"A la Secundària s'estan donant uns aprovats que no reflecteixen la realitat"

ANTONIO JIMENO (PRESIDENT D'AMES)

Magisterio Catalunya, 12 setembre 2001

 

Antonio Jimeno Fernández, president d'AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari), és catedràtic de Ciències Naturals a I'IES "La Sedeta" de Barcelona, ciutat on va néixer, el 1950. A més, és Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i Enginyer Tècnic. Actualment també col·labora amb el CSIC (Centre Superior d'Investigacions, Científiques) en dos projectes: "Bentart" (vinculat a les expedicions a l'Antàrtida) i "Fauna Ibérica". Físicament, el tret més característic d'Antonio Jimeno són els seus ulls, tan clars com les seves idees sobre l'Ensenyament: "la LOGSE precisa d'una reforma radical i són necessàries proves externes per als alumnes que finalitzin I'ESO i vulguin estudiar Batxillerat i CFGM.

- Creu que la Llei de Qualitat solucionarà els problemes que pateixen actualment els professors de la Secundària Pública?

- Tinc molta confiança en què es solucionin els problemes més greus. Per les declaracions que he anat llegint procedents del MECD, es parla, almenys, dels problemes autèntics, que es centren en la manca de rendiment acadèmic per part dels alumnes que finalitzen I'ESO als 16 anys sabent molt menys que un temps enrera. S'estan donant uns aprovats que no reflecteixen la realitat. Aquests adolescents seran carn de canó per a les empreses, sense escrúpols i això els professors ho hem de dir ben alt.

- La solució passa per una reforma en profunditat de la LOGSE?

- Sí. Siguem pragmàtics: cal reformar la LOGSE i, a mes, fer-ho radicalment. És necessari un canvi radical que signifiqui el punt i final de la promoció automàtica i de l'itinerari únic.

- AMES sempre ha defensat l'establiment d'itineraris a l'Ensenyament Secundari

- A l'ESO hi hauria d'haver, com a mínim, tres itineraris i una prova externa d'accés al Batxillerat i als Cicles Formatius de la FP. També caldria una prova final per a obtenir el títol de Secundària (Batxillerat). I això es fa encara més urgent un cop anunciada la desaparició de la Selectivitat. Amb aquesta mesura, l'alumne que no aconseguís el títol d'ESO tindria l'oportunitat de tornar-se a presentar. El que es fa ara significa enganyar-nos.

- Quines avantatgés suposaria implantar una prova d'accés al Batxillerat?

- La naturalesa humana tendeix a no fer cap esforç si no existeixen unes fites que s'han de superar. És necessari establir uns mínims per poder començar el Batxillerat o un CFGM, per assegurar que els alumnes podran seguir les explicacions del professorat de Batxillerat.

El contrari significa degradar els docents. Aquestes proves les farien professors d'altres instituts i hi haurien d'intervenir totes les administracions per poder fixar aquests mínims, que servirien per atot l'Estat. De fet el MECD ja ha fet un Decret de Mínims, aprovat el 29 de desembre del 2000.

- La Consellera d'Ensenyament, Carme Laura Gil, ha deixat ben clar que no és partidària dels itinerari ni d'una reforma radical de la LOGSE

Un Govern no es pot comprometre amb una visió pedagògica. No pot dir que el constructivisme és la única via a seguir; ha d'estar per sobre d'això. El constructivisme és criticable. Ara per ara, la Generalitat s'ha compromès a demostrar, com sigui, que l'ESO és una meravella. 1 ho volen fer mitjançant estadístiques.

Competències bàsiques

- De fet, aquest curs el Departament vol veure si els alumnes de 14 anys han assolit les competències bàsiques.

- Això és una trampa. La manera d'aconseguir unes bones estadístiques d'aprovats és reduir els mínims. Per exemple, una de les competències bàsiques que es demanen als estudiants de 16 anys és saber consultar les pàgines grogues. Això és vergonyós, es tracta d'una cosa que s'hauria d'exigir a un nen de 12 anys que finalitza l'Ensenyament Primari.

- Així, la solució seria aquestes proves en acabar quart d'ESO?

- Si, aquesta prova s'hauria de fer a final de l'ESO, no a mitjans de la Secundària. Deuria ser un estímul per l'alumne. Perquè volen fer aquests controls als 10 i 14 anys? Per a dir què si hi ha algun problema, encara resta temps per a solucionar-lo i, sinó es fa, només responsabilitat del professorat.

- En aquest punt, el Departament demana als instituís que apliquin els plans estratègics de centre, destinats a assolir unes fites pedagògiques que passen per l'assoliment de les competències bàsiques.

- Els plans estratègics signifiquen l'estabilitat del professorat a canvi de l'èxit de l'alumnat. Això és una proposta indecent. Si als docents els diuen que, fins i tot, es pot tancar un centre per manca d'alumnes si aquests no aproven, els professors es troben coaccionats.

- Desprès hi ha el tema de l'alumnat immigrant.

- L'alumne immigrant és com el d'aquí i pot ser conflictiu o no. A mi, els que em preocupen són els alumnes conflictius, siguin o no immigrants, i que, a sobre, passen de curs sense cap problema.

- És inevitable que li pregunti per la política de concerts de la Consellera

- Penso que encara que la llei deixa la porta oberta a fer concerts a col·legis que cobren 90.000 pessetes de quota, per una qüestió de sensibilitat social, no se'ls hauria d'haver concedit el concert. La gent hauria de pagar en funció dels seus ingressos econòmics, i això valdria tant per l'Escola Pública com per la Concertada: les persones amb menys diners tindrien, òbviament, dret a un Ensenyament gratuït.

Federico NAVARRO fnavarro@magisnet.com

Les accions d'AMES

AMES (Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari) proposa fer valer la es les mesures seva veu durant el curs que era comença. El preàmbul de les seves accions ha estat la col·laboració amb Unión Canaria de Profesores Licenciados (UCPL) de la publicació "Secundaria Hoy.

Però aquí no s'aturen les mesures que vol prendre l'entitat presidida pel catedràtic Antonio Jimeno. Aprofitant l'inici de curs, volen fer arribar les seves idees, incloses en el manifest que signaren amb altres col·lectius i sindicats de docents (ANPE, CSI-CSIF, UCPL entre d'altres), a totes les administracions competents en matèria educativa, en particular, al MECD.

L'objectiu és que es tinguin presents aquestes idees en el moment d'elaborar la Llei de Qualitat. La segona línia d'actuació d'AMES serà continuar els contactes amb diferents associacions de professors per a crear un 'fòrum d'experts' que pugui ser consultat per l'Administració. La idea és fer escoltar la veu dels docents.

  

Decret de Drets i Deures

Els problemes d'indisciplina són una constant dins les preocupacions del professorat de Secundària i no existeix associació de docents que obviï aquesta qüestió: PES i Aspepc també han demanat insistentment que es canviï una normativa que lliga massa l'autoritat del professorat.

Antonio Jimeno es mostra ferm en demanar un canvi de la situació, estigmatitzada per l'excessiva 'burocratització" que comporta l'actual Decret de Drets i Deures dels Alumnes. 'Es una veritable paperassa la que cal omplir par expulsar un estudiant uns dies i el més probable és que no passi res.

La solució, en opinió del president d'AMES, seria que cada centre tingués el seu propi reglament intern i aquest fos aprovat per pares, professors i alumnes. "Cada centre és un món', afirma Antonio Jimeno. "Ara els docents necessitem llibertat per aplicar les sancions; els alumnes saben que els expedients són molt llargs i que, en general, en la pràctica, mai no passa res'.

 

 Carrera docent única

La Generalitat fa deu anys que no convoca cap concurs par a accedir a la condició de catedràtic. I, a més, la convocatòria del 1991 és motiu d'un procés jurídic que insta a la Generalitat a pagar 2.000 milions.

"Amb el Departament d'Ensenyament, quasi tot acaba amb advocats i contenciosos administratius", comenta Antonio Jimeno.

El president d'AMES afegeix la qüestió dels mestres de Primària que donen classes a instituts: "Els mestres reben els mateixos complements que els professors de Secundària i, en teoria, els hi correspondria un complement inferior; això és quelcom que s'hauria d'aclarir". La solució a tots dos problemes - catedràtics i mestres que donen classes a instituts - passaria, segons el president d'AMES, per una mateixa solució: una carrera docent única.

Així, es tracta que els mestres de Primària llicenciatura puguin ser professors d'institut i aquests, accedir a ser catedràtics, i finalment, professors d'universitat.

 

 AMES. Apartat de Correus, 20091. BARCELONA 08080

ames@colegio.net WEB: http://amesweb.tripod.com