LLATÍ

INTRODUCCIÓ

 

L’ensenyament de la matèria Llatí no pot fer-se en abstracte, com si fos un element extern i llunyà, com si els continguts objecte d’estudi no tinguessin cap vinculació amb l’alumnat. Al contrari, s’ha de desenvolupar a partir del coneixement que els estudiants tenen de la primera gran civilització que ocupà el nostre territori i que ens llegà llengua, costums, cultura i tot allò que té a veure amb una concepció del món que s’ha anomenat tradicionalment humanisme. Cal aprofitar les restes romanes materials, que són importants, ja que comencen amb Empúries en el segle III aC, continuen amb Tàrraco, capital de la Hispània Citerior, i es perllonguen per tots els llocs on arribà el procés d’aculturació romana, que no solament durà els set segles de presència imperial, sinó que continuà amb les influències d’altres pobles que també tenien un component romà.

La constatació de la pervivència no solament material sinó també espiritual d’alguns aspectes de la civilització romana fins als nostres dies conduirà l’alumnat a reflexionar sobre la propagació, la transformació i la permanència de les cultures, tot i que les persones que n’han estat els artífexs desapareguin. El coneixement del patrimoni rebut, material, cultural i lingüístic, ha de suscitar en l’estudiant l’interès per la seva conservació i ha de desenvolupar-li una actitud cívica de responsabilitat en el seu comportament actual, el qual condiciona no solament el present sinó també el futur de la societat.

La consciència de pertinença a un passat, comú amb altres pobles peninsulars i extrapeninsulars, que els estudiants deuen haver intuït en el decurs del seu ensenyament obligatori, cal refermar-la des d’aquesta matèria. El terme llatí "humanitas", que tradueix el grec "philantropía", fou encunyat pels romans per significar, entre altres coses menys nobles, l’actitud de respecte que cal tenir envers els altres. Malgrat que, en el món romà, aquesta actitud no comportà cap canvi en les regles morals que regiren la república i l’imperi, sí que fou un motor de canvi total de costums i de forma de pensar en altres èpoques històriques, la més insigne de les quals fou el Renaixement. En l’actualitat, hem de pretendre que l’estudi de les humanitats contribueixi, d’una banda, a provocar una reflexió profunda sobre l’ésser humà i, d’una altra, a adoptar una actitud coherent de respecte i estima per les seves diverses manifestacions ètniques, culturals, religioses, lingüístiques, i de lluita contra les desigualtats. L’estudi del passat romà ha de servir també per constatar la secular relació de pobles ben diversos i afavorir un positiu interculturalisme.

L’estudi de la matèria Llatí contempla dues grans vessants: la llengua i la literatura, i la civilització. Pel que fa als continguts de llengua i de literatura cal assenyalar alguns dels plantejaments que han guiat la formulació dels objectius i dels continguts que proposa aquest currículum:

  1. El llatí, com qualsevol altra llengua, és bàsicament una eina de comunicació, per tant, ha de ser tractada com a tal, tot i les mancances evidents que els usuaris tenen quant als aspectes orals i a l’expressió escrita. En aquest sentit, la competència en lectura comprensiva de textos de dificultat adequada, basada en primer terme en el coneixement que l’estudiant té de la llengua pròpia i de les altres que domina, serà l’objectiu principal que caldrà aconseguir.
  2. Secundàriament, les llengües clàssiques, i preferentment el llatí, són bons instruments per estimular la reflexió sobre la llengua pròpia i, per extensió, sobre el funcionament de qualsevol sistema lingüístic, ja que la comprensió d’un text llatí comporta en força ocasions un exercici de traducció més o menys conscient que implica la comparació d’estructures lingüístiques diferents.
  3. Igualment, l’estudi del llatí serveix per reforçar el coneixement etimològic no sols de la llengua pròpia, sinó també d’altres llengües romàniques i àdhuc no romàniques. L’etimologia justifica la grafia i el significat de les paraules i reforça la base dels coneixements lingüístics i culturals.
  4. La literatura llatina mereix un tractament singular per dues raons. Primerament, perquè la lectura de les obres més importants dels autors llatins augmenta el cabal cultural de l’alumne de batxillerat de cara a esdevenir un lector adult ben format o, si és el cas, un universitari amb una base imprescindible a l’hora de fer front a estudis d’humanitats o de ciències socials. Segonament, perquè la influència de la literatura llatina en la literatura i l’art occidentals ha estat determinant i, per tant, el seu coneixement contribueix a comprendre molts aspectes del nostre entorn cultural passat i present.

Però aquest currículum no pretén només que els estudiants assoleixin uns continguts de llengua i de la literatura, sinó que estableix les condicions necessàries per tal d’aconseguir un equilibri òptim entre els continguts estrictament lingüisticoliteraris i els culturals, i pretén deixar de banda la visió d’aquests dos apartats com compartiments aïllats i sovint oposats. En aquest sentit, pel que fa als continguts de civilització llatina cal tenir en compte tres raons principals que aconsellen la seva integració inexcusable:

  1. La concepció del món antic clàssic com un tot i no com un conjunt de parcel·les deslligades les unes de les altres. Aquesta concepció global ha estat la forma habitual com els intel·lectuals i els investigadors s’han apropat a l’antiguitat clàssica al llarg de tots els segles. Només potser a partir de les dècades intermèdies del segle passat es va produir una parcel·lació del coneixement deguda al creixent volum d’informació que s’anava acumulant i que no permetia formar professionals competents en totes aquestes àrees del saber. En el camp de la recerca s’ha posat remei a aquesta parcel·lació integrant en un mateix grup investigadors de diverses disciplines com ara la filologia llatina i grega, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafia, la numismàtica, les ciències i les tècniques historiogràfiques, etc. L’aportació més genuïna que es pot fer des de l’àrea de la filologia llatina és el tractament rigorós de les fonts escrites antigues i medievals, en la mesura que poden informar amb molta precisió de fets i situacions que no sempre resulten diàfans a partir del tractament de les fonts materials.
  2. La influència que tota la cultura llatina –i per extensió, la cultura grega, que fou assimilada pels romans- ha tingut i continua tenint en el món occidental. Destaquem-hi, entre altres camps, la literatura clàssica que ha influït constantment al llarg de totes les èpoques; i la mitologia, que forma part del bagatge cultural d’avui, en el teatre, en el cinema, en la iconografia, en la publicitat, etc.
  3. El caràcter de multiús que té aquest currículum, en el sentit que pot ser cursat per estudiants amb interessos força diferents que van des d’acabar la seva primera etapa formativa, fins a cursar cicles formatius o estudis superiors diversos, no estrictament filològics.

Per tot això, és evident que l’estudi de la civilització romana, igualment com el de la llengua, ha de ser present en el currículum del batxillerat. Finalment, ens cal assenyalar que l’estudi de la cultura i de la llengua llatines ha d’iniciar els nois i les noies de Catalunya a construir models d’anàlisi de la realitat que els envolta a partir del coneixement d’un món i d’una llengua acabats, que per això permeten ser mirats des de múltiples perspectives com qui contempla un calidoscopi, aplicant-hi sempre, però, pautes de rigor.

En un marc més general, els elements d’aquest currículum també tenen en compte la reflexió endegada les darreres dècades sobre què implica el fet d’ensenyar, considerant que en el procés d’ensenyament-aprenentatge no solament és important el que s’ensenya o s’aprèn, sinó també el com, el perquè i el quan s’aprèn i s’ensenya.

Per això, en el nostre cas, cal atorgar molta importància als objectius actitudinals que volem aconseguir. Quin valor té, en l’actualitat, aprendre llatí? Quin al·licient pot representar per a un o una jove del segle XXI conèixer els trets més importants d’una cultura antiga? La resposta a aquestes preguntes ha de guiar les activitats que es programin des del primer nivell de concreció.

La matèria es desenvolupa en dos cursos: Llatí I i Llatí II. El primer ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i a la civilització romanes. El segon esdevé una ampliació i un aprofundiment dels aspectes tractats en el primer curs, amb una insistència especial en els aspectes literaris i de tradició.

OBJECTIUS GENERALS

L’alumnat, en acabar la matèria ha de ser capaç de:

  1. Interpretar, d’una manera coherent, el contingut d’un text de dificultat mitjana, preferentment en prosa, aplicant els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics de la llengua llatina.
  2. Relacionar fets lingüístics del llatí (flexió nominal, pronominal i verbal) amb altres de les llengües que en derivaren, principalment del català, del castellà i de l’aranès si hi escau.
  3. Reflexionar, en general, sobre els conceptes morfosintàctics i semàntics propis d’un sistema lingüístic i establir relacions entre àmbits lingüístics diversos.
  4. Identificar les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, literàries i culturals del poble romà i assenyalar la seva repercussió a la història d’Occident.
  5. Obtenir informació a partir de l’estudi de fonts literàries i de tota mena, relacionades amb la cultura llatina, i analitzar-la críticament.
  6. Adonar-se i valorar que la llengua i la cultura llatines han perllongat la seva influència en el temps i han esdevingut un model imitable per a generacions posteriors.
  7. Reconèixer alguns elements de l’herència llatina i apreciar-los com una de les claus per interpretar els esdeveniments posteriors.
  8. Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com un element integrador de diferents corrents de pensament i actituds (ètiques i estètiques) que conformen l’àmbit cultural d’Occident.
  9. Extreure informació de textos llatins diversos en traducció pertanyents als diferents gèneres literaris, tot distingint-ne llurs trets essencials.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Origen i evolució del llatí.

2. Llengua llatina.

3. El lèxic llatí.

4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa

5. Els textos llatins i la seva interpretació.

PRIMER CURS

  1. Origen i evolució del llatí.
    1. L’indoeuropeu i el llatí.
    2. Etapes, àmbit i registres del llatí fins al segle VI dC.
    3. La fragmentació lingüística de l’imperi romà. La formació de les llengües romàniques.
    4. L’evolució del llatí a les llengües hispàniques. Nocions bàsiques.
    5. El llatí medieval i el llatí humanístic. Definició i àmbit d’actuació.

  2. Llengua llatina.
    1. Característiques d’una llengua flexiva. L’ordre dels mots.
    2. Nocions bàsiques de fonètica, prosòdia i escriptura llatines.
    3. Introducció a la morfologia nominal i pronominal.
    4. Introducció a la morfologia verbal.
    5. Introducció a la sintaxi nominal. La concordança.
    6. Introducció a la sintaxi oracional.
    7. Partícules d’ús més freqüent.

  3. El lèxic llatí.
    1. Aprenentatge de lèxic llatí. Sintaxi i semàntica.
    2. Camps semàntics i famílies lèxiques.
    3. Expressions llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia.

  4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa.
    1. Etapes de la història de Roma dels segles VIII aC al VI dC.
    2. Aspectes d’organització política, social i religiosa a Roma.
    3. Aspectes de la vida quotidiana.
    4. Nocions bàsiques sobre tècnica i art.
    5. Vigència d’usos i costums romans a la societat actual. El dret.

  5. Els textos llatins i la seva interpretació. Iniciació a les tècniques de traducció.

SEGON CURS

2. Llengua llatina.

2.1 Morfosintaxi nominal i pronominal. Revisió i aprofundiment. Formes considerades irregulars que apareixen en un alt índex de freqüència.

2.2 Morfosintaxi verbal. Revisió i aprofundiment. Les formes nominals. Formes considerades irregulars que apareixen en un alt índex de freqüència.

2.3 Sintaxi oracional. Aproximació a la subordinació d’aparició més freqüent en llatí.

3. El lèxic llatí.

3.1 Aprofundiment en la sintaxi i semàntica.

3.2 Aproximació als conceptes de composició i derivació en llatí.

3.3 El lèxic d’origen grecollatí propi de les matèries de batxillerat.

3.4 Expressions llatines en el registre culte de la llengua pròpia.

4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa.

4.1 Aproximació als gèneres literaris llatins: teatre, historiografia, oratòria, èpica, lírica i elegia. Característiques formals.

4.2 La transmissió de la literatura clàssica.

4.3 Referències culturals clàssiques: literatura, art (pintura, música, escultura, arquitectura, cinema), mitjans de comunicació, publicitat, etc..

4.4 La cultura material romana a Hispània. Empúries, Bàrcino, Tàrraco i Ilerda.

5. Els textos llatins i la seva interpretació. Aprofundiment en les tècniques de traducció.

Procediments

  1. Lectura comprensiva de textos en llatí i en traducció.
  2. Traducció i comentari de textos llatins, preferentment en prosa, amb anàlisi morfosintàctica implícita, i explícita quan calgui.
  3. Ús del diccionari.
  4. Transformacions morfosintàctiques dels termes, dels sintagmes i de les oracions.
  5. Ús de la llengua llatina per a comprendre millor la llengua pròpia.
  6. Establiment de relacions lèxiques.
  7. Confrontació de fets lingüístics entre el llatí i la llengua pròpia, i de fets culturals clàssics amb realitzacions posteriors.
  8. Maneig de fonts d’índole diversa sobre civilització i cultura llatines.

Valors, normes i actituds

  1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut d’un text.
  2. Valoració del nostre passat romà com a clau per a entendre fets posteriors.
  3. Sensibilització per l’anàlisi crítica de les fonts.
  4. Consciència de la necessitat de rigor científic per a l’estudi de la llengua i de la cultura llatines.
  5. Valoració positiva de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura.
  6. Consideració dels valors positius del poble romà (eclecticisme i pragmatisme).
  7. Tendència a comprar el lèxic i les estructures morfosintàctiques llatines amb les de la llengua pròpia.

OBJECTIUS TERMINALS

  1. Explicar el concepte de llengua indoeuropea i enumerar les principals llengües que en derivaren.
  2. Enumerar els principals registres i etapes de l’evolució de la llengua llatina.
  3. Situar en l’espai i en el temps l’àmbit del món romà.
  4. Enunciar les causes que feren possible el naixement de les llengües romàniques.
  5. Comparar la morfosintaxi i el lèxic del llatí amb els del català i els de les llengües romàniques més properes.
  6. Analitzar l’evolució del llatí al català i al castellà.
  7. Identificar en textos llatins de dificultat mitjana els morfemes nominals, pronominals i verbals de formes regulars -i, si escau, irregulars- i el seu valor sintàctic.
  8. Reconèixer en textos llatins de dificultat mitjana les estructures sintàctiques més freqüents de la llengua llatina.
  9. Utilitzar algunes expressions llatines d’ús habitual en el registre estàndard de la llengua pròpia.
  10. Assenyalar els fets sociopolítics més importants de la història del poble romà.
  11. Enumerar les vies a través de les quals els romans van aconseguir l’assimilació dels pobles conquerits.
  12. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans com ara la religió, l’oci, i la família.
  13. Assenyalar les realitzacions tècniques, urbanístiques i artístiques més importants del món romà.
  14. Adonar-se de la influència clàssica, artística o tècnica, en algunes realitzacions plàstiques i urbanístiques posteriors.
  15. Indicar alguns aspectes d’organització política i administrativa que han perdurat al llarg de la història d’Occident fins als nostres dies.
  16. Llegir correctament un text llatí d’acord amb la pronúncia restituïda.
  17. Traduir a la llengua pròpia i comentar textos llatins de dificultat mitjana pertanyents a diversos gèneres literaris, preferentment en prosa.
  18. Relacionar els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina amb els de les llengües que l’alumne coneix.
  19. Relacionar i comparar la morfosintaxi i el lèxic llatí amb els del català i els de les llengües romàniques més properes.
  20. Deduir regles de derivació a partir d’unes constants observades prèviament en el pas del llatí a les llengües romàniques.
  21. Reconèixer un corpus de vocabulari d’unes mil paraules.
  22. Utilitzar el diccionari per tal de treure’n el màxim d’informació morfosintàctica i semàntica a l’hora de traduir un text.
  23. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de l’oració.
  24. Transformar estructures de la llengua llatina —i, eventualment, de la llengua pròpia— en altres d’equivalents en llatí (per exemple, de la veu activa a la passiva, oracions de relatiu en construccions de participi concertat, construccions d’infinitiu en oracions completives introduïdes per conjunció).
  25. Justificar la grafia i el significat de mots de la llengua pròpia a partir del seu ètim llatí.
  26. Assenyalar les característiques essencials que diferencien estructuralment els principals gèneres literaris a partir de la lectura de textos traduïts dels autors llatins més importants.
  27. Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literatura posterior i en altres manifestacions artístiques.
  28. Comparar obres artístiques i literàries llatines amb obres posteriors que s’hi hagin inspirat per tal de veure-hi les semblances i diferències, i poder-ne extreure conclusions senzilles.
  29. Aplicar les tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari en l’elaboració de treballs monogràfics senzills referents a la llengua i a la cultura llatines.
  30. Adquirir l’hàbit d’aplicar el rigor científic en el tractament de la llengua i de la cultura llatines.
  31. Comentar i relacionar, amb l’ajut del professorat, coneixements adquirits a partir del maneig de fonts arqueològiques i literàries i d’estudis posteriors sobre algun aspecte elemental de la influència de Roma en l’entorn immediat de l’alumne.
  32. Interessar-se per la història de la llengua i la cultura llatines i per la idiosincràsia del poble romà, per tal com proporciona informació i aclariments sobre fets posteriors.
  33. Interessar-se per les llengües com a mitjà d’expressió dels pobles, i respectar-les.
  34. Valorar l’estudi del llatí com un suport important per al coneixement aprofundit de la llengua pròpia i de les altres llengües que l’alumne coneix i com a eix importador del saber.
  35. Apreciar la validesa de les diverses traduccions d’un mateix text o obra literària, fetes amb criteris diferents (literaris o divulgadors).