CALENDARI ESCOLAR (CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA)

Presentació

Als darrers anys han canviat els condicionaments socials i

familiars, els equipaments escolars i les ofertes de serveis

extraescolars i complementaris s'han ampliat i les millores en el

món escolar han estat notables. Però, aconseguir que els horaris

dels àmbits escolar, familiar i laboral de pares i fills siguin més

conciliables sembla cada vegada més difícil si no hi ha un esforç

col·lectiu i compartit des de molts sectors de la societat.

El Consell Escolar de Catalunya, que ja havia estudiat aquesta

temàtica en ocasions anteriors, ha volgut tornar a plantejar-la a

partir d'una anàlisi de la normativa i la situació actual a

Catalunya en comparació amb d'altres països europeus. Per això, va

crear una subcomissió de treball sobre calendari i jornada escolars

que ha elaborat una proposta de document que s'ha presentat al Ple.

En aquest document hi consten alguns dels elements més importants

que incideixen sobre aquest tema. S'hi suggereixen idees i

problemàtiques que estan latents i que sovint no s'acaben de

formular, però que afecten directament molts ciutadans i ciutadanes.

A més, planteja la complexitat i la diversitat de l'educació en la

nostra societat i ajuda a ampliar les anàlisis excessivament

simplistes amb què de vegades s'observa l'àmbit educatiu.

El fet que en aquest Consell hi estiguin representats tots els

estaments fa que aquesta identificació d'elements aporti visions que

en algun cas es poden considerar, fins i tot, oposades. La voluntat

del Consell en els seus documents és arribar a assolir un cert

consens per tal que puguin ser el denominador comú de les diferents

visions que cada sector aporta.

El valor d'aquest document és el de ressaltar els aspectes

rellevants sobre els quals cal prendre decisions que ens ajudin a

avançar cap a una millor distribució dels temps escolars. Algunes

d'aquestes decisions es suggereixen d'una manera clara en el mateix

document. D'altres queden condicionades per les competències de les

administracions implicades, per les condicions de treball dels

professionals, per les disponibilitats pressupostàries, i per les

diverses cultures familiars i la seva assumpció de responsabilitats.

Així, doncs, el treball fet fins ara amb aquest document és un punt

de partida, el començament d'una feina, i no el punt d'arribada, on

s'apunten els aspectes més rellevants sobre els quals cal prendre

decisions de caire polític, pressupostari i fruit de la negociació

amb els estaments implicats, i així es farà saber a la Conselleria

d'Ensenyament.

El document parla també de repensar la funció de l'escola, del paper

del professorat, de la responsabilitat dels pares i mares i de la

coordinació de les administracions. I possiblement pressuposa la

creació de nous espais educatius i la presència d'altres

professionals en el marc de l'escola. En definitiva, vol dir que cal

pensar molt profundament sobre una pila de coses que portaran un

ampli i llarg debat, per això es demana una cura especial a l'hora

de tractar aquests temes, sobretot per part de l'Administració

educativa.

El document s'ha estructurat en quatre capítols, per tal d'ordenar

les aportacions i els debats suscitats entre els diversos

representants de la comunitat educativa, i en cada apartat

s'assenyalen amb negreta unes remarques significatives.

1. Calendari i jornada de l'alumnat

1. 1. Horari i calendari lectiu

Dies lectius durant el curs i hores lectives diàries

L'anàlisi comparativa dels horaris i calendaris escolars posa en

evidència que a l'ensenyament primari el nombre de dies i hores

lectives per curs no és diferent del de la majoria de països

europeus i es valora com a correcte. Per altra banda, tot i la

dificultat de comparar, es detecta que, en general, el nombre

d'hores de l'ensenyament secundari és més baix aquí que en altres

països i comunitats autònomes amb llengua pròpia. No obstant això,

l'increment fins a 29 hores setmanals des de primer d'ESO a partir

del curs 2002-2003 tendirà a reequilibrar aquesta situació.

Es detecta certa preocupació pel que fa a la càrrega curricular

associada als horaris, especialment a l'ensenyament secundari. En

general, els currículums tendeixen a anar creixent mentre que els

horaris escolars no ho fan en la mateixa proporció. Es considera que

la solució no ha de consistir en una ampliació dels horaris, sinó

que, en tot cas, han de ser els currículums els que s'adaptin a les

necessitats i a les possibilitats de rendiment dels alumnes, tot

prioritzant l'assoliment de les competències bàsiques.

El descompassament més gran entre currículums i horaris es produeix

en el batxillerat. En aquesta etapa, el nombre d'hores és

insuficient per incloure-hi tots els continguts curriculars que es

proposen. Tot i així, no es considera bo fer un currículum

enciclopèdic i anar ampliant el nombre d'hores. En el cas del segon

curs, les proves de selectivitat obliguen a avançar-ho tot, i en

general no està ben resolt el tema de l'horari dels alumnes que no

es presenten a la selectivitat.

Les hores diàries i la distribució de la jornada

Els alumnes, d'acord amb la seva edat, han de tenir una jornada

escolar equilibrada, que faci possible que puguin disposar d'un

temps per al lleure i la vida familiar. Cal tenir molt present que

la capacitat de treball de l'alumnat no és il·limitada i, per tant,

no es pot anar afegint més hores sense tenir en compte les seves

necessitats. A l'ensenyament primari la distribució de la jornada

entre el matí i la tarda sembla, en general, la més adequada si es

pensa en el rendiment dels alumnes. És important que l'horari i la

jornada s'adeqüin a les característiques socials i climàtiques de

l'entorn.

A l'ESO els alumnes disposen generalment d'una o dues tardes lliures

a la setmana. Es constata que especialment a 1r i 2n, aquesta

situació crea moltes disfuncions familiars per la dificultat que

tenen les famílies per atendre els fills i filles. Des del punt de

vista pedagògic, en el cas del alumnes que cursen simultàniament

l'ensenyament obligatori i, per exemple, ensenyaments de música i

dansa o altres activitats queda del tot justificat que tinguin

tardes lliures, atès que la càrrega curricular és molt elevada. Per

altra banda, també es considera que les tardes sense classe poden

ser bones perquè els nois i noies aprenguin a gestionar el seu temps

no escolar, sobretot al segon cicle.

Distribució de les vacances

El total de dies de vacances escolars no és diferent del que tenen

els altres països europeus, però, en canvi, sí que resulta atípica

la seva distribució al llarg del curs a causa d'una concentració

excessiva de dies de vacances en el període estival i de

l'existència de períodes lectius molt llargs sense descans.

Amb referència a l'estiu, es considera que les 11 setmanes actuals

mantenen massa temps els alumnes deslligats de l'activitat escolar i

que aquesta situació genera una imatge poc positiva de l'escola

davant la societat. Conseqüentment, seria desitjable anar cap a una

reducció del període de vacances estiuenques que s'hauria de

compensar amb increments equivalents en altres èpoques de l'any.

La distribució actual de les vacances no estivals està determinada

principalment per celebracions religioses i no sembla la més

adequada per a optimitzar el rendiment dels alumnes. El període més

problemàtic és el de gener a juny. La variabilitat en les dates de

celebració de la Setmana Santa, provoca que de vegades el segon

trimestre resulti excessivament llarg. La situació actual també

provoca un cert descompassament entre la programació trimestral

'real' dels centres i els trimestres del calendari escolar. La

solució podria consistir en elaborar un calendari més racional que

s'ajustés a la programació dels centres, amb períodes lectius

homogenis i una redistribució de les vacances d'acord amb aquesta

programació. A tall d'exemple, es podria escurçar dues setmanes el

període de vacances d'estiu i redistribuir-les al llarg del curs.

Tot i així, un període llarg de descans és bo per als alumnes per

trencar la rutina i els horaris fixats del curs, i perquè és

convenient que tinguin altres espais de socialització que l'escola.

Àmbits i mecanismes de presa de decisions

Catalunya és un país molt divers pel que fa a la climatologia i a la

realitat social. Un determinat calendari escolar pot ser adequat per

a algunes comarques però no ser-ho per a d'altres. Caldria fugir de

la tendència a la uniformitat i pensar que poden haver-hi solucions

diverses als temes d'horari i calendari en funció de les

peculiaritats socials i climàtiques de cada territori. Actualment ja

existeixen certes diferències entre les diverses comunitats

autònomes de l'Estat Espanyol pel que fa a la distribució de les

vacances escolars (per exemple, dates d'inici de curs, vacances de

Setmana Santa) i el balanç és prou satisfactori.

Partint d'un marc regulador general elaborat per l'administració

educativa quant al nombre de dies, hores lectives, temps total de

vacances, intervals horaris i èpoques de vacances, caldria establir

mecanismes de presa de decisions que permetessin la participació de

les administracions territorials. Per exemple, els consells escolars

municipals, en els municipis mitjans o grans i en el cas dels

municipis petits, els Consells Comarcals, haurien de tenir un cert

marge d'autonomia per opinar i per arribar a acords sobre els

horaris i els períodes de vacances de les escoles del seu àmbit.

1.2. Horari i calendari de permanència en els centres (lectiu,

complementari, serveis escolars i extraescolars)

Les activitats complementàries

A l'educació primària, hi ha actualment una diferència de 5 hores

setmanals entre l'horari escolar de la majoria dels centres privats

concertats i dels públics. Aquesta sisena hora diària està dedicada

a la realització d'activitats complementàries, que són voluntàries i

de pagament per part de les famílies. Tot i que les activitats que

s'hi programen no són lectives, es fa notar que no és fàcil esbrinar

si algunes activitats són curriculars o complementàries. Es deixa

constància que la sisena hora no hauria de servir per diferenciar

alumnes o centres i que s'han de crear les condicions per tal que

tots els centres puguin programar-la sense dificultats si així ho

consideren convenient.

Les activitats extraescolars i els serveis escolars

Durant les últimes dècades l'escola s'ha convertit en un espai on hi

intervenen un nombre creixent d'agents educatius i s'hi realitzen

moltes activitats i serveis a més de l'activitat docent. L'oferta

gairebé generalitzada del servei d'acollida de matí o de tarda i les

activitats extraescolars, sumades a les complementàries, fa que

l'horari de permanència a l'escola de molts nens i nenes sigui molt

superior al de la jornada lectiva.

Les activitats i els serveis acompleixen la funció d'ajuda a la

conciliació dels horaris familiars i els escolars, alhora que són un

complement educatiu no formal per a l'alumnat que les realitza o en

gaudeix. Però de vegades poden arribar a provocar situacions no

desitjables quan el nombre total d'hores de permanència en el centre

és excessiu. Massa sovint hi ha alumnes que passen a l'escola 9 o 10

hores, tot superant la jornada laboral d'una persona adulta. Seria

altament preocupant que aquesta situació acabés sent habitual als

nostres centres. És responsabilitat de la família, l'escola i

l'Administració vetllar perquè això no passi.

Quant al punt anterior, en voldríem destacar dues recomanacions:

d'una part, procurar que les activitats siguin ben diferenciades de

les lectives i que serveixin per a educar dimensions personals

diferents de les que es treballen en els horaris lectius i, d'una

altra, posar límits als temps de permanència dels nois i noies a les

escoles, que haurien de ser directament proporcionals a l'edat.

1.3. Altres activitats dels alumnes a l'escola fora del calendari

escolar

El període de vacances d'estiu fa més palesa la dificultat de

compaginar el calendari escolar amb el laboral. Els canvis en el

mercat laborat han fet cada vegada més generalitzada la necessitat

de les famílies de disposar d'activitats lúdicoeducatives per tal

d'atendre els nois i noies durant els períodes de vacances escolars.

És una demanda social que s'ha de resoldre.

Actualment, les activitats més freqüents consisteixen en casals

d'estiu, colònies o activitats esportives, que generalment són

organitzades per les AMPA, les entitats del lleure o per les

administracions. A més de satisfer una necessitat social, són un

complement educatiu important, perquè s'hi estableixen unes

relacions personals i s'hi aprenen habilitats diferents de les

escolars. Els casals d'estiu organitzats als propis centres tenen

l'avantatge de facilitar una oferta més ajustada a les necessitats

dels alumnes i les seves famílies, permeten aprofitar les

infrastructures i promouen més implicació per part de pares i mares.

Però, en aquesta activitat fóra bo fomentar la relació entres els

nois i noies de les diverses escoles d'un territori.

Tot i que l'oferta és cada vegada més àmplia, encara és insuficient,

està molt poc estructurada i és molt desigual pel que fa als nivells

de qualitat. A més, no totes les famílies disposen dels recursos

econòmics per fer front a les despeses que suposen. Es considera

necessari avançar vers una programació coordinada d'activitats de

lleure fora del calendari escolar que garanteixi una diversificació

suficient, la qualitat, la participació de tots els estaments

implicats i la no exclusió per motius econòmics o socials. Aquesta

hauria de comptar amb el compromís de les diverses administracions,

del món associatiu i del lleure i de les pròpies famílies.

2. Calendari i jornada del professorat

2.1. La distribució horària del professorat a primària

A les etapes d'educació infantil i primària, el nombre d'hores no

lectives sembla insuficient per a realitzar totes les tasques

habituals. Tot i que la normativa preveu temps per a realitzar

entrevistes amb pares, per a les tutories, etc., els mestres també

han de dedicar hores a tasques que no disposen d'aquest

reconeixement explícit com les de coordinació de cicles i d'equip

docent, les de coordinació entre centres de primària i de

secundària, les de diversificació de materials per als alumnes, i

les de gestió d'activitats complementàries, extraescolars i serveis.

Seria desitjable una reducció de les hores lectives actuals per tal

de possibilitar la realització de les tasques de gestió i de

coordinació abans esmentades.

Sembla necessari introduir una cultura de la flexibilitat horària

que permeti deslligar l'horari del professorat i el dels alumnes.

2.2. La distribució horària del professorat a secundària

Als centres de secundària encara preval una certa concepció de la

tasca docent com a professió liberal, tot i que actualment és

imprescindible una cultura d'equip i de treball conjunt. Es

considera que en primera instància cal establir l'horari dels

alumnes segons l'edat i l'etapa que cursen i, a partir d'aquí,

confeccionar l'horari del professorat.

Es constata una gran rigidesa en la distribució d'hores dins els

centres que dificulta una autonomia real. En qüestió d'horaris,

caldria, a partir d'uns mínims que tothom hauria de complir,

introduir més flexibilitat perquè els centres puguin decidir els

horaris del professorat, en funció de l'organització interna.

2.3. Les vacances del professorat

L'extensió del període de vacances estivals dels mestres i dels

professors sovint és motiu de crítica per part de determinats

sectors de l'opinió pública. Aquesta situació és en part atribuïble

al desconeixement que la població té de la realitat escolar. Molts

mestres i professors dediquen una part d'aquest temps a activitats

de formació i a tasques d'avaluació i d'organització al centre sense

la presència dels alumnes.

El professorat necessita un període llarg de desconnexió de

l'activitat docent directa amb els alumnes per al descans i el

reciclatge perquè ensenyar és una tasca que comporta molta

vinculació personal. Les vacances, la formació i la preparació del

professorat també han de ser considerades com una contribució a

l'assoliment d'una educació de qualitat.

2.4. Sortides i colònies

A vegades sorgeixen problemes a les escoles i instituts a causa de

les dificultats d'alguns mestres o professors per participar en

sortides i colònies aprovades pel consell escolar i que figuren al

pla anual del centre, perquè impliquen dedicacions horàries

especials i perquè consideren que aquestes activitats no estan

establertes normativament. Aquestes actituds d'una part del

professorat provoquen una certa reacció en la resta de companys que

comença a queixar-se que aquesta responsabilitat sempre recaigui en

les mateixes persones. Es considera que caldria buscar incentius per

motivar el professorat, que podrien ser de tipus econòmic (es

recorda que els ajuts actuals per sortides són minsos), però també

la participació en aquestes activitats es podria considerar com un

mèrit, igual que es valoren els cursos de formació.

2.5. Les reunions amb pares i mares

La comunicació i l'intercanvi entre les famílies i l'escola és

important. Les administracions, les AMPA, els equips docents i les

empreses han de fomentar-los.

A causa de les obligacions laborals, de vegades els pares tenen

dificultats per assistir a les reunions amb els tutors quan aquestes

es convoquen en horari escolar. Tot i que la major part de vegades

el problema es resol pactant una hora que va bé a tothom, alguns

cops, quan no hi ha la flexibilitat suficient, es generen conflictes

innecessaris. Per part del professorat, fer-se càrrec d'una tutoria

porta implícit unes obligacions, com ara les hores de dedicació a

les entrevistes i les reunions amb els pares. Per tant, des d'aquest

vessant, caldria regular normativament la necessària flexibilitat

horària com una obligació implícita en els càrrecs que comporten el

contacte amb pares i mares. Aquesta flexibilitat també s'hauria de

produir en l'àmbit laboral per tal que pares i mares poguessin

assistir-hi.

2.6. L'avaluació, una eina per a la millora de la gestió del temps

La tasca educativa i la gestió dels centres està esdevenint

progressivament més complexa, entre d'altres raons, perquè la

demanda social a l'escola és cada vegada més gran. A més, no és

probable que aquesta tendència canviï en el futur immediat. Per tal

de donar resposta a aquesta situació, és cada vegada més necessària

una gestió adequada del temps lectiu i no lectiu, tant a primària

com a secundària. Les avaluacions internes dels centres poden ser

eines útils per fer una diagnosi i elaborar propostes d'optimització

de la gestió del temps en els centres. L'arrelament de la cultura de

l'avaluació hauria de ser un element de millora dins els centres.

3. Ús dels centres

El tema de l'ús dels centres públics d'educació infantil i primària

després de l'horari escolar genera unes despeses en neteja,

vigilància, etc. de les quals se n'han de fer càrrec els

ajuntaments. Sovint, però, sorgeixen alguns problemes, especialment

a les ciutats, pel que fa a la responsabilitat d'obrir i tancar les

instal·lacions. En el cas dels centres privats, en què la decisió

d'autoritzar l'ús de les instal·lacions correspon al titular del

centre, també han sorgit problemes. Moltes de les qüestions sobre

autorització, responsabilitats, etc., ja estan regulades

normativament mitjançant decret, però no s'hi recullen qüestions

específiques de tipus econòmic que caldria estudiar.

Tot i que en els centres públics de primària la decisió correspon

als ajuntaments, amb la conformitat de la direcció del centre,

caldria que el consell escolar en fos més partícip. Els ajuntaments

haurien de coordinar activitats formatives a partir de les cinc de

la tarda per arribar a més col·lectius i poder fer prevenció i

compensació de desigualtats socials. Cal tenir en compte que a

Catalunya hi ha situacions molt diferents entre poblacions i algunes

poden tenir més necessitat que d'altres de fer ús de les

instal·lacions dels centres.

L'ús dels centres de secundària és més fàcil perquè les condicions i

el procediment a seguir els estableix el mateix centre. Tanmateix,

cal seguir potenciant l'ús d'aquests espais per a la realització

d'activitats formatives, d'estudi, esportives, de lleure, etc.

4. Conciliació d'horaris escolars, laborals i familiars

4.1. La institució familiar i la tasca educativa de les famílies ha

de ser una prioritat política

La conciliació d'horaris escolars, laborals i familiars és un tema

que sobrepassa les competències del Departament d'Ensenyament i, per

tant, les recomanacions del Consell afecten les diverses

administracions, les famílies i tota la comunitat educativa, com

també els àmbits laborals.

L'objectiu a llarg termini ha de ser un canvi social profund que

permeti avançar vers la conciliació dels horaris escolars, laborals

i familiars, i aquest canvi requereix compromisos polítics clars.

S'han d'endegar polítiques que prioritzin la institució familiar i

la tasca educativa de les famílies per sobre de criteris de

rendibilitat econòmica a curt termini. A més, cal entrar en una nova

cultura de valoració del temps lliure, que faciliti la dedicació a

la vida familiar.

Tot l'anterior s'ha de traduir en mesures com la racionalització

dels horaris de les activitats laborals o socials, la creació de

serveis de suport a les famílies, l'avenç en la igualtat de gèneres

pel que fa a la distribució de les tasques familiars, la

flexibilització dels horaris laborals (especialment quan es tenen

fills en edat escolar), la creació de marcs laborals que

possibilitin dedicacions a temps parcial dels membres de la família,

l'allargament dels permisos de maternitat o paternitat, etc. En

definitiva, s'ha d'instar les administracions, les famílies, les

empreses i les escoles a assumir les seves responsabilitats i,

sobretot, les administracions han d'actuar amb visió de futur i han

de fomentar polítiques realment socials que permetin a les famílies

tenir cura dels fills i educar-los.

4.2. Algunes propostes des del sistema educatiu

Per tal de millorar la situació des del sistema educatiu, es proposa

avançar en dues direccions. La primera ha de ser la flexibilització

del calendari escolar i dels horaris dels centres per adaptar-los

més a les necessitats socials i territorials. Cal partir de la

premissa que sempre han de prevaler els horaris més adequats i

convenients per als alumnes, atenent els seus ritmes i necessitats,

i que no pot haver-hi un horari individualitzat per a cadascú. Es

tractaria, d'una banda, que els territoris tinguessin una major

participació en les decisions relacionades amb l'horari i el

calendari i, d'una altra, que s'acabessin de generalitzar a tots els

centres alguns serveis bàsics com els espais d'acollida o el

menjador escolar.

La segona consisteix a impulsar i donar la importància que es mereix

a tot el conjunt d'activitats i serveis que s'organitzen dins dels

centres fora de l'horari lectiu (extraescolars, menjador, casals,

etc.) i que s'han començat a anomenar 'l'altre temps educatiu'. Això

s'ha de fer possibilitant l'entrada a l'escola dels diversos agents

educatius del territori (administració local, entitats del lleure,

associacions o entitats d'iniciativa privada) per tal que assumeixin

i/o comparteixin amb el professorat la responsabilitat educativa en

aquests espais.

En aquestes activitats cal considerar dos aspectes fonamentals.

D'una banda, el seu caràcter de suplència o delegació, ja que els

pares necessiten tenir els fills als centres mentre ells treballen.

D'una altra, el seu caràcter educatiu, perquè desenvolupen aspectes

diversos de la personalitat, especialment dels més petits, més enllà

de les necessitats educatives que l'escola pot assumir actualment.

Cal vetllar perquè tot aquest conjunt d'espais d'educació no formal

tinguin un valor educatiu per ells mateixos, siguin considerats

quelcom més que un simple recurs per allargar l'horari escolar o el

calendari, i no fomentin la delegació.

Si bé les activitats dins l'àmbit escolar semblen les més adients

per als nois i noies més petits, això no ha de ser necessàriament

així en els joves, per als quals pot ser molt beneficiós un marc

extern als centres que afavoreixi l'intercanvi i la relació amb nois

i noies de procedències més diverses.

Actualment, aquest temps no-lectiu està poc regulat i cal començar a

organitzar-lo amb una visió més global, interdisciplinar i

interdepartamental. Hi ha iniciatives diverses i nombroses que cal

aprofitar i ordenar. La tasca d'estructurar i canalitzar aquesta

nova demanda social no hauria de ser exclusiva de l'administració

educativa, ans al contrari, hauria d'implicar les diferents

administracions.

Es troba a faltar una reglamentació amb visió de futur sobre aquesta

qüestió, saber quina és la situació actual en els centres i fora

(centres d'ensenyaments no reglats, esplais, entitats esportives,

etc.) i elaborar previsions de futur. Cal revisar i fer

recomanacions sobre les activitats no reglades, especialment quant

als seus continguts. Aquestes no haurien de reproduir les activitats

escolars (anglès, informàtica'), sinó que haurien de reforçar altres

dimensions educatives a partir essencialment de la convivència, del

joc i de l'oci.

Tot i que els centres o les entitats han de tenir llibertat per

programar les activitats que considerin convenient, sembla

recomanable que allò que es fa en aquests espais no sigui

contradictori amb els projectes educatius dels centres. També fóra

desitjable la implicació de les administracions locals en la

coordinació de l'oferta, en l'orientació i l'assessorament

pedagògic, en la detecció dels col·lectius més necessitats, en la

promoció de la participació de les diverses entitats del territori i

en la generació d'oferta allà on no n'hi ha. El marc creat pels

projectes educatius de ciutat sembla molt adient per impulsar i

coordinar aquests activitats.

Cal parlar també d'espais. Es constata la necessitat d'espais a les

ciutats per als infants i els joves on estiguin segurs i atesos.

Concretament, cal parlar de l'ús dels patis de les escoles per al

temps lliure dels alumnes, que podrien suplir l'espai de joc que era

abans el carrer.

La implicació de les administracions i del teixit associatiu del

territori no hauria de significar la desmobilització de les

famílies, les quals han de participar activament i s'han de fer

corresponsables de les activitats de lleure en què participen els

fills.

Atès que l'ensenyament és obligatori i gratuït fins els setze anys,

és fora de l'horari lectiu, en l'anomenat 'altre temps educatiu' on

es poden donar situacions de desigualtat entre l'alumnat. Totes

aquestes activitats extraescolars tenen un cost que han d'assumir

les famílies i cal preveure mecanismes que garanteixin que ningú en

quedi exclòs per motius econòmics o de procedència social.

Cal destacar també que la força dels mitjans de comunicació és

enorme, com també la influència dels valors que transmeten.

S'insisteix en la necessitat d'intervenció social en aquests mitjans

per orientar-los i perquè siguin més educatius. Haurien de ser una

eina per al canvi de valors.

4.3. Algunes propostes per a les famílies

Durant les últimes dècades la institució familiar ha anat modificant

el pes social que havia tingut en altres èpoques, a causa d'un canvi

de valors en la societat i de la seva devaluació com un valor en sí

mateixa. Tot això s'ha traduït en una pèrdua de la seva influència

socialitzadora, acompanyada massa sovint d'una delegació excessiva

de les seves responsabilitats educatives en l'escola o en altres

institucions. Cal propiciar un canvi de valors i del sentit de la

família que sigui capaç de retornar-li el paper que li correspon.

Per tal d'aconseguir-ho, no tan sols han de ser les administracions

les que hi posin de la seva part, les famílies també han de

convertir-se en agents actius del canvi.

En la societat actual molt sovint hi ha altres interessos

prioritaris que la responsabilitat en l'educació dels fills, però

s'ha d'avançar en la disponibilitat de temps dels membres de la

família, ja que fins ara la mentalitat general és que passar moltes

hores fora de casa i tenir moltes ocupacions dóna prestigi,

consideració social i diners. Les famílies han de cercar els espais

per a la convivència amb els fills. Cada vegada es veu més la

necessitat de deixar de fer unes activitats determinades i d'una

diferent organització familiar que possibiliti dedicar més temps als

fills. Tanmateix, la reducció de jornada laboral encara està mal

vista en el cas dels homes i es considera majoritàriament adequada

per a les dones.

És positiu que pares i mares es comencin a plantejar que l'educació

dels fills ha de ser prioritària i que pot comportar, durant alguns

períodes, renunciar a moltes altres coses. Cal pensar solucions que

facin possible dedicar més temps als fills. Es destaca el paper de

les escoles de pares en la reflexió sobre aquests temes.

Barcelona, 18 de desembre del 2002