GREC

INTRODUCCIÓ

L’estudi de la llengua i la cultura gregues en el batxillerat contribueix a assolir diversos objectius generals d’etapa, ja que es tracta d’una matèria que, entre altres coses, aporta a la formació dels alumnes:

a) Uns coneixements que els permeten d’aprofundir en la correcció de les tècniques de comunicació oral i escrita en les llengües vehiculars i en les llengües estrangeres pel fet d’ampliar la competència en la precisió en el lèxic i en la formació de paraules del llenguatge culte (tècnic, científic, filosòfic, literari, etc.), ja que està format majoritàriament per mots d’origen hel·lènic. D’altra banda, el coneixement dels mecanismes lingüístics d’una llengua clàssica com la grega contribueix a la reflexió sobre els elements i les estructures lingüístiques de les llengües que l’alumne/a coneix.

b) Una actitud crítica davant els fets culturals i socials, ja que el llegat del món grec, en la seva major part, és fruit de la crítica i de la indagació constant. La cultura grega aporta a l’alumnat un seguit de referències culturals que han estat considerades modèliques, és a dir, clàssiques. En aquest sentit, val la pena recordar que un dels trets més característics de la cultura hel·lènica, com la paideía i la philanthropía, traduïdes més tard en la humanitas ciceroniana, són el punt de partida de tot allò que anomenem Humanitat i Humanisme.

c) Una capacitat d’anàlisi i de valoració crítica de la civilització europea i occidental, perquè la cultura grega n’és la base. Les actituds de tolerància i de respecte envers les altres persones, de perseverança en l’esforç per tal de progressar, i de participació il·lusionada en les tasques col·lectives aparegueren d’una manera definida en el món grec antic.

De tot això es pot deduir l’interès de la presència de la llengua i la cultura gregues en el currículum de tots aquells alumnes que comencen a introduir-se en el camp de la lingüística, en les ciències socials, en el de les humanitats i en l’aprofundiment de les arrels de la ciència i de l’art occidentals.

L’edat de l’alumnat és idònia per a iniciar-se en aquesta llengua clàssica. El coneixement del grec i de la cultura hel·lènica, a més d’afavorir la reflexió sobre el llenguatge culte, comú a totes les llengües de cultura, proporciona als alumnes, tal com s’ha dit abans, tot un seguit de capacitats lingüístiques que agilita la competència per a l’aprenentatge d’altres llengües.

Com que l’aprenentatge del grec és gairebé simultani amb el del llatí, la possibilitat de dur a terme activitats interdisciplinars ha de ser contemplada amb molta cura per tal d’evitar repeticions improductives i desenvolupar un seguit d’aprenentatges organitzats d’una manera coherent.

Els continguts seleccionats per a aquesta matèria es fonamenten en la finalitat de proporcionar als alumnes els coneixements bàsics de llengua grega, del procés cultural de l’Hèl·lada i dels principals gèneres literaris mitjançant la lectura en traducció d’obres significatives i de la lectura de textos originals en prosa àtica i, circumstancialment, en prosa de la koiné, d’una dificultat adequada al nivell assolit per l’alumnat.

Per aconseguir la finalitat esmentada, és desitjable aprofitar també els elements grecs del nostre patrimoni, la qual cosa servirà alhora per reforçar la connexió amb altres àrees. Així, un treball sobre Empúries pot servir per a la matèria de Llatí, ja que aquesta colònia fou la porta per on es canalitzaren les relacions peninsulars amb els romans, dels quals hem heretat un notable bagatge cultural (llengua, dret, costums i altres) que entronquen el poble català en l’àrea cultural greco-romana. D’altra banda, el currículum incorpora una visió breu i sinòptica dels gèneres literaris i l’estudi sistemàtic d’alguns d’ells (com l’èpica i la dramàtica) a partir de la lectura en la pròpia llengua d’algunes obres senceres. En tot això no es tracta només d’adquirir uns coneixements literaris, sinó de contribuir a millorar l’actuació lingüística de l’alumne/a, d’avivar el gust per la lectura, de fer-li prendre consciència del fenomen literari com una manifestació cultural en la qual es combinen el context sòcio-polític amb el personal i artístic i de mostrar com es va crear a l’Hèl·lada un model imitat per la literatura llatina i per les literatures de les llengües de cultura d’Europa. La literatura grega no s’ha de considerar, doncs, d’una manera aïllada, sinó en relació amb altres literatures. Cal veure’n la pervivència en la literatura i en altres manifestacions artístiques a través del temps ja sigui en la recreació dels mites, dels tòpics, de les convencions formals, etc. Amb el seu estudi, l’alumnat, desenvolupant i consolidant la seva sensibilitat artística, es formarà i enriquirà culturalment.

En la pràctica docent de la llengua i cultura de Grècia seria bo incorporar-hi tendències pedagògiques innovadores, de bona tradició entre nosaltres: podem servir-nos de traduccions al nostre abast tant de caire científic, de reconegut prestigi, com les de caire divulgatiu, més assequibles als estudiants. A les traduccions, s’hi poden afegir una quantitat remarcable d’altres eines didàctiques (llibres, material audiovisual i informàtic i altres materials de suport per a visites a museus i a jaciments arqueològics) que seria bo no ignorar. Així doncs, el professorat de Grec disposa de nombroses possibilitats pedagògiques amb les quals s’ha comptat a l’hora de fixar els objectius de la matèria.

Si en l’ensenyament d’una llengua que es parla en l’actualitat es potencia el domini de les quatre habilitats bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure, en l’ensenyament de les llengües clàssiques cal fomentar d’una manera especial l’habilitat de la lectura de textos originals adients. Per arribar a aquest estadi cal insistir en l’aprenentatge dels paradigmes més productius, de les estructures bàsiques i del vocabulari d’un índex elevat de freqüència en la prosa clàssica. L’estudi dels apartats citats anteriorment s’ha de fer simultàniament i gradual, no com a compartiments aïllats, per tal que l’alumne/a no converteixi la pràctica de la traducció en un exercici de desxiframent. Conèixer la llengua és conèixer la seva organització, el significat i la posició dels seus elements, l’arquitectura oracional, la concordança, les condicions de règim, etc. Tot això, l’alumnat ho ha de descobrir i d’aprendre amb la pràctica. Per tant, cal privilegiar els exercicis de reconeixement, de comprensió, i, en darrer lloc, d’anàlisi. Insistim en el fet que l’estudi del vocabulari mitjançant exercicis de tota mena, a més de ser indispensable per a la comprensió de qualsevol text, desenvolupa el domini del vocabulari científic, tècnic, filosòfic i literari de la llengua pròpia i de totes les llengües de cultura occidentals.

L’ordenació lineal en què apareixen els grans apartats de continguts obeeix a un plantejament epistemològic, però en el moment d’organitzar-los no cal que es mantinguin les unitats didàctiques, les lliçons i els temes. La distribució dels continguts que sembla més aconsellable és la distribució cíclica, de tal manera que els continguts de cada unitat didàctica siguin equilibrats tant pel que fa a la quantitat d’informació gramatical i lèxica com pel que fa a la cultura. A mesura que l’aprenentatge avança, s’han d’ampliar els aspectes assenyalats abans, d’acord amb la capacitat mitjana dels components del grup-classe.

Les opcions que han estat preses responen a la capacitat lingüística i cultural d’alumnes de setze a divuit anys. Hom considera consolidada tota una sèrie de coneixements adquirits en l’aprenentatge de les llengües vehiculars durant l’etapa anterior.

En el moment de planificar l’estudi de la llengua i de la cultura, cal tenir en compte que el foment dels procediments i de les habilitats tindrà preferència per damunt de l’aprenentatge de conceptes gramaticals teòrics. Per això, la comprensió, el reconeixement, l’aplicació i l’anàlisi implícita (i explícita en casos determinats) han de ser els passos previs per fer una traducció i un comentari.

OBJECTIUS GENERALS

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de se capaç de:

1. Interpretar el contingut d’un text senzill en prosa, preferentment en dialecte àtic, aplicant i utilitzant els coneixements bàsics del lèxic i de morfosintaxi de la llengua grega.

2. Mostrar coneixement de l’origen, l’evolució i la difusió del grec, així com la importància de l’herència d’aquesta llengua en la terminologia científica, tècnica i cultural de la llengua pròpia i de les llengües modernes.

3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació d’estructures gramaticals o d’unitats lingüístiques en grec.

4. Identificar les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, literàries i culturals de l’antiga Hèl·lada i assenyalar la seva pervivència en la cultura occidental.

5. Extreure informació de les fonts clàssiques en traducció pertanyents als diferents gèneres literaris per tal de comentar-ne el contingut i extreure’n conclusions.

6. Valorar els avenços de la cultura grega antiga com a punt de partida de la nostra civilització occidental, traslladant al món actual la visió cultural del món grec, basada en l’afany de superació i de progrés en els camps més diversos: històric, literari, artístic, filosòfic i científic.

7. Tenir una visió humanitzadora de l’entorn mitjançant el contacte amb les llengües i cultura clàssiques, tot reconeixent i respectant els valors dels autors antics com a font del pensament occidental.

CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Origen i evolució del grec i del seu alfabet.

2. Morfosintaxi del grec.

3. El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes.

4. Els textos dels autors grecs.

5. La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat.

6. Formes literàries de la cultura grega i la seva pervivència.

PRIMER CURS

1. Origen i evolució del grec i del seu alfabet.

1.1 L’indoeuropeu i el grec.

1.2 Àmbit i varietats dialectals.

1.3 Evolució del grec antic fins al grec modern.

1.4 L’alfabet (origen i evolució) i els signes de puntuació.

2. Morfosintaxi del grec

2.1 Característiques d’una llengua flexiva.

2.2 Nocions bàsiques de morfologia nominal i pronominal.

2.3 Morfologia verbal que presenta un índex de freqüència més elevat (oposició present / aorist a l’indicatiu, a l’infinitiu i al participi).

2.4 Partícules d’ús més freqüent.

2.5 Introducció a la sintaxi nominal.

2.6 Introducció a la sintaxi verbal.

2.7 Introducció a la sintaxi oracional.

3. El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes.

3.1 Camps semàntics i famílies lèxiques.

3.2 Transliteració i transcripció dels termes grecs.

3.3 Pervivència del lèxic en la terminologia científica, tècnica i literària de les llengües actuals.

4. Els textos dels autors grecs.

4.1 Interpretació de textos narratius originals de prosa en àtic i, circumstancialment, en koiné.

4.2 Tècniques de traducció i comentari.

4.3 Lectura en traducció d’obres d’autors clàssics i la seva comprensió.

5. La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat.

5.1 L’àmbit del món grec.

5.2 Societat i sistemes polítics grecs, models per a la posteritat.

5.3 La sensibilitat artística i literària dels grecs i la seva vigència.

5.4 La religió i la mitologia dels grecs.

5.5 La vida quotidiana i l’esport.

SEGON CURS

2. Morfosintaxi del grec

2.1 Revisió de la morfologia nominal i pronominal. Formes considerades irregulars que apareixen en un índex alt de freqüència.

2.2 Aprofundiment de la morfologia verbal en els modes més freqüents en textos de prosa narrativa. Tipus d’aorist.

2.3 Aproximació als temes de futur i de perfet.

2.4 Aproximació als usos modals (subjuntiu, optatiu i imperatiu).

2.5 Ampliació de la sintaxi oracional.

3. El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes.

3.1 Aprofundiment en l’estudi de les arrels gregues.

3.2 La transcripció raonada dels termes grecs.

3.3 Intensificació de la pràctica dels camps semàntics i de les famílies lèxiques.

3.4 Ús dels diccionari.

4. Els textos dels autors grecs.

4.1 Interpretació i comentari de textos originals de prosa en àtic i, circumstancialment, en koiné.

4.2 Aprofundiment en les tècniques de traducció.

4.3 Lectura en traducció d’obres d’autors clàssics i la seva comprensió.

6. Formes literàries de la cultura grega i la seva pervivència.

6.1 Visió històrica de l’evolució sòcio-política de Grècia.

6.2 L’epopeia homèrica.

6.3. Aproximació al teatre grec. Orígens i evolució. La tragèdia: Sòfocles i Eurípides. La comèdia: Aristòfanes.

6.4 Breu aproximació a la lírica.

6.5 Breu aproximació als gèneres literaris en prosa: la història, la filosofia, l’oratòria i el sistema judicial, i la novel·la.

6.6 Revisió i amplificació dels cicles mítics presents en els temes literaris.

Procediments

  1. Traducció de textos grecs senzills de prosa àtica i de temàtica cultural grega, amb anàlisi sintàctica implícita, i explícita només quan calgui.
  2. Pràctica de maneig del diccionari.
  3. Transformacions morfosintàctiques dels termes, dels sintagmes i de les oracions.
  4. Procediments de derivació etimològica dels cultismes procedents dels grec.
  5. Establiment de relacions lèxiques.
  6. Lectura de textos traduïts —totals o parcials quan calgui— preferentment de les obres més representatives del gènere èpic i del dramàtic.
  7. Maneig de fonts i d’estudis sobre civilització i cultura del món hel·lènic.
  8. Comentari de textos traduïts d’autors clàssics.

Valors, normes i actituds

  1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut d’un text.
  2. Interès per descobrir, tenint com a base el grec, la formació de paraules catalanes i de les llengües modernes per enfortir la nostra identitat.
  3. Sensibilització per la comparació i l’anàlisi crítica de les fonts de tota mena que fan referència al món clàssic.
  4. Valoració del rigor científic per a l’estudi de les llengües clàssiques i dels temes humanístics.
  5. Consciència del fet que la llengua, la cultura i civilització hel·lèniques són un dels punts bàsics de la cultura occidental.
  6. Valoració positiva de la literatura i de l’art com a expressió de la subjectivitat de l’autor i, alhora, com a manifestació cultural d’un poble en el seu entorn sòcio-cultural.
  7. Respecte a la diferenciació dels pobles i de les seves cultures i llengües.
  8. Estimació dels valors assolits a l’Hèl·lada clàssica: tolerància, convivència democràtica, amor al civisme, a la llibertat i a la bellesa.

OBJECTIUS TERMINALS

  1. Identificar les característiques bàsiques que defineixen els conceptes de llengües indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs.
  2. Enumerar les principals etapes de l’evolució de la llengua grega.
  3. Reconèixer i usar adequadament els signes de puntuació i els caràcters de l’alfabet grec, considerats com a efecte i origen dels signes gràfics d’altres llengües.
  4. Identificar els morfemes nominals, pronominals i verbals, i el seu valor sintàctic bàsic.
  5. Reconèixer les estructures sintàctiques elementals de la llengua grega en un text donat.
  6. Transformar estructures proposades en altres equivalents (per exemple, de la veu activa a la passiva, oracions de relatiu en oracions de participi concertat, oracions substantives introduïdes per conjunció en construccions d’infinitiu, etc.)
  7. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de l’oració.
  8. Emprar el lèxic bàsic del grec en l’establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
  9. Reconèixer el significat del lèxic bàsic, format per uns set-cents mots.
  10. Distingir la transliteració d’un mot grec de la seva transcripció al català.
  11. Justificar la grafia de mots d’origen grec transcrits al català.
  12. Reconèixer l’ètim grec en mots de la llengua pròpia.
  13. Assenyalar l’ètim grec de mots cultes de llengües modernes.
  14. Situar en el temps i en el marc geogràfic els principals fets històrics de Grècia, usant, si cal, fonts literàries i arqueològiques o bé estudis posteriors.
  15. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels grecs (religió i mitologia, educació i esport).
  16. Interpretar el contingut dels textos sobre cultura grega traduïts o bé originals.
  17. Reconèixer la vigència dels avenços de la Grècia antiga en el camp de la política i de la cultura.
  18. Llegir correctament un text grec d’acord amb la pronunciació erasmiana.
  19. Traduir a la llengua pròpia un text senzill de prosa d’un autor grec, preferentment de caire narratiu.
  20. Aplicar les regles morfosintàctiques, transformant sintagmes i oracions d’un tipus donat a d’altres de significat semblant.
  21. Incloure paraules o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de l’oració.
  22. Emprar el diccionari per tal d’obtenir la màxima informació semàntica i morfosintàctica.
  23. Emprar el lèxic bàsic del grec en l’establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
  24. Utilitzar la transliteració de mots grecs i la seva transcripció a la nostra llengua, de manera que pugui justificar la grafia correcta.
  25. Apreciar la riquesa de la diversitat d’opinions ja sigui sobre fets lingüístics ja sigui sobre fets culturals.
  26. Adquirir l’hàbit d’aplicar el rigor científic en el tractament de les llengües clàssiques i dels temes humanístics.
  27. Mostrar interès per conèixer els fets culturals polítics i socials del passat per comprendre el present.
  28. Desenvolupar l’esperit crític, obert i tolerant envers les diverses maneres de captenir-se els humans.
  29. Lectura total o parcial d’algunes de les obres més representatives de la literatura grega, preferentment pertanyents al gènere èpic i dramàtic.
  30. Assenyalar les principals realitzacions literàries i artístiques de Grècia.
  31. Distingir i caracteritzar els principals personatges que protagonitzen la Ilíada i l’Odissea.
  32. Explicitar els arguments i els principals personatges de les obres més representatives de Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.
  33. Identificar els trets característics de la tragèdia i la comèdia gregues.
  34. Constatar la influència del teatre grec en el teatre posterior
  35. Assenyalar les característiques de la lírica.
  36. Enumerar i descriure els gèneres literaris escrits en prosa.
  37. Relacionar els autors més importants de la literatura grega amb el principal gènere que cultivaren.
  38. Situar les obres llegides en la seva totalitat o en part en el seu context sociopolític.
  39. Comparar obres literàries i artístiques gregues amb obres posteriors que s’hi hagin inspirat per constatar semblances i diferències i extreure’n conclusions senzilles.
  40. Comentar algun aspecte literari o històricocultural d’un text d’un autor grec original o en traducció.
  41. Aplicar tècniques d’anàlisi, de síntesi i de comentari en l’elaboració de treballs senzills referits a la civilització grega i a la seva pervivència a través dels temps a partir del maneig de fonts arqueològiques, bibliogràfiques, informàtiques, audiovisuals, etc.
  42. Apreciar la validesa de les diverses traduccions d’un mateix text o obra literària, fetes amb criteris diferents (literaris o divulgadors).
  43. Interessar-se per la llengua i la cultura de l’Hèl·lada, perquè el seu estudi ajuda a comprendre fets culturals i lingüístics posteriors.