia dels alumnes.

4. Textos i documents de diversa naturalesa, procedència i suport.

4.1. Còmics, concursos i anuncis de televisió, pel·lícules amb o sense subtítols i altres documents visuals o audiovisuals accessibles.

4.2. Documents sonors i escrits pedagògics i autèntics accessibles, amb varietat de temes rellevants per als interessos del jovent.

4.3. Textos amb valor literari seleccionats i obres literàries completes adaptades clàssiques o contemporànies, d’interès per al jovent.

4.4. Textos i documents amb format electrònic: CD Rom, pàgines web.

 

SEGON CURS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar, explicar i transmetre informacions sobre fets, idees i processos amb un discurs organitzat i entenedor.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat , satisfacció-insatisfacció, queixa, desig, gratitud, intenció), intel·lectuals (acord-desacord, obligació- absència d’obligació, permís, necessitat, capacitat, possibilitat, hipòtesis, predicció, deducció) i morals (disculpa, perdó, lament, agraïment, penediment).

1.3 Fer fer, mitjançant suggeriments, advertiments, consells, peticions d’ajuda, prohibicions.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions, acomiadaments i altres fórmules socials.

1.5 Estructurar el discurs, obrint, fent progressar i tancant la conversa, i establint relacions lògiques entre les diverses unitats significatives del text.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o de problemes de forma.

1.7 Descriure detalladament persones, coses, l’entorn i situacions diverses, i comparar-les.

1.8 Narrar en seqüències coherents, esdeveniments i fets presents, passats i futurs; concrets i habituals.

1.9 Argumentar i contra-argumentar donant opinions, raonaments i justificacions per tal de convèncer.

2 Aspectes semànticoformals de la llengua.

2.1. Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics: accentuació, ritme i entonació; i sistema fonològic de la llengua. Fonemes que presenten una especial dificultat.

2.2. Gramàtica: aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual; funcions comunicatives, i dels textos treballats.

2.3. Lèxic: camps semàntics essencials per a la comunicació eficaç; els mots i les expressions que derivin dels temes tractats; falsos conats d’ús freqüent; expressions idiomàtiques més freqüents (frases fetes), algunes diferències lèxiques entre les varietats geogràfiques de la llengua més esteses.

2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents. L'ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura.

3.1. Aspectes sociolingüístics: marcadors de les relacions socials, normes de cortesia, registres formal, col·loquial i familiar, varietats geogràfiques estàndard, connotacions del usos socials.

3.2. Punts de referència socials, institucionals, geogràfics, històrics, científics i tecnològics presents o implícits en els suports i documents de treball, especialment aquells que permeten d’entendre la complexitat del món actual i de situar-s’hi.

3.3 Característiques més assenyalades de les obres literàries llegides.

4. Textos i documents de diversa naturalesa, procedència i suport.

4.1. Documents visuals i audiovisuals accessibles: còmics, noticiaris, documentals, concursos, anuncis, pel·lícules.

4.2. Documents sonors i escrits pedagògics i autèntics accessibles, amb varietat de temes rellevants per als interessos del jovent.

4.3. Obres clàssiques adaptades i obres completes accessibles, especialment contemporànies, d’interès per al jovent.

4.4. Textos i documents amb format electrònic: CD Rom, pàgines web.

OBJECTIUS TERMINALS

1. Copsar la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.

2. Identificar les idees principals i extreure informacions específiques principals i extreure informacions específiques de varietat de tipus de textos orals i escrits de més gran complexitat lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general i de divulgació de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.

3. Comprendre converses de més gran durada i complexitat lingüística i discursiva en condicions determinades: situacions de la vida quotidiana, en varietats estàndard de la llengua, amb unes condicions d’audibilitat i intel·ligibilitat favorables.

4. Llegir amb comprensió suficient fragments literaris i algunes obres completes adequades en edició reduïda o originals accessibles.

5. Interpretar informació presentada de forma gràfica, com ara en taules, diagrames o esquemes, similars als que s’utilitzen a la vida quotidiana.

6. Realitzar inferències a partir del context lingüístic i no lingüístic, en textos orals i escrits.

7. Utilitzar eficaçment material de consulta tant per trobar informacions (enciclopèdies, revistes, llibres de divulgació, pàgines web) com per millorar les seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris i gramàtiques).

8. Utilitzar de forma habitual la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.

9. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua mitjançant la inducció o deducció de les regles corresponents.

10. Adoptar rols socials en representacions de guions elaborats pels mateixos aprenents respecte de situacions en escenaris habituals i menys habituals per a l’aprenent (el restaurant, l’aeroport, cita amb el metge per telèfon), mostrant progressivament nivells superiors de correcció i de complexitat lingüística i discursiva.

11. Participar en converses informals i semiformals, incloent converses telefòniques, amb diverses finalitats, en varietat de situacions socials simulades, amb l’ajut de targes de rol, mostrant progressivament nivells superiors de complexitat lingüística i discursiva.

12. Resoldre conjuntament activitats que impliquin que els parlants han d’arribar a un acord des de posicions inicials discordants.

13. Resoldre conjuntament tasques en les quals s’ha de compartir la informació, la qual es troba repartida entre tots els membres del grup: trencaclosques informatius, completar una graella, trobar diferències.

14. Impartir instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada, com ara seguir un mapa fins a arribar a un lloc o fer un dibuix.

15. Resoldre individual o conjuntament tasques de tipus cognitiu, social o personal, com ara, resoldre un problema de lògica, decidir l’organització ideal d’un grup social o descobrir els punts forts de la pròpia personalitat.

16. Narrar oralment i per escrit episodis biogràfics i relats històrics o de ficció.

17. Descriure oralment i per escrit persones, objectes i llocs amb una finalitat comunicativa.

18. Mantenir correspondència informal i amb un cert grau de formalitat, amb finalitats diverses (demanar informació, demanar disculpes, formular una queixa, etc), tant en suport paper com per via electrònica, respectant les convencions de cada gènere i mostrant nivells de correcció formal acceptables.

19. Contribuir activament a discussions o debats orals o per Internet, escoltant atentament i argumentant les pròpies opinions, respectant les convencions del gènere.

20. Elaborar, individualment o en grup, treballs sobre un àrea cultural o científica d’interès per a l’alumne: història, literatura, música, biologia, ecologia, tecnologia etc., respectant les característiques formals d’un treball acadèmic, desprès d’haver cercat documentació sobre el tema.

21. Exposar oralment un treball personal o de grup, redactat amb anterioritat.

22. Redactar una ressenya crítica sobre una obra literària o una pel·lícula, seguint un esquema o altres ressenyes crítiques com a suport.

23. Redactar assaigs al voltant d’un tema d’interès, on s’expressin raonadament les opcions personals, seguint un esquema o textos previs com a suport.

24. Explicar processos tecnològics o científics estudiats, a partir d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.

25. Redactar escrits, com ara una carta o diari, explicant les seves experiències i els seus objectius com a aprenent d’una llengua estrangera, mostrant un bon coneixement d’un mateix i una actitud reflexiva.

26. Redactar i posar en comú informes explicant el procés que s’ha portat a terme per a realitzar una tasca determinada o un petit experiment i presentar els resultats.

27. Redactar textos persuasius com ara un assaig, article o discurs, recorrent a l’argumentació i la contra-argumentació.

28. Redactar un Currículum vitae amb organització de la informació, correcció formal i presentació adequades.

29. Participar en una simulació d’entrevista de treball.

30. Elaborar i administrar, individualment o en grup, enquestes destinades a copsar l’opinió d’altres persones sobre un tema d’interès per als jovents; processar i interpretar les dades recollides i presentar els resultats, oralment o per escrit, d’una manera clara i precisa.

31. Utilitzar els coneixements formals i pragmàtics sobre la llengua per millorar les pròpies produccions.